La Psicoteràpia dinàmica de grup, realitzada a l'atenció primària, dirigida a pacients amb símptomes depressius : un estudi de procés /

Les psicoteràpies dinàmiques de grup no han estat suficientment avaluades i no hi ha estudis que avalin la seva eficàcia quan són practicades en l'àmbit de l'atenció primària de salut. S'ha de tenir en compte que més del 70% dels pacients amb problemes de salut mental són atesos exclusivament pel metge de família. Per altra banda, els estudis de procés de les psicoteràpies de grup dinàmiques poden aportar nous coneixements sobre la tècnica d'intervenció per part dels terapeutes i les indicacions de les psicoteràpies de grup. Objectius generals Estudiar el procés de les psicoteràpies dinàmiques a partir de les psicoteràpies realitzades en centres d'atenció primària. Objectius específics 1r. Avaluar l'eficàcia de la psicoteràpia de grup dinàmica dirigida a pacients amb símptomes depressius, seleccionats pels metges de família per seguir el tractament. 2n. Millorar el coneixement sobre els microprocessos que es produeixen en una psicoteràpia de grup per trobar identificadors de canvi en l'evolució del tractament. Material A partir d'un total de 115 pacients amb símptomes depressius admesos en l'estudi, es van assignar 70 pacients per realitzar una psicoteràpia de grup durant 9 mesos (37-39 sessions) amb una freqüència setmanal. Els altres 40 pacients van ser assignats a un grup control per fer-ne la comparativa. Els 70 pacients que van seguir la psicoteràpia es van distribuir per fer el tractament en 8 grups estratificats per edats. Les psicoteràpies van ser conduïdes per un psiquiatre expert en psicoteràpia dinàmica de grup. Les sessions es van gravar en DVD per poder fer una anàlisi de les transcripcions de les sessions. Mètode. Per al 1r objectiu, es va avaluar l'estat clínic dels pacients amb les escales d'ansietat i depressió de Hamilton (HARS) i (HDRS) i el qüestionari de qualitat de vida SF-12, amb les subescales component físic (CF) i component mental (CM). Es van comparar els resultats abans i després del tractament i es va fer la comparativa entre el grup de les psicoteràpies i el grup control. Els resultats van ser sotmesos a l'anàlisi estadística corresponent. La grandària de l'efecte es va calcular amb la d de Cohen. Per al 2n objectiu, es va utilitzar la Grounded Theory com a sistema d'anàlisi qualitativa, amb estudis repetits sobre el contingut d'una mostra convenientment seleccionada de 9 sessions d'un dels 8 tractaments, per trobar elements destacables que donessin compte de l'evolució dels pacients. Resultats Per a l'objectiu 1r, i en relació amb el grup control, les anàlisis estadístiques mostren diferències significatives en tots els ítems a favor de les psicoteràpies de grup: 10,57 punts en l'escala HARS i de 7,63 en l'escala HDRS. D'altra banda, la grandària de l'efecte (effect size) és alta, d= 1,25 i d=1,23 per a l'ansietat i la depressió respectivament. Els canvis en el SF-12 són moderats-alts (CF d = 0,45 i CM d = 0,64). La taxa de remissió de la depressió és del 42%. Per al 2n objectiu, destaquen els temes de la incorporació del factor temps en el discurs dels pacients, en qui s'observa un increment progressiu en el decurs del tractament, i de l'ús de les metàfores. Conclusions Els resultats sobre l'eficàcia de la psicoteràpia dinàmica de grup per a pacients amb símptomes depressius, seleccionats per fer el tractament pel metge d'atenció primària, indiquen que aquest és un model d'intervenció útil i factible. La utilització progressiva del factor temps detectat en l'expressió verbal dels pacients en el curs de la psicoteràpia mostra com la introjecció d'aquest element pot ser un indicador de l'evolució dels pacients. Les metàfores expressades en grup tenen un gran valor terapèuticThe dynamic group psychotherapies are still not evaluated enough, and studies supporting their effectiveness when performed in primary care are lacking. It must be taken into account that more than 70% of patients with mental health disorders are managed exclusively by general practitioners. Moreover, process studies of dynamic group psychotherapies may provide new insights into the intervention techniques carried out by the therapists and also into the indications for group psychotherapy. General objective: To study the process of dynamic psychotherapies based on psychotherapies performed in primary care. Specific objectives: 1st, to evaluate the efficacy of the dynamic group psychotherapy addressed to patients with depressive symptoms, referred to dynamic group psychotherapy by family physicians; 2nd, to provide more insights into the micro- processes that take place in a group psychotherapy in order to find identifiers of changes in the evolution of the treatment. Material: A total of 115 patients with depressive symptoms were assigned to receive a group psychotherapy (75 min) over 9 months (37 to 39 sessions) (n = 70) or the standard care (n = 45). The 70 patients assigned to group psychotherapy were distributed in 8 groups stratified by ages. The psychotherapies were conducted by a psychiatrist-psychotherapist with experience in dynamic group psychotherapy. All the sessions were recorded on DVD to analyze a posteriori the transcriptions of the sessions. Methodology: For the first goal, the clinical status of patients was evaluated with the Hamilton Anxiety Rating Scale (HARS), the Hamilton Depression Rating Scale (HDRS) and the Short-Form Health Survey (SF-12) with the subscales Physical Component (PCS) and Mental Component (MCS). Differences in the HDRS, HARS (total score, psychic and somatic subscales), and the Physical and Mental Components Summary scores (PCS/MCS) of the SF-12 between baseline and post-treatment (at 9 months) in the intervention and control groups were analyzed with the appropriate statistical tests. The size effect (standardized mean effect) was expressed as Cohen's d. For the second goal, qualitative analysis was performed by means of a Grounded Theory method. Repetitive studies on the content of selected samples of 9 sessions coming from one of the 8 treatments were carried out to find outstanding elements to follow the evolution of the patients. Results: Results of the first goal: At the end of the dynamic group psychotherapy, statistically significant improvements in the mean scores of all questionaires were observed (10.57 in HARS and 7.63 in HDRS) in favor of the psychotherapy group. Large effect size were found for improvements in total anxiety (d = 1.25) and depression (d =1.23) and medium effect sizes for improvements in PCS ( d = 0.45) and MCS (d = 0.64). Remission rate of depression was 42%. Results of the second goal: The incorporation of time and the increasing use of metaphors in the patient's interventions are outstanding elements. Conclusions: The implementation of dynamic group psychotherapy for patients with depressive symptoms attended in routine primary care and addressed for treatment by the general practitioners, is a feasible and effective intervention model. The increasing use of the time factor in the oral expression of patients during the psychotherapy points out that introjection of this element could be a suitable indicator of the evolution of patients. Additionally, the use of metaphors is of great therapeutic value

La psicoteràpia dinàmica de grup, realitzada a l’atenció primària, dirigida a pacients amb símptomes depressius: un estudi de procés

Les psicoteràpies dinàmiques de grup no han estat suficientment avaluades i no hi ha estudis que avalin la seva eficàcia quan són practicades en l’àmbit de l’atenció primària de salut. S’ha de tenir en compte que més del 70% dels pacients amb problemes de salut mental són atesos exclusivament pel metge de família. Per altra banda, els estudis de procés de les psicoteràpies de grup dinàmiques poden aportar nous coneixements sobre la tècnica d’intervenció per part dels terapeutes i les indicacions de les psicoteràpies de grup. Objectius generals Estudiar el procés de les psicoteràpies dinàmiques a partir de les psicoteràpies realitzades en centres d’atenció primària. Objectius específics 1r. Avaluar l’eficàcia de la psicoteràpia de grup dinàmica dirigida a pacients amb símptomes depressius, seleccionats pels metges de família per seguir el tractament. 2n. Millorar el coneixement sobre els microprocessos que es produeixen en una psicoteràpia de grup per trobar identificadors de canvi en l’evolució del tractament. Material A partir d’un total de 115 pacients amb símptomes depressius admesos en l’estudi, es van assignar 70 pacients per realitzar una psicoteràpia de grup durant 9 mesos (37-39 sessions) amb una freqüència setmanal. Els altres 40 pacients van ser assignats a un grup control per fer-ne la comparativa. Els 70 pacients que van seguir la psicoteràpia es van distribuir per fer el tractament en 8 grups estratificats per edats. Les psicoteràpies van ser conduïdes per un psiquiatre expert en psicoteràpia dinàmica de grup. Les sessions es van gravar en DVD per poder fer una anàlisi de les transcripcions de les sessions. Mètode. Per al 1r objectiu, es va avaluar l’estat clínic dels pacients amb les escales d’ansietat i depressió de Hamilton (HARS) i (HDRS) i el qüestionari de qualitat de vida SF-12, amb les subescales component físic (CF) i component mental (CM). Es van comparar els resultats abans i després del tractament i es va fer la comparativa entre el grup de les psicoteràpies i el grup control. Els resultats van ser sotmesos a l’anàlisi estadística corresponent. La grandària de l’efecte es va calcular amb la d de Cohen. Per al 2n objectiu, es va utilitzar la Grounded Theory com a sistema d’anàlisi qualitativa, amb estudis repetits sobre el contingut d’una mostra convenientment seleccionada de 9 sessions d’un dels 8 tractaments, per trobar elements destacables que donessin compte de l’evolució dels pacients. Resultats Per a l’objectiu 1r, i en relació amb el grup control, les anàlisis estadístiques mostren diferències significatives en tots els ítems a favor de les psicoteràpies de grup: 10,57 punts en l’escala HARS i de 7,63 en l’escala HDRS. D’altra banda, la grandària de l’efecte (effect size) és alta, d= 1,25 i d=1,23 per a l’ansietat i la depressió respectivament. Els canvis en el SF-12 són moderats-alts (CF d = 0,45 i CM d = 0,64). La taxa de remissió de la depressió és del 42%. Per al 2n objectiu, destaquen els temes de la incorporació del factor temps en el discurs dels pacients, en qui s’observa un increment progressiu en el decurs del tractament, i de l’ús de les metàfores. Conclusions Els resultats sobre l’eficàcia de la psicoteràpia dinàmica de grup per a pacients amb símptomes depressius, seleccionats per fer el tractament pel metge d’atenció primària, indiquen que aquest és un model d’intervenció útil i factible. La utilització progressiva del factor temps detectat en l’expressió verbal dels pacients en el curs de la psicoteràpia mostra com la introjecció d’aquest element pot ser un indicador de l’evolució dels pacients. Les metàfores expressades en grup tenen un gran valor terapèutic.The dynamic group psychotherapies are still not evaluated enough, and studies supporting their effectiveness when performed in primary care are lacking. It must be taken into account that more than 70% of patients with mental health disorders are managed exclusively by general practitioners. Moreover, process studies of dynamic group psychotherapies may provide new insights into the intervention techniques carried out by the therapists and also into the indications for group psychotherapy. General objective: To study the process of dynamic psychotherapies based on psychotherapies performed in primary care. Specific objectives: 1st, to evaluate the efficacy of the dynamic group psychotherapy addressed to patients with depressive symptoms, referred to dynamic group psychotherapy by family physicians; 2nd, to provide more insights into the micro- processes that take place in a group psychotherapy in order to find identifiers of changes in the evolution of the treatment. Material: A total of 115 patients with depressive symptoms were assigned to receive a group psychotherapy (75 min) over 9 months (37 to 39 sessions) (n = 70) or the standard care (n = 45). The 70 patients assigned to group psychotherapy were distributed in 8 groups stratified by ages. The psychotherapies were conducted by a psychiatrist-psychotherapist with experience in dynamic group psychotherapy. All the sessions were recorded on DVD to analyze a posteriori the transcriptions of the sessions. Methodology: For the first goal, the clinical status of patients was evaluated with the Hamilton Anxiety Rating Scale (HARS), the Hamilton Depression Rating Scale (HDRS) and the Short-Form Health Survey (SF-12) with the subscales Physical Component (PCS) and Mental Component (MCS). Differences in the HDRS, HARS (total score, psychic and somatic subscales), and the Physical and Mental Components Summary scores (PCS/MCS) of the SF-12 between baseline and post-treatment (at 9 months) in the intervention and control groups were analyzed with the appropriate statistical tests. The size effect (standardized mean effect) was expressed as Cohen’s d. For the second goal, qualitative analysis was performed by means of a Grounded Theory method. Repetitive studies on the content of selected samples of 9 sessions coming from one of the 8 treatments were carried out to find outstanding elements to follow the evolution of the patients. Results: Results of the first goal: At the end of the dynamic group psychotherapy, statistically significant improvements in the mean scores of all questionaires were observed (10.57 in HARS and 7.63 in HDRS) in favor of the psychotherapy group. Large effect size were found for improvements in total anxiety (d = 1.25) and depression (d =1.23) and medium effect sizes for improvements in PCS ( d = 0.45) and MCS (d = 0.64). Remission rate of depression was 42%. Results of the second goal: The incorporation of time and the increasing use of metaphors in the patient’s interventions are outstanding elements. Conclusions: The implementation of dynamic group psychotherapy for patients with depressive symptoms attended in routine primary care and addressed for treatment by the general practitioners, is a feasible and effective intervention model. The increasing use of the time factor in the oral expression of patients during the psychotherapy points out that introjection of this element could be a suitable indicator of the evolution of patients. Additionally, the use of metaphors is of great therapeutic value

Effectiveness of Short-Term Dynamic Group Psychotherapy in Primary Care for Patients with Depressive Symptoms

An open prospective controlled study was designed to compare the efficacy of short-term dynamic group psychotherapy with the standard treatment in patients with depressive symptoms attended in the primary care setting. A total of 115 patients with depressive symptoms were assigned to receive psychotherapy (75 min) over 9 months (37 to 39 sessions) (n = 70) or the standard care (n = 45). Outcome measures were the differences between baseline and post-treatment in the 17-item Hamilton Depression Rating Scale (HDRS), Hamilton Anxiety Rating Scale (HAM-A) and the Short-Form Health Survey (SF-12) questionnaire in the two study groups. At the end of dynamic group psychotherapy, statistically significant improvements in the mean scores of all questionnaires were observed, whereas in control patients, significant improvements were only observed in the HDRS-17 scale and in the Mental Component Summary score of the SF-12. The mean changes after treatment were also higher in the psychotherapy group than in controls in all outcome measures, with statistically significant differences in the mean differences in favour of the psychotherapy group. In summary, implementation of short-term dynamic group psychotherapy run by experienced psychotherapists for patients with depressive symptoms attended in routine primary care centres is feasible and effective

Effectiveness of short-term dynamic group psychotherapy in primary care for patients with depressive symptoms

An open prospective controlled study was designed to compare the efficacy of short-term dynamic group psychotherapy with the standard treatment in patients with depressive symptoms attended in the primary care setting. A total of 115 patients with depressive symptoms were assigned to receive psychotherapy (75 min) over 9 months (37 to 39 sessions) (n = 70) or the standard care (n = 45). Outcome measures were the differences between baseline and post-treatment in the 17-item Hamilton Depression Rating Scale (HDRS), Hamilton Anxiety Rating Scale (HAM-A) and the Short-Form Health Survey (SF-12) questionnaire in the two study groups. At the end of dynamic group psychotherapy, statistically significant improvements in the mean scores of all questionnaires were observed, whereas in control patients, significant improvements were only observed in the HDRS-17 scale and in the Mental Component Summary score of the SF-12. The mean changes after treatment were also higher in the psychotherapy group than in controls in all outcome measures, with statistically significant differences in the mean differences in favour of the psychotherapy group. In summary, implementation of short-term dynamic group psychotherapy run by experienced psychotherapists for patients with depressive symptoms attended in routine primary care centres is feasible and effective

The database of the PREDICTS (Projecting Responses of Ecological Diversity In Changing Terrestrial Systems) project

The PREDICTS project—Projecting Responses of Ecological Diversity In Changing Terrestrial Systems (www.predicts.org.uk)—has collated from published studies a large, reasonably representative database of comparable samples of biodiversity from multiple sites that differ in the nature or intensity of human impacts relating to land use. We have used this evidence base to develop global and regional statistical models of how local biodiversity responds to these measures. We describe and make freely available this 2016 release of the database, containing more than 3.2 million records sampled at over 26,000 locations and representing over 47,000 species. We outline how the database can help in answering a range of questions in ecology and conservation biology. To our knowledge, this is the largest and most geographically and taxonomically representative database of spatial comparisons of biodiversity that has been collated to date; it will be useful to researchers and international efforts wishing to model and understand the global status of biodiversity