Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
    37584 research outputs found

    Factores asociados al bienestar subjetivo en docentes chilenos

    No full text
    Teachers are one of the main pillars of our society, multiple studies indicate that their subjective well-being is essential for a good performance of their duties. This research aims to identify the main protective and risk factors that affect teacher well-being in Chilean school teachers, through five descriptive-correlational studies. A probabilistic and stratified sample was used in 700 teachers who work in schools in urban areas of Chile. They answered a questionnaire made up of 16 characterization questions and 8 scales: Collective Efficacy in short format, Personal Well-being Inventory for Adults, Satisfaction with school, social well-being at school, Assessment of Burnout Syndrome, Perceived Discrimination, Satisfaction with life and Organizational Justice. According to the results, it can be established that the main protective factors of the subjective well-being of teachers are the vocation and enthusiasm for work. On the other hand, collective efficacy, by itself, would not be strongly related to well-being, but it is relevant when it works by mediating the perception of organizational justice. At the level of risk factors for subjective well-being, we found two dimensions linked to burnout: psychological exhaustion and guilt. Finally, discrimination based on age and sexual identity seems to have a strong impact on the well-being of Chilean teachers. Considering these factors, it is possible to build an operational model for the generation of interventions to improve teachers' subjective well-beingEl professorat és un dels principals pilars de la nostra societat i múltiples estudis indiquen que el seu benestar subjectiu és essencial per a un bon exercici de les seves funcions. Aquesta investigació es proposa identificar els principals factors protectors i de risc que afecten el benestar docent en professors xilens d'educació escolar, a través de la realització de cinc estudis de caràcter descriptiu correlacional. Es va utilitzar una mostra probabilística i estratificada de 700 docents que treballen a escoles en zones urbanes de Xile. Se'ls va fer respondre un qüestionari compost per 16 preguntes de caracterització i 8 escales: Eficàcia Col·lectiva en format curt, Personal Well-being Inventory for Adults, Satisfacció amb l'escola, Benestar social a l'escola, Avaluació de la Síndrome de Cremar-se pel Treball, Discriminació percebuda, Satisfacció amb la vida i Justícia Organitzacional. Sestableix que els principals factors protectors del benestar subjectiu dels docents són la vocació i la il·lusió pel treball. D'altra banda, l'eficàcia col·lectiva per si sola no estaria fortament relacionada amb el benestar, però quan funciona mitjançant la percepció de justícia organitzacional si resulta rellevant. A nivell de factors de risc per al benestar subjectiu, trobem dues dimensions del burnout, el desgast psíquic i la culpa. A més, la discriminació per edat i identitat sexual sembla impactar fortament al benestar dels docents xilens. Això permet construir un model operatiu per crear intervencions per millorar el benestar subjectiu docentPrograma de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vid

    Inter-individual variability and temporal scaling in the aging transcriptome

    No full text
    Gràcies als amplis esforços d'investigació, la nostra comprensió dels mecanismes fisiològics de l'envelliment ha progressat enormement. Recentment, les tecnologies òmiques han permès l'estudi a tot el genoma dels canvis relacionats amb l'edat. No obstant això, les anàlisis òmiques sovint passen per alt la naturalesa estocàstica, dinàmica i complexa de l'envelliment. Per aquest motiu, desenredar les relacions causa-efecte s'ha demostrat difícil. En aquesta tesi, analitzem l'efecte de l'envelliment sobre el transcriptoma en Caenorhabditis elegans, estudiant els canvis en l'expressió gènica a mesura que varien i covarien entre individus, al llarg del temps, i en resposta a múltiples intervencions que modulen la longevitat. En primer lloc, hem desenvolupat un protocol d'ARN-seq d'individus únics que ens permet mesurar la variabilitat transcriptòmica interindividual. Hem trobat que les diferències interindividuals en la mida dels teixits són el principal contribuent a la variabilitat transcriptòmica interindividual. Després de tenir en compte aquestes diferències, hem utilitzat la covariabilitat interindividual per reconstruir una xarxa de coexpressió gènica. Aquesta xarxa ens ha permès identificar mòduls funcionals alterats per la senyalització de la insulina/IGF-1. En segon lloc, hem fet servir un sistema degron induïble per auxina per comparar la dinàmica temporal de l'envelliment i l'expressió gènica en nou poblacions que envelleixen a diferents velocitats. Hem recopilat mesures transcriptòmiques temporals i trobem que només el cinc per cent de les trajectòries transcriptòmiques es reescalen temporalment a la par que la longevitat. En tercer lloc, hem col·laborat amb un laboratori que treballa amb la prohibitina, una proteïna mitocondrial que pot allargar o escurçar la longevitat segons el context. Hem trobat canvis coordinats en l'expressió gènica en múltiples soques compromeses metabòlicament que poden explicar aquests efectes dependents del context. Per concloure, presentem noves maneres de relacionar la longevitat i els canvis transcriptòmics, proporcionant així una visió de com les intervencions de modulació de la longevitat afecten l'envelliment.Thanks to extensive research efforts, our understanding of the physiological mechanisms underlying aging has immensely progressed. Recently, omics technologies have enabled the genome-wide study of age-related changes. Nevertheless, omics analyses often overlook the stochastic, dynamic, and complex nature of aging. Consequently, untangling cause-effect relationships has proven challenging. In this thesis, we analyze the effect of aging on the transcriptome in Caenorhabditis elegans, studying gene expression changes as they vary and covary between individuals, over time, and in response to multiple lifespan-modulating interventions. First, we developed a single individual RNA-seq protocol that allows us to measure inter-individual transcriptomic variability. We found that inter-individual differences in tissue size are the main contributor to inter-individual transcriptomic variability. After accounting for these differences, we utilized inter-individual covariability to reconstruct a gene co-expression network. This network allowed us to identify functional communities altered by insulin/IGF-1 signaling. Second, we used an auxin-inducible degron system to compare the temporal dynamics of aging and gene expression across nine differentially aging populations. We collected time-resolved transcriptomic measurements and found that only five percent of transcriptomic trajectories are temporally rescaled in the same way as lifespan. Third, we collaborated with a laboratory working on prohibitin, a mitochondrial protein that can extend or shorten lifespan depending on the context. We found coordinated changes in gene expression across multiple metabolically compromised strains that may explain context-dependent effects. To conclude, we present novel ways to relate lifespan and transcriptomic changes, thus providing insight on how lifespan-modulating interventions ultimately impact aging.Programa de doctorat en Biomedicin

    Deep learning and unsupervised machine learning for the quantification and interpretation of electrocardiographic signals

    No full text
    Las señales electrocardiográficas, ya sea adquiridas en la piel del paciente (electrocardiogamas de superficie, ECG) o de forma invasiva mediante cateterismo (electrocardiogramas intracavitarios, iECG) ayudan a explorar la condición y función cardíacas del paciente, dada su capacidad para representar la actividad eléctrica del corazón. Sin embargo, la interpretación de las señales de ECG e iECG es una tarea difícil que requiere años de experiencia, con criterios diagnósticos complejos para personal clínico no especialista, que en muchos casos deben ser interpretados durante situaciones de gran estrés o carga de trabajo como en la unidad de cuidados intensivos, o durante procedimientos de ablación por radiofrecuencia (ARF) donde el cardiólogo tiene que interpretar cientos o miles de señales individuales. Desde el punto de vista computacional, el desarrollo de herramientas de alto rendimiento mediante técnicas de análisis basadas en datos adolece de la falta de bases de datos anotadas a gran escala y de la naturaleza de “caja negra” que están asociados con los algoritmos considerados estado del arte en la actualidad. Esta tesis trata sobre el entrenamiento de algoritmos de aprendizaje automático que ayuden al personal clínico en la interpretación automática de ECG e iECG. Esta tesis tiene cuatro contribuciones principales. En primer lugar, se ha desarrollado una herramienta de delineación del ECG para la predicción de los inicios y finales de las principales ondas cardíacas (ondas P, QRS y T) en registros compuestos de cualquier configuración de derivaciones. En segundo lugar, se ha desarrollado un algoritmo de generación de datos sintéticos que es capaz de paliar el impacto del reducido tamaño de las bases de datos existentes para el desarrollo de algoritmos de delineación. En tercer lugar, la metodología de análisis de datos de ECG se aplicó a datos similares, en registros electrocardiográficos intracavitarios, con el mismo objetivo de marcar inicios y finales de activaciones locales y de campo lejano para facilitar la localización de sitios de ablación adecuados en procedimientos de ARF. Para este propósito, el algoritmo de delineación del ECG de superficie desarrollado previamente fue empleado para preprocesar los datos y marcar la detección del complejo QRS. En cuarto y último lugar, el algoritmo de delineación de ECG de superficie fue empleado, junto con un algoritmo de reducción de dimensionalidad, Multiple Kernel Learning, para agregar la información del ECG de 12 derivaciones y lograr la identificación de marcadores que permitan la estratificación del riesgo de muerte súbita cardíaca en pacientes con cardiomiopatía hipertrófica.Electrocardiographic signals, either acquired on the patient’s skin (surface electrocardiogam, ECG) or invasively through catheterization (intracavitary electrocardiogram, iECG) offer a rich insight into the patient’s cardiac condition and function given their ability to represent the electrical activity of the heart. However, the interpretation of ECG and iECG signals is a complex task that requires years of experience, difficulting the correct diagnosis for non-specialists, during stress-related situations such as in the intensive care unit, or in radiofrequency ablation (RFA) procedures where the physician has to interpret hundreds or thousands of individual signals. From the computational point of view, the development of high-performing pipelines from data analysis suffer from lack of large-scale annotated databases and from the “black-box” nature of state-of-the-art analysis approaches. This thesis attempts at developing machine learning-based algorithms that aid physicians in the task of automatic ECG and iECG interpretation. The contributions of this thesis are fourfold. Firstly, an ECG delineation tool has been developed for the markup of the onsets and offsets of the main cardiac waves (P, QRS and T waves) in recordings comprising any configuration of leads. Secondly, a novel synthetic data augmentation algorithm has been developed for palliating the impact of small-scale datasets in the development of robust delineation algorithms. Thirdly, this methodology was applied to similar data, intracavitary electrocardiographic recordings, with the objective of marking the onsets and offsets of events for facilitating the localization of suitable ablation sites. For this purpose, the ECG delineation algorithm previously developed was employed to pre-process the data and mark the QRS detection fiducials. Finally, the ECG delineation approach was employed alongside a dimensionality reduction algorithm, Multiple Kernel Learning, for aggregating the information of 12-lead ECGs with the objective of developing a pipeline for risk stratification of sudden cardiac death in patients with hypertrophic cardiomyopathy.Programa de doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion

    El Fantasma de lo real: relación cine-teatro en tres obras de investigación práctica. Estudio de las películas Kopfkino y Pienso casa digo silla de la Cía. Los Detectives y del Film Ensayo Bellas Artrópodas a través del cine de Jaques Rivette y Mariano Llinás

    No full text
    Esta tesis trata ciertas relaciones entre el cine y el teatro desde mi práctica escénica y fílmica como actriz y creadora. La perspectiva de género, la performatividad y la interdisciplinariedad (la traslación de códigos de la escena al cine y viceversa) son los tres ejes que enmarcan mi campo de estudio, que versa sobre el aspecto más oculto que late en obras de Jacques Rivette, Mariano Llinás y Los Detectives, compañía teatral integrada por cuatro mujeres, de la que formo parte. El resultado final se propone resumido en un Film Ensayo, dos películas realizadas a partir de sendas piezas escénicas, un archivo visual y una investigación teórica unida a la práctica artística. Este conjunto de propuestas me ha permitido abordar el análisis teórico desde una nueva perspectiva, al tiempo que la reflexión ha profundizado la comprensión de los procesos creativos escénicos de Los Detectives, sistematizando y generando nuevas metodologías para futuros trabajos de la compañía. El estudio se centra en los métodos corpóreos utilizados por las creadoras y los directores para hacer aflorar elementos ausentes en las obras. Estos elementos han sido definidos en esta investigación como “el fantasma de lo real”, puesto que se perciben en la realidad, son a pesar de no estar.This thesis deals with certain relations between film and theater from my stage and film practice as an actress and creator. The gender perspective, performativity and interdisciplinarity (the translation of artistic codes from stage to film and vice versa) are the three axes framing my field of study which deals with the most hidden aspect of certain works by Jacques Rivette, Mariano Llinás and Los Detectives, a four-woman theater and performance company which I am a member. The final result is proposed in the form of a Film Essay, two films made from pre-existing stage plays, a visual archive and a theoretical investigation linked to artistic practice. All this material allowed us to approach the theoretical analysis from a new perspective, while at the same time the reflection has given us a deeper understanding of the creative stage processes of Los Detectives, generating new methodologies for the work of the company's future pieces. The study is focused on the corporeal methods used by the creators and filmmakers to bring to the surface absent elements. These elements, have been defined in this research as "the ghost of the real", being perceived in reality even though they are not there.Programa de doctorat en Comunicaci

    DNA-based precision gene writing and viral-free in vivo delivery

    No full text
    The need for efficient targeted integration of large DNA fragments in mammalian genomes is indisputable, although several nuclease-based technologies have been lately developed for small allele genome editing. In this thesis, a new gene writing tool (Find Cut-And-Transfer; FiCAT) is developed combining the precision of a CRISPR-Cas9 (Find module), and the payload transfer efficiency of an engineered piggyBac transposase (Cut-And-Transfer module). FiCAT combines the functionality of Cas9 for DNA scanning and targeting, with piggyBac donor DNA processing and transfer capacity. PiggyBac has been engineered to provide increased on-target integration and reduced off-target events. FiCAT technology is applied in vivo in mouse models to deliver large payloads as a proof of concept. For that, lipid nanoparticles have been explored as a vehicle for DNA and RNA delivery, carrying a gene of interest (GOI) embedded in a transposon, and FiCAT tool as mRNA. FiCAT tool on-target efficiencies have been compared to different existing methods for large payload insertion proving to work better. Firefly luciferase reporter gene have been successfully delivered into mouse liver Rosa26 safe harbor loci using LNPs. In conclusion, FiCAT tool have been demonstrated to not only efficiently integrate big payloads of up to 9 kilobases in cells but also can be used in combination with lipid nanoparticles in vivo in mice with great future prospects for the gene therapy field.La necessitat d’inserció dirigida dr fragments llargs de ADN en genomes de mamífer es indisputable tot i que força tecnologies basades en nucleases s’han desenvolupades últimament per l’edició de petits al·lels del genoma. En aquesta tesi es desenvolupa una nova eina d’escriptura de gens (Busca-Talla i Transfereix, en anglès Find Cut-And-Transfer-FiCAT) combinant la precisió de CRISPR (el mòdul que busca) amd l’eficiència de transferència d’ ADN d’una transposasa piggyBac modificada (el mòdul que talla i transfereix). FiCAT combina la funcionalitat de Cas9 per escanejar i trobar una seqüència en el genoma amb la capacitat de piggyBac de processar i transferir l’ADN d'interès. PiggyBac ha sigut modificada per tenir una integració on-target elevada i per tal de reduir els off-targets. La tecnologia FiCAT ha sigut aplicada in vivo en models de ratolí per integrar fragments llargs d’ADN com a prova de concepte. Per tal d’aconseguir-ho s’han explorat les nanopartícules lipídiques com a vehicle per transportar A DN i ARN, portant el gen d'interès en un transposó i l’eina FiCAT com a ARN missatger. Les eficiències on-target de FiCAT s’han comparat amb diferents mètodes ja existents i s’ha provat que funciona millor. El gen reporter de Luciferasa s’ha integrat amb èxit a la regió genòmica de Rosa26 en fetge de ratolí mitjançant nanopartícules lipídiques. En conclusió, s’ha demostrat que FiCAT no només és eficient per integrar llargs fragments d’ADN de fins a 9 kilobases en cèl·lules sino que també es pot utilitzar en combinació amb nanopartícules lipídiques in vivo en ratolins amb grans perspectives de futur pel camp de la teràpia gènica.Programa de doctorat en Biomedicin

    Translati on of DELOS nanovesicle formulati ons into new pharmaceuti cal candidates

    No full text
    Els sistemes d’administració de fàrmacs estan en constant evolució, portant a noves formes de brindar protecció i administrar efectivament molècules actives al lloc d’acció desitjat. D’entre tots els sistemes d’administració de fàrmacs, aquesta Tesi se centra en les nanovesícules DELOS, conegudes científicament com a Quatsomes. Els Quatsomes són vesícules unilamel·lars, nanoscòpiques i termodinàmicament estables, compostes per tensioactius iònics i esterols en proporció equimolar. La seva preparació es basa en un procés ecoeficient d’un sol pas, anomenat DELOS-susp (Despressurització d’una Suspensió-Solució Orgànica Líquida Expandida). Aquesta plataforma reproduïble, escalable i basada en fluids comprimits permet la preparació de sistemes nanovesiculars amb excel·lents característiques fisicoquímiques, en termes d’homogeneïtat, morfologia, mida de partícula i estabilitat. Considerant el gran potencial d’aquesta plataforma, l’objectiu de la present Tesi Industrial entre Nanomol Technologies S.L i la unitat de recerca Nanomol de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) és estudiar la translació de les nanovesícules DELOS a nous productes farmacèutics, per tal d’obtenir nanomedicaments en estats de formulació més avançats i assegurant el compliment dels estàndards de qualitat, requeriments reguladors i de producte acabat exigits per la indústria farmacèutica. En primer lloc, aquesta Tesi està dedicada a l’avenç en les diferents etapes del desenvolupament farmacèutic d’un nou nanomedicament basat en un factor de creixement epidèrmic humà recombinant i nanovesícules DELOS (rhEGF-DELOS nanovesicles) per al tractament de ferides complexes, com úlceres de peu diabètic i úlceres venoses de la cama. Els resultats obtinguts amb aquesta nanoformulació van ser especialment prometedors, i recolzen el potencial d’aquesta nanomedicina per entrar en futurs assaigs clínics per al tractament de ferides complexes. En vista dels avantatges de les nanovesícules DELOS com a sistemes d’administració tòpica de fàrmacs, es van dedicar esforços no només a dissenyar noves nanoformulacions amb alta tolerabilitat cutània, sinó també a explorar la conversió d’aquestes dispersions col·loïdals en una forma de dosificació més adequada per a l’aplicació tòpica, com ara en forma d’hidrogel semisòlid. Finalment, per tal d’explorar més a fons el potencial de les nanovesícules DELOS, també es va estudiar el desenvolupament de noves nanopartícules híbrides biològic-orgàniques i inorgàniques-orgàniques com a estratègia per dotar de noves propietats les nanovesícules DELOS, per al seu ús com nanoportadors avançats per a l’administració de fàrmacs. En resum, els resultats obtinguts amb èxit en aquesta Tesi justifiquen l’ús de les nanovesícules DELOS com a productes farmacèutics prometedors per a l’administració de fàrmacs.Los sistemas de administración de fármacos están en constante evolución, buscando mejoras y nuevas formas de brindar protección y administrar efectivamente moléculas activas en el sitio de acción deseado. De entre todos los sistemas de administración de fármacos, esta Tesis se centra en las nanovesículas DELOS, conocidas científicamente como Quatsomes. Los Quatsomes son vesículas unilamelares, nanoscópicas y termodinámicamente estables, compuestas por tensioactivos iónicos y esteroles en proporción equimolar. Su preparación se basa en un proceso ecoeficiente de un solo paso, denominado DELOS-susp (Despresurización de una Suspensión-Solución Orgánica Líquida Expandida). Esta plataforma reproducible, escalable y basada en fluidos comprimidos permite la preparación de sistemas nanovesiculares con excelentes características fisicoquímicas, en términos de homogeneidad, morfología, tamaño de partícula y estabilidad. Considerando el gran potencial de esta plataforma, el objetivo de la presente Tesis Industrial entre Nanomol Technologies S.L y la unidad de investigación Nanomol del Instituto de Ciencia de Materiales de Barcelona (ICMAB-CSIC) es estudiar la traslación de las nanovesículas DELOS a nuevos productos farmacéuticos, con el fin de obtener nanomedicamentos en estados de formulación más avanzados y asegurando el cumplimiento de los estándares de calidad, requerimientos regulatorios y de producto terminado exigidos por la industria farmacéutica. En primer lugar, la presente Tesis está dedicada al avance en las diferentes etapas del desarrollo farmacéutico de un nuevo nanomedicamento basado en un factor de crecimiento epidérmico humano recombinante y nanovesículas DELOS (rhEGF-DELOS nanovesicles) para el tratamiento de heridas complejas, como úlceras de pie diabético y úlceras venosas de la pierna. Los resultados obtenidos con esta nanoformulación fueron especialmente prometedores, y respaldan el potencial de esta nanomedicina para entrar en futuros ensayos clínicos para el tratamiento de heridas complejas. En vista de las ventajas de las nanovesículas DELOS como sistemas de administración tópica de fármacos, se dedicaron esfuerzos no solo en diseñar nuevas nanoformulaciones con alta tolerabilidad cutánea, sino también en explorar la conversión de estas dispersiones coloidales en una forma de dosificación más adecuada para la aplicación tópica, tales como en forma de hidrogel semisólido. Finalmente, a fin de explorar más a fondo el potencial de las nanovesículas DELOS, también se estudió el desarrollo de nuevas nanopartículas híbridas biológico-orgánicas e inorgánicas-orgánicas como estrategia para dotar de nuevas propiedades a la plataforma de nanovesículas DELOS, para su uso como nanoportadores avanzados para la administración de fármacos. En resumen, los resultados obtenidos en esta Tesis respaldan que las nanovesículas DELOS pueden utilizarse con éxito como productos farmacéuticos prometedores para la administración de fármacos.Drug delivery systems (DDS) are constantly evolving and improving, leading to new ways to provide protection and effective delivery of active molecules at the desired site of action. Among all the DDS, in this Thesis we are interested in DELOS nanovesicles, scientifically known as Quatsomes, which are thermodynamically stable nanoscopic unilamellar vesicles, composed of ionic surfactants and sterols in an equimolar ratio. To prepare them, a one-step eco-efficient process, named DELOS-susp (Depressurization of an Expanded Liquid Organic Solution-suspension) is used. This platform is a reproducible, scalable, and compressed fluid-based method that produces nanovesicular systems with remarkable physicochemical characteristics, in terms of homogeneity, morphology, particle size, and stability. Knowing all the potentiality that this platform presents, the aim of this Industrial Thesis between Nanomol Technologies S.L and Nanomol research unit of the Institute of Materials Science of Barcelona (ICMAB-CSIC) is to study the translation of DELOS nanovesicles into new pharmaceutical products to obtain nanomedicines in more advanced formulation states by ensuring compliance with the quality, regulatory and finished product standards required by the pharmaceutical industry. First, this Thesis is devoted to advance on the different stages of the pharmaceutical development of a new nanomedicine based on a recombinant human epidermal growth factor and DELOS nanovesicles (rhEGF-DELOS nanovesicles) for the treatment of complex wounds, such as diabetic foot ulcers and venous leg ulcers. The research findings obtained were really promising and considered this nanoformulation as a potential nanomedicine to enter in future clinical trials for the treatment of complex wounds. In view of the advantages of DELOS nanovesicles as topical drug delivery systems, research efforts were focused on not only designing new nanoformulations with the high skin tolerability but also on exploring the feasibility of converting these colloidal dispersions to a more suitable dosage form for topical application, such as semi-solid hydrogel pharmaceutical forms. Finally, to further explore DELOS nanovesicles potentiality, the development of new hybrid biologic-organic and inorganic-organic nanoparticles was also studied as strategy to endow new properties to the DELOS nanovesicle platform as advanced nanocarriers for drug delivery. In summary, the results achieved in this Thesis support that DELOS nanovesicles can be successfully used as promising pharmaceutical products for drug delivery.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència de Material

    Formació de l’actor o actriu amb la màscara teatral: transversalitat pedagògica, categories de màscara i proposta didàctica.

    No full text
    Per acomplir la investigació i verificar o refutar la nostra hipòtesi, hem dividit la tesi en set capítols, que inclouen, d’una banda, tot un estudi, diàleg i discussió amb personalitats de l’àmbit, i, de l’altra, les conclusions, producte de l’anàlisi i treballs anteriors. Hi recollim els antecedents que ens portaren a proposar aquesta tesi i la necessitat d’establir nous paradigmes en l’àmbit de l’educació. I a manera de substrat teòric, en desgranem l’estat de la qüestió avui en dia. Des d’aquest sondatge i estudi previ, hem formulat una hipòtesi de partida, i n’expliquem la metodologia i el marc conceptual. A continuació, analitzem el context històric i les diferents teories entorn de la màscara com a eina educativa. També tractem alguns dels conceptes cabdals i noves perspectives, i, en substància, la màscara en la formació de l’actor o actriu. N’esmentem els pedagogs destacats i la funció que han atorgat a les diferents categories de màscara. Així mateix, ens fixem en algunes de les principals aplicacions d’Orient i Occident, fent una panoràmica de la renovació teatral de principi del segle XX i el paper que hi van representar l’actor o actriu i la pedagogia amb màscara. Aquesta investigació abasta quatre categories de màscara: la neutra, la larvària, la de caràcter completa i la mitja màscara. Cada una té una procedència i una lògica de treball diferenciades. Volem posar de manifest la funció o utilitat de cada tipus de màscara, a més de mostrar els principis i les constriccions que presenta aquest tipus d’ensenyament per accedir a les competències específiques i transversals. Finalment, oferim una proposta pedagògica, a tall de contribució als sistemes d’interpretació amb màscara per a la formació integral de l’actor i l’actriu contemporanis

    Estudio de criterios subjetivos y objetivos para la indicación de la cirugía nasal en pacientes con obstrucción nasal moderada-grave de causa mecánica asociada o no a patología inflamatoria nasosinusal,rinitis alérgica o rinosinusitis crónica con pólipos nasales

    No full text
    L'obstrucció nasal mecànica (OM) és una condició prevalent amb un gran impacte a la qualitat de vida i amb una càrrega socioeconòmica important. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar la utilitat dels criteris subjectius i objectius en el maneig adequat de l'OM, ja sigui aïllada o associada a patologia inflamatòria nasosinusal, rinitis al·lèrgica (RA) o rinosinusitis crònica amb pòlips nasals (RSC amb PN). Mètodes: Estudi prospectiu en vida real de 224 subjectes (60 controls i 164 amb OM tractats mèdicament i/o quirúrgicament). S'hi van incloure pacients amb obstrucció nasal subjectiva (ON) moderada-greu i puntuació objectiva d'OM causada per el septum nasal i/o cornets inferiors valorats per rinoscòpia/endoscòpia nasal. Es van tenir en compte variables subjectives (escala visual analògica [EVA] per a ON i pèrdua de l'olfacte, Nasal Obstruction and Septoplasty Effectiveness Scale [NOSE] i congestion quantifier seven-item test [CQ7]) i objectives: la puntuació de l'endoscòpia nasal i els resultats de la rinometria acústica tant a l'inici de l'estudi com després del tractament mèdic (corticosteroides intranasals) i/o quirúrgic (cirurgia correctiva nasal).gnificativa (p<0,05) als resultats subjectius de ON (EVA, NOSE i CQ7) sense canvis en la pèrdua de l'olfacte ni en els resultats objectius de OM. Després de la cirurgia, tots els pacients amb OM van informar una millora significativa (p<0,05) en els resultats subjectius i objectius; sent aquesta millora major a la RSC amb PN. Conclusions: A la pràctica clínica diària, la recomanació terapèutica de l'OM hauria de basar-se en resultats tant subjectius com objectius, i la cirurgia correctiva nasal és el tractament d'elecció a l'OM moderada-greu, ja sigui aïllada o associada a patologia inflamatòria nasosinusal, RA o RSC amb PN. La obstrucción nasal mecánica (OM) es una condición prevalente con un gran impacto en la calidad de vida y con una carga socioeconómica importante. El objetivo de este estudio fue determinar la utilidad de los criterios subjetivos y objetivos en el manejo adecuado de la OM, ya sea aislada o asociada a patología inflamatoria nasosinusal, rinitis alérgica (RA) o rinosinusitis crónica con pólipos nasales (RSC con PN). Métodos: Estudio prospectivo en vida real de 224 sujetos (60 controles y 164 con OM tratados médica y/o quirúrgicamente). Se incluyeron pacientes con obstrucción nasal subjetiva (ON) moderada-grave y puntuación objetiva de OM causada por el tabique nasal y/o cornetes inferiores valorados por rinoscopia/endoscopia nasal. Se tomaron en cuenta variables subjetivas (escala visual analógica [EVA] para ON y pérdida del olfato, Nasal Obstruction and Septoplasty Effectiveness Scale [NOSE] y congestion quantifier seven-item test [CQ7]) y objetivas: la puntuación de la endoscopia nasal y los resultados de la rinometría acústica tanto al inicio del estudio como después del tratamiento médico (corticosteroides intranasales) y/o quirúrgico (cirugía correctiva nasal).ficativa (p<0,05) en los resultados subjetivos de ON (EVA, NOSE y CQ7) sin cambios en la pérdida del olfato ni en los resultados objetivos de OM. Después de la cirugía, todos los pacientes con OM informaron una mejoría significativa (p<0,05) en los resultados subjetivos y objetivos; siendo esta mejoría mayor en la RSC con PN. Conclusiones: En la práctica clínica diaria, la recomendación terapéutica de la OM debería basarse en resultados tanto subjetivos como objetivos, siendo la cirugía correctiva nasal el tratamiento de elección en la OM moderada-grave, ya sea aislada o asociada a patología inflamatoria nasosinusal, RA o RSC con PN. Purpose: Mechanical nasal obstruction (MNO) is a prevalent condition with a high impact on a patient's quality-of-life and socio-economic burden. The aim of this study was to determine the usefulness of both subjective and objective criteria in the appropriate management of MNO, either alone or associated to upper airway inflammatory diseases, allergic rhinitis(AR), or chronic rhinosinusitis with nasal polyps( CRSwNP). Methods: A real-life prospective study of 224 subjects (60 controls and 164 with MNO treated with medical and/or surgical treatment). Patients with moderate-severe subjective nasal obstruction(NO) and objective obstructive score in nasal septum or lower turbinates by nasal endoscopy. Subjective: Visual Analog Scale [VAS] for NO and loss of smell (LoS), Nasal Obstruction and Septoplasty Effectiveness Scale [NOSE] and congestion quantifier seven-item test [CQ7]) and objective: the nasal endoscopy score and acoustic rhinometry outcomes were assessed at baseline, after medical (intranasal corticosteroids) and/or surgical (nasal corrective) treatments

    Efecto fototérmico de benzoxazinas y polibenzoxazinas. Aplicaciones

    No full text
    Les polibenzoxazines són un tipus especial de resines fenòliques que, des del seu descobriment, han captat l’interès de la comunitat científica per les seves propietats tèrmiques, químiques i mecàniques excel·lents. Les altes temperatures de polimerització dels seus monòmers, les benzoxazines, es poden considerar el handicap més gran d’aquests materials (> 200 °C), fent que la reducció d’aquest paràmetre sigui un dels objectes d’estudi més grans en aquest camp. En aquest treball, s’investiga l’ús de diferents catalitzadors en la reducció de la temperatura de polimerització de les 1,3-benzoxazines. Aquest estudi fomentarà el descobriment d’un efecte fototèrmic manifestat en un conjunt de (bis)benzoxazines, en presència de diferents catalitzadors i irradiació visible, que servirà per polimeritzar aquests monòmers d’una forma totalment nova a l’àmbit de les polibenzoxazines i aconseguir uns materials amb algunes característiques diferents de les presentades per polibenzoxazines obtingudes d’una manera més convencional. Aquest efecte fototèrmic també s’observarà en els polímers obtinguts, donant lloc a l’ús de polibenzoxazines en diferents aplicacions àmpliament utilitzades actualment, com l’autoreparació de materials i la teràpia fototèrmica, a més de ser molt útils com a espècies promotores de diferents reaccions químiques.Las polibenzoxazinas son un tipo especial de resinas fenólicas que, desde su descubrimiento, han captado el interés de la comunidad científica por sus excelentes propiedades térmicas, químicas y mecánicas. Las altas temperaturas de polimerización de sus monómeros, las benzoxazinas, pueden considerarse el mayor hándicap de estos materiales (> 200 °C), haciendo que la reducción de este parámetro sea uno de los mayores objetos de estudio en este campo. En este trabajo, se investiga el uso de diferentes catalizadores en la reducción de la temperatura de polimerización de las 1,3-benzoxazinas. Este estudio fomentará el descubrimiento de un efecto fototérmico manifestado en un conjunto de (bis)benzoxazinas, en presencia de distintos catalizadores e irradiación visible, que servirá para polimerizar estos monómeros de una forma totalmente novedosa en el ámbito de las polibenzoxazinas y conseguir unos materiales con algunas características distintas a las presentadas por polibenzoxazinas obtenidas de una forma más convencional. Este efecto fototérmico también se observará en los polímeros obtenidos, dando lugar al uso de polibenzoxazinas en diferentes aplicaciones ampliamente utilizadas en la actualidad, tales como la autorreparación de materiales y la terapia fototérmica, además de ser muy útiles como especies promotoras de diferentes reacciones químicas.Polybenzoxazines are a special type of phenolic resins that, since their discovery, have attracted the interest of the scientific community due to their excellent thermal, chemical and mechanical properties. The high polymerization temperatures of their monomers, benzoxazines, can expect the greatest handicap of these materials (> 200 °C), making the reduction of this parameter one of the major objects of study in this field. In this work, the use of different catalysts in the reduction of the polymerization temperature of 1,3-benzoxazines is investigated. This study will promote the discovery of a photothermal effect manifested in a group of (bis)benzoxazines, in the presence of different catalysts and visible irradiation, which will serve to polymerize these monomers in a completely new way in the field of polybenzoxazines and obtain materials with Some characteristics different from those presented by polybenzoxazines obtained in a more conventional way. This photothermal effect will also be observed in the polymers obtained, giving the use of polybenzoxazines in different applications widely used today, such as self-healing of materials and photothermal therapy, as well as being very useful as promoting species of different chemical reactions.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic

    No dejar caer el cuerpo: Derrida y la traducción como forma del acontecimiento

    No full text
    Doctorat internacionalEsta tesis doctoral se plantea como una investigación híbrida entre la Traductología y la Filosofía, centrada en la obra de Jacques Derrida. Tras repasar los conceptos fundamentales de su obra y diferentes aproximaciones al concepto de «interpretación», se propone una revisión del corpus derridiano de textos sobre la traducción. Mediante el análisis crítico del discurso, la investigación conceptual y un marco deconstructivo, se formulará qué tipo de filosofía de la traducción plantea Derrida, cómo se disemina en diferentes conceptos y cómo se modifica. En segundo lugar, se abordarán otros conceptos del pensamiento derridiano aparentemente no relacionados con la traducción, pero útiles para pensarla. Esta investigación conceptual se centra en su noción de «acontecimiento» y en sus modos de posibilidad. Al plantear que la traducción es una forma del acontecimiento, se abre una vía fructífera para repensar cuestiones éticas en torno a la traducción y las evoluciones contemporáneas de nuestra disciplina.This dissertation presents a hybrid study at the intersection between Translation Studies and Philosophy, focusing on the work of Jacques Derrida. After reviewing the fundamental concepts of his work and different approaches to the concept of “interpretation”, a review of the Derridean corpus of texts on translation is proposed. Through critical discourse analysis, conceptual research, and a deconstructive framework, Derrida’s philosophy of translation, the way it is disseminated in different concepts and how it changes are outlined. Similarly, other concepts of Derridean thought seemingly unrelated to translation, but useful to further explore it, are addressed, focusing on Derrida’s notion of “event” and its modes of possibility. Arguing that translation is a form of the event, a fruitful path for rethinking ethical issues surrounding translation and contemporary developments in our discipline is opened.Programa de Doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducci

    36,698

    full texts

    40,374

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Tesis Doctorals en Xarxa is based in Spain
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇