Efecte de la incorporació d’àrid mixt reciclat a les propietats de formigons no estructurals

[cat] Els àrids mixts reciclats són els que, provinents del tractament dels residus de construcció i demolició, inclouen com a principals components residus de formigó, àrids no lligats i productes ceràmics. A l’article es presenten els resultats obtinguts a una campanya experimental sobre la influència de la substitució d’àrid convencional per àrid mixt reciclat en dosificacions de formigons no estructurals. Es contempla la utilització de dos tipus de ciment, un ciment Portland mixt i un ciment compost resistent a sulfats. S’observa un comportament diferent del formigó, segons el tipus de ciment utilitzat, a mesura que s’augmenta el percentatge de substitució de l’àrid convencional per àrid mixt reciclat. L’estudi conclou que, a falta d’un estudi del comportament a llarg termini i de dosificacions específiques per a cada ús, l’àrid mixt reciclat pot ser vàlid per la fabricació de formigó no estructural

La càtedra Endesa red i el vehicle elètric

Abstract not availabl

APM +: Alguna planta medicinal més

EL PROJECTE: El farmacèutic es considera el professional expert en el medicament. Amb tot, al mercat en general, però també a les farmàcies, trobem un enorme ventall de complements alimentaris a base de plantes medicinals, comercialitzats en formes farmacèutiques. El farmacèutic ha de saber donar consell farmacèutic sobre medicaments, però els complements alimentaris cada vegada prenen més protagonisme comercial i el farmacèutic també caldrà que doni consell sobre aquests complements. En aquest mac, l’APP pel mòbil que anomenem APM+ (acrònim d’Alguna Planta Medicinal +) és una activitat docent realitzada durant el curs 2020-2021 en l’assignatura de Botànica Farmacèutica en els grups-classe M3 i T2. En aquesta activitat voluntària, de dues setmanes de durada, hi han participat 64 estudiants dels quals 57 han tingut prou qualitat acadèmica per ser publicades dins l’APP. L’objectiu docent d’aquesta activitat ha estat treballar la nomenclatura (nom científic, família i nom popular) i també les característiques morfològiques bàsiques de la planta i la droga amb les seves respectives imatges sempre de llicència lliure. També ha calgut fer una breu consulta a una base de dades de flora mundial (Plant of the World Online), a la wikipedia en anglès i a la base de dades de medicaments (CIMA) per saber on cal catalogar la planta estudiada. La metodologia utilitzada ha estat treballar, de manera individual, en un màxim de 3 plantes cadascú, sobre un document Excel compartit amb tothom per evitar repeticions. Un cop validat pel professorat cadascun dels registres, s’han traslladat a l’aplicació GLIDE per tal de crear l’App que, finalment, s’ha compartit a través d'un codi QR a tots els interessats de la classe i públic en general. L’App està organitzada en un menú inferior amb 4 icones. En la presentació s'esmenta l'objectiu docent de l'experiència i com s'ha organitzat i executat, juntament amb un breu apunt de l'objecte d'estudi -els complements alimentaris medicamentosos- i la diferència d'aquests amb un medicament clàssic. La segona icona presenta la planta medicinal a través d'una fotografia, la seva distribució geogràfica i una breu descripció morfològica de l'espècie. La tercera icona de la droga mostra una imatge de la part utilitzada com a medicinal i un enllaç per disposar de més informació a través de la wikipedia en anglès. I, per últim, a la quarta icona, cada estudiant ha triat un producte comercial relacionat amb la planta i ha fet la consulta a la base de dades CIMA per esbrinar si aquesta planta té registrats Medicaments, Medicaments Tradicionals a base de Plantes (MTP) o, si no està en el catàleg, cal considerar-lo que en el nostre país només apareix com a complement alimentari. El conjunt de l'experiència ha estat molt ben rebuda pels estudiants que hi han participat amb una bona satisfacció del resultat final malgrat dedicar-hi un temps molt limitat.  QUÈ ÉS UN COMPLEMENT ALIMENTARI MEDICAMENTÓS?: Com el seu nom indica, un complement alimentari és un aliment que es pot presentar en qualsevol de les formes farmacèutiques clàssiques (càpsules, pastilles, vials, etc.) i que té un efecte fisiològic o nutricional, amb l’objectiu final de presentar un benefici per a l'organisme. Com la mateixa definició indica, complementa una dieta variada i equilibrada i sempre s'ha de consumir d'acord amb les indicacions que apareixen al seu etiquetat extern. Els complements alimentaris poden contenir vitamines, minerals, aminoàcids, àcids grassos essencials, fibres i, darrerament, diverses plantes medicinals i extractes d’herbes remeieres. Els complements alimentaris contribueixen, faciliten i ajuden a mantenir un bon estat de salut sempre que es mantingui un estil de vida saludable a través d'una dieta variada i equilibrada, una activitat física regular i, per descomptat, que es segueixin les instruccions del fabricant pel que fa a la seva correcta dosificació. Encara que el terme correcte és "complement alimentari" també es coneix amb accepcions com a suplement alimentari o complement nutricional. Un complement alimentari mai és substitut d'una bona dieta. En circumstàncies normals, una dieta adequada i equilibrada hauria de proporcionar tots els nutrients necessaris per al normal desenvolupament i manteniment d'un organisme sa. Malgrat això, moltes investigacions han demostrat que aquesta situació ideal no es dona en la pràctica per a tots els nutrients, ni per a tots els grups de població. Alguns col·lectius com, per exemple, dones embarassades i/o lactants, dones amb menopausa, gent gran amb mobilitat reduïda, persones veganes i/o vegetarianes o esportistes amb una activitat física intensa, entre d'altres, poden tenir falta d'un o més nutrients o tenir necessitats nutricionals especials en determinats moments de la seva vida. En aquests casos, pot ser útil el consum d’un complement alimentari, sempre, a poder ser, amb el consell d’un professional de la salut com ho és un farmacèutic

Contemporary use of cefazolin for MSSA infective endocarditis: analysis of a national prospective cohort

Objectives: This study aimed to assess the real use of cefazolin for methicillin-susceptible Staphylococcus aureus (MSSA) infective endocarditis (IE) in the Spanish National Endocarditis Database (GAMES) and to compare it with antistaphylococcal penicillin (ASP). Methods: Prospective cohort study with retrospective analysis of a cohort of MSSA IE treated with cloxacillin and/or cefazolin. Outcomes assessed were relapse; intra-hospital, overall, and endocarditis-related mortality; and adverse events. Risk of renal toxicity with each treatment was evaluated separately. Results: We included 631 IE episodes caused by MSSA treated with cloxacillin and/or cefazolin. Antibiotic treatment was cloxacillin, cefazolin, or both in 537 (85%), 57 (9%), and 37 (6%) episodes, respectively. Patients treated with cefazolin had significantly higher rates of comorbidities (median Charlson Index 7, P <0.01) and previous renal failure (57.9%, P <0.01). Patients treated with cloxacillin presented higher rates of septic shock (25%, P = 0.033) and new-onset or worsening renal failure (47.3%, P = 0.024) with significantly higher rates of in-hospital mortality (38.5%, P = 0.017). One-year IE-related mortality and rate of relapses were similar between treatment groups. None of the treatments were identified as risk or protective factors. Conclusion: Our results suggest that cefazolin is a valuable option for the treatment of MSSA IE, without differences in 1-year mortality or relapses compared with cloxacillin, and might be considered equally effective