10 research outputs found

    Social features associated to frequent attenders in Primary Health Care

    Get PDF
    http://revistaseug.ugr.es/index.php/tsg/article/view/922/1060El objetivo de este trabajo es analizar si existen características de disfunción socio-familiar comunes a los hiperfrecuentadores, y diferentes a las de la población general, que puedan explicar la necesidad de acudir repetidamente a las consultas. Con dicha finalidad, se ha llevado a cabo un estudio de casos y controles transversal, en el Servicio de Atención Primaria (SAP) Esquerra de Barcelona. En concreto, mediante la realización de 162 entrevistas personales a 84 pacientes clasificados como hiperfrecuentadores entre el 1 de septiembre de 2007 y el 31 de agosto de 2008 (visitas CP y/o URG >= 18 (percentil 95 de la distribución de visitas CP y/o URG de los usuarios del SAP) y 78 como no hiperfrecuentadores se aparearon por edad y sexo. Se administraron cuatro cuestionarios: uno de datos sociodemográficos, el test APGAR familiar, las escalas de ansiedad y depresión de Goldberg y la escala de apoyo social funcional de Duke.The objective of this article is to analyze if there exist socio-familiar features common to frequent attenders and different from those of the general population, with the aim to propose a appropriate intervention. In order to develop quantitative study based in an intervention group and a control group, and cross sectional study, in the Primary Health Care Service from a great urban area. Specifically, patients classed as frequent attenders between September 1, 2007 and August 31, 2008 (previous appointments and/or out-of-hours visits > = 18) (Percentile 95 of the distributions of previous appointments and/or out-of-hours visits of the PHCS users). Frequent attenders were joined by age and sex. By means of a personal interview they were administered four questionnaires to a patient’s representative sample: 1. Sociodemographic data index, 2. Family APGAR index, 3. Anxiety-depression Goldberg Scale, and 4. Duke-UNC Functional Questionnaire.Este estudio ha sido financiado por un “Ajut a la recerca en atenció primaria de salut (2008)” de la Fundació Jord i Gol i Gurina, y por el premio de la 9ª Edició del Premi de la Fundació M u tuam Conviure

    Factores sociales asociados a la hiperfrecuentación en Centros de Atención Primaria de Salud: un estudio desde el Trabajo Social Sanitario

    Get PDF
    El objetivo de este trabajo es analizar si existen características de disfunción socio-familiar comunes a los hiperfrecuentadores, y diferentes a las de la población general, que puedan explicar la necesidad de acudir repetidamente a las consultas. Con dicha finalidad, se ha llevado a cabo un estudio de casos y controles transversal, en el Servicio de Atención Primaria (SAP) Esquerra de Barcelona. En concreto, mediante la realización de 162 entrevistas personales a 84 pacientes clasificados como hiperfrecuentadores entre el 1 de septiembre de 2007 y el 31 de agosto de 2008 (visitas CP y/o URG >= 18 (percentil 95 de la distribución de visitas CP y/o URG de los usuarios del SAP) y 78 como no hiperfrecuentadores se aparearon por edad y sexo. Se administraron cuatro cuestionarios: uno de datos sociodemográficos, el test APGAR familiar, las escalas de ansiedad y depresión de Goldberg y la escala de apoyo social funcional de Duke. The objective of this article is to analyze if there exist socio-familiar features common to frequent attenders and different from those of the general population, with the aim to propose a appropriate intervention. In order to develop quantitative study based in an intervention group and a control group, and cross sectional study, in the Primary Health Care Service from a great urban area. Specifically, patients classed as frequent attenders between September 1, 2007 and August 31, 2008 (previous appointments and/or out-of-hours visits > = 18) (Percentile 95 of the distributions of previous appointments and/or out-of-hours visits of the PHCS users). Frequent attenders were joined by age and sex. By means of a personal interview they were administered four questionnaires to a patient’s representative sample: 1. Sociodemographic data index, 2. Family APGAR index, 3. Anxiety-depression Goldberg Scale, and 4. Duke-UNC Functional Questionnaire

    La gestió de casos en la pràctica infermera

    Get PDF
    Infermer gestor de casos; pràctica infermera; Atenció sanitàriaEnfermero gestor de casos, Práctica enfermera; Atención sanitariaNurse Case Manager; Nurse practitioner; Health careAquest document proposa recomanacions bàsiques, des de la pràctica infermera, sobre la metodologia de gestió de casos i exposa per on pot discórrer aquesta pràctica assistencial, alhora que emfatitza la coordinació com a eix vertebrador de la continuïtat assistencial de la persona que presenta una situació de complexitat clínica i social. Els elements fonamentals d’aquesta metodologia es basen en la continuïtat assistencial d’infermeria i de treball social, i en l’establiment de circuits que garanteixin el traspàs d’informació entre nivells o entre sectors,que tenen com a precursor el programa Prealt.Documento que propone recomendaciones básicas, des de la práctica enfermera, sobre la metodología de gestión de casos y expone por dónde puede discurrir esta práctica asistencial, al mismo tiempo que enfatiza la coordinación como eje vertebrador de la continuidad asistencial de la persona que presenta una situación de complejidad clínica y social. Los elementos fundamentales de esta metodología se basan en la continuidad asistencial de enfermería y de trabajo social, y en el establecimiento de circuitos que garantizan el traspaso de información entre niveles o entre sectores, que tienen como a percusor el programa Prealt

    Programa de millora de l’atenció al domicili des de l’atenció primària de salut

    Get PDF
    Atenció domiciliària; Atenció sociosanitària; Programa assistencialAtención domiciliaria; Atención sociosanitaria; Programa asistencialHome care; Socio-health care; Assistance programAquest document té la voluntat de donar resposta a les necessitats presents i futures d’aquesta societat canviant, avançant cap a fórmules assistencials més integradores. És un model d’atenció domiciliària col·laboratiu amb visió compartida d’atenció basat en la detecció precoç de les cures que obliga a la cura anticipada, en la coordinació entre els diferents nivells assistencials i professionals que intervenen en el contínuum assistencial sociosanitari, en la racionalització de recursos assistencials convencionals i específics, amb objectius, destinació i accions clarament definides que preveuen l’avaluació sistemàtica de l’impacte produït en termes de resultats

    La gestió de casos en la pràctica infermera

    No full text
    Infermer gestor de casos; pràctica infermera; Atenció sanitàriaEnfermero gestor de casos, Práctica enfermera; Atención sanitariaNurse Case Manager; Nurse practitioner; Health careAquest document proposa recomanacions bàsiques, des de la pràctica infermera, sobre la metodologia de gestió de casos i exposa per on pot discórrer aquesta pràctica assistencial, alhora que emfatitza la coordinació com a eix vertebrador de la continuïtat assistencial de la persona que presenta una situació de complexitat clínica i social. Els elements fonamentals d’aquesta metodologia es basen en la continuïtat assistencial d’infermeria i de treball social, i en l’establiment de circuits que garanteixin el traspàs d’informació entre nivells o entre sectors,que tenen com a precursor el programa Prealt.Documento que propone recomendaciones básicas, des de la práctica enfermera, sobre la metodología de gestión de casos y expone por dónde puede discurrir esta práctica asistencial, al mismo tiempo que enfatiza la coordinación como eje vertebrador de la continuidad asistencial de la persona que presenta una situación de complejidad clínica y social. Los elementos fundamentales de esta metodología se basan en la continuidad asistencial de enfermería y de trabajo social, y en el establecimiento de circuitos que garantizan el traspaso de información entre niveles o entre sectores, que tienen como a percusor el programa Prealt

    Programa de millora de l’atenció al domicili des de l’atenció primària de salut

    No full text
    Atenció domiciliària; Atenció sociosanitària; Programa assistencialAtención domiciliaria; Atención sociosanitaria; Programa asistencialHome care; Socio-health care; Assistance programAquest document té la voluntat de donar resposta a les necessitats presents i futures d’aquesta societat canviant, avançant cap a fórmules assistencials més integradores. És un model d’atenció domiciliària col·laboratiu amb visió compartida d’atenció basat en la detecció precoç de les cures que obliga a la cura anticipada, en la coordinació entre els diferents nivells assistencials i professionals que intervenen en el contínuum assistencial sociosanitari, en la racionalització de recursos assistencials convencionals i específics, amb objectius, destinació i accions clarament definides que preveuen l’avaluació sistemàtica de l’impacte produït en termes de resultats

    Co-designed Innovation and System for Resilient Exascale Computing in Europe: From Applications to Silicon (EuroEXA)

    No full text
    EuroEXA targets to provide the template for an upcoming exascale system by co-designing and implementing a petascale-level prototype with ground-breaking characteristics. To accomplish this, the project takes a holistic approach innovating both across the technology and the application/system software pillars. EuroEXA proposes a balanced architecture for compute and data-intensive applications, that builds on top of cost-efficient, modular-integration enabled by novel inter-die links, utilises a novel processing unit and embraces FPGA acceleration for computational, networking and storage operations. EuroEXA hardware designers work together with system software experts optimising the entire stack from language runtimes to low-level kernel drivers, and application developers that bring in a rich mix of key HPC applications from across climate/weather, physical/energy and life-science/bioinformatics domains to enable efficient system co-design and maximise the impact of the project

    A global metagenomic map of urban microbiomes and antimicrobial resistance

    No full text
    We present a global atlas of 4,728 metagenomic samples from mass-transit systems in 60 cities over 3 years, representing the first systematic, worldwide catalog of the urban microbial ecosystem. This atlas provides an annotated, geospatial profile of microbial strains, functional characteristics, antimicrobial resistance (AMR) markers, and genetic elements, including 10,928 viruses, 1,302 bacteria, 2 archaea, and 838,532 CRISPR arrays not found in reference databases. We identified 4,246 known species of urban microorganisms and a consistent set of 31 species found in 97% of samples that were distinct from human commensal organisms. Profiles of AMR genes varied widely in type and density across cities. Cities showed distinct microbial taxonomic signatures that were driven by climate and geographic differences. These results constitute a high-resolution global metagenomic atlas that enables discovery of organisms and genes, highlights potential public health and forensic applications, and provides a culture-independent view of AMR burden in cities.Funding: the Tri-I Program in Computational Biology and Medicine (CBM) funded by NIH grant 1T32GM083937; GitHub; Philip Blood and the Extreme Science and Engineering Discovery Environment (XSEDE), supported by NSF grant number ACI-1548562 and NSF award number ACI-1445606; NASA (NNX14AH50G, NNX17AB26G), the NIH (R01AI151059, R25EB020393, R21AI129851, R35GM138152, U01DA053941); STARR Foundation (I13- 0052); LLS (MCL7001-18, LLS 9238-16, LLS-MCL7001-18); the NSF (1840275); the Bill and Melinda Gates Foundation (OPP1151054); the Alfred P. Sloan Foundation (G-2015-13964); Swiss National Science Foundation grant number 407540_167331; NIH award number UL1TR000457; the US Department of Energy Joint Genome Institute under contract number DE-AC02-05CH11231; the National Energy Research Scientific Computing Center, supported by the Office of Science of the US Department of Energy; Stockholm Health Authority grant SLL 20160933; the Institut Pasteur Korea; an NRF Korea grant (NRF-2014K1A4A7A01074645, 2017M3A9G6068246); the CONICYT Fondecyt Iniciación grants 11140666 and 11160905; Keio University Funds for Individual Research; funds from the Yamagata prefectural government and the city of Tsuruoka; JSPS KAKENHI grant number 20K10436; the bilateral AT-UA collaboration fund (WTZ:UA 02/2019; Ministry of Education and Science of Ukraine, UA:M/84-2019, M/126-2020); Kyiv Academic Univeristy; Ministry of Education and Science of Ukraine project numbers 0118U100290 and 0120U101734; Centro de Excelencia Severo Ochoa 2013–2017; the CERCA Programme / Generalitat de Catalunya; the CRG-Novartis-Africa mobility program 2016; research funds from National Cheng Kung University and the Ministry of Science and Technology; Taiwan (MOST grant number 106-2321-B-006-016); we thank all the volunteers who made sampling NYC possible, Minciencias (project no. 639677758300), CNPq (EDN - 309973/2015-5), the Open Research Fund of Key Laboratory of Advanced Theory and Application in Statistics and Data Science – MOE, ECNU, the Research Grants Council of Hong Kong through project 11215017, National Key RD Project of China (2018YFE0201603), and Shanghai Municipal Science and Technology Major Project (2017SHZDZX01) (L.S.

    C. Literaturwissenschaft.

    No full text
    corecore