Situación y evolución de la economía circular en España

Primera entrega de este informe bienal analiza la evolución y la situación actual de la economía circular en España respecto a Europa. El informe coordinado por la Cátedra UNESCO de Sostenibilidad de la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC) en colaboración con la Asociación para la Sostenibilidad y el Progreso de las Sociedades, (ASYPS) propone la creación de una hoja de ruta que incluya en primer lugar un sistema integrado de evaluación e indicadores de seguimiento para medir y comparar la circularidad de las economías, y aporta una propuesta de de indicadores que en su conjunto conforman un sistema de evaluación en el que se integran las variables centrales y más relevantes para el análisis, evaluación y seguimiento de la economía circular.En este trabajo se recoge y analizan los indicadores disponibles sobre el nuevo modelo productivo denominado economía circular, que supone un cambio radical en los sistemas de producción y consumo actuales. Se trata del primer informe a nivel nacional sobre La situación y evaluación de la economía circular en España. La economía circular ofrece una alternativa al actual modelo de producción, basado en una cadena de valor lineal que genera residuos en todas las etapas, desde la extracción de materias primas hasta la generación de residuos, pasando por las fases de fabricación, distribución y consumo. La alternativa consiste en prolongar la vida económica útil de los materiales y los recursos tanto como sea posible, reduciendo al mínimo la generación de residuos.Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i SanejamentObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No ContaminantObjectius de Desenvolupament Sostenible::8 - Treball Decent i Creixement EconòmicObjectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i InfraestructuraObjectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les DesigualtatsObjectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesObjectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum ResponsablesPreprin

Continuous fungal treatment of non-sterile veterinary hospital effluent: pharmaceuticals removal and microbial community assessment

Source point treatment of effluents with a high load of pharmaceutical active compounds (PhACs), such as hospital wastewater, is a matter of discussion among the scientific community. Fungal treatments have been reported to be successful in degrading this type of pollutants and, therefore, the white-rot fungus Trametes versicolor was applied for the removal of PhACs from veterinary hospital wastewater. Sixty-six percent removal was achieved in a non-sterile batch bioreactor inoculated with T. versicolor pellets. On the other hand, the study of microbial communities by means of DGGE and phylogenetic analyses led us to identify some microbial interactions and helped us moving to a continuous process. PhAC removal efficiency achieved in the fungal treatment operated in non-sterile continuous mode was 44 % after adjusting the C/N ratio with respect to the previously calculated one for sterile treatments. Fungal and bacterial communities in the continuous bioreactors were monitored as well.Authors want to acknowledge the UAB veterinary hospital staff for their kind permission and help for the samplings. This work has been funded by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness and FEDER (projects CTM2013-48545-C2 and AIB2010PT-00169) and supported by the Generalitat de Catalunya (Consolidated Research Groups 2014-SGR-476 and 2014-SGR-291). The Department of Chemical Engineering of the Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) is a member of the Xarxa de Referencia en Biotecnologia de la Generalitat de Catalunya. M. Badia-Fabregat and D. Lucas acknowledge the predoctoral grants from UAB and from the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports (AP-2010-4926), respectively. The authors also thank the Portuguese Foundation for Science and Technology (FCT) Strategic Project PEst-OE/EQB/LA0023/2013, Project FCOMP-01-0124-FEDER-027462 co-funded by Operational Competitiveness Programme, FEDER, and Project "BioEnv-Biotechnology and Bioengineering for a sustainable world," REF. NORTE-07-0124-FEDER-000048, co-funded by Programa Operacional Regional do Norte (ON.2 - O Novo Norte), QREN, FEDER

Situación y evolución de la economía circular en España : informe 2019

Segunda entrega de este informe bienal. La Economía Circular es una de las grandes transiciones en las que Cotec está inmersa y una de sus líneas prioritarias en las que está centrando sus esfuerzos. Con este segundo informe, se quiere mantener su contribución al análisis de la situación de la Economía Circular en España y proponer una hoja de ruta en la que se recogen prioridades necesarias y estratégicas para la transición de un modelo económico lineal a otro circular, además recoge y analiza los indicadores disponibles hasta la fecha. La economía circular ofrece una alternativa al actual modelo de producción, basado en una cadena de valor lineal que genera residuos en todas las etapas, desde la extracción de materias primas hasta la generación de residuos, pasando por las fases de fabricación, distribución y consumo. La alternativa consiste en prolongar la vida económica útil de los materiales y los recursos tanto como sea posible, reduciendo al mínimo la generación de residuos.Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i SanejamentObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No ContaminantObjectius de Desenvolupament Sostenible::8 - Treball Decent i Creixement EconòmicObjectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i InfraestructuraObjectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesObjectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaPreprin

Informe COTEC: situación y evolución de la economía circular en España

Tercera entrega de este informe bienal analiza la evolución y la situación actual de la economía circular en España respecto a Europa.La economía circular es una de las grandes transiciones en las que Cotec está inmersa y una de sus líneas prioritarias en las que está centrando sus esfuerzos. Con este tercer informe, Cotec quiere mantener su contribución al análisis de la situación de la economía circular en España y analizar las políticas puestas en marcha desde los distintos niveles administrativos. Esta entrega además incorpora un estudio detallado de las competencias y capacidades disponibles a nivel nacional para impulsar la transición circular, así como de las barreras y los elementos facilitadores para dicha transición. La economía circular ofrece una alternativa al actual modelo de producción, basado en una cadena de valor lineal que genera residuos en todas las etapas, desde la extracción de materias primas hasta la generación de residuos, pasando por las fases de fabricación, distribución y consumo. La alternativa consiste en prolongar la vida económica útil de los materiales y los recursos tanto como sea posible, reduciendo al mínimo la generación de residuos.Peer ReviewedPostprint (published version

Plant chemicals and the sexual behavior of male tephritid fruit flies

Plant compounds affect insects in many different ways. In addition to being a food source, plants also contain secondary metabolites that may have positive and negative impacts on insects. The influence of these compounds on sexual behavior, in particular, has been the focus of many recent studies. Here, we review the existing literature on the effects of plant compounds on the sexual behavior of tephritid fruit fly males. We put special focus on polyphagous species whose males congregate in leks, where females exert strong mate selection. We first summarize the main findings related to plant compounds that increase male signaling behavior and attraction of females and consequently increase mating frequency, a phenomenon that has been recorded mainly for species of Anastrepha and Ceratitis. In other tephritid species, males are attracted to phenylpropanoids produced by plants (such as methyl eugenol or raspberry ketone) that, upon encounter, are consumed and sequestered by males. These compounds, or metabolic derivatives, which normally have negligible nutritional value, are included in the pheromone and also confer advantages in a sexual context: enhanced female attraction and improved male mating success. These phenomena have been reported for several Bactrocera species as well as for Zeugodacus cucurbitae. Because many tephritid species are serious pests, the effect of plant compounds on male behavior has been explored for potential incorporation into control strategies such as the sterile insect technique (SIT). We conclude noting several factors, such as age and nutrition during larval and adult stage, that modulate the effect of plant compounds on male mating behavior as well as some prominent gaps that preclude a thorough understanding of the plant-mediated enhancement of male sexual performance and hence limit our ability to effectively utilize phytochemicals in pest control strategies.Instituto de GenéticaFil: Segura, Diego Fernando. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Instituto de Genética. Laboratorio de Genética de Insectos de Importancia Económica; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Belliard, Silvina A. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Instituto de Genética. Laboratorio de Genética de Insectos de Importancia Económica; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Vera, María Teresa. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad Nacional de Tucumán. Facultad de Agronomía y Zootecnia; ArgentinaFil: Bachmann, Guillermo Enrique. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Instituto de Genética. Laboratorio de Genética de Insectos de Importancia Económica; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Ruiz, María Josefina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad Nacional de Tucumán. Facultad de Agronomía y Zootecnia; ArgentinaFil: Jofre-Barud, Flavia. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Estación Experimental Agropecuaria San Juan; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Fernández, Patricia. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Estación Experimental Agropecuaria Delta del Paraná; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Lopez, M. Liza. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Estación Experimental Agropecuaria San Juan; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Shelly, Todd E. United States Department of Agriculture. Animal and Plant Health Inspection Service; Estados Unido

Elimination of Isoxazolyl-Penicillins antibiotics in waters by the ligninolytic native Colombian strain Leptosphaerulina sp. considerations on biodegradation process and antimicrobial activity removal

In this work, Leptosphaerulina sp. (a Colombian native fungus) significantly removed three Isoxazolyl-Penicillin antibiotics (IP): oxacillin (OXA, 16000 µg L-1), cloxacillin (CLX, 17500 µg L-1) and dicloxacillin (DCX, 19000 µg L-1) from water. The biological treatment was performed at pH 5.6, 28 °C, and 160 rpm for 15 days. The biotransformation proccess and lack of toxicity of the final solutions (antibacterial activity (AA) and cytotoxicity) were tested. The role of enzymes in IP removal was analysed through in vitro studies with enzymatic extracts (crude and pre-purified) from Leptosphaerulina sp., commercial enzymes and enzymatic inhibitors. Futhermore, the applicabililty of mycoremediation process to a complex matrix (simulated hospital wastewater) was evaluated. IP were considerably abated by the fungus, OXA was the fastest degraded (day 6), followed by CLX (day 7) and DCX (day 8). Antibiotics biodegradation was associated to laccase and versatile peroxidase action. Assays using commercial enzymes (i.e. laccase from Trametes versicolor and horseradish peroxidase) and inhibitors (EDTA, NaCl, sodium acetate, manganese (II) ions) confirmed the significant role of enzymatic transformation. Whereas, biomass sorption was not an important process in the antibiotics elimination. Evaluation of AA against Staphylococcus aureus ATCC 6538 revealed that Leptosphaerulina sp. also eliminated the AA. In addition, the cytotoxicity assay (MTT) on the HepG2 cell line demonstrated that the IP final solutions were non-toxic. Finally, Leptosphaerulina sp. eliminated OXA and its AA from synthetic hospital wastewater at 6 days. All these results evidenced the potential of Leptosphaerulina sp. mycoremediation as a novel environmentally friendly process for the removal of IP from aqueous systems

Ahora / Ara

La cinquena edició del microrelatari per l’eradicació de la violència contra les dones de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere «Purificación Escribano» de la Universitat Jaume I vol ser una declaració d’esperança. Aquest és el moment en el qual les dones (i els homes) hem de fer un pas endavant i eliminar la violència sistèmica contra les dones. Ara és el moment de denunciar el masclisme i els micromasclismes començant a construir una societat més igualitària. Cadascun dels relats del llibre és una denúncia i una declaració que ens encamina cap a un món millor

Biodegradation of pharmaceuticals by Trametes versicolor

Els fàrmacs (PhACs) són un important grup de contaminants emergents que degut a la seva presència en el medi ambient i la seva difícil degradació han aixecat un gran interès en la comunitat científica. Alguns d’aquests PhACs són àmpliament utilitzats sense recepta i després de la seva ingestió son excretats per la orina i els fems, ja sigui en forma de compost actiu o com a metabòlit. Aquests productes entren a les estacions depuradores d’aigües residuals, on alguns d’aquests compostos no són eliminats eficaçment, sent capaços d’arribar a les aigües superficials, subterrànies i, posteriorment, a l’aigua potable. El present treball avalua la viabilitat de la bioremeïació dels PhACs per fongs de podridura blanca. Aquests fongs tenen el potencial de degradar una àmplia gamma de contaminants xenobiòtics i recalcitrants degut al seu sistema enzimàtic inespecífic, capaç d’actuar sobre diversos substrats a través de l’acció d’enzims intracel·lulars (com el citocrom P450) i extracel·lulars (com la lacasa i peroxidasas). De tots els fongs, s’ha escollit Trametes versicolor per dur a terme l’estudi sobre la degradació d’analgèsics i anti-inflamatoris (ketoprofen i diclofenac), antiepilèptics (carbamazepina), reguladors de lípids (àcid clofibric), antibiotics (ofloxacina) i un agent de contrast per rajos X (iopromida). El primer pas en la investigació va consistir en el estudi de la degradació de PhACs de forma individual per T. versicolor a escala Erlenmeyer i en condicions estèrils. Per tal d’obtenir més coneixements en el mecanisme de degradació dels PhACs pel fong, es va estudiar en detall la transformació dels fàrmacs anteriorment esmentats i en alguns casos es va proposar la via de degradació. Paral·lelament es va estudiar els enzims implicats en la degradació dels PhACs. També es va avaluar la toxicitat del brou de cultiu, on els productes de degradació estaven presents i d’aquesta manera poder observar si els compostos produïts son més tòxics que el propi fàrmac. Posteriorment, amb l’objectiu d’escalar el procés de la degradació de PhACs, es va utilitzar un bioreactor de llit fluïditzat per la eliminació de la carbamazepina i de l’àcid clofibric, operat tant en continu com discontinu. En els resultats també es va incloure la identificació dels productes de transformació, junt amb l’avaluació de la toxicitat dels efluents. D’altra banda, a causa del gran nombre de publicacions sobre la degradació de PhACs individuals per fongs publicats durant el transcurs d’aquesta tesis, es va realitzar una revisió bibliogràfica sobre aquest camp de recerca. Per últim, en un intent d’escalar el procés a nivells més reals i per tant proporcionar una millor estimació del possible impacte ambiental de l’aplicació d’aquest procés, es va tractar una aigua residual urbana i d’hospital en un bioreactor operat en discontinu. El tractament de l’aigua residual es va fer en condicions no estèrils, on altres microorganismes estan presents, i a les concentracions preexistents dels contaminants, és a dir, sense afegir cap contaminant. En un experiment preliminar amb l’aigua residual urbana, es va observar la necessitat d’afegir una font addicional de carboni i nitrogen per mantenir l’activitat del fong. Per altra banda, els resultats obtinguts van ser positius ja que es va observar l’eliminació de gairebé tots els PhACs detectats en les aigües urbanes i d’hospital, juntament amb una notable reducció de la toxicitat global després del tractament, el que fa concloure que pot ser un tractament adequat i cal seguir investigant en altres aspectes per desenvolupar i optimitzar el procés abans de implementar-lo a escala real.Pharmaceutical active compounds (PhACs) are an important group of emerging contaminants that have raised an increasing interest in the scientific community due to their ubiquitous presence in the environment and their difficult degradation. Some of these drugs are extensively used as non-prescription drugs and after their intake, are excreted with urine and faeces either as active substances or metabolites. These substances come into wastewater treatment plants where some compounds are not efficiently removed, being able to reach surface, groundwater and subsequently, drinking water. The present work assesses the feasibility of PhACs bioremediation by white-rot fungi (WRF). WRF have the potential to degrade a wide range of xenobiotic and recalcitrant contaminants due to their unspecific enzymatic system, able to act on diverse substrates through the action of intracellular (i.e. cytrochrome P450 system) and extracellular (i.e laccases and peroxidases) enzymes. The fungus Trametes versicolor has been chosen to carry out the degradation study of some analgesics and anti-inflammatory (ketoprofen and diclofenac), anti-epileptics (carbamazepine), lipid regulators (clofibric acid), antibiotics (ofloxacin) and a X-ray contrast agent (iopramide). The first step in the research deals with the preliminary assessment of the individual PhACs degradation by T. versicolor at Erlenmeyer scale and sterile conditions. To obtain further insights in the mechanism of PhACs degradation by the fungus, the transformation products were identified as well as the enzyme responsible for the degradation of the parent compound with the aim of proposing a degradation pathway. In addition, an assessment of the toxicity of the broth, where transformation products were present, was included. Furthermore, with the aim of scale up the PhACs degradation process, a fluidized bed bioreactor was employed for the degradation of carbamazepine and clofibric acid, operated in both continuous and batch mode. Results also include the identification of transformation products and the toxicity assessment.On the other hand, due to the great number of publications about the degradation of pharmaceuticals by white-rot fungi that appeared over the course of this thesis, it was decided to include a literature review to evaluate the current state of the art in this topic. Finally, in an attempt to scale up the process to real approaches and thus provide a better estimation of the potential environmental impact of the application of such process, T. versicolor was used in a non-sterile batch bioreactor treatment for the removal of pre-existent PhACs from urban and hospital wastewater, where many contaminants and other microorganism are present. In preliminary experiments with urban wastewater, it was found the necessity of an extra source of carbon and nitrogen to maintain the activity of the fungus in the wastewater. Moreover, an important removal was observed for almost all drugs detected in both urban and hospital wastewater, together with a remarkable reduction of the overall toxicity

Biodegradation of pharmaceuticals by Trametes versicolor

Els fàrmacs (PhACs) són un important grup de contaminants emergents que degut a la seva presència en el medi ambient i la seva difícil degradació han aixecat un gran interès en la comunitat científica. Alguns d'aquests PhACs són àmpliament utilitzats sense recepta i després de la seva ingestió son excretats per la orina i els fems, ja sigui en forma de compost actiu o com a metabòlit. Aquests productes entren a les estacions depuradores d'aigües residuals, on alguns d'aquests compostos no són eliminats eficaçment, sent capaços d'arribar a les aigües superficials, subterrànies i, posteriorment, a l'aigua potable. El present treball avalua la viabilitat de la bioremeïació dels PhACs per fongs de podridura blanca. Aquests fongs tenen el potencial de degradar una àmplia gamma de contaminants xenobiòtics i recalcitrants degut al seu sistema enzimàtic inespecífic, capaç d'actuar sobre diversos substrats a través de l'acció d'enzims intracel·lulars (com el citocrom P450) i extracel·lulars (com la lacasa i peroxidasas). De tots els fongs, s'ha escollit Trametes versicolor per dur a terme l'estudi sobre la degradació d'analgèsics i anti-inflamatoris (ketoprofen i diclofenac), antiepilèptics (carbamazepina), reguladors de lípids (àcid clofibric), antibiotics (ofloxacina) i un agent de contrast per rajos X (iopromida). El primer pas en la investigació va consistir en el estudi de la degradació de PhACs de forma individual per T. versicolor a escala Erlenmeyer i en condicions estèrils. Per tal d'obtenir més coneixements en el mecanisme de degradació dels PhACs pel fong, es va estudiar en detall la transformació dels fàrmacs anteriorment esmentats i en alguns casos es va proposar la via de degradació. Paral·lelament es va estudiar els enzims implicats en la degradació dels PhACs. També es va avaluar la toxicitat del brou de cultiu, on els productes de degradació estaven presents i d'aquesta manera poder observar si els compostos produïts son més tòxics que el propi fàrmac. Posteriorment, amb l'objectiu d'escalar el procés de la degradació de PhACs, es va utilitzar un bioreactor de llit fluïditzat per la eliminació de la carbamazepina i de l'àcid clofibric, operat tant en continu com discontinu. En els resultats també es va incloure la identificació dels productes de transformació, junt amb l'avaluació de la toxicitat dels efluents. D'altra banda, a causa del gran nombre de publicacions sobre la degradació de PhACs individuals per fongs publicats durant el transcurs d'aquesta tesis, es va realitzar una revisió bibliogràfica sobre aquest camp de recerca. Per últim, en un intent d'escalar el procés a nivells més reals i per tant proporcionar una millor estimació del possible impacte ambiental de l'aplicació d'aquest procés, es va tractar una aigua residual urbana i d'hospital en un bioreactor operat en discontinu. El tractament de l'aigua residual es va fer en condicions no estèrils, on altres microorganismes estan presents, i a les concentracions preexistents dels contaminants, és a dir, sense afegir cap contaminant. En un experiment preliminar amb l'aigua residual urbana, es va observar la necessitat d'afegir una font addicional de carboni i nitrogen per mantenir l'activitat del fong. Per altra banda, els resultats obtinguts van ser positius ja que es va observar l'eliminació de gairebé tots els PhACs detectats en les aigües urbanes i d'hospital, juntament amb una notable reducció de la toxicitat global després del tractament, el que fa concloure que pot ser un tractament adequat i cal seguir investigant en altres aspectes per desenvolupar i optimitzar el procés abans de implementar-lo a escala real.Pharmaceutical active compounds (PhACs) are an important group of emerging contaminants that have raised an increasing interest in the scientific community due to their ubiquitous presence in the environment and their difficult degradation. Some of these drugs are extensively used as non-prescription drugs and after their intake, are excreted with urine and faeces either as active substances or metabolites. These substances come into wastewater treatment plants where some compounds are not efficiently removed, being able to reach surface, groundwater and subsequently, drinking water. The present work assesses the feasibility of PhACs bioremediation by white-rot fungi (WRF). WRF have the potential to degrade a wide range of xenobiotic and recalcitrant contaminants due to their unspecific enzymatic system, able to act on diverse substrates through the action of intracellular (i.e. cytrochrome P450 system) and extracellular (i.e laccases and peroxidases) enzymes. The fungus Trametes versicolor has been chosen to carry out the degradation study of some analgesics and anti-inflammatory (ketoprofen and diclofenac), anti-epileptics (carbamazepine), lipid regulators (clofibric acid), antibiotics (ofloxacin) and a X-ray contrast agent (iopramide). The first step in the research deals with the preliminary assessment of the individual PhACs degradation by T. versicolor at Erlenmeyer scale and sterile conditions. To obtain further insights in the mechanism of PhACs degradation by the fungus, the transformation products were identified as well as the enzyme responsible for the degradation of the parent compound with the aim of proposing a degradation pathway. In addition, an assessment of the toxicity of the broth, where transformation products were present, was included. Furthermore, with the aim of scale up the PhACs degradation process, a fluidized bed bioreactor was employed for the degradation of carbamazepine and clofibric acid, operated in both continuous and batch mode. Results also include the identification of transformation products and the toxicity assessment.On the other hand, due to the great number of publications about the degradation of pharmaceuticals by white-rot fungi that appeared over the course of this thesis, it was decided to include a literature review to evaluate the current state of the art in this topic. Finally, in an attempt to scale up the process to real approaches and thus provide a better estimation of the potential environmental impact of the application of such process, T. versicolor was used in a non-sterile batch bioreactor treatment for the removal of pre-existent PhACs from urban and hospital wastewater, where many contaminants and other microorganism are present. In preliminary experiments with urban wastewater, it was found the necessity of an extra source of carbon and nitrogen to maintain the activity of the fungus in the wastewater. Moreover, an important removal was observed for almost all drugs detected in both urban and hospital wastewater, together with a remarkable reduction of the overall toxicity