Retenció i assimilació de coneixements en l'assignatura de Pregrau d'anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor després d'un any mitjançant l'aprenentatge basat en problemes

Introducció: L'aprenentatge basat en problemes (ABP) implica als estudiants en un procés educatiu en el que es desenvolupa la seva capacitat per a resoldre problemes i assolir una educació autònoma necessària per a confrontar-se amb èxit als reptes de la vida professional. Presentem la nostra experiència docent dels últims 6 anys basada en l'ABP en l'assignatura optativa d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor en l'Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona. Objectiu: Comprovar el grau de retenció i assimilació dels coneixements anestèsics adquirits pels alumnes mitjançant l'ABP després d'un any. Material i mètode: Un cop definits i repartits els objectius docents de l'assignatura en 12 sessions, els 12 tutors vam dissenyar una avaluació tipus test a realitzar pels mateixos estudiants de forma anònima i voluntària al finalitzar el curs i un any més tard. Resultats: El test final de curs fou realitzat per tots els alumnes (19 dones i 5 homes) amb una edat mitja de 23,5 anys. Un any després el test fou complimentat per 10 dones i 4 homes del mateix grup. La nota global del test al finalitzar l'assignatura fou de 7,2 i la de l'any següent fou de 7,96 que supera a l'inicial en 0,76 punts. Conclusió: L'ABP sembla contribuir a una millor retenció i assimilació de coneixements a llarg termini; és una forma eficaç i vàlida per a impartir educació mèdica en un programa coherent i integrat oferint avantatges sobre els mètodes d'ensenyament tradicionals i representa la nostra aportació al intent d'adaptar el currículum a la innovació metodològica exigida des d'Europa a partir de l'any 2010 dins del marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior.Problem based learning (PBL) makes the student be part of an educational process where he may develop his solving problems-capacity and gain self-education in order to face with success professional life in the future. We present our 6-years PBL experience on Anesthesiology-teaching as an optional course in the University Hospital Germans Trias i Pujol in Badalona. Objective: To evaluate the retention and assimilation levels of anesthesiological knowledge acquired by the students with PBL after one year. Material and methods: Educational objectives were defined and included in 12 PBL-cases. At the end of the teaching programme the students were asked to undergo a voluntary and anonymous test (100 true/false sentences) in order to evaluate the understanding and assimilation levels of theoretical knowledge acquired with the PBL method. The same test was repeated with the same students one year later. Results: Immediately after the course the test was filled in by all the students (19 women and 5 men) with an average age of 23.5 years. One year later 10 women and 4 men of the same group filled in the test. The final score of the test after the course was 7.2 and the score one year later was 7.96, that means a score increase of 0.76. Conclusion: PBL seems to contribute to a better retention and assimilation of knowledge as a long term effect. PBL is an effective and valid teaching method for medical education in a coherent and integrated way and offers advantages compared to other traditional teaching methods. It represents our attempt to adapt our curriculum to the methodological innovation asked from 2010 as described in the "Bologna Process"

Autoavaluació de competències transversals a l'assignatura d'anestesiologia mitjançant l'ABP

L'EEES incideix en la necessitat de contemplar les competències transversals en la formació de pregrau. A l'assignatura optativa de pregrau d'Anestesiologia apliquem l'ABP des de l'any 2001, i ens qüestionem cóm són les competències basals dels estudiants i si les fomentem. Objectiu: Mesurar l'autoavaluació dels estudiants de les competències transversals i analitzar el seu grau de progressió al llarg del nostre curs. Mètode: Estudi prospectiu i descriptiu amb estudiants de cinquè. Es sol·licita consentiment informat. Segons el projecte "Tuning" s'ha dissenyat un qüestionari on cada estudiant autoavalua al primer i a l'últim dia del curs les seves competències instrumentals, interpersonals i sistèmiques. La valoració va del 0 (incapaç) al 5 (molt capaç). Resultats: Tots els estudiants (13 dones i 1 home; edat mitja 23,78 anys) que participat en l'estudi han experimentat un increment de les seves competències amb una mitjana de 0,9 punts. Les competències millor valorades han estat la capacitat en la presa de decisions, el compliment de compromisos adquirits, la habilitat per treballar de forma autònoma, sent la més valorada la motivació per la consecució d'objectius d'aprenentatge. Les més deficitàries han estat el coneixement d'anglès i les habilitats per a investigar. Les de major progressió han estat: l'habilitat en recerca d'informació, capacitat d'expressió i per dissenyar i gestionar treballs. Conclusió: Cal conèixer el perfil basal de l'estudiant i quines són les seves mancances competencials per a després dissenyar un enfocament de l'educació basada en competències. L'autoavaluació i l'ABP ens ajuda a fomentar les competències transversals de l'estudiant.According to the Bologna Declaration transversal competencies should be improved in undergraduate education. In our optional course of Anesthesiology we apply PBL since 2001 and now we ask ourselves what kind of transversal competencies our students have and if we can help students to improve them. Objective: To measure students' self-evaluation of their transversal competencies and to analyze their progression throughout our course. Method: Prospective, descriptive study with 5th year medical students. Informed consent was asked. As described in the "Tuning" project, we designed a self-evaluation questionnaire on their instrumental, interpersonal and systemic competencies to be filled in by every student on the first and last day of class. We used a Likert scale going from 0 (unable) to 5 (excellent) for this purpose. Results: All students (13 women and 1 man; mean age 23.78 years old) filled in the questionnaire and showed a mean increase of their competencies of 0.9. The best evaluated competencies were the capacity of taking decisions, the realization of acquired compromises and the ability to work in an independent way. The best evaluated one was the motivation for the prosecution of learning objectives. The English knowledge and the ability to investigate were very deficient. The competencies that showed the most progression throughout the course were: the ability of searching information, the capacity of oral and written expression and finally their work management capacity. Conclusion: It is important to know the baseline profile of our students in terms of deficiencies of transversal competencies to design a competence-based education. PBL and self-evaluation help us to improve transversal competencies in our classes

New genetic loci link adipose and insulin biology to body fat distribution.

Body fat distribution is a heritable trait and a well-established predictor of adverse metabolic outcomes, independent of overall adiposity. To increase our understanding of the genetic basis of body fat distribution and its molecular links to cardiometabolic traits, here we conduct genome-wide association meta-analyses of traits related to waist and hip circumferences in up to 224,459 individuals. We identify 49 loci (33 new) associated with waist-to-hip ratio adjusted for body mass index (BMI), and an additional 19 loci newly associated with related waist and hip circumference measures (P < 5 × 10(-8)). In total, 20 of the 49 waist-to-hip ratio adjusted for BMI loci show significant sexual dimorphism, 19 of which display a stronger effect in women. The identified loci were enriched for genes expressed in adipose tissue and for putative regulatory elements in adipocytes. Pathway analyses implicated adipogenesis, angiogenesis, transcriptional regulation and insulin resistance as processes affecting fat distribution, providing insight into potential pathophysiological mechanisms

Retenció i assimilació de coneixements en l'assignatura de Pregrau d'anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor després d'un any mitjançant l'aprenentatge basat en problemes

Introducció: L'aprenentatge basat en problemes (ABP) implica als estudiants en un procés educatiu en el que es desenvolupa la seva capacitat per a resoldre problemes i assolir una educació autònoma necessària per a confrontar-se amb èxit als reptes de la vida professional. Presentem la nostra experiència docent dels últims 6 anys basada en l'ABP en l'assignatura optativa d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor en l'Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona. Objectiu: Comprovar el grau de retenció i assimilació dels coneixements anestèsics adquirits pels alumnes mitjançant l'ABP després d'un any. Material i mètode: Un cop definits i repartits els objectius docents de l'assignatura en 12 sessions, els 12 tutors vam dissenyar una avaluació tipus test a realitzar pels mateixos estudiants de forma anònima i voluntària al finalitzar el curs i un any més tard. Resultats: El test final de curs fou realitzat per tots els alumnes (19 dones i 5 homes) amb una edat mitja de 23,5 anys. Un any després el test fou complimentat per 10 dones i 4 homes del mateix grup. La nota global del test al finalitzar l'assignatura fou de 7,2 i la de l'any següent fou de 7,96 que supera a l'inicial en 0,76 punts. Conclusió: L'ABP sembla contribuir a una millor retenció i assimilació de coneixements a llarg termini; és una forma eficaç i vàlida per a impartir educació mèdica en un programa coherent i integrat oferint avantatges sobre els mètodes d'ensenyament tradicionals i representa la nostra aportació al intent d'adaptar el currículum a la innovació metodològica exigida des d'Europa a partir de l'any 2010 dins del marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior.Problem based learning (PBL) makes the student be part of an educational process where he may develop his solving problems-capacity and gain self-education in order to face with success professional life in the future. We present our 6-years PBL experience on Anesthesiology-teaching as an optional course in the University Hospital Germans Trias i Pujol in Badalona. Objective: To evaluate the retention and assimilation levels of anesthesiological knowledge acquired by the students with PBL after one year. Material and methods: Educational objectives were defined and included in 12 PBL-cases. At the end of the teaching programme the students were asked to undergo a voluntary and anonymous test (100 true/false sentences) in order to evaluate the understanding and assimilation levels of theoretical knowledge acquired with the PBL method. The same test was repeated with the same students one year later. Results: Immediately after the course the test was filled in by all the students (19 women and 5 men) with an average age of 23.5 years. One year later 10 women and 4 men of the same group filled in the test. The final score of the test after the course was 7.2 and the score one year later was 7.96, that means a score increase of 0.76. Conclusion: PBL seems to contribute to a better retention and assimilation of knowledge as a long term effect. PBL is an effective and valid teaching method for medical education in a coherent and integrated way and offers advantages compared to other traditional teaching methods. It represents our attempt to adapt our curriculum to the methodological innovation asked from 2010 as described in the "Bologna Process"

Autoavaluació de competències transversals a l'assignatura d'anestesiologia mitjançant l'ABP

L'EEES incideix en la necessitat de contemplar les competències transversals en la formació de pregrau. A l'assignatura optativa de pregrau d'Anestesiologia apliquem l'ABP des de l'any 2001, i ens qüestionem cóm són les competències basals dels estudiants i si les fomentem. Objectiu: Mesurar l'autoavaluació dels estudiants de les competències transversals i analitzar el seu grau de progressió al llarg del nostre curs. Mètode: Estudi prospectiu i descriptiu amb estudiants de cinquè. Es sol·licita consentiment informat. Segons el projecte "Tuning" s'ha dissenyat un qüestionari on cada estudiant autoavalua al primer i a l'últim dia del curs les seves competències instrumentals, interpersonals i sistèmiques. La valoració va del 0 (incapaç) al 5 (molt capaç). Resultats: Tots els estudiants (13 dones i 1 home; edat mitja 23,78 anys) que participat en l'estudi han experimentat un increment de les seves competències amb una mitjana de 0,9 punts. Les competències millor valorades han estat la capacitat en la presa de decisions, el compliment de compromisos adquirits, la habilitat per treballar de forma autònoma, sent la més valorada la motivació per la consecució d'objectius d'aprenentatge. Les més deficitàries han estat el coneixement d'anglès i les habilitats per a investigar. Les de major progressió han estat: l'habilitat en recerca d'informació, capacitat d'expressió i per dissenyar i gestionar treballs. Conclusió: Cal conèixer el perfil basal de l'estudiant i quines són les seves mancances competencials per a després dissenyar un enfocament de l'educació basada en competències. L'autoavaluació i l'ABP ens ajuda a fomentar les competències transversals de l'estudiant.According to the Bologna Declaration transversal competencies should be improved in undergraduate education. In our optional course of Anesthesiology we apply PBL since 2001 and now we ask ourselves what kind of transversal competencies our students have and if we can help students to improve them. Objective: To measure students' self-evaluation of their transversal competencies and to analyze their progression throughout our course. Method: Prospective, descriptive study with 5th year medical students. Informed consent was asked. As described in the "Tuning" project, we designed a self-evaluation questionnaire on their instrumental, interpersonal and systemic competencies to be filled in by every student on the first and last day of class. We used a Likert scale going from 0 (unable) to 5 (excellent) for this purpose. Results: All students (13 women and 1 man; mean age 23.78 years old) filled in the questionnaire and showed a mean increase of their competencies of 0.9. The best evaluated competencies were the capacity of taking decisions, the realization of acquired compromises and the ability to work in an independent way. The best evaluated one was the motivation for the prosecution of learning objectives. The English knowledge and the ability to investigate were very deficient. The competencies that showed the most progression throughout the course were: the ability of searching information, the capacity of oral and written expression and finally their work management capacity. Conclusion: It is important to know the baseline profile of our students in terms of deficiencies of transversal competencies to design a competence-based education. PBL and self-evaluation help us to improve transversal competencies in our classes

Adaptive selection drives TRPP3 loss-of-function in an Ethiopian population

TRPP3 (also called PKD2L1) is a nonselective, cation-permeable channel activated by multiple stimuli, including extracellular pH changes. TRPP3 had been considered a candidate for sour sensor in humans, due to its high expression in a subset of tongue receptor cells detecting sour, along with its membership to the TRP channel family known to function as sensory receptors. Here, we describe the functional consequences of two non-synonymous genetic variants (R278Q and R378W) found to be under strong positive selection in an Ethiopian population, the Gumuz. Electrophysiological studies and 3D modelling reveal TRPP3 loss-of-functions produced by both substitutions. R278Q impairs TRPP3 activation after alkalinisation by mislocation of H+ binding residues at the extracellular polycystin mucolipin domain. R378W dramatically reduces channel activity by altering conformation of the voltage sensor domain and hampering channel transition from closed to open state. Sour sensitivity tests in R278Q/R378W carriers argue against both any involvement of TRPP3 in sour detection and the role of such physiological process in the reported evolutionary positive selection past event.This work was funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation, the State Research Agency (AEI, Agencia Estatal de Investigación) and FEDER Funds (Fondo Europeo de Desarrollo Regional): Grants BFU2016-77961-P to J.B. and E.B., RTI2018-094809-B-I00 to J.M.F.F., PID2019-110933GB-I00/AEI/10.13039/501100011033 to E.B. and J.B., and CEX2018-000792-M through the “María de Maeztu” Programme for Units of Excellence in R&D to “Departament de Ciències Experimentals i de la Salut”. With the support of Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (GRC 2017 SGR 702). S.W. has had a F.P.I. grant (BES-2014-068994) and M.I.-S. a “Juan de la Cierva-Incorporación” Fellowship funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation