Asim Kurjak : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes de l'edifici del Rectorat el dia 30 d'abril de l'any 2003

El professor Asim Kurjak va néixer el 13 de setembre de 1942 a Kotor-Varos (Bòsnia-Herzegovina). Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Zagreb l'any 1966 i va completar la seva formació com a ajudant d'investigació a l'Institut dObstetrícia i Ginecologia de Londres. Actualment és president de la Societat Mundial de Medicina Maternofetal i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Croàcia. Se'l considera un dels pares de la medicina perinatal, ha publicat més de 300 articles a revistes d'impacte i ha escrit o participat en 79 llibres de l'especialitat. Ha estat professor convidat en més de 400 reunions internacionals i els seus treballs han estat citats més de 2.600 vegades per la resta de la comunitat científica. Mereixedora de nombrosos premis, la seva recerca s'ha centrat en el desenvolupament de les tècniques d'estudi ultrasonogràfic del fetus, les quals permeten conèixer el que succeeix tant de forma estructural com funcional en el fetus des dels primers moments de la seva existència. Les investigacions del professor Kurjak ens han permès poder saber el grau de possibilitat d'avortament en la fase embrionària, així com conèixer si l'embrió de tant sols vuit o nou setmanes pot ser portador d'una alteració en els cromosomes. Kurjak ha adreçat la seva presidència de la Societat Mundial de Medicina Maternofetal a orientar els coneixements vers els països del tercer món. El catedràtic de la Universitat del Zagreb ha estat també un ferm defensor del concepte de fetus com a pacient, el qual ha marcat una nova forma d'investigar i d'exercir de metge i ha provocat canvis estructurals i organitzatius en els centres assistencials més capdavanters.Nomenament 26/09/2002. A proposta de Facultat de Medicina. Investidura 30/04/2003. Padrí: Lluís Caber

Roberto Romero : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron de Barcelona, el dia 2 de maig de l'any 2012

Professor Roberto Romero MD, és professor d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Estatal de Wayne i el cap de la Subdivisió d'Investigació de Perinatologia de l'Institut Nacional de Salut Infantil i Desenvolupament Humà dels Instituts Nacionals de Salut en Bethseda, Maryland. Romero ha estat un destacat investigador i docent i ha fet contribucions substancials a la literatura mundial en les àrees de diagnòstic d'embaràs ectòpic, el diagnòstic prenatal, l'amniocentesi, la restricció del creixement fetal, la prematuritat i la infecció com a causa de part prematur i paràlisi cerebral, i la biologia molecular prenatal. Ha estat mereixedor de nombrosos premis en els últims anys, incloent el Premi de Servei ISUOG de la Societat Internacional de Ginecòlegs i Obstetres de Ultrasons de 1995 - 2000, el Premi a l'Investigador Young CAOG presentat el 1999, el Premi de la E de Excel·lència a la Millor Comunicació Oral en el 1999 per la Societat per a la Medicina Materno-Fetal i molts més.Nomenament 14/03/2012. A proposta de Facultat de Medicin

Urgencias en Ginecología

El presente libro es resultado del esfuerzo coordinado de un amplio grupo de profesionales expertos en sus respectivas áreas de conocimiento, quienes, con entusiasmo y gran dedicación, plasmaron en cada uno de los capítulos la esencia de sus años de experiencia, investigación, docencia y conocimiento para conformar de esta manera una obra única en su tipo

The International Federation of Gynecology and Obstetrics (FIGO) Initiative on gestational diabetes mellitus: A pragmatic guide for diagnosis, management, and care#

n/

UTOPIA : eficacia del Doppler de las arterias uterinas en el segundo trimestre y control exhaustivo de la gestación para la prevención de malos resultados perinatales : estudio randomizado /

La preeclampsia (PE) y el retraso de crecimiento intrauterino (RCIU) afectan a un 4-10% de todas las gestaciones. A pesar de ser las causas principales de parto prematuro yatrogéno y morbilidad materna en países desarrollados, su fisiopatología multifactorial no está del todo aclarada. La única medida terapéutica eficaz continúa siendo la finalización de la gestación. Por lo tanto, predicción y prevención de PE y RCIU siguen siendo objetivos prioritarios en la medicina materno-fetal. Objetivo: Valorar la capacidad del Doppler de arterias uterinas en segundo trimestre para la detección de pacientes con riesgo incrementado de PE y RCIU y, si su seguimiento exhaustivo durante la gestación mejoraría los resultados maternofetales en una población no seleccionada. Métodos: Estudio multicéntrico aleatorizado. Desde junio de 2006 a mayo de 2010, se llevó a cabo este estudio en cuatro centros en España: Hospital Universitario Vall d'Hebron, Hospital Universistario de Sant Joan de Déu, Hospital Universitario de Las Palmas de Gran Canaria y el Hospital de Son Llatzer. En la ecografía morfólogica rutinaria de segundo trimestre, las gestantes fueron asignadas aleatoriamente al grupo de estudio Doppler o no Doppler. Las pacientes que presentaban un aumento de resistencia a nivel de las arterias uterinas eran sometidas a control exhaustivo en la Unidad de Alto Riesgo Obstétrico. El control exhaustivo consistía en visitas mensuales para la toma de constantes , proteinuria cualitativa, analítica sanguínea y control ecográfico de crecimiento fetal y Doppler útero-placentario. Resultados: Se incluyeron los 11667 mujeres. En general, PE se presentó en 350 casos (2,58%), PE de instauración precoz ( 34s) en 48 casos (0.41%), retraso del crecimiento intrauterino en 722 casos (6,18%), retraso del crecimiento intrauterino de instauración precoz en 93 casos (0,79) y PE del instauración tardía con retraso del crecimiento intrauterino en 32 casos (0,27%). El aumento de resitencia a nivel de las arterias uterinas, considerado como aquel IP por encima del p90, fue capaz de detectar el 59% de los casos de PE de instauración precoz y el 60% de los casos de RCIU de instauración precoz con una tasa de falsos positivos de 11.1%. Cuando se compararon los resultados perinatales y maternos según grupo al que hubiesen sido asignadas (UT-Doppler vs no - UT Doppler), no se encontraron diferencias estadísticamente significativas. Sin embargo, si se observó un mayor número de intervenciones médicas, tales como inducción al trabajo de parto y tratamiento con corticoesteroides. Conclusión: El estudio ecográfico rutinario de la resistencia a nivel de las arterias uterinas en segundo trimestre, en población no seleccionada identifica a aquellas pacientes con riesgo de complicaciones placentarias, pero la anticipación en el diagnóstico no mejora la morbi-mortalidad materno-fetal 90th percentile was able to detect 59% of early-onset PE and 60% of early-onset IUGR with a false-positive rate of 11.1%. When perinatal and maternal data according to assigned group (UT-Doppler vs non-UT Doppler) were compared, no differences were found in perinatal or maternal complications. However, screened patients had a increase in medical interventions, such as corticosteroid administration and labour induction. Conclusion: Routine second trimester uterine artery Doppler ultrasound in unselected populations identifies women at risk for placental complications, however anticipation of the diagnosis failed to improve maternal or neonatal morbi-mortality

Guidelines for the management of spontaneous preterm labor: identification of spontaneous preterm labor, diagnosis of preterm premature rupture of membranes, and preventive tools for preterm birth

Preterm premature rupture of the membranes (preterm PROM) is a common and significant cause of preterm birth and perinatal morbidity and mortality. The obstetric caregiver has the opportunity significantly to alter pregnancy and perinatal outcome for women suffering from this complication. Although management is often predetermined by the presence of clinical infection, vaginal bleeding, labor, or nonreassuring fetal heart-rate pattern on admission, a gestational age-based approach to the management of the stable patient with preterm PROM offers the potential to reduc

Multicenter prospective clinical study to evaluate children short-term neurodevelopmental outcome in congenital heart disease (children NEURO-HEART): study protocol

Congenital heart disease; Neurodevelopment; Predictive markersCardiopatía congénita; Desarrollo neurológico; Marcadores predictivosCardiopaties congènites; Neurodesenvolupament; Marcadors predictiusBackground: Congenital heart disease (CHD) is the most prevalent congenital malformation affecting 1 in 100 newborns. While advances in early diagnosis and postnatal management have increased survival in CHD children, worrying long-term outcomes, particularly neurodevelopmental disability, have emerged as a key prognostic factor in the counseling of these pregnancies. Methods: Eligible participants are women presenting at 20 to < 37 weeks of gestation carrying a fetus with CHD. Maternal/neonatal recordings are performed at regular intervals, from the fetal period to 24 months of age, and include: placental and fetal hemodynamics, fetal brain magnetic resonance imaging (MRI), functional echocardiography, cerebral oxymetry, electroencephalography and serum neurological and cardiac biomarkers. Neurodevelopmental assessment is planned at 12 months of age using the ages and stages questionnaire (ASQ) and at 24months of age with the Bayley-III test. Target recruitment is at least 150 cases classified in three groups according to three main severe CHD groups: transposition of great arteries (TGA), Tetralogy of Fallot (TOF) and Left Ventricular Outflow Tract Obstruction (LVOTO). Discussion: The results of NEURO-HEART study will provide themost comprehensive knowledge until date of children’s neurologic prognosis in CHD and will have the potential for developing future clinical decisive tools and improving preventive strategies in CHD.RETICS funded by the PN 2018-2021 (Spain), ISCIII- Sub-Directorate General for Research Assessment and Promotion and the European Regional Development Fund (FEDER), reference RD16/002

Governance commitment to reduce maternal mortality. A political determinant beyond the wealth of the countries

Some countries reached, in 2015, the Millennium Development Goal of reducing maternal mortality to 96 or less maternal deaths per 100,000 live births. Others, however, did not. This paper analyses the strength of the association between maternal mortality and each of the six components of Governance-a political determinant scarcely explored in the literature-in 174 countries. It was found that the greater the governance, the lower maternal mortality, independently of a country's wealth. We used all six indicators of the World Bank's Worldwide Governance Indicators Project in 2015: government effectiveness, regulatory quality, rule of law, control of corruption, voice and accountability, and political stability and absence of violence. Findings were encouraging as maternal mortality in low-income countries with higher government effectiveness and regulatory quality was similar to that of medium-income countries with lower government effectiveness and regulatory quality. To achieve the post-2015 sustainable development goal on preventable maternal mortality-which persists despite economic development-all governance dimensions are essential and represent interdependent cornerstones

INFOGEST static in vitro simulation of gastrointestinal food digestion

peer-reviewedSupplementary information is available at http://dx.doi.org/10.1038/s41596-018-0119-1 or https://www.nature.com/articles/s41596-018-0119-1#Sec45.Developing a mechanistic understanding of the impact of food structure and composition on human health has increasingly involved simulating digestion in the upper gastrointestinal tract. These simulations have used a wide range of different conditions that often have very little physiological relevance, and this impedes the meaningful comparison of results. The standardized protocol presented here is based on an international consensus developed by the COST INFOGEST network. The method is designed to be used with standard laboratory equipment and requires limited experience to encourage a wide range of researchers to adopt it. It is a static digestion method that uses constant ratios of meal to digestive fluids and a constant pH for each step of digestion. This makes the method simple to use but not suitable for simulating digestion kinetics. Using this method, food samples are subjected to sequential oral, gastric and intestinal digestion while parameters such as electrolytes, enzymes, bile, dilution, pH and time of digestion are based on available physiological data. This amended and improved digestion method (INFOGEST 2.0) avoids challenges associated with the original method, such as the inclusion of the oral phase and the use of gastric lipase. The method can be used to assess the endpoints resulting from digestion of foods by analyzing the digestion products (e.g., peptides/amino acids, fatty acids, simple sugars) and evaluating the release of micronutrients from the food matrix. The whole protocol can be completed in ~7 d, including ~5 d required for the determination of enzyme activities.COST action FA1005 INFOGEST (http://www.cost-infogest.eu/ ) is acknowledged for providing funding for travel, meetings and conferences (2011-2015). The French National Institute for Agricultural Research (INRA, www.inra.fr) is acknowledged for their continuous support of the INFOGEST network by organising and co-funding the International Conference on Food Digestion and workgroup meeting