Consells comarcals: present i prospectiva

Més de vint-i-cinc anys després del seu restabliment, els consells comarcals s’han consolidat com a part de l’engranatge del sistema institucional català. No obstant això, alguns dels dubtes que van aflorar en el moment de la seva creació encara continuen vigents. Davant la manca d’un marc competencial que els atribuís funcions inequívoques, des dels seus inicis els consells comarcals es van erigir com una institució que va buscar l’acomodació en els espais de gestió que no ocupaven els altres nivells d’administració. D’aquesta forma, la comarca esdevé una juxtaposició d’elements propis dels ens locals dotats d’autonomia amb components d’una entitat de desconcentració de la Generalitat. En aquest article reflexionem sobre aquesta mixtura a partir de dades recollides mitjançant una metodologia que permet una anàlisi empírica basada en el desplegament efectiu dels consells comarcals

Cambios de escala y gasto: una aproximación a los servicios de bienestar comunitario en los Ayuntamientos de la Comunidad de Madrid

Europa y en particular los países del sur están sufriendo una grave crisis económica que ha relanzado debates sobre estrategias para economizar recursos y reducir el déficit. De hecho, se han promovido políticas de austeridad y recortes que, en algunos casos, han dado lugar a un replanteamiento de la estructura municipal. Así, en 2010, Grecia, Italia y Portugal plantearon reestructuraciones de su mapa local y regional. Otros países europeos se habían enfrentado a este debate con anterioridad. El elemento esencial que justifica estas reformas es la generación de economías de escala. Se considera que las entidades pequeñas entorpecen la buena gestión y, por tanto, que la fusión municipal implicaría mejoras en términos de costes. A pesar de la tendencia europea de reducción del número de entidades locales, España se había mantenido al margen. Sin embargo, la reforma aprobada en diciembre del régimen local presenta la fusión y la reubicación de funciones como soluciones al problema de la fragmentación, a partir de la hipótesis de que el comportamiento del gasto de los municipios de mayor tamaño es más eficiente. En este trabajo analizamos datos presupuestarios de los municipios de la Comunidad de Madrid de más de 5.000 habitantes, excepto la ciudad de Madrid (79 en total), con el fin de explorar la relación entre tamaño y comportamiento en el gasto. A partir de los resultados, ofrecemos evidencias de que la población no es un factor relevante para explicar posibles diferencias en el funcionamiento del gast

Dealing with Austerity: a case of local resilience in Southern Europe

Southern countries are undergoing a severe economic crisis that has renewed debates about the available strategies to economize their public resources. Political leaders have launched a wide range of different strategies aimed at reducing spending. According to generally accepted political discourse, drastic actions should be taken to guarantee economic and financial sustainability in times of austerity. We explore the main measures adopted by Spanish municipalities in order to examine their impact in budgetary terms. First of all, we identify the most frequently implemented mechanisms including organizational structure, public services and operational economic restructuration. After their quantification, we monitor the presence and impact of each set of policies to analyse the relationship between concrete measures and effective economic impact. The effective reduction of budgets is being implemented but data shows that local governments are resilient to non-compulsory changes. The 'government at a distance' policy pursued by the central state administration has effectively reduced budgets but has not affected the institutional core of Spanish local governments

Dietary α‐Linolenic Acid, Marine ω‐3 Fatty Acids, and Mortality in a Population With High Fish Consumption: Findings From the PREvención con DIeta MEDiterránea (PREDIMED) Study

Background: Epidemiological evidence suggests a cardioprotective role of α‐linolenic acid (ALA), a plant‐derived ω‐3 fatty acid. It is unclear whether ALA is beneficial in a background of high marine ω‐3 fatty acids (long‐chain n‐3 polyunsaturated fatty acids) intake. In persons at high cardiovascular risk from Spain, a country in which fish consumption is customarily high, we investigated whether meeting the International Society for the Study of Fatty Acids and Lipids recommendation for dietary ALA (0.7% of total energy) at baseline was related to all‐cause and cardiovascular disease mortality. We also examined the effect of meeting the society's recommendation for long‐chain n‐3 polyunsaturated fatty acids (≥500 mg/day). Methods and Results: We longitudinally evaluated 7202 participants in the PREvención con DIeta MEDiterránea (PREDIMED) trial. Multivariable‐adjusted Cox regression models were fitted to estimate hazard ratios. ALA intake correlated to walnut consumption (r=0.94). During a 5.9‐y follow‐up, 431 deaths occurred (104 cardiovascular disease, 55 coronary heart disease, 32 sudden cardiac death, 25 stroke). The hazard ratios for meeting ALA recommendation (n=1615, 22.4%) were 0.72 (95% CI 0.56–0.92) for all‐cause mortality and 0.95 (95% CI 0.58–1.57) for fatal cardiovascular disease. The hazard ratios for meeting the recommendation for long‐chain n‐3 polyunsaturated fatty acids (n=5452, 75.7%) were 0.84 (95% CI 0.67–1.05) for all‐cause mortality, 0.61 (95% CI 0.39–0.96) for fatal cardiovascular disease, 0.54 (95% CI 0.29–0.99) for fatal coronary heart disease, and 0.49 (95% CI 0.22–1.01) for sudden cardiac death. The highest reduction in all‐cause mortality occurred in participants meeting both recommendations (hazard ratio 0.63 [95% CI 0.45–0.87]). Conclusions: In participants without prior cardiovascular disease and high fish consumption, dietary ALA, supplied mainly by walnuts and olive oil, relates inversely to all‐cause mortality, whereas protection from cardiac mortality is limited to fish‐derived long‐chain n‐3 polyunsaturated fatty acids. Clinical Trial Registration URL: http://www.Controlled-trials.com/. Unique identifier: ISRCTN35739639

Consejos comarcales: presente y prospectiva

Més de vint-i-cinc anys després del seu restabliment, els consells comarcals s’han consolidat com a part de l’engranatge del sistema institucional català. No obstant això, alguns dels dubtes que van aflorar en el moment de la seva creació encara continuen vigents.Davant la manca d’un marc competencial que els atribuís funcions inequívoques, des dels seus inicis els consells comarcals es van erigir com una institució que va buscar l’acomodació en els espais de gestió que no ocupaven els altres nivells d’administració. D’aquesta forma, la comarca esdevé una juxtaposició d’elements propis dels ens locals dotats d’autonomia amb components d’una entitat de desconcentració de la Generalitat. En aquest article reflexionem sobre aquesta mixtura a partir de dades recollides mitjançant una metodologia que permet una anàlisi empírica basada en el desplegament efectiu dels consells comarcals. More than 25 years after they were restored, the regional councils have become consolidated as a part of the Catalan institutional system. Nonetheless, some of the doubts that emerged when they were first created continue to hold currency. Lacking a clear framework that could set clearly delimited functions, the regional councils were initially established as institutions that sought accommodation in the administrative spaces that were unoccupied by the other branches of the administrative hierarchy. In this way, the comarca became a juxtaposition of elements belonging to the local autonomous bodies and components of a devolved body of the Generalitat (Government of Catalonia). In this article, we reflect on that mix. Our starting point is the data collected through a methodology that allows for an empirical analysis based on the actual deployment of the regional councils.Más de veinticinco años después de su restablecimiento, los consejos comarcales se han consolidado como parte del engranaje del sistema institucional catalán. No obstante, algunas de las dudas que afloraron en el momento de su creación todavía continúan vigentes.Ante la falta de un marco competencial que les atribuyera funciones inequívocas, desde sus inicios los consejos comarcales se erigieron como una institución que buscó la acomodación en los espacios de gestión que no ocupaban los otros niveles de administración. De esta forma, la comarca se convirtió en una yuxtaposición de elementos propios de los entes locales dotados de autonomía con componentes de una entidad de desconcentración de la Generalidad. En este artículo reflexionamos sobre esta mixtura a partir de datos recogidos mediante una metodología que permite un análisis empírico basado en el despliegue efectivo de los consejos comarcales.<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><!--[endif]--&gt

Retos y dificultades de los ayuntamientos catalanes en materia de transparencia. Balance de la situación de partida

En els darrers anys, la transparència ha esdevingut una matèria rellevant en l’agenda política i aquest fenomen s’ha traduït en una intensa activitat normativa per part del conjunt del sistema institucional de l’Estat. En bona mesura, aquest fenomen respon a la necessitat de donar resposta a una creixent reivindicació de mecanismes i instruments que permetin informar i fer un seguiment de l’activitat de les administracions. Aquest article té per objectiu analitzar amb quina situació de partida afronten els municipis catalans l’entrada en vigor de la normativa en matèria de transparència. Per a fer-ho, en primer lloc es realitza un breu examen de la regulació aprovada, per tal d’identificar els aspectes que afecten de forma més rellevant el teixit municipal. En segon lloc, analitzem la situació efectiva dels portals dels ajuntaments catalans en el moment previ al desplegament de les normes amb un doble objectiu: d’una banda, conèixer el perfil general del contingut i, d’una altra, acarar-lo amb alguns dels requisits previstos per les normes. Per a desenvolupar aquest segon aspecte s’han construït índexs de compliment de la llei catalana i de la llei estatal que permeten valorar quina és la situació efectiva dels portals municipals en relació amb aquestes regulacions. A partir d’aquesta anàlisi es posaran de manifest les principals mancances però també els elements que han esdevingut rellevants i que poden esdevenir eines útils per a la futura plena aplicació de la normativa en matèria de transparència.In recent years, transparency has become an important issue on the political agenda and this has led to some intense legislative activity on the part of all State institutions. To a large extent this reflects the need to respond to a growing demand for mechanisms and instruments that provide information on the authorities and allow their activity to be monitored. The purpose of this article is to analyse where Catalan local councils are starting from in dealing with the transparency legislation coming into force. First, we take a brief look at the regulations that have been approved, in order to identify the aspects that have the most bearing on the municipal sphere. Then we analyse the real situation of Catalan council websites immediately prior to the roll-out of the regulations. The purpose of this is two-fold: to find out the general profile of the contents and to compare that with some of the requirements envisaged by the regulations. In order to develop the latter point further, we have created some indices of compliance with the Catalan and State laws that make it possible to assess the real situation of the Catalan portals in relation to the regulations. On the basis of this analysis, we highlight the main shortcomings but also the elements that have become important and could be useful tools for the full implementation of the regulations in the future.En los últimos años, la transparencia se ha convertido en una materia relevante en la agenda política y este fenómeno se ha traducido en una intensa actividad normativa por parte del conjunto del sistema institucional del Estado. En gran medida, este fenómeno responde a la necesidad de dar respuesta a una creciente reivindicación de mecanismos e instrumentos que permitan informar y hacer un seguimiento de la actividad de las administraciones. Este artículo tiene por objetivo analizar con qué situación de partida afrontan los municipios catalanes la entrada en vigor de la normativa en materia de transparencia. Para hacerlo, en primer lugar se realiza un breve examen de la regulación aprobada, con el fin de identificar los aspectos que afectan de forma más relevante al tejido municipal. En segundo lugar, analizamos la situación efectiva de los portales de los ayuntamientos catalanes en el momento previo al despliegue de las normas con un doble objetivo: por una parte, conocer el perfil general del contenido y, de otra, confrontarlo con algunos de los requisitos previstos por las normas. Para desarrollar este segundo aspecto se han construido índices de cumplimiento de la ley catalana y de la ley estatal que permiten valorar cuál es la situación efectiva de los portales municipales en relación a estas regulaciones. A partir de este análisis se pondrán de manifiesto las principales carencias pero también los elementos que se han convertido en relevantes y que se pueden convertir en herramientas útiles para la futura plena aplicación de la normativa en materia de transparencia

Reptes i dificultats dels ajuntaments catalans en matèria de transparència. Balanç de la situació de partida

En els darrers anys, la transparència ha esdevingut una matèria rellevant en l’agenda política i aquest fenomen s’ha traduït en una intensa activitat normativa per part del conjunt del sistema institucional de l’Estat. En bona mesura, aquest fenomen respon a la necessitat de donar resposta a una creixent reivindicació de mecanismes i instruments que permetin informar i fer un seguiment de l’activitat de les administracions. Aquest article té per objectiu analitzar amb quina situació de partida afronten els municipis catalans l’entrada en vigor de la normativa en matèria de transparència. Per a fer-ho, en primer lloc es realitza un breu examen de la regulació aprovada, per tal d’identificar els aspectes que afecten de forma més rellevant el teixit municipal. En segon lloc, analitzem la situació efectiva dels portals dels ajuntaments catalans en el moment previ al desplegament de les normes amb un doble objectiu: d’una banda, conèixer el perfil general del contingut i, d’una altra, acarar-lo amb alguns dels requisits previstos per les normes. Per a desenvolupar aquest segon aspecte s’han construït índexs de compliment de la llei catalana i de la llei estatal que permeten valorar quina és la situació efectiva dels portals municipals en relació amb aquestes regulacions. A partir d’aquesta anàlisi es posaran de manifest les principals mancances però també els elements que han esdevingut rellevants i que poden esdevenir eines útils per a la futura plena aplicació de la normativa en matèria de transparència.</p

Dealing with Austerity: a case of local resilience in Southern Europe

Southern countries are undergoing a severe economic crisis that has renewed debates about the available strategies to economize their public resources. Political leaders have launched a wide range of different strategies aimed at reducing spending. According to generally accepted political discourse, drastic actions should be taken to guarantee economic and financial sustainability in times of austerity. We explore the main measures adopted by Spanish municipalities in order to examine their impact in budgetary terms. First of all, we identify the most frequently implemented mechanisms including organizational structure, public services and operational economic restructuration. After their quantification, we monitor the presence and impact of each set of policies to analyse the relationship between concrete measures and effective economic impact. The effective reduction of budgets is being implemented but data shows that local governments are resilient to non-compulsory changes. The 'government at a distance' policy pursued by the central state administration has effectively reduced budgets but has not affected the institutional core of Spanish local governments