Consejos comarcales: presente y prospectiva

Abstract

Més de vint-i-cinc anys després del seu restabliment, els consells comarcals s’han consolidat com a part de l’engranatge del sistema institucional català. No obstant això, alguns dels dubtes que van aflorar en el moment de la seva creació encara continuen vigents.Davant la manca d’un marc competencial que els atribuís funcions inequívoques, des dels seus inicis els consells comarcals es van erigir com una institució que va buscar l’acomodació en els espais de gestió que no ocupaven els altres nivells d’administració. D’aquesta forma, la comarca esdevé una juxtaposició d’elements propis dels ens locals dotats d’autonomia amb components d’una entitat de desconcentració de la Generalitat. En aquest article reflexionem sobre aquesta mixtura a partir de dades recollides mitjançant una metodologia que permet una anàlisi empírica basada en el desplegament efectiu dels consells comarcals. More than 25 years after they were restored, the regional councils have become consolidated as a part of the Catalan institutional system. Nonetheless, some of the doubts that emerged when they were first created continue to hold currency. Lacking a clear framework that could set clearly delimited functions, the regional councils were initially established as institutions that sought accommodation in the administrative spaces that were unoccupied by the other branches of the administrative hierarchy. In this way, the comarca became a juxtaposition of elements belonging to the local autonomous bodies and components of a devolved body of the Generalitat (Government of Catalonia). In this article, we reflect on that mix. Our starting point is the data collected through a methodology that allows for an empirical analysis based on the actual deployment of the regional councils.Más de veinticinco años después de su restablecimiento, los consejos comarcales se han consolidado como parte del engranaje del sistema institucional catalán. No obstante, algunas de las dudas que afloraron en el momento de su creación todavía continúan vigentes.Ante la falta de un marco competencial que les atribuyera funciones inequívocas, desde sus inicios los consejos comarcales se erigieron como una institución que buscó la acomodación en los espacios de gestión que no ocupaban los otros niveles de administración. De esta forma, la comarca se convirtió en una yuxtaposición de elementos propios de los entes locales dotados de autonomía con componentes de una entidad de desconcentración de la Generalidad. En este artículo reflexionamos sobre esta mixtura a partir de datos recogidos mediante una metodología que permite un análisis empírico basado en el despliegue efectivo de los consejos comarcales.<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><!--[endif]--&gt