Evaluating the Impact of Intimate Partner Violence:a comparison of men in treatment and their (ex-) partners accounts

Intimate partner violence (IPV) is a public health and widespread problem, and perpetrator programmes are in a unique position to work towards the end of gender-based violence. However, in order to promote safe perpetrator work, it is crucial to focus on the impact of IPV on the victims and survivors. In this context, little research has triangulated data by including both, victim’s perspectives on the impact that IPV has on them and also men’s level of awareness of the impact of their violent behaviour. In this paper, results from the “Impact Outcome Monitoring Toolkit (Impact Toolkit)” from one perpetrator treatment programme in the UK are presented. Participants were 98 in total; 49 men that were following treatment in a perpetrator program and their (ex-) partners. The differences in their perceptions of the IPV, but also on the impact of this abusive behavior on the victims, is described. Finally, recommendations for research and practice are discussed

Doctoral writing and development: A socially situated perspective

La tesi parteix d'una perspectiva socialment situada per explorar el desenvolupament i els processos d'escriptura dels estudiants de doctorat des d'un enfocament multimetodológico (diferents dissenys, instruments i procediments d'anàlisi). Des d'aquesta perspectiva, el desenvolupament doctoral es defineix com un procés d'aprenentatge per (arribar a) ser, un investigador autònom en una o diverses comunitats (inter) disciplinàries. L'escriptura és un dels factors més influents en aquest procés d'aprenentatge, ja que és una eina mediadora, un segon estímul dels processos d'investigació i aprenentatge en què participen els estudiants de doctorat. Malgrat el creixent interès en l'educació doctoral, la investigació sobre com els estudiants aprenen al llarg del doctorat és encara escassa, especialment en el nostre context. Així mateix, és necessari dissenyar i aplicar eines innovadores per investigar el tema. Aquesta tesi té com a objectiu explorar el desenvolupament i escriptura dels estudiants de doctorat des d'una perspectiva socialment situada, i descriure, dissenyar i avaluar diferents eines per analitzar aquests temes. Per aconseguir els objectius vam dur a terme tres estudis empírics i una revisió de la literatura. El primer és un estudi de casos múltiple dirigit a explorar les experiències més significatives de quatre estudiants de doctorat i la relació entre aquestes experiències i la percepció dels estudiants sobre la seva posició en la comunitat. A més, l'estudi pretenia explorar la utilitat d'una entrevista multimodal en la que es van utilitzar els instruments Journey Plot i Community Plot. Les anàlisis qualitatives van mostrar un impacte significatiu de les experiències positives i negatives en les trajectòries dels estudiants, tot i que la proporció va variar molt segons els participants. Els resultats mostren que les experiències significatives relacionades amb l'escriptura involucraven a tots els agents socials i que els supervisors van jugar un paper significatiu en la posició dels estudiants en la comunitat, especialment en relació a les experiències negatives. En el segon estudi empíric vam explorar les percepcions sobre l’escriptura acadèmica d'estudiants de doctorat en tres països (Espanya, Finlàndia i el Regne Unit) i com aquestes percepcions es relacionen amb les condicions de recerca i el suport social. Es van analitzar les respostes de 1.463 estudiants de doctorat al qüestionari Doctoral Experience per determinar l'estructura de l'escala d'escriptura acadèmica. A més, vam identificar i comparar els perfils d'escriptura en relació a les condicions de recerca i l'experiència i el suport social. Vam identificar tres perfils, Productive, Reduced productivity i Struggler, diferents entre ells en relació al suport percebut de la comunitat i del supervisor i al nombre de publicacions, però no en relació al país i l'idioma de la tesi. A més, els resultats suggereixen que els estudiants de doctorat encara no tenen oportunitats per escriure amb altres investigadors. El tercer estudi, una revisió de la literatura, va tenir com a objectiu construir un panorama exhaustiu de l'estat de la recerca sobre regulació de l'escriptura en Educació Superior de les últimes dues dècades. Vam analitzar qualitativa i quantitativament les característiques de 51 estudis en relació a la seva perspectiva teòrica, objectius i opcions metodològiques. Els resultats indiquen que algunes característiques metodològiques estan relacionades amb les perspectives teòriques dels estudis, mentre que altres depenen dels seus objectius. Les tres perspectives teòriques difereixen en la seva diversitat entre els diferents objectius. Es van identificar àrees de desenvolupament i desafiaments de la recerca en aquest àmbit. Aquests resultats van guiar el disseny del quart estudi, que va tenir com a objectiu caracteritzar els processos de regulació online dels estudiants de doctorat en un context real i natural, i com aquests processos es modifiquen després de rebre retroalimentació. Dos estudiants de doctorat van escriure un resum extens del seu article d'investigació, van rebre retroalimentació i van revisar els seus textos en condicions naturals. La recollida de dades es va realitzar a través d'un software de gravació de pantalla, keystroke logging, un diari d'escriptura i un qüestionari obert. Les dades van ser analitzades a partir de la unitat d'anàlisi 'Episodi de Regulació'. Els resultats mostren que escriure un resum extens és una tasca difícil per a les dues escriptores. Les estudiants van basar-se en les seves pròpies fonts per escriure el primer esborrany i van posar en marxa processos de regulació més estratègics i flexibles després de la retroalimentació. Els resultats suggereixen que la regulació de l'escriptura és un procés fonamentalment social. En general, aquesta tesi contribueix a augmentar la nostra comprensió sobre el paper de l'escriptura en el desenvolupament doctoral, especialment en relació a la participació dels estudiants de doctorat en les comunitats de recerca. L’aproximació multi-metodològica del conjunt de la tesi mostra diferents formes d'abordar l'estudi de les experiències i l'escriptura dels estudiants de doctorat des d'una perspectiva socialment situada, tant en relació al disseny i els instruments com a l'anàlisi dels dades. La tesi conclou amb la discussió de les contribucions pedagògiques del treball, les seves limitacions i possibles línies futures de recerca.La tesis parte de una perspectiva socialmente situada para explorar el desarrollo y los procesos de escritura de los estudiantes de doctorado desde un enfoque multimetodológico (diferentes diseños, instrumentos y procedimientos de análisis). Desde esta perspectiva, el desarrollo doctoral se define como un proceso de aprendizaje para (llegar a) ser, un investigador autónomo en una o varias comunidades (inter)disciplinarias. La escritura es uno de los factores más influyentes en este proceso de aprendizaje, ya que es una herramienta mediadora, un segundo estímulo de los procesos de investigación y aprendizaje en los que participan los estudiantes de doctorado. A pesar del creciente interés en la educación doctoral, la investigación acerca de cómo los estudiantes aprenden a lo largo del doctorado es aún escasa, especialmente en nuestro contexto. Asimismo, es necesario diseñar y aplicar herramientas innovadoras para investigar el tema. Esta tesis tiene como objetivo explorar el desarrollo y escritura de los estudiantes de doctorado desde una perspectiva teórica socialmente situada, y describir, diseñar y evaluar diferentes herramientas para su análisis. Para lograr estos objetivos llevamos a cabo tres estudios empíricos y una revisión de la literatura. El primero es un estudio de casos múltiple dirigido a explorar las experiencias más significativas de cuatro estudiantes de doctorado y la relación entre estas experiencias y su percepción sobre la posición que ocupan en sus comunidades de referencia. También indagamos la utilidad de una entrevista multimodal en la que utilizamos los instrumentos Journey Plot y Community Plot. El análisis cualitativo reveló que las experiencias positivas y negativas fueron significativas en las trayectorias de los estudiantes, aunque la proporción varió mucho según los participantes. Los resultados mostraron que las experiencias significativas relacionadas con la escritura involucraron a todos los agentes sociales y que los supervisores jugaron un papel significativo en la posición de los estudiantes en la comunidad, especialmente cuando estaban involucrados en experiencias negativas. El segundo estudio empírico tuvo como objetivo explorar las percepciones de escritura académica de estudiantes de doctorado en tres países (España, Finlandia y el Reino Unido) y cómo estas percepciones se relacionan con las condiciones de investigación y el apoyo social. Las respuestas de 1.463 estudiantes de doctorado al cuestionario Doctoral Experience se analizaron para determinar la estructura de la escala de escritura académica. Además, identificamos y comparamos los perfiles de escritura con respecto a las condiciones de investigación y la experiencia y el apoyo social. Identificamos tres perfiles, Productive, Reduced productivity y Struggler. Estos perfiles presentaron diferencias en relación al apoyo percibido de la comunidad y del supervisor y al número de publicaciones, pero no en relación al país y al idioma de la tesis. Además, los resultados sugieren que los estudiantes de doctorado aún carecen de oportunidades para escribir con otros investigadores. El tercer estudio, una revisión de la literatura, tuvo como objetivo construir un panorama exhaustivo del estado de la investigación sobre regulación de la escritura en Educación Superior de las últimas dos décadas. Las características de 51 estudios se analizaron cualitativa y cuantitativamente en relación a su perspectiva teórica, objetivos y opciones metodológicas. Los resultados indicaron que algunas características metodológicas estaban relacionadas con las perspectivas teóricas de los estudios, mientras que otras dependían de sus objetivos. Las tres perspectivas teóricas difirieron en su diversidad entre los diferentes objetivos. Se identificaron áreas de desarrollo y desafíos de investigación en este ámbito. Estos resultados guiaron el diseño del cuarto estudio, que tuvo como objetivo caracterizar los procesos de regulación on-line de los estudiantes de doctorado en un contexto real y natural, e indagar si estos procesos se modifican después de recibir retroalimentación. Dos estudiantes de doctorado escribieron un resumen extenso de su artículo de investigación, recibieron retroalimentación y revisaron sus textos en condiciones naturales. La recogida de datos se realizó a través de un software de grabación de pantalla, keystroke logging, un diario de escritura y un cuestionario abierto. Los datos fueron analizados a partir de la unidad de análisis 'Episodio de Regulación'. Los resultados mostraron que escribir un resumen extenso fue una tarea difícil para las dos escritoras. Las estudiantes confiaron en sus propias fuentes para escribir el primer borrador y mostraron procesos de regulación más estratégicos y flexibles después de la retroalimentación. Los resultados también sugieren que la regulación de la escritura es un proceso fundamentalmente social. En general, esta tesis contribuye a aumentar nuestra comprensión del papel de la escritura en el desarrollo doctoral, especialmente en relación con la participación de los estudiantes de doctorado en las comunidades de investigación. La aproximación multi-metodológica del conjunto de la tesis muestra diferentes formas de abordar el estudio de las experiencias y la escritura de los estudiantes de doctorado desde una perspectiva socialmente situada, tanto en relación al diseño y los instrumentos como al análisis de los datos. La tesis concluye con la discusión de las contribuciones pedagógicas del trabajo, sus limitaciones y posibles líneas futuras de investigación.The thesis takes a socially situated perspective to explore doctoral development and doctoral writing from a multimethodological approach (different designs, instruments and analysis procedures). Based on a this theoretical perspective, doctoral development is defined as a process of learning to be(come) an independent researcher within one or many (inter)disciplinary communities. Writing is one of the most influential factors in this learning process, as it is an essential mediating and promoting tool, a second stimuli of the research and learning processes in which doctoral students are involved. Despite the growing interest on doctoral education, little is known about how doctoral students learn along the doctorate, especially in our context. Moreover, there is still the need to design and apply innovative research tools to research the topic. Therefore, this thesis aims to explore doctoral students’ development and writing from a socially situated theoretical perspective, and to map, design and assess different tools to analyse these issues. To achieve the objectives, we conducted three empirical studies and a literature review. The first one is a multiple case study aimed at exploring four doctoral students’ most significant experiences and the relationship between them and students' perceived position in the research community. We also sought to explore the utility of a multimodal interview in which the Journey Plot and Community Plot instruments were used. The qualitative analysis revealed that both positive and negative experiences were significant in students’ trajectories but the proportion varied greatly across participants. Results showed that research writing experiences were significant in relation to all the social agents and that supervisors played a significant role in participants' perceived position in the community, especially when they were involved in negative experiences. The second empirical study aim to explore individual doctoral students’ research writing perceptions across three countries (Spain, Finland and UK) and how these perceptions relate individuals’ research conditions and social support. Responses to Doctoral Experience survey of 1,463 doctoral students were analysed to determine the structure of the research writing scale, research writing profiles were identified and compared regarding research conditions and experience and social support. The Productive, Reduced productivity and Struggler writing profiles were identified. They differed from each other in terms of experienced research community and supervisory support and number of publications, but were similar in terms of country or language of the dissertation. Results showed students still lack opportunities to write with and from other researchers. The third study, a literature review, sought to build a comprehensive picture of the state of writing regulation research in Higher Education in the last two decades. The characteristics of 51 studies were analysed qualitatively and quantitatively in relation to their theoretical perspective, objectives and methodological options. Results indicated that some methodological characteristics were related to theoretical perspectives, while others depended on their objectives. The three theoretical perspectives presented differed in their diversity across different objectives. Some underdeveloped issues and research challenges were identified. This results guided the design of the fourth study, which aimed to characterize doctoral students’ on-line regulation processes in a real and natural setting, and how these processes are modified by feedback. Two doctoral students wrote an extended abstract of their research article, received feedback and revised their texts under natural conditions. Screen-recorder and keystroke logging software, writing logs and an open-ended questionnaire were used to collect data. The analysis was based on the unit of analysis 'Regulation Episode'. Results showed writing an extended abstract was a challenging task for the two writers. Writers relied on their own sources to write the first draft and showed more strategic and flexible regulation processes after feedback. Results also suggest writing regulation is a fundamentally social process. Overall, the thesis contributed to increase our understanding of the role of writing in doctoral development, especially in relation to doctoral students' participation in the research communities. The different methods and the mixed-method approach of the thesis as a whole provide evidence of different ways to approach the study of doctoral students’ experiences and writing from a socially situated perspective, both in relation to the design and instruments and the analysis of the data. Pedagogical contributions of th

Doctoral writing and development: A socially situated perspective

La tesi parteix d'una perspectiva socialment situada per explorar el desenvolupament i els processos d'escriptura dels estudiants de doctorat des d'un enfocament multimetodológico (diferents dissenys, instruments i procediments d'anàlisi). Des d'aquesta perspectiva, el desenvolupament doctoral es defineix com un procés d'aprenentatge per (arribar a) ser, un investigador autònom en una o diverses comunitats (inter) disciplinàries. L'escriptura és un dels factors més influents en aquest procés d'aprenentatge, ja que és una eina mediadora, un segon estímul dels processos d'investigació i aprenentatge en què participen els estudiants de doctorat. Malgrat el creixent interès en l'educació doctoral, la investigació sobre com els estudiants aprenen al llarg del doctorat és encara escassa, especialment en el nostre context. Així mateix, és necessari dissenyar i aplicar eines innovadores per investigar el tema. Aquesta tesi té com a objectiu explorar el desenvolupament i escriptura dels estudiants de doctorat des d'una perspectiva socialment situada, i descriure, dissenyar i avaluar diferents eines per analitzar aquests temes. Per aconseguir els objectius vam dur a terme tres estudis empírics i una revisió de la literatura. El primer és un estudi de casos múltiple dirigit a explorar les experiències més significatives de quatre estudiants de doctorat i la relació entre aquestes experiències i la percepció dels estudiants sobre la seva posició en la comunitat. A més, l'estudi pretenia explorar la utilitat d'una entrevista multimodal en la que es van utilitzar els instruments Journey Plot i Community Plot. Les anàlisis qualitatives van mostrar un impacte significatiu de les experiències positives i negatives en les trajectòries dels estudiants, tot i que la proporció va variar molt segons els participants. Els resultats mostren que les experiències significatives relacionades amb l'escriptura involucraven a tots els agents socials i que els supervisors van jugar un paper significatiu en la posició dels estudiants en la comunitat, especialment en relació a les experiències negatives. En el segon estudi empíric vam explorar les percepcions sobre l’escriptura acadèmica d'estudiants de doctorat en tres països (Espanya, Finlàndia i el Regne Unit) i com aquestes percepcions es relacionen amb les condicions de recerca i el suport social. Es van analitzar les respostes de 1.463 estudiants de doctorat al qüestionari Doctoral Experience per determinar l'estructura de l'escala d'escriptura acadèmica. A més, vam identificar i comparar els perfils d'escriptura en relació a les condicions de recerca i l'experiència i el suport social. Vam identificar tres perfils, Productive, Reduced productivity i Struggler, diferents entre ells en relació al suport percebut de la comunitat i del supervisor i al nombre de publicacions, però no en relació al país i l'idioma de la tesi. A més, els resultats suggereixen que els estudiants de doctorat encara no tenen oportunitats per escriure amb altres investigadors. El tercer estudi, una revisió de la literatura, va tenir com a objectiu construir un panorama exhaustiu de l'estat de la recerca sobre regulació de l'escriptura en Educació Superior de les últimes dues dècades. Vam analitzar qualitativa i quantitativament les característiques de 51 estudis en relació a la seva perspectiva teòrica, objectius i opcions metodològiques. Els resultats indiquen que algunes característiques metodològiques estan relacionades amb les perspectives teòriques dels estudis, mentre que altres depenen dels seus objectius. Les tres perspectives teòriques difereixen en la seva diversitat entre els diferents objectius. Es van identificar àrees de desenvolupament i desafiaments de la recerca en aquest àmbit. Aquests resultats van guiar el disseny del quart estudi, que va tenir com a objectiu caracteritzar els processos de regulació online dels estudiants de doctorat en un context real i natural, i com aquests processos es modifiquen després de rebre retroalimentació. Dos estudiants de doctorat van escriure un resum extens del seu article d'investigació, van rebre retroalimentació i van revisar els seus textos en condicions naturals. La recollida de dades es va realitzar a través d'un software de gravació de pantalla, keystroke logging, un diari d'escriptura i un qüestionari obert. Les dades van ser analitzades a partir de la unitat d'anàlisi 'Episodi de Regulació'. Els resultats mostren que escriure un resum extens és una tasca difícil per a les dues escriptores. Les estudiants van basar-se en les seves pròpies fonts per escriure el primer esborrany i van posar en marxa processos de regulació més estratègics i flexibles després de la retroalimentació. Els resultats suggereixen que la regulació de l'escriptura és un procés fonamentalment social. En general, aquesta tesi contribueix a augmentar la nostra comprensió sobre el paper de l'escriptura en el desenvolupament doctoral, especialment en relació a la participació dels estudiants de doctorat en les comunitats de recerca. L’aproximació multi-metodològica del conjunt de la tesi mostra diferents formes d'abordar l'estudi de les experiències i l'escriptura dels estudiants de doctorat des d'una perspectiva socialment situada, tant en relació al disseny i els instruments com a l'anàlisi dels dades. La tesi conclou amb la discussió de les contribucions pedagògiques del treball, les seves limitacions i possibles línies futures de recerca.La tesis parte de una perspectiva socialmente situada para explorar el desarrollo y los procesos de escritura de los estudiantes de doctorado desde un enfoque multimetodológico (diferentes diseños, instrumentos y procedimientos de análisis). Desde esta perspectiva, el desarrollo doctoral se define como un proceso de aprendizaje para (llegar a) ser, un investigador autónomo en una o varias comunidades (inter)disciplinarias. La escritura es uno de los factores más influyentes en este proceso de aprendizaje, ya que es una herramienta mediadora, un segundo estímulo de los procesos de investigación y aprendizaje en los que participan los estudiantes de doctorado. A pesar del creciente interés en la educación doctoral, la investigación acerca de cómo los estudiantes aprenden a lo largo del doctorado es aún escasa, especialmente en nuestro contexto. Asimismo, es necesario diseñar y aplicar herramientas innovadoras para investigar el tema. Esta tesis tiene como objetivo explorar el desarrollo y escritura de los estudiantes de doctorado desde una perspectiva teórica socialmente situada, y describir, diseñar y evaluar diferentes herramientas para su análisis. Para lograr estos objetivos llevamos a cabo tres estudios empíricos y una revisión de la literatura. El primero es un estudio de casos múltiple dirigido a explorar las experiencias más significativas de cuatro estudiantes de doctorado y la relación entre estas experiencias y su percepción sobre la posición que ocupan en sus comunidades de referencia. También indagamos la utilidad de una entrevista multimodal en la que utilizamos los instrumentos Journey Plot y Community Plot. El análisis cualitativo reveló que las experiencias positivas y negativas fueron significativas en las trayectorias de los estudiantes, aunque la proporción varió mucho según los participantes. Los resultados mostraron que las experiencias significativas relacionadas con la escritura involucraron a todos los agentes sociales y que los supervisores jugaron un papel significativo en la posición de los estudiantes en la comunidad, especialmente cuando estaban involucrados en experiencias negativas. El segundo estudio empírico tuvo como objetivo explorar las percepciones de escritura académica de estudiantes de doctorado en tres países (España, Finlandia y el Reino Unido) y cómo estas percepciones se relacionan con las condiciones de investigación y el apoyo social. Las respuestas de 1.463 estudiantes de doctorado al cuestionario Doctoral Experience se analizaron para determinar la estructura de la escala de escritura académica. Además, identificamos y comparamos los perfiles de escritura con respecto a las condiciones de investigación y la experiencia y el apoyo social. Identificamos tres perfiles, Productive, Reduced productivity y Struggler. Estos perfiles presentaron diferencias en relación al apoyo percibido de la comunidad y del supervisor y al número de publicaciones, pero no en relación al país y al idioma de la tesis. Además, los resultados sugieren que los estudiantes de doctorado aún carecen de oportunidades para escribir con otros investigadores. El tercer estudio, una revisión de la literatura, tuvo como objetivo construir un panorama exhaustivo del estado de la investigación sobre regulación de la escritura en Educación Superior de las últimas dos décadas. Las características de 51 estudios se analizaron cualitativa y cuantitativamente en relación a su perspectiva teórica, objetivos y opciones metodológicas. Los resultados indicaron que algunas características metodológicas estaban relacionadas con las perspectivas teóricas de los estudios, mientras que otras dependían de sus objetivos. Las tres perspectivas teóricas difirieron en su diversidad entre los diferentes objetivos. Se identificaron áreas de desarrollo y desafíos de investigación en este ámbito. Estos resultados guiaron el diseño del cuarto estudio, que tuvo como objetivo caracterizar los procesos de regulación on-line de los estudiantes de doctorado en un contexto real y natural, e indagar si estos procesos se modifican después de recibir retroalimentación. Dos estudiantes de doctorado escribieron un resumen extenso de su artículo de investigación, recibieron retroalimentación y revisaron sus textos en condiciones naturales. La recogida de datos se realizó a través de un software de grabación de pantalla, keystroke logging, un diario de escritura y un cuestionario abierto. Los datos fueron analizados a partir de la unidad de análisis 'Episodio de Regulación'. Los resultados mostraron que escribir un resumen extenso fue una tarea difícil para las dos escritoras. Las estudiantes confiaron en sus propias fuentes para escribir el primer borrador y mostraron procesos de regulación más estratégicos y flexibles después de la retroalimentación. Los resultados también sugieren que la regulación de la escritura es un proceso fundamentalmente social. En general, esta tesis contribuye a aumentar nuestra comprensión del papel de la escritura en el desarrollo doctoral, especialmente en relación con la participación de los estudiantes de doctorado en las comunidades de investigación. La aproximación multi-metodológica del conjunto de la tesis muestra diferentes formas de abordar el estudio de las experiencias y la escritura de los estudiantes de doctorado desde una perspectiva socialmente situada, tanto en relación al diseño y los instrumentos como al análisis de los datos. La tesis concluye con la discusión de las contribuciones pedagógicas del trabajo, sus limitaciones y posibles líneas futuras de investigación.The thesis takes a socially situated perspective to explore doctoral development and doctoral writing from a multimethodological approach (different designs, instruments and analysis procedures). Based on a this theoretical perspective, doctoral development is defined as a process of learning to be(come) an independent researcher within one or many (inter)disciplinary communities. Writing is one of the most influential factors in this learning process, as it is an essential mediating and promoting tool, a second stimuli of the research and learning processes in which doctoral students are involved. Despite the growing interest on doctoral education, little is known about how doctoral students learn along the doctorate, especially in our context. Moreover, there is still the need to design and apply innovative research tools to research the topic. Therefore, this thesis aims to explore doctoral students’ development and writing from a socially situated theoretical perspective, and to map, design and assess different tools to analyse these issues. To achieve the objectives, we conducted three empirical studies and a literature review. The first one is a multiple case study aimed at exploring four doctoral students’ most significant experiences and the relationship between them and students' perceived position in the research community. We also sought to explore the utility of a multimodal interview in which the Journey Plot and Community Plot instruments were used. The qualitative analysis revealed that both positive and negative experiences were significant in students’ trajectories but the proportion varied greatly across participants. Results showed that research writing experiences were significant in relation to all the social agents and that supervisors played a significant role in participants' perceived position in the community, especially when they were involved in negative experiences. The second empirical study aim to explore individual doctoral students’ research writing perceptions across three countries (Spain, Finland and UK) and how these perceptions relate individuals’ research conditions and social support. Responses to Doctoral Experience survey of 1,463 doctoral students were analysed to determine the structure of the research writing scale, research writing profiles were identified and compared regarding research conditions and experience and social support. The Productive, Reduced productivity and Struggler writing profiles were identified. They differed from each other in terms of experienced research community and supervisory support and number of publications, but were similar in terms of country or language of the dissertation. Results showed students still lack opportunities to write with and from other researchers. The third study, a literature review, sought to build a comprehensive picture of the state of writing regulation research in Higher Education in the last two decades. The characteristics of 51 studies were analysed qualitatively and quantitatively in relation to their theoretical perspective, objectives and methodological options. Results indicated that some methodological characteristics were related to theoretical perspectives, while others depended on their objectives. The three theoretical perspectives presented differed in their diversity across different objectives. Some underdeveloped issues and research challenges were identified. This results guided the design of the fourth study, which aimed to characterize doctoral students’ on-line regulation processes in a real and natural setting, and how these processes are modified by feedback. Two doctoral students wrote an extended abstract of their research article, received feedback and revised their texts under natural conditions. Screen-recorder and keystroke logging software, writing logs and an open-ended questionnaire were used to collect data. The analysis was based on the unit of analysis 'Regulation Episode'. Results showed writing an extended abstract was a challenging task for the two writers. Writers relied on their own sources to write the first draft and showed more strategic and flexible regulation processes after feedback. Results also suggest writing regulation is a fundamentally social process. Overall, the thesis contributed to increase our understanding of the role of writing in doctoral development, especially in relation to doctoral students' participation in the research communities. The different methods and the mixed-method approach of the thesis as a whole provide evidence of different ways to approach the study of doctoral students’ experiences and writing from a socially situated perspective, both in relation to the design and instruments and the analysis of the data. Pedagogical contributions of th

Exploring the relationship between doctoral students’ experiences and research community positioning

Despite the growing number of studies exploring PhD students’ experiences and their social relationships with other researchers, there is a lack of research on the interaction between the type of experiences and the social agents involved, especially in relation to not only problems and challenges, but also to positive emotions and experiences. In this study, we addressed this gap exploring the relationship between four ecology doctoral students’ most significant experiences and their perceived position in the research community. Additionally, we aimed at exploring the utility of a methodological device with two instruments, Journey Plot and Community Plot. Results showed, in one hand, that both positive and negative experiences were significant in students’ trajectories, but the proportion varied greatly across participants. Supervisors were related to negative experiences, whereas the broader community was mostly source of positive experiences. Research writing and communication experiences were significant in relation to all the social agents, while other contents of experience were restricted to the smallest social layers (e.g. research motives were confined to the individual layer, and research organization to the individual and supervisor layers). Relationships between the type of experiences and participants’ position in the community were found and implications for doctoral education discussed

Infancia y aprendizaje

Título, resumen y palabras clave también en inglésResumen basado en el de la publicaciónSe pretende complementar los escasos trabajos desarrollados en el ámbito de los procesos de revisión por pares mediante el desarrollo y análisis de una propuesta formativa diseñada para ayudar a investigadores noveles a iniciarse en el proceso de revisión. Cinco revisores noveles participan en el estudio. Sus informes se analizan y contrastan con los de 10 expertos, se describen sus trayectorias individuales y se indaga acerca de su valoración de la propuesta formativa. Los resultados demuestran algunas particularidades en los informes de los revisores noveles en cuanto al contenido y a su estructura. Destaca la inconsistencia entre la decisión adoptada y el tipo de comentarios; además, algunos revisores noveles adoptaron una posición opinativa que no se observa en los expertos. Las trayectorias individuales evidencian la utilidad de la propuesta formativa, tanto para aumentar el conocimiento sobre el género como para mejorar los propios informes.Biblioteca del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Impact of Covid-19 on researchers' life and work

The emergence of the Covid-19 pandemic has been a huge challenge with health but also social and labor implications. Researchers from different areas of knowledge have had to face this challenge in different ways depending on our projects and areas of work. Within the European project called "Researcher Identity Development RID-SSIS" (SINTE-URL research team) aimed at studying the identity of researchers and the challenges that they face in their research activity, a substudy was conducted to explore the specific challenges posed by the pandemic Covid-19, the impact it had on researchers' life and work and how they coped with these issues. The study was conducted in Spain

Building Capacity for Prevention of Gender-Based Violence in the School Context

School-related gender-based violence (SRGBV) is highly prevalent worldwide which calls for a range of early prevention and innovative solutions. The presence of GBV in the school context is well-documented and it highlights the importance of building competencies of teachers and other school professionals for recognizing and intervening in SRGBV cases. This paper analyses the current and future teachers' training needs, and their level of preparedness for detecting and intervening in cases of GBV in the school context, with the objective of developing a targeted training program. The participants in this study were 597 current and future teachers and other school professionals from Croatia, Finland, and Spain. An ad-hoc built questionnaire was distributed in the three participating countries. Results show that the interest in receiving training is related to the perceived importance of coping with GBV in the (future) work and that the main topics of the training should focus on addressing parties of SRGBV, guidelines for prevention and intervention in schools as well as online GBV. These findings were similar in three countries, and they provided user-generated topics and tools that served as a guideline for the development of a training program that aims to increase the knowledge about SRGBV and to develop skills for coping with GBV in the school context regarding victims, bystanders and perpetrators

Towards women-inclusive ecology : Representation, behavior, and perception of women at an international conference

Conferences are ideal platforms for studying gender gaps in science because they are important cultural events that reflect barriers to women in academia. Here, we explored women's participation in ecology conferences by analyzing female representation, behavior, and personal experience at the 1st Meeting of the Iberian Society of Ecology (SIBECOL). The conference had 722 attendees, 576 contributions, and 27 scientific sessions. The gender of attendees and presenters was balanced (48/52% women/men), yet only 29% of the contributions had a woman as last author. Moreover, men presented most of the keynote talks (67%) and convened most of the sessions. Our results also showed that only 32% of the questions were asked by women, yet the number of questions raised by women increased when the speaker or the convener was a woman. Finally, the post-conference survey revealed that attendees had a good experience and did not perceive the event as a threatening context for women. Yet, differences in the responses between genders suggest that women tended to have a worse experience than their male counterparts. Although our results showed clear gender biases, most of the participants of the conference failed to detect it. Overall, we highlight the challenge of increasing women's scientific leadership, visibility and interaction in scientific conferences and we suggest several recommendations for creating inclusive meetings, thereby promoting equal opportunities for all participants

Towards women-inclusive ecology: Representation, behavior, and perception of women at an international conference

Conferences are ideal platforms for studying gender gaps in science because they are important cultural events that reflect barriers to women in academia. Here, we explored women's participation in ecology conferences by analyzing female representation, behavior, and personal experience at the 1st Meeting of the Iberian Society of Ecology (SIBECOL). The conference had 722 attendees, 576 contributions, and 27 scientific sessions. The gender of attendees and presenters was balanced (48/52% women/men), yet only 29% of the contributions had a woman as last author. Moreover, men presented most of the keynote talks (67%) and convened most of the sessions. Our results also showed that only 32% of the questions were asked by women, yet the number of questions raised by women increased when the speaker or the convener was a woman. Finally, the post-conference survey revealed that attendees had a good experience and did not perceive the event as a threatening context for women. Yet, differences in the responses between genders suggest that women tended to have a worse experience than their male counterparts. Although our results showed clear gender biases, most of the participants of the conference failed to detect it. Overall, we highlight the challenge of increasing women's scientific leadership, visibility and interaction in scientific conferences and we suggest several recommendations for creating inclusive meetings, thereby promoting equal opportunities for all participants