Seguimiento y recuperación de las poblaciones de conejo europeo (Oryctolagus cuniculus cuniculus) en Mallorca (Illes Balears) (2016-2019)

[spa] El conejo europeo (Oryctolagus cuniculus) es una especie clave y de gran interés económico y ecológico en los ecosistemas Mediterráneos. Durante las últimas décadas los drásticos cambios en los usos del territorio han transformado parte de él, modificando los hábitats naturales, problemática que se ha visto agravada con la incidencia de dos enfermedades víricas, la mixomatosis y la enfermedad hemorrágica (RHD), lo que ha provocado un importante declive de las poblaciones de conejo en Mallorca. La conservación de la especie se ha basado en determinadas ocasiones en la realización de repoblaciones. En este trabajo se muestran los resultados de un estudio iniciado en Mallorca cuya finalidad última es la de minimizar los riesgos asociados con esta medida de gestión, y establecer las bases metodológicas para una correcta recuperación de la especie. Por todo ello, se ha llevado a cabo un muestreo de las poblaciones de conejo susceptibles de ser donadoras, analizando sus características genéticas y sanitarias, a la par que se realiza una prospección de la situación de las poblaciones de conejo silvestre de Mallorca. De esta forma, la administración cinegética de Mallorca ha desarrollado durante los años 2016 y 2019 la cría experimental de conejo de campo partir de seis poblaciones donadoras en condiciones controladas de semi-libertad en el Centre Cinegètic de Mallorca. Los conejos obtenidos han servido para repoblar zonas en las que la densidad de conejo era baja o nula. Las bajas causadas por la nueva variante de la RHD (virus RHDV-2) en los núcleos de cría, y la depredación en las áreas de repoblación, han sido las causas de mortalidad más importantes. Posteriormente, se han observado tasas de mortalidad menores, lo que sugiere una mayor capacidad de respuesta inmunológica natural a la RHD, y las siguientes repoblaciones realizadas en la isla hasta la actualidad han mostrado altas tasas de supervivencia y adaptación de los ejemplares.[cat] El conill europeu (Oryctolagus cuniculus) és una espècie clau i de gran interès econòmic i ecològic als ecosistemes Mediterranis. Durant les últimes dècades els dràstics canvis en els usos del territori han transformat part d'ell, modificant els hàbitats naturals, problemàtica que s'ha vist agreujada amb la incidència de dues malalties víriques, la mixomatosi i la malaltia hemorràgica (RHD), el que ha provocat un important declivi de les poblacions de conill a Mallorca. La conservació de l'espècie s'ha basat en determinades ocasions en la realització de repoblacions. En aquest treball es mostren els resultats d'un estudi iniciat a Mallorca la finalitat última és la de minimitzar els riscos associats amb aquesta mesura de gestió, i establir les bases metodològiques per a una correcta recuperació de l'espècie. Per tot això, s'ha dut a terme un mostreig de les poblacions de conill susceptibles de ser donadores, analitzant les seves característiques genètiques i sanitàries, al mateix temps que es realitza una prospecció de la situació de les poblacions de conill silvestre de Mallorca. D'aquesta manera, l'administració cinegètica de Mallorca ha desenvolupat durant els anys 2016 i 2019 la cria experimental de conill de camp partir de sis poblacions donadores en condicions controlades de semi-llibertat al Centre cinegètic de Mallorca. Els conills obtinguts han servit per a repoblar zones en què la densitat de conill era baixa o nul·la. Les baixes causades per la nova variant de la RHD (virus RHDV-2) en els nuclis de cria, i la depredació en les àrees de repoblació, han estat les causes de mortalitat més importants. Posteriorment, s'han observat taxes de mortalitat menors, el que suggereix una major capacitat de resposta immunològica natural a l'RHD, i les següents repoblacions realitzades a l'illa fins a l'actualitat han mostrat altes taxes de supervivència i adaptació dels exemplars.[eng] The European rabbit (Oryctolagus cuniculus) is a key species of great ecological and economical interest in the Mediterranean ecosystem. During the last decades important changes in the land use have transformed part of its natural habitat, a problem that has been aggravated by the incidence of two viral diseases, myxomatosis and hemorrhagic disease (RHD) causing a major decline in the populations of Mallorca. The conservation of the species has been based on certain occasions in the realization of repopulations. This paper shows the results of a study initiated in Mallorca whose ultimate purpose is to minimize the risks associated with this management measure, and establish the methodological basis for a correct recovery of the species. Therefore, a sampling of the rabbit populations susceptible of being donors has been carried out, analyzing their genetic and sanitary characteristics, at the same time that a survey of the situation of the wild rabbit populations of Mallorca has been carried out. In this way, the hunting administration of Mallorca has developed during the years 2016 and 2019 the field rabbit experimental breeding from six donor populations in controlled conditions of semi-freedom in the Center Cinegètic de Mallorca. The rabbits obtained have served to repopulate areas in which rabbit density was low or zero. The losses caused by the new variant of the RHD (virus RHDV-2) in the breeding nuclei, and the predation in the areas of repopulation, have been the most important causes of mortality. Subsequently, lower mortality rates have been observed, suggesting a greater natural immune response capacity to the RHD, and the following repopulations carried out on the island until now have shown high rates of survival and adaptation of the specimens

NEOTROPICAL XENARTHRANS: a data set of occurrence of xenarthran species in the Neotropics

Xenarthrans – anteaters, sloths, and armadillos – have essential functions for ecosystem maintenance, such as insect control and nutrient cycling, playing key roles as ecosystem engineers. Because of habitat loss and fragmentation, hunting pressure, and conflicts with 24 domestic dogs, these species have been threatened locally, regionally, or even across their full distribution ranges. The Neotropics harbor 21 species of armadillos, ten anteaters, and six sloths. Our dataset includes the families Chlamyphoridae (13), Dasypodidae (7), Myrmecophagidae (3), Bradypodidae (4), and Megalonychidae (2). We have no occurrence data on Dasypus pilosus (Dasypodidae). Regarding Cyclopedidae, until recently, only one species was recognized, but new genetic studies have revealed that the group is represented by seven species. In this data-paper, we compiled a total of 42,528 records of 31 species, represented by occurrence and quantitative data, totaling 24,847 unique georeferenced records. The geographic range is from the south of the USA, Mexico, and Caribbean countries at the northern portion of the Neotropics, to its austral distribution in Argentina, Paraguay, Chile, and Uruguay. Regarding anteaters, Myrmecophaga tridactyla has the most records (n=5,941), and Cyclopes sp. has the fewest (n=240). The armadillo species with the most data is Dasypus novemcinctus (n=11,588), and the least recorded for Calyptophractus retusus (n=33). With regards to sloth species, Bradypus variegatus has the most records (n=962), and Bradypus pygmaeus has the fewest (n=12). Our main objective with Neotropical Xenarthrans is to make occurrence and quantitative data available to facilitate more ecological research, particularly if we integrate the xenarthran data with other datasets of Neotropical Series which will become available very soon (i.e. Neotropical Carnivores, Neotropical Invasive Mammals, and Neotropical Hunters and Dogs). Therefore, studies on trophic cascades, hunting pressure, habitat loss, fragmentation effects, species invasion, and climate change effects will be possible with the Neotropical Xenarthrans dataset

Measurement of CP observables in B± → D(⁎)K± and B± → D(⁎)π± decays

Measurements of CP observables in B ± →D (⁎) K ± and B ± →D (⁎) π ± decays are presented, where D (⁎) indicates a neutral D or D ⁎ meson that is an admixture of D (⁎)0 and D¯ (⁎)0 states. Decays of the D ⁎ meson to the Dπ 0 and Dγ final states are partially reconstructed without inclusion of the neutral pion or photon, resulting in distinctive shapes in the B candidate invariant mass distribution. Decays of the D meson are fully reconstructed in the K ± π ∓ , K + K − and π + π − final states. The analysis uses a sample of charged B mesons produced in pp collisions collected by the LHCb experiment, corresponding to an integrated luminosity of 2.0, 1.0 and 2.0 fb −1 taken at centre-of-mass energies of s=7, 8 and 13 TeV, respectively. The study of B ± →D ⁎ K ± and B ± →D ⁎ π ± decays using a partial reconstruction method is the first of its kind, while the measurement of B ± →DK ± and B ± →Dπ ± decays is an update of previous LHCb measurements. The B ± →DK ± results are the most precise to date