Inmunodeficiencias primarias en el adulto : estudio de los déficits de subclases de la IgG /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEl dèficit d'IgG2 han estat estudiats a la població infantil i demostrada la seva relació de causalitat amb patologia pulmonar; tanmateix, existeixen pocs estudis, amb resultats contradictoris, amb relació a la població adulta. Respecte del dèficit selectiu d'IgG3 i IgG4 com a causa de patologia, no existeix unanimitat de criteris degut a la baixa sensibilitat i especificitat de les de tècniques de quantificació de les subclasses d'IgG sèriques. Resultats i Conclusions. Els valors de normalitat observats van ser: IgG1, 261-1081 mg/dl; IgG2, 112-408 mg/dl; IgG3, 22-288 mg/dl; IgG4, 5-156 mg/dl. La prevalença de dèficit de subclasses d'IgG va ser significativament més gran entre la població menor de 16 anys (54%) enfront de la població adulta (32%) (P<0,01). El dèficit observat amb una més gran freqüència va ser el d'IgG2. No es van observar diferències en amb relació al sexe. Les característiques clíniques que van caracteritzar els dèficit de subclasses de la IgG i que han de fer sospitar la seva presència són les següents: a) dèficit d'IgA en pacients simptomàtics o amb alteracions en l'espirometria; absència d'IgE sèrica pacients simptomàtics; c) bronquièctasis d'etiologia desconeguda; pneumònies de repetició d'etiologia desconeguda; d) BNCO a pacients joves no fumadors o que precisin de corticosteroides orals per al seu control; f) asma crònica a pacients amb infeccions recurrents del tracte respiratori o que precisin de corticosteroides orals; g) infeccions respiratòries recurrents que s'acompanyin d'hiperactivitat bronquial o sinusitis. $a El dèficit d'IgG2 han estat estudiats a la població infantil i demostrada la seva relació de causalitat amb patologia pulmonar; tanmateix, existeixen pocs estudis, amb resultats contradictoris, amb relació a la població adulta. Respecte del dèficit selectiu d'IgG3 i IgG4 com a causa de patologia, no existeix unanimitat de criteris degut a la baixa sensibilitat i especificitat de les de tècniques de quantificació de les subclasses d'IgG sèriques. Objectius.- Establir els valors de referència de les subclasses d'IgG en població adulta sana. Establir les característiques clíniques del dèficit primari de subclasses d'IgG i les indicacions del seu estudi en patologia pulmonar. Material i Mètodes.- Per determinar els valors normals de les subclasses d'IgG es van estudiar 100 individus sans. El grup d'estudi ho van formar 356 individus (257 adults i 99 entre 15-7 anys d'edat) que es van agrupar per orde d'inclusió en: dèficit d'IgA 25 pacients; absència d'IgE, 14 pacients; bronquièctasis, 65 pacients; pneumònies de repetició, 45 pacients; BNC, 43 pacients; asma crònica, 53 pacients; infeccions respiratòries recurrents (processos infecciosos del tracte respiratori que cursin amb febre i un número mínim de tres episodis a l'any excloses les pneumònies), 43 pacients; asma simple, 50 pacients; i pneumònia 18 pacients. Van ser exclosos de l'estudi pacients amb patologia associada a dèficit secundari d'immunoglobulines i aquells la patologia d'estudi dels quals obeïa una causa coneguda (FQ, CVI...). A tots els pacients se'ls va practicar una espirometria forçada. La quantificació de les subclasses d'IgG es va realitzar mitjançant tècnica d'ELISA. Els valors de referència de cada subclasse d'IgG es van obtenir a partir [de la mitjaEl déficit de IgG2 han sido estudiados en la población infantil y demostrada su relación de causalidad con patología pulmonar; sin embargo, existen pocos estudios, con resultados contradictorios, en relación a la población adulta. Con respecto al déficit selectivo de IgG3 e IgG4 como causa de patología, no existe unanimidad de criterios debido a la baja sensibilidad y especificad de las de técnicas de cuantificación de las subclases de IgG en suero. Objetivos.- Establecer los valores de referencia de las subclases de IgG en población adulta sana. Establecer las características clínicas del déficit primario de subclases de IgG y las indicaciones de su estudio en patología pulmonar. Material y Métodos.- Para determinar los valores normales de las subclases de IgG se estudiaron 100 individuos sanos. El grupo de estudio lo formaron 356 individuos (257 adultos y 99 entre 15-7 años de edad) que se agruparon por orden de inclusión en: déficit de IgA 25 pacientes; ausencia de IgE, 14 pacientes; bronquiectasias, 65 pacientes; neumonías de repetición, 45 pacientes; BNC, 43 pacientes; asma crónica, 53 pacientes; infecciones respiratorias recurrentes (procesos infecciosos del tracto respiratorio que cursen con fiebre y en un número mínimo de tres episodios al año excluidas las neumonías), 43 pacientes; asma simple, 50 pacientes; y neumonía 18 pacientes. Fueron excluidos del estudio pacientes con patología asociada a déficit secundario de inmunoglobulinas y aquellos cuya patología de estudio obedecía a una causa conocida (FQ, CVI). A todos los pacientes se les practicó una espirometría forzada. La cuantificación de las subclases de IgG se realizó mediante técnica de ELISA. Los valores de referencia de cada subclase de IgG se obtuvieron a partir de la media ± 2 DE o del rango según fuese normal o no respectivamente la distribución de los valores (análisis de Kolgomorov-Smirnov). La comparación de variables cualitativas se realizó mediante la prueba de Ji cuadrado y la fórmula exacta de Fisher cuando fue necesario. La comparación de variables cuantitativas se realizó mediante la prueba de la t de student o la prueba de Wilcoxon para datos no apareados. Resultados y Conclusiones. Los valores de normalidad observados fueron: IgG1, 261-1081 mg/dl; IgG2, 112-408 mg/dl; IgG3, 22-288 mg/dl; IgG4, 5-156 mg/dl. La prevalencia de déficit de subclases de IgG fue significativamente mayor entre la población menor de 16 años (54%) frente a la población adulta (32%) (P<0,01). El déficit observado con mayor frecuencia fue el de IgG2. No se observaron diferencias en en relación al sexo. Las características clínicas que caracterizaron a los déficit de subclases de la IgG y que deben de hacer sospechar su presencia son las siguientes: a) déficit de IgA en pacientes sintomáticos o con alteraciones en la espirometría; ausencia de IgE sérica en pacientes sintomáticos; c) bronquiectasias de etiología desconocida; neumonías de repetición de etiología desconocida; d) BNCO en pacientes jóvenes no fumadores o que precisen de corticoesteroides orales para su control; f) asma crónico en pacientes con infecciones recurrentes del tracto respiratorio o que precisen de corticoesteroides orales; g) infecciones respiratorias recurrentes que se acompañen de hiperreactividad bronquial o sinusitis.The deficit in IgG2 have been studied in children and proven relation with lung disease, but there are few studies with contradictory results, in relation to the adult population. In relation to the deficit selective IgG3 and IgG4 as a cause of pathology, there is no unanimity of criteria due to the low sensitivity and specify the techniques in relation to serum IgG subclasses quantification. Objective.- Reference values of the IgG subclasses in healthy adults. Establish the clinical characteristics of primary deficit of IgG subclasses and its indications of study in lung disease. Material and Methods .- To determine the normal values of the subclasses of IgG were studied 100 healthy individuals. The study group have been included by 356 individuals (257 adults and 99 between 15-7 years of age) who were grouped by order of entry for: deficit of IgA 25 patients; absence of IgE, 14 patients; bronchiectasis, 65 patients; recurrent pneumonia, 45 patients; COPD, 43 patients, chronic asthma, 53 patients, recurrent respiratory infections (infections of the respiratory tract that is accompanied by fever and a minimum of three episodes per year excluding pneumonia), 43 patients; simple asthma, 50 patients; and and pneumonia, 18 patients. Were excluded from the study patients with pathology associated with secondary immune deficiency and those who's a known cause (CF, CVI ...). Forced spirometry was performed in all patients. IgG subclasses quantification was performed using the ELISA technique. The reference values for each subclass of IgG were obtained from the mean ± 2 SD or as range of values if when normal or not distribution of values respectively (analysis Kolgomorov-Smirnov). The comparison of qualitative variables was performed using chi-square test and Fisher exact tes when necessary. The comparison of quantitative variables was performed by t- student or Wilcoxon test by unpaired data. Results and Conclusions. The reference values of IgG subclasses wre: IgG1, 261-1081 mg / dl; IgG2, 112-408 mg / dl; IgG3, 22-288 mg / dl; IgG4, 5-156 mg / dl. The prevalence of IgG subclasses deficit was significantly higher among people under age 16 (54%) compared to the adult population (32%) (P <0.01). The IgG2 deficit was the most frequently observed. There were no significant differences in relation to sex. The clinical features that characterized the deficits of IgG subclasses and that should lead to suspicion of their presence are: a) IgA deficit in patients with symptomatic or with alterations in spirometry; serum absence of IgE in symptomatic patients c) bronchiectasis of unknown aetiology; recurrent pneumonia of unknown aetiology; d) COPD young patients in non-smokers or who require oral corticosteroids to control it; f) chronic asthma in patients with recurrent respiratory tract infections or which require oral corticosteroids; g ) Recurrent respiratory infections associated to bronchial hyperreactivity or sinusitis

Validation of a Spanish version of the Leicester Cough Questionnaire in cystic fibrosis

Bronchiectasis; Quality of life; Respiratory diseaseBronquiectasia; Calidad de vida; Enfermedad respiratoriaBronquiectàsia; Qualitat de vida; Malaltia respiratòriaCough is a main symptom in cystic fibrosis (CF). We aim to validate a Spanish version of the Leicester Cough Questionnaire (LCQ-Sp) to measure the impact of cough in CF bronchiectasis. A prospective longitudinal multicentre study was performed. Internal consistency and score changes over a 15-day period in stable state were assessed to analyse reliability. Concurrent validity was analysed by correlation with Saint George’s Respiratory Questionnaire (SGRQ) and convergent validity by assessing the association with clinical variables. Changes in scores between stable state and the first exacerbation were assessed to analyse responsiveness. 132 patients (29.73 ± 10.52 years) were enrolled in four hospitals. Internal consistency was high for the total score and good for the three domains (Cronbach’s α 0.81–0.93). The test–retest reliability showed an intraclass correlation coefficient of 0.86 for the total score. The correlation between LCQ-Sp and SGRQ scores was −0.74. The LCQ-Sp score negatively correlated with sputum volume, and the mean score decreased at the beginning of exacerbations (16.04±3.81 vs 13.91±4.29) with a large effect size. The LCQ-Sp is a reliable, repeatable and responsive instrument to assess the impact of cough in CF bronchiectasis and is responsive to change in the event of exacerbations.The author(s) received no financial support for the research, authorship, and/or publication of this article

Sex bias in diagnostic delay in bronchiectasis : An analysis of the Spanish Historical Registry of Bronchiectasis

Diagnostic delay is common in most respiratory diseases, particularly in bronchiectasis. However, sex bias in diagnostic delay has not been studied to date. Objective: Assessment of diagnostic delay in bronchiectasis by sex. Methods: The Spanish Historical Registry of Bronchiectasis recruited adults diagnosed with bronchiectasis from 2002 to 2011 in 36 centres in Spain. From a total of 2113 patients registered we studied 2099, of whom 1125 (53.6%) were women. Results: No differences were found for sex or age (61.0 ± 20.6, p = 0.88) or for localization of bronchiectasis (p = 0.31). Bronchiectasis of unknown aetiology and secondary to asthma, childhood infections and tuberculosis was more common in women (all p s 2 years). Independent factors associated with this sex bias were age at onset of symptoms, smoking history, daily expectoration and reduced lung function

Treatment with tocilizumab or corticosteroids for COVID-19 patients with hyperinflammatory state: a multicentre cohort study (SAM-COVID-19)

Objectives: The objective of this study was to estimate the association between tocilizumab or corticosteroids and the risk of intubation or death in patients with coronavirus disease 19 (COVID-19) with a hyperinflammatory state according to clinical and laboratory parameters. Methods: A cohort study was performed in 60 Spanish hospitals including 778 patients with COVID-19 and clinical and laboratory data indicative of a hyperinflammatory state. Treatment was mainly with tocilizumab, an intermediate-high dose of corticosteroids (IHDC), a pulse dose of corticosteroids (PDC), combination therapy, or no treatment. Primary outcome was intubation or death; follow-up was 21 days. Propensity score-adjusted estimations using Cox regression (logistic regression if needed) were calculated. Propensity scores were used as confounders, matching variables and for the inverse probability of treatment weights (IPTWs). Results: In all, 88, 117, 78 and 151 patients treated with tocilizumab, IHDC, PDC, and combination therapy, respectively, were compared with 344 untreated patients. The primary endpoint occurred in 10 (11.4%), 27 (23.1%), 12 (15.4%), 40 (25.6%) and 69 (21.1%), respectively. The IPTW-based hazard ratios (odds ratio for combination therapy) for the primary endpoint were 0.32 (95%CI 0.22-0.47; p < 0.001) for tocilizumab, 0.82 (0.71-1.30; p 0.82) for IHDC, 0.61 (0.43-0.86; p 0.006) for PDC, and 1.17 (0.86-1.58; p 0.30) for combination therapy. Other applications of the propensity score provided similar results, but were not significant for PDC. Tocilizumab was also associated with lower hazard of death alone in IPTW analysis (0.07; 0.02-0.17; p < 0.001). Conclusions: Tocilizumab might be useful in COVID-19 patients with a hyperinflammatory state and should be prioritized for randomized trials in this situatio

CARB-ES-19 Multicenter Study of Carbapenemase-Producing Klebsiella pneumoniae and Escherichia coli From All Spanish Provinces Reveals Interregional Spread of High-Risk Clones Such as ST307/OXA-48 and ST512/KPC-3

ObjectivesCARB-ES-19 is a comprehensive, multicenter, nationwide study integrating whole-genome sequencing (WGS) in the surveillance of carbapenemase-producing K. pneumoniae (CP-Kpn) and E. coli (CP-Eco) to determine their incidence, geographical distribution, phylogeny, and resistance mechanisms in Spain.MethodsIn total, 71 hospitals, representing all 50 Spanish provinces, collected the first 10 isolates per hospital (February to May 2019); CPE isolates were first identified according to EUCAST (meropenem MIC &gt; 0.12 mg/L with immunochromatography, colorimetric tests, carbapenem inactivation, or carbapenem hydrolysis with MALDI-TOF). Prevalence and incidence were calculated according to population denominators. Antibiotic susceptibility testing was performed using the microdilution method (EUCAST). All 403 isolates collected were sequenced for high-resolution single-nucleotide polymorphism (SNP) typing, core genome multilocus sequence typing (cgMLST), and resistome analysis.ResultsIn total, 377 (93.5%) CP-Kpn and 26 (6.5%) CP-Eco isolates were collected from 62 (87.3%) hospitals in 46 (92%) provinces. CP-Kpn was more prevalent in the blood (5.8%, 50/853) than in the urine (1.4%, 201/14,464). The cumulative incidence for both CP-Kpn and CP-Eco was 0.05 per 100 admitted patients. The main carbapenemase genes identified in CP-Kpn were blaOXA–48 (263/377), blaKPC–3 (62/377), blaVIM–1 (28/377), and blaNDM–1 (12/377). All isolates were susceptible to at least two antibiotics. Interregional dissemination of eight high-risk CP-Kpn clones was detected, mainly ST307/OXA-48 (16.4%), ST11/OXA-48 (16.4%), and ST512-ST258/KPC (13.8%). ST512/KPC and ST15/OXA-48 were the most frequent bacteremia-causative clones. The average number of acquired resistance genes was higher in CP-Kpn (7.9) than in CP-Eco (5.5).ConclusionThis study serves as a first step toward WGS integration in the surveillance of carbapenemase-producing Enterobacterales in Spain. We detected important epidemiological changes, including increased CP-Kpn and CP-Eco prevalence and incidence compared to previous studies, wide interregional dissemination, and increased dissemination of high-risk clones, such as ST307/OXA-48 and ST512/KPC-3

Inmunodeficiencias primarias en el adulto. Estudio de los déficits de subclases de la IgG

El dèficit d'IgG2 han estat estudiats a la població infantil i demostrada la seva relació de causalitat amb patologia pulmonar; tanmateix, existeixen pocs estudis, amb resultats contradictoris, amb relació a la població adulta. Respecte del dèficit selectiu d'IgG3 i IgG4 com a causa de patologia, no existeix unanimitat de criteris degut a la baixa sensibilitat i especificitat de les de tècniques de quantificació de les subclasses d'IgG sèriques.Objectius.- Establir els valors de referència de les subclasses d'IgG en població adulta sana. Establir les característiques clíniques del dèficit primari de subclasses d'IgG i les indicacions del seu estudi en patologia pulmonar. Material i Mètodes.- Per determinar els valors normals de les subclasses d'IgG es van estudiar 100 individus sans. El grup d'estudi ho van formar 356 individus (257 adults i 99 entre 15-7 anys d'edat) que es van agrupar per orde d'inclusió en: dèficit d'IgA 25 pacients; absència d'IgE, 14 pacients; bronquièctasis, 65 pacients; pneumònies de repetició, 45 pacients; BNC, 43 pacients; asma crònica, 53 pacients; infeccions respiratòries recurrents (processos infecciosos del tracte respiratori que cursin amb febre i un número mínim de tres episodis a l'any excloses les pneumònies), 43 pacients; asma simple, 50 pacients; i pneumònia 18 pacients. Van ser exclosos de l'estudi pacients amb patologia associada a dèficit secundari d'immunoglobulines i aquells la patologia d'estudi dels quals obeïa una causa coneguda (FQ, CVI...). A tots els pacients se'ls va practicar una espirometria forçada. La quantificació de les subclasses d'IgG es va realitzar mitjançant tècnica d'ELISA. Els valors de referència de cada subclasse d'IgG es van obtenir a partir [de la mitja | de la mitjana] ± 2 DE o del rang segons fos normal o no respectivament la distribució dels valors (anàlisi de Kolgomorov-Smirnov). La comparació de variables qualitatives es va realitzar mitjançant la prova de Ji quadrat i la fórmula exacta de Fisher quan va ser necessari. La comparació de variables quantitatives es va realitzar mitjançant la prova de la t de student o la prova de Wilcoxon per a dades no aparellades.Resultats i Conclusions. Els valors de normalitat observats van ser: IgG1, 261-1081 mg/dl; IgG2, 112-408 mg/dl; IgG3, 22-288 mg/dl; IgG4, 5-156 mg/dl. La prevalença de dèficit de subclasses d'IgG va ser significativament més gran entre la població menor de 16 anys (54%) enfront de la població adulta (32%) (PObjetivos.- Establecer los valores de referencia de las subclases de IgG en población adulta sana. Establecer las características clínicas del déficit primario de subclases de IgG y las indicaciones de su estudio en patología pulmonar. Material y Métodos.- Para determinar los valores normales de las subclases de IgG se estudiaron 100 individuos sanos. El grupo de estudio lo formaron 356 individuos (257 adultos y 99 entre 15-7 años de edad) que se agruparon por orden de inclusión en: déficit de IgA 25 pacientes; ausencia de IgE, 14 pacientes; bronquiectasias, 65 pacientes; neumonías de repetición, 45 pacientes; BNC, 43 pacientes; asma crónica, 53 pacientes; infecciones respiratorias recurrentes (procesos infecciosos del tracto respiratorio que cursen con fiebre y en un número mínimo de tres episodios al año excluidas las neumonías), 43 pacientes; asma simple, 50 pacientes; y neumonía 18 pacientes. Fueron excluidos del estudio pacientes con patología asociada a déficit secundario de inmunoglobulinas y aquellos cuya patología de estudio obedecía a una causa conocida (FQ, CVI.). A todos los pacientes se les practicó una espirometría forzada. La cuantificación de las subclases de IgG se realizó mediante técnica de ELISA. Los valores de referencia de cada subclase de IgG se obtuvieron a partir de la media ± 2 DE o del rango según fuese normal o no respectivamente la distribución de los valores (análisis de Kolgomorov-Smirnov). La comparación de variables cualitativas se realizó mediante la prueba de Ji cuadrado y la fórmula exacta de Fisher cuando fue necesario. La comparación de variables cuantitativas se realizó mediante la prueba de la t de student o la prueba de Wilcoxon para datos no apareados.Resultados y Conclusiones. Los valores de normalidad observados fueron: IgG1, 261-1081 mg/dl; IgG2, 112-408 mg/dl; IgG3, 22-288 mg/dl; IgG4, 5-156 mg/dl. La prevalencia de déficit de subclases de IgG fue significativamente mayor entre la población menor de 16 años (54%) frente a la población adulta (32%) (PObjective.- Reference values of the IgG subclasses in healthy adults. Establish the clinical characteristics of primary deficit of IgG subclasses and its indications of study in lung disease.Material and Methods .- To determine the normal values of the subclasses of IgG were studied 100 healthy individuals. The study group have been included by 356 individuals (257 adults and 99 between 15-7 years of age) who were grouped by order of entry for: deficit of IgA 25 patients; absence of IgE, 14 patients; bronchiectasis, 65 patients; recurrent pneumonia, 45 patients; COPD, 43 patients, chronic asthma, 53 patients, recurrent respiratory infections (infections of the respiratory tract that is accompanied by fever and a minimum of three episodes per year excluding pneumonia), 43 patients; simple asthma, 50 patients; and and pneumonia, 18 patients. Were excluded from the study patients with pathology associated with secondary immune deficiency and those who's a known cause (CF, CVI ...). Forced spirometry was performed in all patients. IgG subclasses quantification was performed using the ELISA technique. The reference values for each subclass of IgG were obtained from the mean ± 2 SD or as range of values if when normal or not distribution of values respectively (analysis Kolgomorov-Smirnov). The comparison of qualitative variables was performed using chi-square test and Fisher exact tes when necessary. The comparison of quantitative variables was performed by t- student or Wilcoxon test by unpaired data.Results and Conclusions. The reference values of IgG subclasses wre: IgG1, 261-1081 mg / dl; IgG2, 112-408 mg / dl; IgG3, 22-288 mg / dl; IgG4, 5-156 mg / dl. The prevalence of IgG subclasses deficit was significantly higher among people under age 16 (54%) compared to the adult population (32%) (P <0.01). The IgG2 deficit was the most frequently observed. There were no significant differences in relation to sex. The clinical features that characterized the deficits of IgG subclasses and that should lead to suspicion of their presence are: a) IgA deficit in patients with symptomatic or with alterations in spirometry; serum absence of IgE in symptomatic patients c) bronchiectasis of unknown aetiology; recurrent pneumonia of unknown aetiology; d) COPD young patients in non-smokers or who require oral corticosteroids to control it; f) chronic asthma in patients with recurrent respiratory tract infections or which require oral corticosteroids; g ) Recurrent respiratory infections associated to bronchial hyperreactivity or sinusitis

Sex bias in diagnostic delay in bronchiectasis : An analysis of the Spanish Historical Registry of Bronchiectasis

Diagnostic delay is common in most respiratory diseases, particularly in bronchiectasis. However, sex bias in diagnostic delay has not been studied to date. Objective: Assessment of diagnostic delay in bronchiectasis by sex. Methods: The Spanish Historical Registry of Bronchiectasis recruited adults diagnosed with bronchiectasis from 2002 to 2011 in 36 centres in Spain. From a total of 2113 patients registered we studied 2099, of whom 1125 (53.6%) were women. Results: No differences were found for sex or age (61.0 ± 20.6, p = 0.88) or for localization of bronchiectasis (p = 0.31). Bronchiectasis of unknown aetiology and secondary to asthma, childhood infections and tuberculosis was more common in women (all p s 2 years). Independent factors associated with this sex bias were age at onset of symptoms, smoking history, daily expectoration and reduced lung function