Combining benchmarking and chain-linking for short-term regional forecasting

In this paper we propose a methodology to estimate and forecast the GDP of the different regions of a country, providing quarterly profiles paper offers a new instrument for short degree of synchronicity among regional business cycles. Technically, we combine time series models with benchma quarterly indicators and to estimate quarterly regional GDPs ensuring their temporal and transversal consistency with the National Accounts data. The methodology addresses the issue of non-additivity taking into account linked volume indexes used by the National Accounts and provides an efficient combination of structural as well as short-term information. The methodology is illustrated by an application to the quarterly GDP estimates and forecasts at the regional level (i.e., with a minimum compilation delay with respect to the national quarterly GDP)Forecasting, Spanish economy, Regional analysis, Benchmarking, Chain-linking

Combining benchmarking and chain-linking for short-term regional forecasting

In this paper we propose a methodology to estimate and forecast the GDP of the different regions of a country, providing quarterly profiles paper offers a new instrument for short degree of synchronicity among regional business cycles. Technically, we combine time series models with benchma quarterly indicators and to estimate quarterly regional GDPs ensuring their temporal and transversal consistency with the National Accounts data. The methodology addresses the issue of non-additivity taking into account linked volume indexes used by the National Accounts and provides an efficient combination of structural as well as short-term information. The methodology is illustrated by an application to the quarterly GDP estimates and forecasts at the regional level (i.e., with a minimum compilation delay with respect to the national quarterly GDP)Antoni Espasa acknowledges financial support from Ministerio de Educación y Ciencia project ECO2009-0810

Separació de compostos aniònics i neutres amb membranes de transport facilitat : millores en la selectivitat /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLes membranes han estat àmpliament emprades en molts processos, p.e. les membranes sintètiques d'ultrafiltració, macrofiltració o les de diàlisi. Al mateix temps, les membranes líquides (LM) han rebut un gran desenvolupament per crear-ne noves, de més selectives i estables per millorar el seu funcionament en els processos de separació en que intervenen reaccions químiques específiques. En aquest sentit, n'hi moltes aplicacions per a la separació de metalls i alguna per a espècies no metàl·liques. L'ús de ML comporta majors fluxos que a les membranes sòlides de filtració i la inclusió de transportadors també produeix una millor selectivitat. La interacció entre el transportador i el substrat indueix un transport facilitat amb el transportador que ha de ser ràpid i reversible per a aconseguir un transport adequat. La selectivitat prové de l'adequat enllaç o interacció entre el transportador i l'analit, així com d'una velocitat de reacció adient. De tot plegat podem deduir la possibilitat de dissenyar ML a mida, tot desenvolupant nous transportadors o identificant les molècules apropiades que compleixen aquests requisits. El present treball ha estat dirigit a la separació d'anions inorgànics i molècules neutres, bàsicament amino àcids. S'han desenvolupat tres possibilitats per estudiar la selectivitat de les membranes: la inclusió d'un ió metàl·lic com a centre actiu en el transportador, l'ús d'un transportador immobilitzat a les noves Membranes Composite Activades (MCA) i l'ús de transportadors quirals. L'ús d'un complex metàl·lic com a transportador selectiu es fonamenta en els principis de la tècnica de Cromatografia d'Afinitat per Metall Immobilitzat (IMAC), on un ió metàl·lic és immobilitzat en una resina de bescanvi iònic i es emprat com a bescanviador. En el nostre cas, volíem aplicar aquest principi al transport facilitat d'anions i amino àcids a través de ML. En aquest sentit, es van realitzar dos aproximacions: la formació d'un complex metàl·lic en un medi apropiat a les ML mitjançant l'extracció facilitada d'un metall, o l'ús d'un complex organometàl·lic comercial insoluble en aigua. Les característiques d'aquest complex metàl·lic per a transportar anions inorgànics, sent prou estable com per a evitar les pèrdues del metall, van ser establertes. En la primera aproximació, un cop preparat el complex per distribució líquid-líquid en presència d'un extractant de metalls adient, va ser usat com a transportador d'anions en la corresponent ML (per interaccions dels anions amb aquest específic metall immobilitzat). Complexes de Pd(II) en medi orgànic van ser estudiats per al transport de nitrits, com a analit exemple, en sistemes de ML. La tria d'aquest metall es va fonamentar en l'afinitat que el nitrit i els amino àcids tenen pel catió Pd(II). Amb aquest propòsit es van provar diferents tipus d'extractant de Pd(II) per a obtenir la correcta immobilització del metall i per tant poder acomplir amb el transport de NO2-. Malgrat que es van provar els complexes de Pd(II) amb 7-(4-etil-1-metiloctil) quinoleïn-8-ol (Kelex100), amb tri-butilfosfat (TBP) i amb 1,12-di-2-tienil-2,5,8,11-tetratiododecà (TTD), va ser el de sulfur de tri-isobutilfosfina (Cyanex 471) qui va proporcionar les millors característiques com a transportador d'anions. Per a la preparació del complex Pd(II) amb Cyanex471, es van emprar una solució de Cyanex471 34 mM en querosè i una solució de 30.3 mg l-1 de Pd(II) en HCl 1.0M i van ser agitades durant 30 min. La ML va ser implementada en una cel·la concèntrica i les condicions òptimes trobades van ser: una solució de 10 mg·l-1 (0.217mM) de nitrit en tampó acètic /acetat a pH 4.75 com a solució de càrrega, una solució receptora 0.2M en NaCl i una solució 0.28mM de Pd(II)-Cyanex471 en querosè. Els millors resultats expressats com a coeficient de Permeabilitat a la fase receptora (Ps) van ser (4.2±0.3) ·10-4 cm·min-1, comparat amb un transport negligible en una membrana blanc (sense transportador). La segona aproximació va consistir en l'ús d'un complex organometàl·lic comercial com a bescanviador d'anions. Es van provar tres complexes diferents, el trans-benzilclorur bis-trifenilfosfina pal·ladi(II) (BPP-Pd(II)), el diclorur-bis-(tri-fenilfosfina) pal·ladi(II), (PP-Pd(II)) i el di-clorur-bis(tri-fenilfosfina) cobalt(II), (PP-Co(II)). Aquest últim contenia Co(II) en lloc de Pd(II), per tal de determinar l'efecte de l'ió metàl·lic. Tan sols el primer va ser emprat com a transportador, donat que els altres eren poc solubles en els dissolvents adients per a ML i per tant produïen un pobre transport. Per tant el BPP-Pd(II) ha estat estudiat com a transportador de nitrits, permetent una major velocitat de transport que l'anterior complex, Pd(II)-Cyanex471. Es va demostrar que diferents paràmetres contribuïen al transport de nitrits, que es duia a terme en una cella de Lewis modificada, com la natura de la solució receptora, el pH de la solució de càrrega i els modificadors de la ML, així com la influència dels últims a la selectivitat del transport.. Les millors condicions correspongueren a una solució de 10 ppm de nitrits en una solució 0.05M de tampó MES a pH 4.5, la mateixa solució de MES o de TRIS a pH 11.7 es va emprar com a fase receptora i una solució 1.0mM de BPP-Pd(II) en cumè constituïa la ML. En aquest cas els millors resultats correspongueren a una Ps de 4.5·10-2 cm·min-1, en el cas de la solució de MES com a fase de descàrrega, i 8.2·10-2 cm·min-1 per a la de TRIS. La diferència es deguda a la completa eliminació del transportador de la fase membrana carregat de nitrit cap a la fase de descàrrega en el cas del TRIS, mentre que en el cas de la MES el transportador no es destrueix i una important part dels nitrits extrets romanen a la membrana. Es va provar l'addició d'un modificador catiònic, el clorur de tri-dodecilmetil amoni (TDMACl). Aquest compost catiònic permet l'estabilització del complex BPP-Pd(II) amb dos nitrits enllaçats permetent un augmento en a l'extracció de l'analit, però que també produeix majors pèrdues de Pd(II) des de la membrana, amb un petit increment de la recuperació de nitrits a la solució receptora. La selectivitat de la ML es va demostrar en presència d'una mescla d'anions, amb una menor afinitat pel Pd(II) (Cl-, NO3-, SO42-, H2PO4-) I per SCN-, que interacciona més fortament amb aquest metall i a més té una major lipofilitat, afavorint la seva entrada a la fase orgànica. En el cas de la primera mescla, l'increment de la relació molar (interferent : nitrit) a la solució de càrrega, produeix un lleuger descens del flux de nitrits, però sense transportar els interferents. És a dir, la presència de l'ió metàl·lic produeix el transport selectiu esperat, basat a l'afinitat entre l'analit i l'ió metàl·lic. La presència de tiocianat indueix la seva ràpida extracció i un descens brusc de la permeabilitat pel nitrit, degut a la seva major afinitat pel metall. L'addició de TDMACl produeix una estabilització del complex BPP-Pd(II)-NO2-, produint una recuperació del transport de nitrit en ambdós casos. En el cas dels amino àcids, el transport se sustenta en l'afinitat de la seva fora aniònica pel centre de Pd(II), el menor pH de la fase receptora, que canvia l'especiació de l'amino àcid per alliberar-lo a la fase receptora. El sistema només es va assajar amb el complex organometàl·lic, que va produir els millors resultats per als anions inorgànics. En aquest cas, es va emprar una membrana líquida suportada (MLS) i l'amino àcid Triptòfan va servir com a exemple. La cel·la de la ML consistia en dos blocs de tefló amb un camí en espiral gravat per on circulaven les solucions aquoses, i que tancaven el suport polimèric. Aquesta configuració possibilita l'ús de diferents volums per a la solució inicial i final, permetent la preconcetració de l'analit, sempre que el volum de fase de càrrega sigui major que el de la receptora. Es van caracteritzar diferents paràmetres del transport en ML com l'efecte de la concentració de transportador en la solució de membrana. Es va confirmar que no existia transport en absència de BPP-Pd(II), i l'increment de la seva concentració en bis- 2-etilhexil ftalat augmentava l'eficiència del transport fins a una estabilització a concentracions superiors a 7.5·10-4 M. Es va seleccionar una concentració 8·10-4M de BPP-Pd(II) com a òptima. També es van provar diferents àcids com a solució receptora ((HCl, HNO3, H2SO4 i H3PO4) a una concentració 0.1N. Tots els àcids van tenir un comportament semblant, només l'àcid fosfòric es va demostrar massa suau. L'increment d'acidesa permeté l'increment del transport, independentment de l'àcid. En canvi, l'increment de la concentració de l'àcid produí un suau descens de la recuperació dels amino àcids, conduint a l'òptim a la solució 0.1M. El pH de la solució de càrrega es demostrà com un paràmetre clau en el transport en ML. L'increment de pH 5 a 9 incrementà la velocitat de transport de Trp, però un pH major reduïa el transport, pel que una solució 0.1mM de Trp tamponada a pH 9 amb fosfat es va emprar com a fase inicial. Degut a la configuració de la cel·la era possible la preconcentració de Trp, i aquesta mesura es va dur a terme a diferents temps de recirculació de la solució de càrrega, aconseguint una preconcentració de 45 vegades a les 40 hores d'experiment. Per a caracteritzar aquest sistema de transport i l'efecte de la interacció de l'amino àcid amb el dissolvent, o la interacció entre l'amino àcid i el transportador, es van dur a terme experiments d'extracció líquid-líquid i de ML amb diferents amino àcids: Glicina (Gly), Alanina (Ala), Valina (Val), Leucina (Leu), Metionina (Met), Histidina (His), Fenilalanina (Phe), Tirosina (Tyr) i Triptòfan (Trp). Aquestes interaccions han sigut avaluades en funció de la lipofilitat i la polaritat dels diferents amino àcids, ambdós calculats a partir dels seus coeficients de partició. Es van realitzar diferents experiments de distribució líquid-líquid d'aquests amino àcids des de fases aquoses a pH regulat cap a solucions orgàniques amb i sense transportador (BPP-Pd(II)). Es va controlar la concentració d'amino àcid en ambdós casos, així com les pèrdues de Pd(II) en el primer cas. Els resultats de la distribució dels amino àcids es va correlacionar amb els anteriors paràmetres, lipofilitat i polaritat i es va trobar que aquestes propietats permeten explicar-lo, excepte en el cas de la Phe i el Trp. En aquest cas, existeix una interacció extra amb el transportador per sobre de la predicció, degut a l'estructura aromàtica dels amino àcids i del transportador. Els es van realitzar experiments en ML amb barreges d'amino àcids amb una estructura similar. El comportament de tres amino àcids aromàtics (Trp, Phe i Tyr) a diferents pH de la solució aquosa de càrrega es va correlacionar amb els resultats de la distribució líquid-líquid. També la recuperació de la sèrie homòloga dels amio àcids alifàtics (Gly, Ala, Val i Leu) es podia explicar amb els resultats obtinguts. Es a dir, els resultats en la distribució líquid-líquid poden emprar-se per a predir el comportament en el transport a través de MLS amb el mateix transportador. L'amino àcid més distribuït en el sistema líquid-líquid és qui produeix majors fluxos en MLS i més pot interferir el transport dels altres amino àcids. Al mateix temps, s'ha demostrat que la selectivitat de la ML dissenyada depèn de la interacció de la molècula a transportar a través de la ML amb l'entorn del centre de reacció. En el mateix sentit, per a demostrar la influència del medi en el transport d'amino àcids, es va estudiar l'efecte d'immobilitzar el transportador en les noves Membranes Composite Activades (MCA). El ben conegut sistema contenint l'àcid bis-(2-etilhexil) fosfòric (DEHPA) per a transportar amino àcids aromàtics es va implementar en aquestes membranes. Es van preparar MCA amb DEHPA, d'acord al procediment prèviament establert, per a determinar el comportament de la Phe, emprada com a exemple. Es va dur a terme una caracterització del transport de Phe, incloent l'existència de transport facilitat en contratransport, la reproduibilitat i l'efecte del tampó a la solució de càrrega, així com un estudi sistemàtic d'alguns paràmetres químics de transport. Entre d'ells, es va optimitzar la concentració de Phe, seleccionant una 0.5mM, la diferent natura i concentració de la solució receptora, així com el pH de la fase de càrrega. Es va triar una solució de HCl, per davant de HNO3 i H2SO4. L'increment de la concentració permetia millors transports, pel que es va triar la més alta, que era 2M. Respecte a la fase de càrrega, un increment del pH de 0.5 a 3 induí un increment en la velocitat de transport de la Phe, que s'estabilitzà a pH alts. L'ús de NaCl a la solució de càrrega és necessari per mantenir la mateixa força iònica entre les dues fases aquoses, però no es van detectar diferències importants en absència d'aquesta sal (NaCl). També, la influència de la concentració de DEHPA a la solució de preparació de la membrana es va establir, trobant-se que la fase membrana controla el transport fins a una concentració de DEHPA 1200 mM. Finalment, malgrat que l'afinitat dels amino àcids aromàtics fenilalanina, triptòfan (Trp) i Tirosina (Tyr) pel DEHPA segueix l'ordre Phe»Trp>Tyr, la selectivitat a les MCA amb DEHPA segueix la sèrie Trp>Trp>Tyr, probablement degut a la interacció del Trp amb el mateix transportador y amb els grups de l'estructura de la membrana (amida o amina que no ha reaccionat). L'últim concepte aplicat va ser l'ús d'un selector quiral per aconseguir un transport enantioselectiu. En aquest sentit, es va aconseguir la separació enantioselectiva de l'Àcid Mandèlic i de la fenilglicina, tot emprant una membrana líquida de volum que contenia cinconidina com a transportador quiral (a=1.5 i 0.9 respectivament). Es va caracteritzar el transport dels respectius enantiòmers a través de la ML, tot fent servir l'àcid mandèlic com a referència. Es van comprovar diferents paràmetres. Es va investigar la presència de decanol com a modificador de la membrana de dodecà. Es va trobar que la major enantioselectivitat s'obtenia amb mescles 1:1 de decanol en dodecà, malgrat que no era l'òptim per a la velocitat de transport. Un altre important paràmetre estudiat en aquestes membranes és la relació molar inicial entre el transportador a la ML i l'analit a la fase de càrrega. Es van assajar diferents relacions des de 0.2 a 3 (Cinconidina : Àcid Mandèlic) obtenint els millors resultats per una relació de 0.5. També és important el paper del pH a les solucions aquoses (càrrega i descàrrega) a l'enantioseparació, donat que l'especiació del transportador i de l'analit canvia en funció d'aquest paràmetre, evitant o permetent la seva interacció selectiva. En aquest punt es va caracteritzar la distribució d'ambdós, el transportador i l'analit, a diferents pH i es va establir que la interacció òptima es produïa per sota del primer pKa (5.8) de la cinconidina. Per a caracteritzar millor la interacció del dissolvent de la membrana en la selectivitat es va considerar el canvi de la barreja decanol-dodecà a cloroform. Es va demostrar que l'ús d'un dissolvent més solvatant produeix un descens a la interacció analit-transportador quiral, pel que és necessari una major quantitat per mantenir una selectivitat similar (relació transportador : analit de 2). També per a caracteritzar la interacció enantioselectiva establerta entre l'analit i el transportador, dues molècules molt semblants a l'àcid mandèlic es van assajar, fenilglicina i fenilalanina. La primera també es va transportar enantioselectivament, però així la darrera, demostrant la importància de les diferents interaccions que s'estableixen entre analit i transportador i la disposició espacial i separació dels grups actius i inactius de l'enantiòmer.Membranes are widely used around the world for many processes, e.g. synthetic membranes mainly for dialysis and for micro and macro filtration. Instead, liquid membranes (LM) have received much attention for developing new, selective and stable systems to improve or perform separation processes involving specific chemical reactions. In this sense, there are a lot of applications for the separation of metals and also some for non-metallic species. The use of liquid membranes develops higher fluxes over normal solid filtration membranes and the inclusion of carriers also produces a higher selectivity. The interaction between the carrier and the substrate induces a facilitated transport where the carrier should be fast and reversible to achieve an appropriate transport. This selectivity arises from the proper binding or interaction of the carrier and the analyte and the proper rate of this reaction. Thus, it should be possible to tailor selective LM by developing new carriers or by identifying the appropriate molecules that fulfills these characteristics. The present work has been focused to the separation of inorganic anions and organic molecules, basically amino acids. Three possibilities on studying the selectivity of the membranes for this purpose have been studied: the inclusion of a metal ion as active site in the carrier, the use of a carrier immobilized in the new Activated Composite Membranes (ACM) and the use of chiral carriers. The use of a metal complex as selective carrier is based on the Immobilized Metal Affinity Chromatography (IMAC) technique principles, where a metal ion is immobilized on a resin and used as exchanger. In our case we wanted to apply this principle to the facilitated transport of anions and amino acids across liquid membranes (LM). In this concern, two approaches have been performed: the formation of the metal complex in an appropriate LM media by the facilitated extraction of a metal, or the use of a commercial water insoluble organometallic complex. The characteristics of such a metallic complex to transport inorganic anions, being stable enough to avoid the leaching of the metal, are established. In the first attempt, once the metallic complex was prepared by a liquid-liquid distribution in presence of an appropriate metal extractant, it was used as carrier for anions in the corresponding LM (by the interactions of the anions with this specific metal properly immobilized). Pd(II) metal complexes in organic diluents have been studied for the transport of NO2- as specific target system for LM. The choice of this metal ion was based in the affinity that nitrite and the amino acids have for Pd(II). To this purpose, different types of reagents were used as Pd(II) extractants to get the proper immobilization of this metal and thus, to accomplish for the best transport of NO2-. Although the Palladium(II) complexes of 7-(4-ethyl-1-methyloctyl) quinolin-8-ol (Kelex100), tri-butylphosphate (TBP) and 1,12-di-2-thienyl-2,5,8,11-tetrathiododecane (TTD) were assayed, tri-isobutylphosphine sulphide (Cyanex 471) was found to provide best characteristics as anion carrier. For the preparation of the Pd(II)-Cyanex471 complex a solution of Cyanex471 34 mM in kerosene was contacted with an aqueous solution of 30.3 mg l-1 of Pd(II) in HCl 1.0 M and then agitated during 30 min. The LM studies were carried out in a concentric cell and the optimum conditions were determined as: a 10 mg·l-1 (0.217 mM) nitrite solution in 0.2 M acetic/acetate buffer at pH 4.75 as feed solution, 0.2 M NaCl as stripping solution and a 0.28 mM solution of Pd(II)-Cyanex471 in kerosene. The best results expressed as Permeability coefficient in the receiving phase (Ps) was (4.2±0.3) ·10-4 cm·min-1, compared to the negligible permeability that a blank membrane (without carrier) had. The second attempt consisted in the use of a commercial organometallic complex, as anion carrier. Three different complexes were assayed: Trans-benzylchloride bis-triphenylphosphine palladium (II) (BPP-Pd(II)), dichloro-bis-(tri-phenylphosphine) palladium(II), (PP-Pd(II)) and bis(tri-phenylphosphine) cobalt(II) chloride, (PP-Co(II)). The last one contains Co(II) instead of Pd(II), to determine the effect of the metal ion. Only the first one was used as carrier, because of the low solubility of the rest in appropriate LM solvents and the less effective transport. So, trans-benzylchloride bis-triphenylfosfine palladium (II) (BPP-Pd(II)) has been studied as nitrite carrier, providing a higher rate of transport than the previous Pd(II)-Cyanex471 extracted complex. Different parameters have been investigated to contribute to NO2- transport, that was conducted in a Lewis modified Cell, including the nature of stripping solutions, pH of feed solution and membrane modifiers, as well as the influence of membrane modifiers in the selectivity of anion transport. The best conditions assayed corresponded to 10 mg·l-1 nitrite solution in 0.05 M MES buffer at pH 4.5 as feed solution, a 0.05 M MES or TRIS solution at pH 11.7 as stripping phase and a 1.0 mM BPP-Pd(II) solution in cumene to form the BLM. In this case the best results corresponds to a stripping permeability of 4.5·10-2 cm·min-1, in the case of MES stripping buffer, and 8.2·10-2 cm·min-1 for the TRIS buffered stripping. The difference is due to the complete removal of the carrier bearing nitrite from the membrane to the receiving phase in the case of the TRIS buffer, while MES does not destroys the carrier and an important amount of nitrite remains in the membrane phase. The addition of a cationic membrane modifier, Tri-dodecylmethylammonium chloride (TDMACl), was also assayed. This charged compound leads to the stabilization of the BPP-Pd(II) complex with two nitrite anions, thus increasing the extraction of the analyte, but also produces a higher loss of Pd(II) from the membrane with a small incre

Control of a utility connected microgrid

This paper describes the control algorithm of a utility connected microgrid, based on independent control of active and reactive power (PQ control) and working in centralized operation mode. The microgrid under investigation is composed of three configurable units: a generation unit, a storage unit and a load. These units are interfaced with the microgrid through a Voltage Source Converter (VSC) and are controlled by the nodes of the communication system by means of IEC 61850. A set of tests have been conducted to evaluate the microgrid behavior.Postprint (published version

Seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2016

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2016, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2016-451 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

A multi-domain group-based intervention to promote physical activity, healthy nutrition and psychological wellbeing in older people with losses in intrinsic capacity: AMICOPE development study

The World Health Organization has developed the Integrated Care of Older People (ICOPE) strategy, a program based on the measurement of intrinsic capacity (IC) as 'the composite of all physical and mental attributes on which an individual can draw'. Multicomponent interventions appear to be the most effective approach to enhance IC and to prevent frailty and disability since adapted physical activity is the preventive intervention that has shown the most evidence in the treatment of frailty and risk of falls. Our paper describes the development of a multi-domain group-based intervention addressed to older people living in the community, aimed at improving and/or maintaining intrinsic capacity by means of promoting physical activity, healthy nutrition, and psychological wellbeing in older people. The process of intervention development is described following the Guidance for reporting intervention development studies in health research (GUIDED). The result of this study is the AMICOPE intervention (Aptitude Multi-domain group-based intervention to improve and/or maintain IC in Older PEople) built upon the ICOPE framework and described following the Template for Intervention Description and Replication (TIDieR) guidelines. The intervention consists of 12 face-to-face sessions held weekly for 2.5 h over three months and facilitated by a pair of health and social care professionals. This study represents the first stage of the UK Medical Research Council framework for developing and evaluating a complex intervention. The next step should be carrying out a feasibility study for the AMICOPE intervention and, at a later stage, assessing the effectiveness in a randomized controlled trial.This research was funded by the program POCTEFA (European Union) in the context of the APTITUDE project, reference EFA232/16. Nicolás Martínez-Velilla received funding from La Caixa Foundation (ID 100010434), under agreement LCF/PR/PR15/51100006

Seguiment de la biodiversitat marina al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Informe 2014

Informe 2014. Contracte nº AG-2014-654 amb la Generalitat de Catalunya. Departament d‘Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Servei d'Espais Naturals Protegits.Aquesta memòria presenta els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la UB respecte el seguiment de l’any 2014, tal i com consta al plec prescripcions expedient AG-2014-654, en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica Seguiment del medi marí als Parcs Naturals marins de Catalunya. Aquests resultats tenen l’objectiu d’avaluar les poblacions i hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que hi tenen lloc com amb els factors ambientals; analitzar l’estat de les espècies i les comunitats, la seva evolució temporal i l’efecte que hi produeix la protecció, així com detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser les espècies introduïdes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Biological processes, properties and molecular wiring diagrams of candidate low-penetrance breast cancer susceptibility genes

Background: Recent advances in whole-genome association studies (WGASs) for human cancer risk are beginning to provide the part lists of low-penetrance susceptibility genes. However, statistical analysis in these studies is complicated by the vast number of genetic variants examined and the weak effects observed, as a result of which constraints must be incorporated into the study design and analytical approach. In this scenario, biological attributes beyond the adjusted statistics generally receive little attention and, more importantly, the fundamental biological characteristics of low-penetrance susceptibility genes have yet to be determined. Methods: We applied an integrative approach for identifying candidate low-penetrance breast cancer susceptibility genes, their characteristics and molecular networks through the analysis of diverse sources of biological evidence. Results: First, examination of the distribution of Gene Ontology terms in ordered WGAS results identified asymmetrical distribution of Cell Communication and Cell Death processes linked to risk. Second, analysis of 11 different types of molecular or functional relationships in genomic and proteomic data sets defined the 'omic' properties of candidate genes: i/ differential expression in tumors relative to normal tissue; ii/ somatic genomic copy number changes correlating with gene expression levels; iii/ differentially expressed across age at diagnosis; and iv/ expression changes after BRCA1 perturbation. Finally, network modeling of the effects of variants on germline gene expression showed higher connectivity than expected by chance between novel candidates and with known susceptibility genes, which supports functional relationships and provides mechanistic hypotheses of risk. Conclusion: This study proposes that cell communication and cell death are major biological processes perturbed in risk of breast cancer conferred by low-penetrance variants, and defines the common omic properties, molecular interactions and possible functional effects of candidate genes and proteins

Search for new particles in events with energetic jets and large missing transverse momentum in proton-proton collisions at root s=13 TeV

A search is presented for new particles produced at the LHC in proton-proton collisions at root s = 13 TeV, using events with energetic jets and large missing transverse momentum. The analysis is based on a data sample corresponding to an integrated luminosity of 101 fb(-1), collected in 2017-2018 with the CMS detector. Machine learning techniques are used to define separate categories for events with narrow jets from initial-state radiation and events with large-radius jets consistent with a hadronic decay of a W or Z boson. A statistical combination is made with an earlier search based on a data sample of 36 fb(-1), collected in 2016. No significant excess of events is observed with respect to the standard model background expectation determined from control samples in data. The results are interpreted in terms of limits on the branching fraction of an invisible decay of the Higgs boson, as well as constraints on simplified models of dark matter, on first-generation scalar leptoquarks decaying to quarks and neutrinos, and on models with large extra dimensions. Several of the new limits, specifically for spin-1 dark matter mediators, pseudoscalar mediators, colored mediators, and leptoquarks, are the most restrictive to date.Peer reviewe