Speech development: toddlers don't mind getting it wrong.

A recent study has found that toddlers do not compensate for an artificial alteration in a vowel they hear themselves producing. This raises questions about how young children learn speech sounds

CHILDREN LANGUAGE ACQUISITION PROCESS

This research discusses a case study of children in acquiring their first language at age 18 months old in Bukittinggi. The process deals with some stages namely cooing, babbling, holophrastic, the two-word stage, telegraphic stage, and multiword stage. The purpose of this study is focused on how the children learn the language in the real life. To find out the answer of the problem in this research, the researcher uses the related theories, they are Lyons (1981), Varshney (2003), Chomsky (2009), Bolinger (2002), Gleason (1998), Steinberg (2003), Fromkin (1983), Bolinger (2002) and Steinberg (2003). This research is conducted with descriptive qualitative research where the subject and object is taken from the children at age 18 months old in Bukittinggi. The researcher takes the observed baby named Azka as the subject and gets the data by observation and video recording. After the data had been collected, the researcher finds out that Azka was 18 months old baby who was in holophrastic functions: the one-word utterances stage of language development. Finally, parents’ role is important to develop the children language. The parents should build interaction with their child to know their child’s language development. Besides that, the researcher suggests the parents to say the right pronunciation to the children

Learning to Pronounce First Words in Three Languages: An Investigation of Caregiver and Infant Behavior Using a Computational Model of an Infant

Words are made up of speech sounds. Almost all accounts of child speech development assume that children learn the pronunciation of first language (L1) speech sounds by imitation, most claiming that the child performs some kind of auditory matching to the elements of ambient speech. However, there is evidence to support an alternative account and we investigate the non-imitative child behavior and well-attested caregiver behavior that this account posits using Elija, a computational model of an infant. Through unsupervised active learning, Elija began by discovering motor patterns, which produced sounds. In separate interaction experiments, native speakers of English, French and German then played the role of his caregiver. In their first interactions with Elija, they were allowed to respond to his sounds if they felt this was natural. We analyzed the interactions through phonemic transcriptions of the caregivers' utterances and found that they interpreted his output within the framework of their native languages. Their form of response was almost always a reformulation of Elija's utterance into well-formed sounds of L1. Elija retained those motor patterns to which a caregiver responded and formed associations between his motor pattern and the response it provoked. Thus in a second phase of interaction, he was able to parse input utterances in terms of the caregiver responses he had heard previously, and respond using his associated motor patterns. This capacity enabled the caregivers to teach Elija to pronounce some simple words in their native languages, by his serial imitation of the words' component speech sounds. Overall, our results demonstrate that the natural responses and behaviors of human subjects to infant-like vocalizations can take a computational model from a biologically plausible initial state through to word pronunciation. This provides support for an alternative to current auditory matching hypotheses for how children learn to pronounce

Modeling the development of pronunciation in infant speech acquisition.

Pronunciation is an important part of speech acquisition, but little attention has been given to the mechanism or mechanisms by which it develops. Speech sound qualities, for example, have just been assumed to develop by simple imitation. In most accounts this is then assumed to be by acoustic matching, with the infant comparing his output to that of his caregiver. There are theoretical and empirical problems with both of these assumptions, and we present a computational model- Elija-that does not learn to pronounce speech sounds this way. Elija starts by exploring the sound making capabilities of his vocal apparatus. Then he uses the natural responses he gets from a caregiver to learn equivalence relations between his vocal actions and his caregiver's speech. We show that Elija progresses from a babbling stage to learning the names of objects. This demonstrates the viability of a non-imitative mechanism in learning to pronounce

Robot recognizing vowels in a multimodal way

International audienceThis paper presents a sensory-motor architecture based on a neural network allowing a robot to recognize vowels in a multi-modal way thanks to human mimicking. The robot autonomously learns to associate its internal state to a human's vowel as an infant would to recognize vowel, and learn to associate congruent information

A THOROUGH STUDY ON A CHILD LEARNING HER FIRST LANGUAGE: A Case Study on a Three-Year Old Child

Abstract ?é?á This paper discusses mainly on?é?á the development of the language acquisition of the three year old child. The object of the study happens to be the writer?óÔé¼Ôäós granddaughter. So he could observe her totally, day by day for three years to see how her?é?á language acquisition developed. He recorded the produced sounds, words and sentences whether they are meaningful or not in order to see how she finally could form?é?á meaningful utterances. The fact that learning a first language needs much energy, time and endless effort; since she was?é?á a baby, the environment (the parents, grandparents, aunts etc) has been trying to stimulate her to talk. The response is astounding; she seems to understand what the adults have been communicating. Gradually, when she is three years old she can produce meaningful words, or utterances that can be understood by the adults and even can be used for communication. ?é?áTherefore, in this paper, the writer will reveal the process of how a child learns her mother tongue and show the progress of the language acquisition starting from the first cry until the ability to produce meaningful utterances. ?é?

Early Human Vocalization Development: A Collection of Studies Utilizing Automated Analysis of Naturalistic Recordings and Neural Network Modeling

Understanding early human vocalization development is a key part of understanding the origins of human communication. What are the characteristics of early human vocalizations and how do they change over time? What mechanisms underlie these changes? This dissertation is a collection of three papers that take a computational approach to addressing these questions, using neural network simulation and automated analysis of naturalistic data.The first paper uses a self-organizing neural network to automatically derive holistic acoustic features characteristic of prelinguistic vocalizations. A supervised neural network is used to classify vocalizations into human-judged categories and to predict the age of the child vocalizing. The study represents a first step toward taking a data-driven approach to describing infant vocalizations. Its performance in classification represents progress toward developing automated analysis tools for coding infant vocalization types.The second paper is a computational model of early vocal motor learning. It adapts a popular type of neural network, the self-organizing map, in order to control a vocal tract simulator and in order to have learning be dependent on whether the model\u27s actions are reinforced. The model learns both to control production of sound at the larynx (phonation), an early-developing skill that is a prerequisite for speech, and to produce vowels that gravitate toward the vowels in a target language (either English or Korean) for which it is reinforced. The model provides a computationally-specified explanation for how neuromotor representations might be acquired in infancy through the combination of exploration, reinforcement, and self-organized learning.The third paper utilizes automated analysis to uncover patterns of vocal interaction between child and caregiver that unfold over the course of day-long, totally naturalistic recordings. The participants include 16- to 48-month-old children with and without autism. Results are consistent with the idea that there is a social feedback loop wherein children produce speech-related vocalizations, these are preferentially responded to by adults, and this contingency of adult response shapes future child vocalizations. Differences in components of this feedback loop are observed in autism, as well as with different maternal education levels

Creating the cognitive form of phonological units: The speech sound correspondence problem in infancy could be solved by mirrored vocal interactions rather than by imitation

Theories about the cognitive nature of phonological units have been constrained by the assumption that young children solve the correspondence problem for speech sounds by imitation, whether by an auditory- or gesture-based matching to target process. Imitation on the part of the child implies that he makes a comparison within one of these domains, which is presumed to be the modality of the underlying representation of speech sounds. However, there is no evidence that the correspondence problem is solved in this way. Instead we argue that the child can solve it through the mirroring behaviour of his caregivers within imitative interactions and that this mechanism is more consistent with the developmental data. The underlying representation formed by mirroring is intrinsically perceptuo-motor. It is created by the association of a vocal action performed by the child and the reformulation of this into an L1 speech token that he hears in return. Our account of how production and perception develop incorporating this mechanism explains some longstanding problems in speech and reconciles data from psychology and neuroscience

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamen

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

Aplicat embargament entra la data de defensa i el dia 31 d'agost de 2019This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamentPostprint (published version