Anàlisi de la freqüentació d’ús a les platges i estudi de paràmetres de sostenibilitat associats

L’estudi de la freqüentació d’ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s’hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d’aquest article és explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d’oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S’assagen nous mètodes de recompte i d’anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d’un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d’usuaris, la motorització de l’accés i la urbanització de l’entorn; tots els quals són considerats negatius per a l’experiència recreativa i la conservació de l’entorn. L’estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d’una platja urbana (S’Arenalplatja de Palma) i d’una platja natural (Es Trenc).Due to the overcrowding of beaches, it has become necessary to study their frequency of use, particularly in tourist destinations. The aim of this article is to explain the consumption patterns that reflect how beaches are used, to measure how effective beaches are from the perspective of tourism and leisure and also to characterize them according to their functions. New methods of calculating and analysing geographic variables in terms of sustainability are tested, with the creation of an aggregate index of tourism congestion, based on overcrowding analisis, use of motorised vehicles to acces to the beaches and the urban development of the beaches’ sourroundings; all of them considered as negative influences for the recreative experience and for nature conservation. The study is based on a sample of 18 representative beaches in the Balearic Islands and, from this study, details are given of the results of one inner-city beach (the S’Arenal-platja de Palma) and one natural beach (Es Trenc).La necesidad del estudio de la frecuentación de uso de las playas se hace patente a partir de los procesos de masificación que se dan en estos espacios, especialmente en los destinos turísticos. El objetivo de este artículo es explicar las pautas de consumo del recurso playa por parte de los usuarios, medir su eficiencia turística y de ocio, y al mismo tiempo conseguir una caracterización de las playas según sus funcionalidades. En este artículo se ensayan nuevos métodos de recuento y de análisis de las variables geográficas desde el punto de vista de la sostenibilidad, con la creación de un índice agregado de congestión turística, definido por la densidad de usuarios, la motorización del acceso y la urbanización del entorno; considerados todos ellos negativos para la experiencia recreativa y la conservación del entorno. El estudio se sustenta en un muestreo de 18 playas representativas de las Islas Baleares, del cual se detallan los resultados de una playa urbana (S’Arenal-playa de Palma) y una playa natural (Es Trenc)

Ask yourself, and explores some competences while working

En el presente trabajo se describe una experiencia educativa con alumnos de tercer curso de Educación Secundaria Obligatoria, centrada en los contenidos de “La formulación química inorgánica”. Desde una pregunta o desde el planteamiento de un enigma se pretende acercar a los estudiantes, de una manera innovadora, a la materia de Física y Química y, en definitiva, a la ciencia, implicándolos así en su propio proceso de enseñanzaaprendizaje. Teniendo como referencia la metodología del aprendizaje por indagación, se han trabajado diferentes herramientas de carácter didáctico que pueden ayudar a mejorar el aprendizaje de los estudiantes, como son las técnicas de aprendizaje colaborativo con el uso de la técnica del Puzle de Aronson o las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Así mismo, se ha diseñado una WebQuest utilizando la herramienta google sites, para presentar las actividades de manera que pueda guiar al estudiante en la búsqueda de información en Internet.In the present paper an educational experience is described. It was carried out with students from third year of Educación Secundaria Obligatoria focused on the content of “The inorganic chemical formulation”. From a question or the approach of a riddle we aim to bring the students, in an innovative way, to the field of physics and chemistry and, ultimately, to science, thus involving them in their own teaching-learning process. Having the methodology of learning by inquiry, as a referent, we have worked with different didactic tools that can help improve student learning, such as: collaborative learning techniques using the technique of Aronson’s Puzzle or the information Technology and Communication. Also a WebQuest has been designed using the Google sites tool to present the activities so that it can guide the student in finding information on the Internet

El quart boom? Tendències de consum de recursos naturals a les Illes Balears

Neus ANDREU, Macià BLÁQUEZ, Sofia LÓPEZ, Llorenç MAS, Jaume MATEU, Felip MORRELL, Ivan MURRAY, Glòria TRUYOLS Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les illes Balears. Centre d'Investigació i Tecnologies Turístique de les illes Balears [email protected], [email protected] EL QUART BOOM? TENDÈNCIES DE CONSUM DE RECURSOS NATURALS A LES ILLES BALEARS RESUM La dialèctica entre el desenvolupament econòmic, l'especialització turística i la conservació dels recursos naturals té un immillorable laboratori a les Illes Balears. Als anys seixanta s'inicia el primer boom turístic, i a partir de llavors succeeixen els booms, interromputs per períodes de recessió. Com a mesura de les disjuncions entre el model econòmic i el límit dels ecosistemes s'han definit els indicadors de sostenibilitat, amb l'objectiu de mesurar l'eficiència posant en relació l'augment del creixement econòmic amb els costos ambientals. S'han escollit variables relacionades amb el consum dels recursos naturals i la producció de residus durant el període 1989-2000, per definir les seves tendències i projecció futura, a paritr de tècniques de regressió linial, i s'han ponderat en relació amb el PIB i l'índex de pressió humana (IPH). La tendència estimada per al quart boom es dirigeix cap a un procés de desmaterialització local de l'economia, amb l'exportació de les externalitats negatives de l'activitat econòmica cap a altres territoris i en formes de contaminació no tan visibles com els impactes territorials de la urbanització. Paraules clau: Illes Balears, sostenibilitat, eficiència, PIB, recursos natural

Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916)

[cat] La trajectòria vital d’Antoni M. Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932) és molt àmplia i inclou diversos vessants (folklorista, dialectòleg, historiador, arquitecte, etc.). Una de les seves facetes més desconegudes és la de polemista, que s’inicià en els anys de joventut del canonge. Alcover va sostenir múltiples polèmiques (sobre religió, llengua, patrimoni, educació, etc.) amb moltes persones (Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Joaquim Ruyra, Miguel de Unamuno, etc.) i des de diferents mitjans escrits (El Centinela, El Tambor, el Bolletí del diccionari de la llengua catalana, etc.). Un d’aquests mitjans va ser el setmanari manacorí La Aurora, una de les publicacions periòdiques en les quals va participar més activament, sobretot entre el 1910 i el 1916, anys en què n’assumí la direcció amb la finalitat sobretot de frenar l’auge del moviment obrer que es congriava als principals nuclis urbans de l’illa. La tesi Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916) és un estudi exhaustiu del vessant d’Alcover com a polemista a través dels textos que pràcticament cada dissabte va publicar al setmanari durant aquests gairebé set anys. Per elaborar el treball, s’ha fet un buidatge, una classificació i una anàlisi de tots els textos polèmics que van publicar-se al periòdic durant els anys esmentats. Aquesta feina ha permès obtenir tota una sèrie de dades que s’han organitzat en sis capítols i sis annexos. El primer capítol inclou informació de caràcter eminentment descriptiu: s’explica com s’estructurava el setmanari, les seccions que el configuraven, els canvis que es van produir al llarg dels anys; els inventaris de noms de gran part de les persones que escrivien a La Aurora i de gran part dels adversaris d’Alcover; la llista de pseudònims rere els quals s’ocultaven alguns dels col·laboradors; o els temes al voltant dels quals giraven els textos polèmics. El segon capítol és un repàs a la història de la polèmica des de l’Antiguitat fins als nostres dies. En aquest apartat, s’han estudiat, d’una banda, quins elements del discurs alcoverià s’emmarquen dins una tradició que va iniciar-se a l’antiga Grècia i, d’altra banda, quins elements singularitzen el canonge manacorí com a polemista. El tercer capítol se centra en l’anàlisi dels textos polèmics de La Aurora que tracten sobre política, la qüestió més recurrent que recull aquest setmanari durant el període estudiat. A través de fragments il·lustratius, es mostra quin era el pensament d’Alcover sobre els grans temes del seu temps, fet que ha possibilitat definir en quin estadi de la seva evolució ideològica es trobava el manacorí durant la segona dècada del segle XX, en uns anys clau de la seva vida i de gran projecció pública. El quart capítol és un estudi sobre els elements discursius i els recursos estilístics que caracteritzen els textos polèmics alcoverians. S’hi il·lustren quines estratègies utilitzava Alcover tant per escometre els seus adversaris com per defensar-se’n. El cinquè capítol està dedicat als aspectes lingüístics. És una descripció amb exemples de la varietat escrita que feia servir Alcover a La Aurora i que va anar construint al llarg dels anys. El capítol inclou diferents apartats que tracten sobre grafies i signes ortogràfics, fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Després d’ordenar i classificar tota la informació esmentada, s’han pogut extreure un seguit de conclusions que s’han explicat al capítol sisè i que tot seguit s’esbossen sumàriament: Alcover, a través dels seus articles a La Aurora, va aconseguir bastir una varietat escrita pròpia, que és el resultat de fer convergir les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb els criteris personals; La Aurora constitueix un corpus de primer ordre per conèixer el vessant polemista d’Alcover i permet fer aportacions a altres facetes de la trajectòria alcoveriana; s’han pogut també aportar noves dades sobre alguns dels pseudònims utilitzats per col·laboradors del setmanari. La informació que inclou és tan àmplia que resten encara diverses línies d’investigació per desenvolupar.[eng] The career of Antoni M. Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932) was wide as he devoted himself to multiple fields of knowledge throughout his life (folklore, dialectology, architecture, history, etc.). He also made a name for himself as a polemicist, especially in his youth. During this time, he took a very active role in several Catholic papers such as El Tambor and El Centinela but mainly in the Manacor-based La Aurora, which he managed between 1910 and 1916. The aim was to stop the expansion of the labour movement in Majorca’s urban areas. In spite of being among the most renowned polemicists of his time, this aspect of Alcover’s career has been little explored so far. Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916), is a comprehensive study of Alcover’s facet as a polemicist through the exhaustive listing and analysis of all the argumentative texts that he wrote and published in La Aurora on a weekly basis for almost seven years. All this work has made it possible to gather a great amount of information that has been organized into six chapters and six annexes. The first chapter is mainly descriptive, and it provides a comprehensive survey of the contributors, the adversaries to whom Alcover addressed his articles, the pseudonyms used by both the collaborators and the adversaries, the sections that shaped the paper and the contents, which have been organized by topics (politics, religion, education, etc.). The second chapter is a review of the history of argumentation from its beginning in Ancient Greece to the present day. This chapter includes an analysis of the features which make Alcover part of the long-standing established tradition and which ones, on the contrary, singularize him as a polemicist. In the third chapter, the focus is put on political texts, which were, along with texts on religion, the most numerous. The study of such texts offers an insight into Alcover’s view on the main questions of his time, and it is also a contribution to the understanding of his ideological evolution. The fourth chapter is an analysis of the discursive strategies and stylistic resources deployed by Alcover, both when defending his views and when attacking his adversaries. The fifth chapter looks into the linguistic features that define Alcover’s Catalan as a polemicist. It deploys the priest’s written variety that he used when publishing his articles in La Aurora. This chapter is divided into several sections: use of orthographic signs, phonetics, morphology, syntax and lexicon. After classifying and analyzing the data, it has been possible to reach a series of conclusions, which are reported in Chapter 6 and outlined briefly as follows: through the articles published in La Aurora, Alcover was able to build his own written variety, which resulted from merging the official Normes Ortogràfiques of the Institut d’Estudis Catalans and his personal criteria; the texts in La Aurora stand out as a substantive corpus in order to approach Alcover’s facet as a polemicist, and it provides further data to explore other aspects of the priest’s career; it has also been possible to bring in new information about the use of pseudonyms; La Aurora includes so much information that it offers a wide range of research lines

Anàlisi de la freqüentació d'ús a les platges i estudi de paràmetres de sostenibilitat associats

L'estudi de la freqüentació d'ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s'hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d'aquest article és explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d'oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S'assagen nous mètodes de recompte i d'anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d'un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d'usuaris, la motorització de l'accés i la urbanització de l'entorn; tots els quals són considerats negatius per a l'experiència recreativa i la conservació de l'entorn. L'estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d'una platja urbana (S'Arenalplatja de Palma) i d'una platja natural (Es Trenc).La necesidad del estudio de la frecuentación de uso de las playas se hace patente a partir de los procesos de masificación que se dan en estos espacios, especialmente en los destinos turísticos. El objetivo de este artículo es explicar las pautas de consumo del recurso playa por parte de los usuarios, medir su eficiencia turística y de ocio, y al mismo tiempo conseguir una caracterización de las playas según sus funcionalidades. En este artículo se ensayan nuevos métodos de recuento y de análisis de las variables geográficas desde el punto de vista de la sostenibilidad, con la creación de un índice agregado de congestión turística, definido por la densidad de usuarios, la motorización del acceso y la urbanización del entorno; considerados todos ellos negativos para la experiencia recreativa y la conservación del entorno. El estudio se sustenta en un muestreo de 18 playas representativas de las Islas Baleares, del cual se detallan los resultados de una playa urbana (S'Arenal-playa de Palma) y una playa natural (Es Trenc).L'étude de la fréquentation des plages est devenue nécessaire à cause des processus de massification qui s'y produisent, spécialement dans les destinations touristiques. Le but de cet article est d'expliquer les règles de consommation de l'usager qui fréquente les plages, de mesurer son efficacité touristique, et en même temps d'obtenir une caractérisation des plages selon leurs fonctionnalités. De nouvelles méthodes de décompte et d'analyse des variables géographiques en termes de développement durable sont testées et un indice supplémentaire de saturation touristique a été créé, définit par la densité d'usagers, la motorisation de l'accès i l'urbanisation à l'entour; considérés tous comme négatifs en relation à l'expérience récréative et à la conservation. L'étude se base sur un échantillon de 18 plages représentatives des Iles Baléares. Nous détaillons les résultats d'une plage urbaine (S'Arenalplage de Palma) et d'une plage naturelle (Es Trenc).Due to the overcrowding of beaches, it has become necessary to study their frequency of use, particularly in tourist destinations. The aim of this article is to explain the consumption patterns that reflect how beaches are used, to measure how effective beaches are from the perspective of tourism and leisure and also to characterize them according to their functions. New methods of calculating and analysing geographic variables in terms of sustainability are tested, with the creation of an aggregate index of tourism congestion, based on overcrowding analisis, use of motorised vehicles to acces to the beaches and the urban development of the beaches' sourroundings; all of them considered as negative influences for the recreative experience and for nature conservation. The study is based on a sample of 18 representative beaches in the Balearic Islands and, from this study, details are given of the results of one inner-city beach (the S'Arenal-platja de Palma) and one natural beach (Es Trenc)