El archivo como aparato creador de mundos en el Antropoceno

Aquest text té com a objectiu explorar l'arxiu com una força poderosa que dóna forma a la vida. En conseqüència, busca desenvolupar un marc ètic per a l'arxiu des d'una perspectiva feminista. La de-extinció pot vincular-se a l'arxiu com un aparell estabilitzador i un escenari de responsabilitat (Wolfe, 2018) que implica el nostre compromís ètic de reconèixer la radical passivitat d'aquells que ja no existeixen en aquest món, tant com a individus com a espècies. Aquest escenari de responsabilitat està entremesclat amb l'agència de l'arxiu. En altres paraules, l'arxiu actua com un aparell creador de vida en donar forma a les condicions per a la lectura, el futur i, en certa mesura, la realitat mateixa. En establir els fonaments per a una ètica de l'arxiu com una pràctica que crea vida, aquest text té com a objectiu reformular el discurs entorn de l'extinció i la de-extinció.  This text aims to explore the archive as a powerful force that shapes life. Consequently, it seeks to develop an ethical framework for the archive from a feminist perspective. De-extinction can be linked to the archive as a stabilizing apparatus and a scene of responsibility (Wolfe 2018) that entails our ethical commitment to acknowledge the radical passivity of those who no longer exist in this world, both as individuals and species. This scene of responsibility is intertwined with the agency of the archive. In other words, the archive acts as a life-creating apparatus by shaping the conditions for reading, the future, and, to some extent, reality itself. By establishing the foundations for an ethics of the archive as a practice that creates life, this text aims to reframe the discourse surrounding extinction and de-extinction.  Este texto tiene como objetivo explorar el archivo como una fuerza poderosa que da forma a la vida. En consecuencia, busca desarrollar un marco ético para el archivo desde una perspectiva feminista. La de-extinción puede vincularse al archivo como un aparato estabilizador y un escenario de responsabilidad (Wolfe, 2018) que implica nuestro compromiso ético de reconocer la radical pasividad de aquellos que ya no existen en este mundo, tanto como individuos como especies. Este escenario de responsabilidad está entrelazado con la agencia del archivo. En otras palabras, el archivo actúa como un aparato creador de vida al dar forma a las condiciones para la lectura, el futuro y, en cierta medida, la realidad misma. Al establecer los fundamentos para una ética del archivo como una práctica que crea vida, este texto tiene como objetivo reformular el discurso en torno a la extinción y la de-extinción. &nbsp

Orientando la construcción de oportunidades: una experiencia de aprendizaje servicio con estudiantes de posgrado

Un dels àmbits de la intervenció psicopedagògica que ha assolit major rellevància en els últims temps, té a veure amb el perfil de l’orientador laboral/professional, sent aquesta una de les interessants sortides professionals per als estudiants que cursen el Màster en Intervenció Psicopedagògica en contextos d’Educació formal i no formal de la Universidad de La Laguna (ULL). En aquest context, s’ha desenvolupat un projecte d’aprenentatge-servei (ApS), amb la finalitat de reforçar la connexió entre la dimensió acadèmica i comunitària de l’aprenentatge universitari. És una manera d’ensenyar i d'aprendre per part de l'alumnat a través d'un servei que es presta a la comunitat. En aquest cas, el projecte ha suposat la col·laboració entre el Departament de Didàctica i Investigació Educativa de la Universidad de La Laguna (2 docents, 1 estudiant de doctorat i 7 estudiants de màster) i la Fundació Don Bosco (3 orientadors laborals i 32 persones en situació de vulnerabilitat social). A través d'aquesta col·laboració, els estudiants del Màster d’Intervenció Psicopedagògica, van traslladar al terreny de la pràctica els coneixements adquirits per contribuir al desenvolupament de competències per a l'ocupació de col·lectius socialment desfavorits. Els resultats obtinguts han posat de manifest que l'experiència ha estat satisfactòria per a tots els col·lectius implicats, tant per als estudiants del màster, com per a joves de la Fundació Don Bosco, que mitjançant les activitats han assolit un millor coneixement de si mateixos i han desenvolupat habilitats per a millorar les seves capacitats d'ocupabilitat. L'experiència desenvolupada obre una via de col·laboració important per a l'atenció i Orientació de col·lectius en situació de vulnerabilitat social.One of the areas of psychopedagogical intervention that has become more relevant in recent times has to do with the profile of the employment/professional counselor, this being one of the interesting professional opportunities for students enrolled in the Master’s Degree in Psychopedagogical Intervention in contexts of Formal and non-formal Education of the University of La Laguna (ULL). In this context, a service-learning (ApS) project has been developed, with the aim of strengthening the connection between the academic and community dimension of university learning. It is a way of teaching and learning by students through a service provided to the community. In this case, the project has involved collaboration between the Department of Didactics and Educational Research of the University of La Laguna (2 teachers, 1 doctoral student and 7 master’s students) and the Don Bosco Foundation (3 job counselors and 32 people in a situation of social vulnerability). Through this collaboration, the students of the Master’s Degree in Psychopedagogical Intervention transferred the acquired knowledge to the field of practice to contribute to the development of skills for the employment of socially disadvantaged groups. The results obtained have shown that the experience has been satisfactory for all the groups involved, both for the master’s students and for the young people of the Don Bosco Foundation, who through the activities have achieved a better knowledge of themselves and have developed skills to improve their employability capabilities. The experience developed opens an important way of collaboration for the care and guidance of groups in situations of social vulnerability.Uno de los ámbitos de la intervención psicopedagógica que ha alcanzado mayor relevancia en los últimos tiempos, tiene que ver con el perfil del orientador laboral/profesional, siendo esta una de las interesantes salidas profesionales para los estudiantes que cursan el Máster en Intervención Psicopedagógica en contextos de Educación formal y no formal de la Universidad de La Laguna (ULL). En este contexto, se ha desarrollado un proyecto de aprendizaje-servicio (ApS), con la finalidad de fortalecer la conexión entre la dimensión académica y comunitaria del aprendizaje universitario. Es una manera de enseñar y de aprender por parte del alumnado a través de un servicio que se presta a la comunidad. En este caso, el proyecto ha supuesto la colaboración entre el Departamento de Didáctica e Investigación Educativa de la Universidad de La Laguna (2 docentes, 1 estudiante de doctorado y 7 estudiantes de máster) y la Fundación Don Bosco (3 orientadores laborales y 32 personas en situación de vulnerabilidad social). A través de esta colaboración, los estudiantes del Máster de Intervención Psicopedagógica, trasladaron al terreno de la práctica los conocimientos adquiridos para contribuir al desarrollo de competencias para el empleo de colectivos socialmente desfavorecidos. Los resultados obtenidos han puesto de manifiesto que la experiencia ha sido satisfactoria para todos los colectivos implicados, tanto para los estudiantes del máster, como para jóvenes de la Fundación Don Bosco, que mediante las actividades han alcanzado un mejor conocimiento de sí mismos y han desarrollado habilidades para mejorar sus capacidades de empleabilidad. La experiencia desarrollada abre una vía de colaboración importante para la atención y Orientación de colectivos en situación de vulnerabilidad social

“Contra la guerra, ciudades”.: . Barcelona y Sarajevo en la construcción de la paz en Europa (1991-1996).

L’any 1995, Barcelona declarà Sarajevo Districte 11 de la ciutat, fou la consolidació d’una procés de cooperació i solidaritat que havia començat amb l’inici de la guerra a Bòsnia i encara continua avui. L’objectiu d’aquest article és explicar les principals claus polítiques que van impulsar la cooperació i el compromís de Barcelona amb Sarajevo, i demostrar com aquesta experiència, es va convertir en l’impuls de l’acció internacional de Barcelona al Mediterrani i en el símbol d’una idea política d’Europa, on les ciutats i el municipalisme havien de ser la seva pedra angular. Una idea que sintetitza el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall a Europa i a la mediterràniaIn 1995, Barcelona declared Sarajevo District 11th of the city, consolidating a process of cooperation and solidarity that had begun with the outbreak of the war in Bosnia and still continues today. The aim of this article is to explain the main political keys that drove Barcelona’s cooperation and commitment to Sarajevo, and to show how this experience became the driving force behind Barcelona’s international action in the Mediterranean and the symbol of a political idea of Europe, where cities and  municipalism had to be its cornerstone. An idea that synthesizes Pasqual Maragall’s thinking and political action in Europe and in the Mediterranean.En 1995, Barcelona declaró a Sarajevo Distrito 11.º de la ciudad; fue la consolidación de un proceso de cooperación y solidaridad que había empezado con el inicio de la guerra en Bosnia y que aún continúa hoy. El objetivo de este artículo es explicar las principales claves políticas que impulsaron la cooperación y el compromiso de Barcelona con Sarajevo, y demostrar cómo esta experiencia se convirtió en el impulso de la acción internacional de Barcelona en el Mediterráneo y en el símbolo de una idea política de Europa, donde las ciudades y el municipalism

En el centenario del asesinato de Salvador Seguí, el Noi del Sucre -el chico del azúcar- (1887-1923)

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, fou el líder de la Confederació Nacional del Treball (cnt) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l’organització. El seu lideratge fou combatiu a la vegada que conciliador, la qual cosa va convertir-lo en un blanc de la patronal. De formació autodidàctica, era partidari d’educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Dues idees, la cultura com a palanca d’alliberament personal i el sindicat com a eina d’alliberament col·lectiva, van modelar el seu ideari. La seva concepció original del paper dels sindicats en la vida pública podria haver obert escenaris interessants per al desenvolupament de la cnt en un context democràtic. No obstant això, el projecte de Seguí es va veure truncat a causa de la seva precoç defunció. Quan només tenia trenta-cinc anys, el 10 de març de 1923, va caure assassinat per pistolers dels Sindicats Lliures, tot indica que a sou de la patronal. Desapareixia així un dirigent que havia encarnat la voluntat unitària d’un anarcosindicalisme de negociació sense perdre de vista l’objectiu revolucionari a llarg termini.Salvador Seguí, el Noi del Sucre (‘The Sugar Boy’), was the leader of the Confederació Nacional del Treball (cnt) in Catalonia during the hardest and most conflictive period of the organization. His leadership was combative but also conciliatory, which turned him into a target of the employers. Self-taught, he was in favour of educating the working class as a step prior to the social revolution against capitalism. Two ideas, culture as a lever for personal liberation and the trade union as a weapon for collective liberation, shaped his thinking. His original conception of the role of trade unions in public life could have opened up interesting scenarios for the development of the cnt in a democratic context. However, Seguí’s project was cut short due to his early death. When he was only 35 years old, on March 10, 1923, he was murdered by gunmen of the Sindicato Libre, probably paid by the employers’ organization. So disappeared a man who was a leader that embodied the unitary will of an anarcho-syndicalism of negotiation which did not lost sight of revolutionary objectives in the long term.Salvador Seguí, el Noi del Sucre (“el Chico del Azúcar”), fue el líder de la Confederación Nacional del Trabajo (cnt) en Cataluña durante el periodo más duro y conflictivo de la organización. Su liderazgo fue combativo a la vez que conciliador, algo que le convirtió en un blanco de la patronal. De formación autodidacta, era partidario de educar a la clase trabajadora como paso previo a la revolución social contra el capitalismo. Dos ideas, la cultura como palanca de liberación personal y el sindicato como arma de liberación colectiva, moldearon su ideario. Su concepción original del papel de los sindicatos en la vida pública podría haber abierto escenarios interesantes para el desarrollo de la cnt en un contexto democrático. No obstante, el proyecto de Seguí se vio truncado a causa de su precoz defunción. Cuando solo tenía treinta y cinco años, el 10 de marzo de 1923, cayó asesinado por pistoleros de los Sindicatos Libres, todo indica que a sueldo de la patronal. Desaparecía así un dirigente que había encarnado la voluntad unitaria de un anarcosindicalismo de negociación sin perder de vista el objetivo revolucionario a largo plaz

Direitos reprodutivos das mulheres submetidas à cesárea em Moçambique: uma revisão integrativa

Aquest article es centra en qüestions relacionades amb els drets reproductius i el part per cesària de les dones a Moçambic. L'objectiu era analitzar les accions/estratègies tant governamentals com no governamentals que busquen l'efectivitat dels drets reproductius de les dones sotmeses a cesària a Moçambic, discutint les debilitats que constitueixen la violació d'aquests drets. Per fer-ho, es va realitzar una revisió integradora de la literatura a les bases de dades Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science i DOAJ a partir de la combinació dels descriptors cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. Després d'aplicar les estratègies d'inclusió i exclusió, es van obtenir 13 articles elegibles per a l'elaboració del present estudi. Els resultats assenyalen la manca d'aplicabilitat de les accions governamentals que, malgrat existir, encara són ineficaços per garantir i atendre els drets reproductius de les dones a Moçambic.This article addresses issues related to reproductive rights and cesarean delivery for women in Mozambique. The objective was to analyze governmental and non-governmental actions / strategies aimed at the realization of the reproductive rights of women submitted to cesarean delivery in Mozambique, discussing the weaknesses that constitute the violation of these rights. To this end, an integrative literature review was carried out in the Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science and DOAJ databases based on the combination of the descriptors cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. After applying the inclusion and exclusion strategies, 14 articles were eligible for the preparation of this study. The results point to the lack of applicability of government actions that, although they exist, are still ineffective for women in Mozambique to have their reproductive rights fully guaranteed and assisted.El presente artículo se centra en cuestiones relacionadas con los derechos reproductivos y el parto por cesárea de las mujeres en Mozambique. El objetivo fue analizar las acciones/estrategias gubernamentales y no gubernamentales que buscan la efectividad de los derechos reproductivos de las mujeres sometidas a cesárea en Mozambique, discutiendo las debilidades que constituyen la violación de estos derechos. Para ello, se realizó una revisión integradora de la literatura en las bases de datos Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science y DOAJ a partir de la combinación de los descriptores cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. Después de aplicar las estrategias de inclusión y exclusión, se obtuvieron 13 artículos elegibles para la elaboración del presente estudio. Los resultados señalan la falta de aplicabilidad de las acciones gubernamentales que, a pesar de existir, aún son ineficaces para garantizar y atender los derechos reproductivos de las mujeres en Mozambique.O presente artigo está voltado às questões referentes aos direitos reprodutivos e ao parto cesárea das mulheres em Moçambique. O objetivo foi analisar as ações/estratégias governamentais e não governamentais que visem a efetivação dos direitos reprodutivos das mulheres submetidas ao parto cesárea em Moçambique, discutindo sobre as fragilidades que configuram a violação desses direitos. Para tanto, foi realizada uma revisão integrativa da literatura nas bases de dados Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science e DOAJ a partir da combinação dos descritores cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. Depois de aplicadas as estratégias de inclusão e exclusão, resultaram 13 artigos elegíveis para elaboração do presente estudo. Os resultados apontam para a falta de aplicabilidade das ações governamentais que, apesar de existirem, ainda são ineficazes para que as mulheres de Moçambique tenham seus direitos reprodutivos garantidos e assistidos

Brian Simon y el Comité Nacional Cultural del Partido Comunista de Gran Bretaña

Aquest article estudia l’actuació del prestigiós historiador de l’educació Brian Simon al capdavant del Comitè Nacional Cultural del Partit Comunista de Gran Bretanya. Després de la crisi provocada per la invasió d’Hongria per l'URSS en 1956, Simon es posà al servei del partit per a contrarestar els efectes del naixement de la New Left. En 1957 entrà en el Comitè Nacional Cultural al costat de James Klugmann i Arnold Kettle, i el dirigí a partir de 1962. Al capdavant del grup intel·lectual conegut com els humanistes socialistes, Simon va liderar la renovació ideològica del comunisme britànic al llarg dels seixanta, des de l’ortodòxia estalinista fins a posicions pròximes a l'eurocomunisme. Una fita en aquesta evolució ideològica va ser la publicació en 1967 de Questions of Ideology and Culture.This article studies the activity of the renowned education historian Brian Simon as chairman of the National Cultural Committee of the Communist Party of Great Britain. Following the crisis provoked by the 1956 URSS invasion of Hungary, Simon put himself at the service of the party to counteract the effects of the birth of the New Left. In 1957 he joined the National Cultural Committee alongside James Klugmann and Arnold Kettle, and led it from 1962. At the head of the intellectual group known as the “Socialist Humanists”, Simon led the ideological renewal of British communism throughout the 1960s, from Stalinist orthodoxy to positions close to Eurocommunism. A milestone in this ideological evolution was the publication in 1967 of Questions of Ideology and Culture.Este artículo estudia la actuación del reputado historiador de la educación Brian Simon al frente del Comité Nacional Cultural del Partido Comunista de Gran Bretaña. Tras la crisis provocada por la invasión de Hungría por la urss en 1956, Simon se puso al servicio del partido para contrarrestar los efectos del nacimiento de la New Left. En 1957 entró en el Comité Nacional Cultural junto con James Klugmann y Arnold Kettle, y lo dirigió a partir de 1962. Al frente del grupo intelectual conocido como los “humanistas socialistas”, Simon lideró la renovación ideológica del comunismo británico a lo largo de los años sesenta, desde la ortodoxia estalinista hasta posiciones cercanas al eurocomunismo. Un hito en esta evolución ideológica fue la publicación en 1967 de Questions of Ideology and Culture