L’estudi de la freqüentació d’ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s’hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d’aquest article és explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d’oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S’assagen nous mètodes de recompte i d’anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d’un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d’usuaris, la motorització de l’accés i la urbanització de l’entorn; tots els quals són considerats negatius per a l’experiència recreativa i la conservació de l’entorn. L’estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d’una platja urbana (S’Arenalplatja de Palma) i d’una platja natural (Es Trenc).Due to the overcrowding of beaches, it has become necessary to study their frequency of use, particularly in tourist destinations. The aim of this article is to explain the consumption patterns that reflect how beaches are used, to measure how effective beaches are from the perspective of tourism and leisure and also to characterize them according to their functions. New methods of calculating and analysing geographic variables in terms of sustainability are tested, with the creation of an aggregate index of tourism congestion, based on overcrowding analisis, use of motorised vehicles to acces to the beaches and the urban development of the beaches’ sourroundings; all of them considered as negative influences for the recreative experience and for nature conservation. The study is based on a sample of 18 representative beaches in the Balearic Islands and, from this study, details are given of the results of one inner-city beach (the S’Arenal-platja de Palma) and one natural beach (Es Trenc).La necesidad del estudio de la frecuentación de uso de las playas se hace patente a partir de los procesos de masificación que se dan en estos espacios, especialmente en los destinos turísticos. El objetivo de este artículo es explicar las pautas de consumo del recurso playa por parte de los usuarios, medir su eficiencia turística y de ocio, y al mismo tiempo conseguir una caracterización de las playas según sus funcionalidades. En este artículo se ensayan nuevos métodos de recuento y de análisis de las variables geográficas desde el punto de vista de la sostenibilidad, con la creación de un índice agregado de congestión turística, definido por la densidad de usuarios, la motorización del acceso y la urbanización del entorno; considerados todos ellos negativos para la experiencia recreativa y la conservación del entorno. El estudio se sustenta en un muestreo de 18 playas representativas de las Islas Baleares, del cual se detallan los resultados de una playa urbana (S’Arenal-playa de Palma) y una playa natural (Es Trenc)
