Learning through mentoring. Mentors as bearers of a model of learning for an integrated society

Cada any, al voltant de noranta estudiants universitaris participen en el programa de mentoria de la Universitat de Malmö, Nightingale -Rossinyol-. Com a mentor, l’alumne o alumna universitària es troba amb un infant d’escola de primària d’un barri desfavorit de la ciutat durant vuit mesos. Aquest article es basa en el treball de tesi en Ciències de l’Educació en el que vaig explorar l’aprenentatge que tenien els mentors i mentores que participaven en aquest tipus de programa. L’estudi es centra en l’aprenentatge des de dues perspectives diferents: primer, l’observació de quin tipus d’aprenentatge es dóna; i segon, el coneixement que van acumulant els mentors al llarg de l’experiència. Per a l’anàlisi dels resultats, he emprat teories de l’aprenentatge, l’exclusió social i les competències interculturals. Per això, s’han emprat tant tècniques quantitatives com qualitatives. Vaig entrevistar a vint-i-cuatre mentors i vaig portar a terme una enquesta amb tots els seixanta vuit que participaren en el curs 2008/2009. Els resultats demostren que existeix un aprenentatge extensiu en el programa i que els mentors desenvolupen un coneixement important de les condicions de vida dels infants en risc d’exclusió social, compromís social i inclusió. També aprenen habilitats interculturals que són necessàries per acabar amb les barreres existents entre exclusió i inclusió social.Anualmente, cerca de unos noventa estudiantes universitarios participan en el programa de mentoría de la Universidad de Malmö, Nightingale -Ruiseñor-. Como mentores, los alumnos y alumnas universitarias quedan una vez por semana con un niño o niña de una escuela de primaria de un barrio de la ciudad durante ocho meses. Este artículo se basa en el trabajo de tesis en Ciencias de la Educación en el que exploré el aprendizaje que tenían los mentores y mentoras que participaban en este tipo de programa. El estudio se centra en el aprendizaje des de dos perspectivas diferenciadas: primero, des de la observación de qué tipo de aprendizaje se lleva a cabo; y segundo, sobre el conocimiento que el alumnado universitarios va acumulando a lo largo de la experiencia. Para el análisis de los resultados, he utilizado algunas teorías del aprendizaje, la exclusión social y las competencias interculturales. Por ellos, se han utilizado técnicas cuantitativas y cualitativas entrevistando a veinticuatro mentores y llevando a cabo una encuesta con todos los sesenta y ocho mentores que participaron durante el curso 2008/2009. Los resultados demuestran que existe un aprendizaje extensivo en el programa y que los mentores desarrollan un conocimiento importante de las condiciones de vida de los niños y niñas en riesgo de exclusión social, compromiso social e inclusión. También aprenden habilidades que son necesarias para acabar con las barreras existentes entre la exclusión y la inclusión social.Every year, about ninety university students go through Malmö University’s mentoring programme The Nightingale. As a mentor, the student meets with a child from an elementary school in a deprived area of the city for eight months. This article is based on my master’s thesis in educational science, in which I examined the learning among the mentors. The study focuses on learning from two different perspectives: first, what type of learning takes place; and second, the actual knowledge the mentors are developing. In order to analyze my results, I have used theories of learning, social exclusion, societal inclusion and intercultural competence. Both quantitative and qualitative methods have been used. I interviewed twenty four mentors and conducted a survey of all sixty eight mentors in The Nightingale Mentoring Programme in 2008/2009. My results suggest that there is extensive learning in the programme. Mentors develop knowledge about children’s living conditions, social exclusion and social inclusion. Furthermore, they develop intercultural skills that are necessary to decrease the boundaries between exclusion and inclusion

Left ventricular rotation: a neglected aspect of the cardiac cycle

Purpose: To describe the mechanics and possible clinical importance of left ventricular (LV) rotation, exemplify techniques to quantify LV rotation and illustrate the temporal relationship of cardiac pressures, electrocardiogram and LV rotation. Materials and methods: Review of the literature combined with selected examples of echocardiographic measurements. Results: Rotation of the left ventricle around its longitudinal axis is an important but thus far neglected aspect of the cardiac cycle. LV rotation during systole maximizes intracavitary pressures, increases stroke volume, and minimizes myocardial oxygen demand. Shearing and restoring forces accumulated during systolic twisting are released during early diastole and result in diastolic LV untwisting or recoil promoting early LV filling. LV twist and untwist are disturbed in a number of cardiac diseases and can be influenced by several therapeutic interventions by altering preload, afterload, contractility, heart rate, and/or sympathetic tone. Conclusions: The concept of LV twisting and untwisting closely linking LV systolic and diastolic function may carry potential diagnostic and therapeutic importance for the management of critically ill patients. Future clinical studies need to address the feasibility of assessing LV twist and untwist as well as the relevance of its therapeutic modulation in critically ill patient

Comparing two different arginine vasopressin doses in advanced vasodilatory shock: a randomized, controlled, open-label trial

Purpose: To compare the effects of two arginine vasopressin (AVP) dose regimens on the hemodynamic response, catecholamine requirements, AVP plasma concentrations, organ function and adverse events in advanced vasodilatory shock. Methods: In this prospective, controlled, open-label trial, patients with vasodilatory shock due to sepsis, systemic inflammatory response syndrome or after cardiac surgery requiring norepinephrine >0.6μg/kg/min were randomized to receive a supplementary AVP infusion either at 0.033IU/min (n=25) or 0.067IU/min (n=25). The hemodynamic response, catecholamine doses, laboratory and organ function variables as well as adverse events (decrease in cardiac index or platelet count, increase in liver enzymes or bilirubin) were recorded before, 1, 12, 24 and 48h after randomization. A linear mixed effects model was used for statistical analysis in order to account for drop-outs during the observation period. Results: Heart rate and norepinephrine requirements decreased while MAP increased in both groups. Patients receiving AVP at 0.067IU/min required less norepinephrine (P=0.006) than those infused with AVP at 0.033IU/min. Arterial lactate and base deficit decreased while arterial pH increased in both groups. During the observation period, AVP plasma levels increased in both groups (both P<0.001), but were higher in the 0.067IU/min group (P<0.001) and in patients on concomitant hydrocortisone. The rate of adverse events and intensive care unit mortality was comparable between groups (0.033IU/min, 52%; 0.067IU/min, 52%; P=1). Conclusions: A supplementary AVP infusion of 0.067IU/min restores cardiovascular function in patients with advanced vasodilatory shock more effectively than AVP at 0.033IU/mi

The association between body-mass index and patient outcome in septic shock: a retrospective cohort study

Zusammenfassung: HINTERGRUND: Es bestehen keine Daten über die Assoziation zwischen dem Body Mass Index (BMI) bzw. BMI Kategorien und der Mortalität von septischen Schock-patienten. METHODEN: Die Datenbank einer interdisziplinären Intensivstation wurde retrospektiv nach erwachsenen Patienten mit septischem Schock durchsucht. Von allen Patienten wurde der BMI, demographische, klinische und laborchemische Parameter gemeinsam mit Outcomevariabeln dokumentiert. Die Studienpatienten wurden wie folgt anhand des BMI kategorisiert: BMI 30 kg/m2, Fettleibigkeit. Bivariate und multivariate logistische Regressionsmodelle wurden verwendet, um den Zusammenhang zwischen dem BMI und Outcome-variabeln zu untersuchen. RESULTATE: 301 septische Schockpatienten wurden identifiziert. Der BMI war bivariat mit der Mortalität auf der Intensivstation assoziiert (OR, 0,91; 95% CI, 0,86-0,98; p = 0,007). Es gab keine signifikante Assoziation zwischen dem BMI und der Mortalität auf der Intensivstation. Allerdings waren höhere BMI Werte trendmässig mit einer niedrigeren Intensivstations-mortalität assoziiert (OR, 0,93; 95% CI, 0,86-1,01; p = 0,09). Während übergewichtige (OR, 0,43; 95% CI, 0,19-0,98; p = 0,04) und fettleibige (OR, 0,28; 95% CI, 0,08-0,93; p = 0,04) Patienten ein unabhängig niedrigeres Risiko auf der Intensivstation zu versterben hatten als normalgewichtige Patienten, gab es keinen Unterschied im Sterberisiko zwischen normal- und untergewichtigen Patienten (p = 0,22). Ein hoher BMI war unabhängig mit einer geringen Häufigkeit eines akutem Deliriums (p = 0,04) und einer geringeren Intensivwieder-aufnahmerate (p = 0,001), aber mit mehr Harnwegsinfektionen (p = 0,02) assoziiert. SCHLUSSFOLGERUNG: Bis zu einem BMI von 50 kg/m2 scheint keine Assoziation zwischen BMI und schlechterem Überleben auf der Intensivstation oder im Krankenhaus bei septischen Schockpatienten zu bestehen. Im Gegenteil, hohe BMI Werte könnten sogar das Risiko am septischen Schock zu versterben reduziere

The association between body-mass index and patient outcome in septic shock: a retrospective cohort study

It is unknown whether body-mass index (BMI) and commonly defined BMI categories are associated with mortality in patients with septic shock

Essential versus accessory aspects of cell death: recommendations of the NCCD 2015

Cells exposed to extreme physicochemical or mechanical stimuli die in an uncontrollable manner, as a result of their immediate structural breakdown. Such an unavoidable variant of cellular demise is generally referred to as ‘accidental cell death’ (ACD). In most settings, however, cell death is initiated by a genetically encoded apparatus, correlating with the fact that its course can be altered by pharmacologic or genetic interventions. ‘Regulated cell death’ (RCD) can occur as part of physiologic programs or can be activated once adaptive responses to perturbations of the extracellular or intracellular microenvironment fail. The biochemical phenomena that accompany RCD may be harnessed to classify it into a few subtypes, which often (but not always) exhibit stereotyped morphologic features. Nonetheless, efficiently inhibiting the processes that are commonly thought to cause RCD, such as the activation of executioner caspases in the course of apoptosis, does not exert true cytoprotective effects in the mammalian system, but simply alters the kinetics of cellular demise as it shifts its morphologic and biochemical correlates. Conversely, bona fide cytoprotection can be achieved by inhibiting the transduction of lethal signals in the early phases of the process, when adaptive responses are still operational. Thus, the mechanisms that truly execute RCD may be less understood, less inhibitable and perhaps more homogeneous than previously thought. Here, the Nomenclature Committee on Cell Death formulates a set of recommendations to help scientists and researchers to discriminate between essential and accessory aspects of cell death

Identification of novel small molecules that inhibit STAT3-dependent transcription and function

Activation of Signal Transducer and Activator of Transcription 3 (STAT3) has been linked to several processes that are critical for oncogenic transformation, cancer progression, cancer cell proliferation, survival, drug resistance and metastasis. Inhibition of STAT3 signaling has shown a striking ability to inhibit cancer cell growth and therefore, STAT3 has become a promising target for anti-cancer drug development. The aim of this study was to identify novel inhibitors of STAT-dependent gene transcription. A cellular reporter-based system for monitoring STAT3 transcriptional activity was developed which was suitable for high-throughput screening (Z’ = 0,8). This system was used to screen a library of 28,000 compounds (the ENAMINE Drug-Like Diversity Set). Following counter-screenings and toxicity studies, we identified four hit compounds that were subjected to detailed biological characterization. Of the four hits, KI16 stood out as the most promising compound, inhibiting STAT3 phosphorylation and transcriptional activity in response to IL6 stimulation. In silico docking studies showed that KI16 had favorable interactions with the STAT3 SH2 domain, however, no inhibitory activity could be observed in the STAT3 fluorescence polarization assay. KI16 inhibited cell viability preferentially in STAT3-dependent cell lines. Taken together, using a targeted, cell-based approach, novel inhibitors of STAT-driven transcriptional activity were discovered which are interesting leads to pursue further for the development of anti-cancer therapeutic agents

Allmännyttan och jämlikheten : Svensk bostadspolitik vid vägskäl?

Utmärkande för den svenska bostadspolitiken sedan 1945 är att den har varit generell, det vill säga riktat sig till alla i stället för till specifika grupper. De kommunala bostadsbolagen ‒ allmännyttan ‒ har varit en hörnsten i denna politik under mottot ”goda bostäder för alla”. Men i dag spretar allmännyttan runt om i landet. I vissa kommuner fungerar den som politiken avsett, medan den i andra kommuner snarare blivit en boendeform för hushåll med låga inkomster. Och i vissa kommuner existerar inte längre någon allmännytta eller så stängs låginkomsthushåll ute från de kommunala företagen genom höga inkomstkrav. I boken granskar bostadsforskaren Martin Grander allmännyttans och bostadsförsörjningens utveckling från 1940-talet fram till i dag. Analysen bygger på ett rikt empiriskt material som studier av historiska och samtida bostadspolitiska dokument, enkätundersökningar och intervjuer. Allmännyttan och bostadsförsörjningen i Malmö, Norrköping, Landskrona och Göteborg närstuderas och jämförs för att identifiera lokala skillnader. Författaren skisserar tre möjliga framtidsscenarier för den svenska bostadspolitiken och allmännyttans roll i denna: att fortsätta som i dag, att införa socialbostäder eller att återuppfinna den generella bostadspolitiken men med nödvändiga selektiva inslag

Den kommunala allmännyttan : Fyra motsägelser och vägval för framtidens bostadsförsörjning

I denna rapport närstuderas den svenska kommunala allmännyttiga bostadssektorn genom att fokusera på fyra samtida motsägelser som allmännyttan står inför. Rapporten föreslår också konturer för en utveckling av allmännyttan och svensk social bostadsförsörjning. I rapporten lägger författaren fram följande fyra motsägeler för allmännyttan: 1) hög nyproduktion men minskat bestånd, 2) en “dubbel selektivitet” som illustreras genom å ena sidan strikta tillträdeskrav och å andra sidan ökad residualisering, 3) en lokal variation som står i kontrast mot en idé om en sammanhållen nationell bostadsförsörjning och 4) motstridiga tendenser kring att samtidigt motverka och bidra till socioekonomisk segregation. För att komma tillrätta med de utmaningar som utkristalliseras från dessa utmaningar föreslår författaren en förstärkning av såväl generella som selektiva inslag i svensk bostadsförsörjning, bland annat ett reformerat bostadsbidrag, ett återuppfunnet investeringsstöd och förändringar i fördelningssystemet av hyresrätter