Infraestructures socials a Catalunya : eficiència en les cessions amb destí a equipament públic

El concepte "d'equipament" sorgeix en el moment en que es necessita designar d'una mateixa manera un seguit d'elements espaials que fins al moment estaven dispersos en la seva concepció i tractament: escoles, centres esportius, hospitals...cal la necessitat política del control social perquè n'aparegui un terme per a la seva designació. Aquesta necessitat d'equipar la col·lectivitat va unida al desenvolupament del "estat del benestar". L'estat del benestar arriba a Espanya amb la democràcia, així el concepte "necessitat" té un recorregut curt. Ho fa prou evident la mateixa designació terminològica. Així com a Anglaterra es disposa de dos termes per a indicar “necessitat”, need i necessity, (com a allò que es necessita i d'alló que es va mancat, respectivament), o en Italià bisogno i necesitá; és simptomàtic alhora que erroni disposar només d'un terme a casa nostra per indicar significats tant diferents. Aquestes desadequacions s'agreugen amb l'assentament de la democràcia, que ha portat a un relaxament en la prestació de serveis públics a Espanya, però sobretot a Catalunya. Es parteix de l'equívoc de que amb l'esforç realitzat als anys 70 per suplantar els dèficits deixats pel període dictatorial, s'han assolit uns nivells prou bons d'infraestructures socials que ara només cal mantenir. Resulta imprescindible analitzar l'escenari on es construeix l'equipament públic, per desmentir o –en cas contrari- demostrar, l'actual ruptura entre els serveis d'equipaments existents i les necessitats de la societat d'avui.Postprint (published version

What’s going on in my city? Recommender systems and electronic participatory budgeting

In this paper, we present electronic participatory budgeting (ePB) as a novel application domain for recommender systems. On public data from the ePB platforms of three major US cities – Cambridge, Miami and New York City–, we evaluate various methods that exploit heterogeneous sources and models of user preferences to provide personalized recommendations of citizen proposals. We show that depending on characteristics of the cities and their participatory processes, particular methods are more effective than others for each city. This result, together with open issues identified in the paper, call for further research in the area

Hegemonía y declive de un ciclo desarrollista ya destronado : urbanismo y construcción en España 1997-2007

Peer ReviewedPostprint (published version

A framework for analysing blockchain technology adoption: Integrating institutional, market and technical factors

The adoption of blockchain technologies require the consideration of a broad range of factors, over and above the predominantly technology focus of most current work. Whilst scholarly literature on blockchain technology is only beginning to emerge, majority are focused on the technicalities of the technology and tend to ignore the organizational complexities of adopting the technology. Drawing from a focused review of literature, this paper proposed a conceptual framework for adoption of blockchain technology capturing the complex relationships between institutional, market and technical factors. The framework highlights that varying outcomes are possible, and the change process is focal as this shapes the form blockchain applications take. Factors presented in the framework (institutional, market and technical) interact and mutually influence each other. The proposed framework can be used by organisations as a reference point for adopting blockchain applications and by scholars to expand, refine and evaluate research into blockchain technology

Exploring knowledge management perspectives in smart city research: a review and future research agenda

There is a growing body of literature calling for work on the emerging role of smart cities as information hubs and knowledge repositories. This article reviews the existing smart city literature and integrates knowledge management perspectives to provide an overview of future research directions. By demonstrating the multi-stakeholder relationships involved in smart city development, it takes a crucial step towards looking into the role of knowledge management in future smart city research. Eighty-two peer-reviewed publications were analyzed covering smart city studies in various research domains. The systematic review identifies five different themes: strategy and vision, frameworks, enablers and inhibitors, citizen participation, and benefits. These themes form the basis for developing a future research agenda focused on knowledge sharing and co-learning among cities via three research directions: socio-technical approaches, knowledge sharing perspectives and organizational learning capabilities. The paper also proposes a series of knowledge-driven policy recommendations to contribute towards the UN Sustainable Development Goals

Breu història del País d'Òc medieval i de la Catalunya moderna a través d'una família catalano-occitana

Aquest article-relat presenta quasi cinc-cents anys d’història d’un dels llinatges Marsal quehi ha a Catalunya i a Occitània doncs el cognom Marsal es troba en aquests dos territorisaixí com en d’altres amb antecedents romans. Etimològicament, Marsal ve del llatí Martialis,que vol dir ‘guerrer’. El llinatge Marsal que aquí s’explica té els seus orígens, fins on s’hapogut saber, a Occitània. Fugint de la tornada del feudalisme opressor resultat de lesGuerres de Religió franceses, els nostres avantpassats occitans van venir a Catalunya, primera Pontils, on el feudalisme no es deixava sentir gaire; després a Aguiló, i finalment a Tous,on encara som avui, tot i que una mica més escampats o, millor dit, escampades, queno pas al principi, doncs avui el cognom Marsal d’aquest llinatge s’escriu en femení, peròaixò no voldrà dir pas que s’acabi aquí

Cryptourbanomics: A Method to Boost Urban Sustainability with Blockchain Technology

Cryptourbanomics puts forward the idea that there are forces and capital in our society that cannot be dismissed or neglected but that the System (understood as the Establishment or Status-quo) has failed to acknowledge or been unable to address. These social forces have strong ideological, cultural, or identity components, sometimes related to an unrealized Right to the City (Lefèvre, 1968). The social capital behind those forces are often citizens who gave up—the so-called drop-outs because they lost their faith in the System and prefer living in their own world. Blockchain is the technology that empowers these unheard social forces and capital. However, blockchain will remain as an Anti-System technology until it finds a fit within the Establishment until the Status-quo acknowledges and ushers it. Cryptourbanomics is a novel method that brings into the blockchain those societal challenges that the System leaves unsolved. And because today’s societal challenges mostly take place in urban environments, the Cryptourbanomics method focuses on the overall urban sustainability and analyses them with a blockchain lens. The Cryptourbanomics method includes an array of blockchain tools to tackle legacy societal challenges yet unsolved by the System with a more decentralised, distributed, transparent and neutral approach. This paper shows how the Cryptourbanomics method can help deliver on Urban Sustainability by shifting powers, from the Establishment to Communities, and it showcases this with a use case within the Right to the City, that is the Right to Work

Clúster lúdic cultural al parc agrícola de Sant Martí de Tous: els espais agrícoles en el context dels espais verds

Tractament del territori amb la construcció de les infrastructures necessàries per a la practica agrícola i de lleure (circulacions peatonals i amb bicicleta) i proposta d'intervenció en una masia de l'entorn com a centre formatiu-residencial agrari

Clúster lúdic cultural al parc agrícola de Sant Martí de Tous: els espais agrícoles en el context dels espais verds

Tractament del territori amb la construcció de les infrastructures necessàries per a la practica agrícola i de lleure (circulacions peatonals i amb bicicleta) i proposta d'intervenció en una masia de l'entorn com a centre formatiu-residencial agrari

Infraestructures socials a Catalunya : eficiència en les cessions amb destí a equipament públic

El concepte "d'equipament" sorgeix en el moment en que es necessita designar d'una mateixa manera un seguit d'elements espaials que fins al moment estaven dispersos en la seva concepció i tractament: escoles, centres esportius, hospitals...cal la necessitat política del control social perquè n'aparegui un terme per a la seva designació. Aquesta necessitat d'equipar la col·lectivitat va unida al desenvolupament del "estat del benestar". L'estat del benestar arriba a Espanya amb la democràcia, així el concepte "necessitat" té un recorregut curt. Ho fa prou evident la mateixa designació terminològica. Així com a Anglaterra es disposa de dos termes per a indicar “necessitat”, need i necessity, (com a allò que es necessita i d'alló que es va mancat, respectivament), o en Italià bisogno i necesitá; és simptomàtic alhora que erroni disposar només d'un terme a casa nostra per indicar significats tant diferents. Aquestes desadequacions s'agreugen amb l'assentament de la democràcia, que ha portat a un relaxament en la prestació de serveis públics a Espanya, però sobretot a Catalunya. Es parteix de l'equívoc de que amb l'esforç realitzat als anys 70 per suplantar els dèficits deixats pel període dictatorial, s'han assolit uns nivells prou bons d'infraestructures socials que ara només cal mantenir. Resulta imprescindible analitzar l'escenari on es construeix l'equipament públic, per desmentir o –en cas contrari- demostrar, l'actual ruptura entre els serveis d'equipaments existents i les necessitats de la societat d'avui