Actualización de las categorías de amenaza para la flora vascular de Andorra

Desde la publicación en el año 2008 de la Check-list i Llista vermella de la flora d’Andorra, el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) ha ido realizando un seguimiento anual por ambientes de algunos de los taxones más amenazados a nivel nacional. Durante este estudio también se han recogido datos poblacionales y su estado de conservación con el objetivo de conseguir una información completa para la reevaluación de las categorías de amenaza. En este trabajo se presentan nuevas citas de 50 especies amenazadas de Andorra localizadas entre los años 2012 y 2015 y, cuando ha sido necesario, se ha cambiado la categoría según criterios de la UICN.Since the Check-list i Llista vermella de la flora d’Andorra publication in 2008, the Snow and Mountain Research Center of Andorra (CENMA) has been carrying out an annual plant monitoring by environments for some of the most threatened taxon at a national level. During this study we have collected population data and its state of preservation, with the goal of reaching complete information for the evaluation of threatened categories. In this paper we report new data concerning 50 threatened species in Andorra, found during the years 2012 and 2015. When it has been possible we have changed the Red List category following UICN criteria

PHYLOPYR: The genetic information of Pyrenean plants accessible to society

Póster presentado en el IV Simposio Anual de la Sociedad Española de Botánica, Universidad de León, 17-18 de noviembre de 202

PHYLOPYR: The genetic information of Pyrenean flowering plants accessible worldwide

Póster presentado en el XX International Botanical Congress. Madrid, 21-27 julio 202

The future distribution of wetland birds breeding in Europe validated against observed changes in distribution

Wetland bird species have been declining in population size worldwide as climate warming and land-use change affect their suitable habitats. We used species distribution models (SDMs) to predict changes in range dynamics for 64 non-passerine wetland birds breeding in Europe, including range size, position of centroid, and margins. We fitted the SDMs with data collected for the first European Breeding Bird Atlas and climate and land-use data to predict distributional changes over a century (the 1970s-2070s). The predicted annual changes were then compared to observed annual changes in range size and range centroid over a time period of 30 years using data from the second European Breeding Bird Atlas. Our models successfully predicted ca. 75% of the 64 bird species to contract their breeding range in the future, while the remaining species (mostly southerly breeding species) were predicted to expand their breeding ranges northward. The northern margins of southerly species and southern margins of northerly species, both, predicted to shift northward. Predicted changes in range size and shifts in range centroids were broadly positively associated with the observed changes, although some species deviated markedly from the predictions. The predicted average shift in core distributions was ca. 5 km yr(-1) towards the north (5% northeast, 45% north, and 40% northwest), compared to a slower observed average shift of ca. 3.9 km yr(-1). Predicted changes in range centroids were generally larger than observed changes, which suggests that bird distribution changes may lag behind environmental changes leading to 'climate debt'. We suggest that predictions of SDMs should be viewed as qualitative rather than quantitative outcomes, indicating that care should be taken concerning single species. Still, our results highlight the urgent need for management actions such as wetland creation and restoration to improve wetland birds' resilience to the expected environmental changes in the future

Declining population trends of European mountain birds

Mountain areas often hold special species communities, and they are high on the list of conservation concern. Global warming and changes in human land use, such as grazing pressure and afforestation, have been suggested to be major threats for biodiversity in the mountain areas, affecting species abundance and causing distribution shifts towards mountaintops. Population shifts towards poles and mountaintops have been documented in several areas, indicating that climate change is one of the key drivers of species' distribution changes. Despite the high conservation concern, relatively little is known about the population trends of species in mountain areas due to low accessibility and difficult working conditions. Thanks to the recent improvement of bird monitoring schemes around Europe, we can here report a first account of population trends of 44 bird species from four major European mountain regions: Fennoscandia, UK upland, south-western (Iberia) and south-central mountains (Alps), covering 12 countries. Overall, the mountain bird species declined significantly (-7%) during 2002-2014, which is similar to the declining rate in common birds in Europe during the same period. Mountain specialists showed a significant -10% decline in population numbers. The slope for mountain generalists was also negative, but not significantly so. The slopes of specialists and generalists did not differ from each other. Fennoscandian and Iberian populations were on average declining, while in United Kingdom and Alps, trends were nonsignificant. Temperature change or migratory behaviour was not significantly associated with regional population trends of species. Alpine habitats are highly vulnerable to climate change, and this is certainly one of the main drivers of mountain bird population trends. However, observed declines can also be partly linked with local land use practices. More efforts should be undertaken to identify the causes of decline and to increase conservation efforts for these populations.Peer reviewe

The future distribution of wetland birds breeding in Europe validated against observed changes in distribution

Publisher Copyright: © 2022 The Author(s). Published by IOP Publishing Ltd.Wetland bird species have been declining in population size worldwide as climate warming and land-use change affect their suitable habitats. We used species distribution models (SDMs) to predict changes in range dynamics for 64 non-passerine wetland birds breeding in Europe, including range size, position of centroid, and margins. We fitted the SDMs with data collected for the first European Breeding Bird Atlas and climate and land-use data to predict distributional changes over a century (the 1970s-2070s). The predicted annual changes were then compared to observed annual changes in range size and range centroid over a time period of 30 years using data from the second European Breeding Bird Atlas. Our models successfully predicted ca. 75% of the 64 bird species to contract their breeding range in the future, while the remaining species (mostly southerly breeding species) were predicted to expand their breeding ranges northward. The northern margins of southerly species and southern margins of northerly species, both, predicted to shift northward. Predicted changes in range size and shifts in range centroids were broadly positively associated with the observed changes, although some species deviated markedly from the predictions. The predicted average shift in core distributions was ca. 5 km yr-1 towards the north (5% northeast, 45% north, and 40% northwest), compared to a slower observed average shift of ca. 3.9 km yr-1. Predicted changes in range centroids were generally larger than observed changes, which suggests that bird distribution changes may lag behind environmental changes leading to 'climate debt'. We suggest that predictions of SDMs should be viewed as qualitative rather than quantitative outcomes, indicating that care should be taken concerning single species. Still, our results highlight the urgent need for management actions such as wetland creation and restoration to improve wetland birds' resilience to the expected environmental changes in the future.Peer reviewe

Anàlisi digital d'imatges de formes eritrocitàries anòmales

Un total de 300.000 nens neixen cada any al món amb una hemoglobinopatia major, inclosa l’Hemoglobinopatia S (HbS), que constitueix una de les alteracions genètiques més freqüents en determinats països. Aquesta alteració es caracteritza per una anomalia en la morfologia dels eritròcits (glòbuls vermells), i doncs, la identificació automàtica de les formes eritrocitàries anòmales pot contribuir a la seva detecció i diagnòstic. Es desenvolupa un mètode de classificació automàtica de drepanòcits o “sickle cells” en frotis de sang perifèrica (SP) mitjançant mètodes de processament digital d’imatges. S’inclou la implementació de descriptors per la identificació de les formes eritrocitàries anòmales, característiques d’aquesta entitat. S’inclouen un total de 20 frotis de SP tenyits amb la tècnica May Grünwald-Giemsa (MGG) i procedents de set pacients diagnosticats d’anèmia falciforme. S’analitzen un total de 320 imatges d’hematies a 1000 augments, obtingudes mitjançant el microscopi Olympus BX43 i la càmera digital Olympus DP73. Pel processament i segmentació s’utilitza el programa MATLAB. L’anàlisi de característiques permet seleccionar aquelles més rellevants per diferenciar els drepanòcits dels grups normals i reticulòcits. Així doncs, el disseny elaborat permet discriminar els drepanòcits, i es considera un sistema capaç de contribuir en la detecció, quantificació i diagnòstic de la HbS utilitzant microscòpia digital

Anàlisi digital d'imatges de formes eritrocitàries anòmales

Un total de 300.000 nens neixen cada any al món amb una hemoglobinopatia major, inclosa l’Hemoglobinopatia S (HbS), que constitueix una de les alteracions genètiques més freqüents en determinats països. Aquesta alteració es caracteritza per una anomalia en la morfologia dels eritròcits (glòbuls vermells), i doncs, la identificació automàtica de les formes eritrocitàries anòmales pot contribuir a la seva detecció i diagnòstic. Es desenvolupa un mètode de classificació automàtica de drepanòcits o “sickle cells” en frotis de sang perifèrica (SP) mitjançant mètodes de processament digital d’imatges. S’inclou la implementació de descriptors per la identificació de les formes eritrocitàries anòmales, característiques d’aquesta entitat. S’inclouen un total de 20 frotis de SP tenyits amb la tècnica May Grünwald-Giemsa (MGG) i procedents de set pacients diagnosticats d’anèmia falciforme. S’analitzen un total de 320 imatges d’hematies a 1000 augments, obtingudes mitjançant el microscopi Olympus BX43 i la càmera digital Olympus DP73. Pel processament i segmentació s’utilitza el programa MATLAB. L’anàlisi de característiques permet seleccionar aquelles més rellevants per diferenciar els drepanòcits dels grups normals i reticulòcits. Així doncs, el disseny elaborat permet discriminar els drepanòcits, i es considera un sistema capaç de contribuir en la detecció, quantificació i diagnòstic de la HbS utilitzant microscòpia digital

Actualización de la checklist de la flora vascular de Andorra

We update the checklist of vascular plants of Andorra. With information of personal studies of the authors, 14 new taxa have been added for the Principality of Andorra to the current checklist, being 1.608 taxa at present. With the available information, we classified the new records into the IUCN's threat categories.Presentamos nuevos datos para la actualización de la checklist de la flora vascular de Andorra, derivados de diversos estudios de campo. Con la información de trabajos de ambos autores, se añaden 14 nuevos taxones, aumentando la cifra total de taxones del Principado hasta los 1.608. Con la información disponible, se catalogan las nuevas especies en la categoría pertinente de la UICN para la lista roja del Principado

La genciana groga: propietats antioxidants i experiment s de cultiu a Andorra

La genciana groga és una planta de grans dimensions que es troba de forma natural als prats del Principat. Té unes vistoses flors grogues però, sobretot, és coneguda per les seves propietats medicinals i gastronòmiques. Fins ara, l’explotació i la recol·lecció que se’n fa és en estat natural, cosa que està fent minvar les poblacions silvestres. Estudis farmacèutics al llarg dels anys han descrit la presència en aquesta planta de diversos composts químics, com els polifenols, que tenen un alt poder antioxidant, o composts amargs, que s’han utilitzat per a la creació de begudes digestives. Per millorar el coneixement agrícola d’aquesta planta, el CENMA va col·laborar l’any 2012 en un projecte transfronterer, juntament amb entitats catalanes i navarreses, amb l’objectiu d’entendre i millorar el cultiu controlat de genciana groga. Amb l’article que us presentem a continuació, resoldrem la vostra curiositat sobre totes aquestes propietats i processos relacionats amb la genciana groga.Postprint (published version