Genome-Wide SNP-genotyping array to study the evolution of the human pathogen Vibrio vulnificus Biotype 3

Vibrio vulnificus is an aquatic bacterium and an important human pathogen. Strains Of V. vulnificus are classified into three different biotypes. The newly emerged biotype 3 has been found to be clonal and restricted to Israel. In the family Vibrionaceae , horizontal gene transfer is the main mechanism responsible for the emergence of new pathogen groups. To better understand the evolution of the bacterium, and in particular to trace the evolution of biotype 3, we performed genome-wide SNP genotyping of 254 clinical and environmental V. vulnificus isolates with worldwide distribution recovered over a 30-year period, representing all phylogeny groups. A custom single-nucleotide polymorphism (SNP) array implemented on the Illumina GoldenGate platform was developed based on 570 SNPs randomly distributed throughout the genome. In general, the genotyping results divided the V. vulnificus species into three main phylogenetic lineages and an additional subgroup, clade B, consisting of environmental and clinical isolates from Israel. Data analysis suggested that 69% of biotype 3 SNPs are similar to SNPs from clade B, indicating that biotype 3 and clade B have a common ancestor. The rest of the biotype 3 SNPs were scattered along the biotype 3 genome, probably representing multiple chromosomal segments that may have been horizontally inserted into the clade B recipient core genome from other phylogroups or bacterial species sharing the same ecological niche. Results emphasize the continuous evolution of V. vulnificus and support the emergence of new pathogenic groups within this species as a recurrent phenomenon. Our findings contribute to a broader understanding of the evolution of this human pathogen

La muséification du regard. La boîte d'arts graphiques du musée du quai Branly

En novembre 2012, le musée du quai Branly a inauguré, sur le plateau des collections, une nouvelle salle ou Boîte dédiée aux collections d"arts graphiques et à la photographie : des créations issues essentiellement du musée de l"Homme et du musée des Arts d"Afrique et d"Océanie, et étoffées par le biais de nouvelles acquisitions. L"objectif de cet espace consiste à présenter ce patrimoine d"exception, méconnu du public, au travers d"accrochages d"une durée de trois à quatre mois, dont ce portfolio retrace l"historique

Comparing different profiles to characterize the atmosphere for three MODIS TIR bands

Accurate Land surface temperature (LST) retrievals from sensors aboard orbiting satellites are dependent on the corresponding atmospheric correction, especially in the Thermal InfraRed (TIR) spectral domain (8-14 µm). To remove the atmospheric effects from at-sensor measured radiance in the TIR range it is needed to characterize the atmosphere by means of three specific variables; the upwelling path and the hemispherical downwelling radiances plus the atmospheric transmissivity. Those variables can be derived from the previous knowledge of vertical atmospheric profiles of air temperature and relative humidity at different geo-potential heights and pressures. In this work, the above mentioned atmospheric variables were analyzed for three specific weather station site located in Spain, at three different altitudes. These variables were calculated with atmospheric profiles retrieved from three different sources; The National Centers for Environmental Prediction (NCEP) web-tool atmospheric profiles calculator, the MODIS (MOD07) product and the radiosoundings available on the web of the University of Wyoming (WYO), which are launched by the Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET), in the particular case of Spain. Atmospheric profiles from 2010 to 2013 were obtained to carry out the present study. Results from comparison of these three different atmospheric profiles show that the NCEP profiles characterize the atmosphere in a better manner than MOD07. Average results values of the three MODIS spectral bands 29, 31 and 32 show a BIAS of 0.06 Wm-2µm-1sr-1 and RMSE of ±0.2 Wm-2µm-1sr-1 for upwelling radiance, a BIAS of 0.13 Wm-2µm-1sr-1 and RMSE of ±0.3 Wm-2µm-1sr-1 for the donwelling radiance and a BIAS of -0.008 and RMSE of ±0.03 for the atmospheric transmissivity. In terms of simulated LST, these errors yield a deviation of ±0.9 K when applying a single-channel method

Agustí Bartra i la negritud

El poeta Agustí Bartra (1908-1982) va ser traductor d’alguns dels poetes neoafricans més importants del segle xx. El present treball vol incidir en les reflexions que, a propòsit d’aquestes traduccions, ens ajuden a configurar la poètica del mateix Bartra. Temes tan centrals com la funcionalitat de la poesia, el seu caràcter soteriològic, el paper del mite o del temps, són presents en Bartra com en alguns dels poetes de la negritud. Més enllà d’un interès antropològic, una efusió exòtica o revolucionària, Bartra acara la poesia neoafricana des de la seva exemplaritat, i supera, d’aquesta manera, els tractaments asimètrics, paternalistes o merament ideològics d’alguns dels qui, des d’Occident, s’hi havien aproximat. La recerca per part de Bartra d’una poètica humanista troba en la negritud una referència ineludible

Durability of solvent-free one-step self-etch adhesive under simulated intrapulpal pressure

Background: There are different solvents presented in simplified adhesives. Bond-1 SF has been developed, which contains neither water nor organic solvents, in order to eliminate technical issues in terms of evaporation of solvents and concerns for the durability of resin-dentin bond. Thus this study was conducted to evaluate the microtensile bond strength (μTBS) of solvent-free and ethanol-based one-step self-etch adhesives to dentin under simulated intrapulpal pressure (IPP). Material and Methods: Occlusal surfaces of human molars were prepared to expose mid-dentin depth. Bond-1SF Solvent-Free SE [SF] and Adper TM easy one [AE] adhesives were applied on dentin specimens. Resin composite build up was done in increments. Then specimens were stored under simulated IPP 20 mmHg, immersed in artificial saliva at 37 ºC for 24 hours (24h) and 6 months (6m). Specimens were sectioned into sticks of (1 mm²) to be tested for (μTBS) using a universal testing machine. Both fractured sections of each stick were inspected using a stereomicroscope at 40× magnification to determine the mode of failure. Data were statistically analyzed by Two- way ANOVA of Variance. Results: There was no statistically significant difference between the mean μTBS of both [SF] and [AE] adhesives at both aging periods, 24h and 6m ( p < 0.1103) and ( p < 0.7148) respectively. Only for [AE] there was statistical significance for aging periods ( p < 0.0057*). The most represented mode of failure were adhesive failure at tooth side. Conclusions: Under simulated IPP solvent-free adhesive [SF] had comparable performance as ethanol-based adhesive [AE] when bonded to dentin substrate

Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic

En aquest treball es mira de contribuir a objectivar el concepte de neologia sintàctica, de manera que pugui ser un recurs classificatori operatiu. La proposta és utilitzar l’expressió neologisme sintàctic per referir-nos als canvis de règim verbal que no són concomitants amb canvis semàntics (ja que llavors haurem de parlar de neologisme semàntic), i que tampoc concorren amb altres procediments neològics. En aquest sentit, un neologisme sintàctic no és un neologisme lèxic, una paraula nova, com sí que ho són els neologismes semàntics. Quan diem que el neologisme sintàctic exclou el canvi semàntic, però, no ens referim al significat relacionat amb les propietats estructurals de tipus temàtic i aspectual que determinen les diverses alternances sintàctiques regulars dels verbs i que els agrupen en classes sintàctiques. Així, l’aparició de l’alternant causatiu transitiu en un verb inacusatiu que no tenia aquest alternant il·lustra un cas de neologia sintàctica. La neologia sintàctica, doncs, reclassifica verbs, però no crea verbs nous. A més, pot fer adquirir a un verb una alternança que el col·loca fora de les classes establertes. Llavors ens acostem a l’àmbit del canvi sintàctic

Vicent Garcia, poeta europeu

Després de repassar la bibliografia crítica i els textos poètics derivats, es procedeix a l’anàlisi d’un conegut sonet de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona (1578/1579-1623): «A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil», que comença «Ab una pinta de marfil polia», en què l’autor mostra una habilitat poètica excepcional. S’insereix després el text en el seu context estètic i històric, el barroc europeu, i finalment se’l compara amb una sèrie de sonets equivalents, sobre el mateix motiu, produïts per autors castellans, portuguesos, italians i francesos. S’hi conclou que el de Garcia és molt original, tot i la forta codificació de la sèrie, de manera que no s’inscriu en cap dels dos models tipològics que enquadren la resta (excepte el del francès Malleville, que pertany al mateix model de Garcia), alhora que mostra la personalitat poètica de l’autor enfront dels autors coetanis. En apèndix, s’hi inclou un conjunt de sonets sobre el mateix motiu, distribuïts en funció del model tipològic al qual pertanyen: un d’atribució dubtosa —anterior al 1580—, un atribuït a Camões, dos de Lope, dos de Góngora, dos de Villamediana, un de Gian Battista Marino, un de Girolamo Fontanella i un de Claude Malleville

Dades per a l'anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil

El camp de la literatura per a infants i joves reclama habitualment dades objectives que permeten avaluar el tipus de relat amb el qual ha de treballar l’editor, el traductor, el bibliotecari, el gestor cultural o el professional de la mediació educativa o cultural. Per tant, la transformació d’un relat en objecte epistemològic és el primer esglaó imprescindible per als professionals de la mediació o de la gestió cultura

Cone beam computed tomographic analysis of maxillary premolars and m olars to detect the relationship between periapical and marginal bone loss and mucosal thickness of maxillary sinus

Background: This study assessed the relationship between mucosal thickness (MT) of the maxillary sinus and periodontal bone loss (PBL) and periapical condition of related teeth. We also aimed to identify the association between root apices and the inferior wall of the maxillary sinus using Cone beam computed tomography (CBCT). Material and Methods: In this study, CBCT images of 205 patients with 410 maxillary sinuses were examined, retrospectively. A total of 582 maxillary molars and 587 premolars were observed. The relationship of each root with maxillary sinus and apical lesions of these roots were classified, PBL was examined and the situations of adjacent teeth were estimated. The effect of these conditions on sinus mucosal thickness (MT) was evaluated. Results: There was a significant correlation between MT of maxillary sinus and both PBL and age (r = 0.52, p =0.000 and r = 0.111, p = 0.002, respectively). The frequency of MT increased as the severity of apical lesion enlarged. A positive correlation was found between MT and degree of PBL and periapical lesions. To reveal the association between MT and pulpoperiapical condition bivariate correlation was done and a significant relationship between the pulpoperiapical condition and MT was found (r = 0.17, p =0.000). Conclusions: This retrospective study showed that MT of the maxillary sinus was common among patients with PBL and MT was significantly associated with PBL and apical lesions. The relationship of maxillary sinus to adjacent teeth had also positive correlation with MT. CBCT imaging enabled better evaluation of maxillary sinus, posterior teeth and surrounding structures compared to other imaging tool

El teatre català del segle XIX i la realitat catalana de l'època

El meu propòsit en escriure aquest article era plantejar com el teatre català del segle xix configurava un model de realitat fruit de les complexes relacions entre les necessitats d’un auditori sociològicament delimitat i la voluntat d’alguns autors com Frederic Soler d’articular una imatge del país en què aquestes classes es veiessin representades. Al llarg del segle, doncs, l’horitzó d’expectatives de pÚblic Català s’anà configurant a través d’una oferta que responia a una demanda més o menys explícita d’obres que servissin per a les funcions cohesionadores del grup social majoritari a les platees del país: les classes menestrals. Si els autors acabaven definint un sistema simbòlic que podia representar la realitat era bàsicament perquè el teatre en català estava molt lligat a la realitat contemporània immediata, bé a través del reflex directe com en les obres d’actualitat de Jaume Piquet, bé amb el recurs a la distanciació històrica o de clixés costumistes com en el cas de Soler. A la llarga, el model de realitat iteraturitzable consolidat s’hagué d’enfrontar a les demandes del realisme literari de configurar una altra convenció del real