Moviments socials i comunicació al País Valencià (1991-2011)

El tractament de la comunicació en la mobilització social ha estat tractat en la teoria sociològica de manera constant però molt poques vegades ha estat considerat un aspecte central. Per la seua banda els enfocaments teòrics centrats en la comunicació solen tractar la comunicació en els seus efectes en els públics. Les teories crítiques al respecte, se centraran en la capacitat dels mitjans per produir desmobilització. Aquest treball se centra en un període concret caracteritzat per una alta volatilitat social al País Valencià, entre 1991, quan l'ajuntament de la capital passa a mans de la dreta, i 2011, any en què es produeixen les mobilitzacions massives del "15M". Amb l'estudi empíric d'aquest període es pretén constatar com la comunicació és un element central de la mobilització social, especialment en un contest sociohistòric que alguns autors de referència anomenen "societat de la informació". Així, en la primera part del treball es fa una repassada pels principals treballs teòrics que han treballat l'acció social, fent un tractament especial d'aquells que han destacat el paper de la comunicació social en la seua activació, el seu funcionament i la seua potència. De cadascuna de les contribucions més interessants s'han extret elements de valor amb els que finalment s'ha proposat una aproximació teòrica al fenomen que estudiem. Per tal de validar la seua oportunitat s'ha treballat empíricament en la segona part sobre l'escenari esmentat. S'ha realitzat un recorregut històric de les mobilitzacions i de l'ús que han fet de la comunicació les organitzacions, s'ha realitzat una anàlisi dels mitjans alternatius al País Valencià en l'època tractada i, finalment, s'ha realitzat una anàlisi dels discursos tant de treballadors de mitjans de comunicació convencional públics i privats, de participants de mitjans alternatius i també dels propis sectors actius de les organitzacions mobilitzades, mitjançant entrevistes semiestructurades. Les conclusions van en la direcció de reclamar una major valoració del paper de la comunicació, sobretot en la mesura que ens endinsem en l'anomenada societat de la informació, tant des de la perspectiva de l'estructura d'oportunitats mediàtiques, com de la mobilització de recursos comunicatius i també de les identitats col·lectives cibernètiques

Youth policy adaptation in the spanish rural context: a case of study of youth policy programs

This article aims to describe a series of policies concerning Spanish youth and their degree of adaptation to Spanish rural areas in terms of the key elements of social dynamics in Spain's rural areas. It considers some of the general youth policies being implemented, and identifies those which appear to be closer to these specific territories. After discussing these policies, it is clear that, on the one hand, there is a lack of flexibility and adaptation to the particular circumstances of rural areas. However, on the other hand, it is also possible to cautiously point out some policies which do indeed propose more appropriate actions for rural areas, as well as observe pilot experiences and partnerships between NGOs and the administration that not only have some outstanding elements, but also the potential to stretch into the futur

Festivals in the territory and access to culture. Analysis of cultural festivals as an element of territorial development in the province of Castellón

Este artículo plantea una radiografía sobre el fenómeno de los festivales en un ámbito territorial de fuertes contrastes tanto demográficos como en nivel de desarrollo en la provincia de Castellón. El objetivo es, pues, observar las posibles implicaciones que puede tener la distribución de eventos culturales característicos de la actualidad como son los festivales en las áreas rurales del territorio. Así, nos preguntamos sobre las tendencias en cuanto a festivales culturales en la zona y cuáles son los ámbitos artísticos más programados. Pero también se tratará de observar la naturaleza más comercial o social de los festivales culturales. Con estas y otras variables registradas sobre los festivales, abordaremos la incidencia que pueden tener dichos festivales sobre la sostenibilidad de los territorios más vulnerables. Para ello se ha llevado a cabo un trabajo de búsqueda de información sobre los festivales culturales celebrados durante el año 2018 en la provincia de Castellón, registrando 152 festivales.This article presents a radiography of the phenomenon of festivals in a territorial area of strong contrasts both demographic and about the level of development: the province of Castellón. The objective is, therefore, to observe the possible implications that the distribution of current characteristic cultural events such as festivals with the emphasis placed on the rural areas of the territory may have. Thus, we wonder about the trends in terms of cultural festivals in the area and what are the most scheduled artistic fields. But it will also try to observe the more commercial or social nature of cultural festivals. With these and other variables recorded on the festivals, we will address the impact that these festivals may have on the sustainability of vulnerable territories. To this end, a search for information has been carried out on cultural festivals held during 2018 in the province of Castellón, registering 152 festivals

Construcción social de lo rural y Nueva Ruralidad. Una aproximación al marco de interpretación de lo rural de agentes políticos y sociales

[EN] Rurality is being reduced to the phenomenon of depopulation, producing debates around proposals for action focused on a specific type of rurality. Mostly they are based on the conception of the rural as a space at the service of the functions assigned from the city. In this paper we analyze opposing discourses in the proposals, but these share the functional conception where part of the causes of depopulation may be found. We propose to assume another way of conceiving rurality as a social expression in a context of low demographic density, diverse and in continuous adaptation to the changing reality.[ES] La ruralidad está quedando reducida al fenómeno de la despoblación, produciendo debates en torno a propuestas de actuación centradas en un tipo de ruralidad concreta. Mayoritariamente se basan en la concepción de lo rural como un espacio al servicio de las funciones asignadas desde la ciudad. En este trabajo analizamos discursos enfrentados en las propuestas, pero que comparten la concepción funcional donde quizá se encuentren parte de las causas de la despoblación. Proponemos asumir otra forma de concebir la ruralidad como una expresión social en un medio de baja densidad demográfica, diverso y en continua adaptación a la realidad cambiante.Ginés Sánchez, X.; Querol Vicente, VA. (2019). Social construction of rurality and New Rurality. An approach to the interpretation framework of rurality by politicians and social agents. Economía Agraria y Recursos Naturales - Agricultural and Resource Economics. 19(1):37-57. https://doi.org/10.7201/earn.2019.01.03SWORD375719

New rurality and generation of social discourses from the productive sphere: shepherding meanings (Castellón, Spain)

Los espacios rurales resisten en variadas formas a la despoblación y aquellos que allí desarrollan -parcial o totalmente- sus vidas redefinen su posición en unos territorios de intensa movilidad. En este artículo se plantea cómo dicha redefinición ideológica genera discursos que construyen y contrastan el concepto de nueva ruralidad. Se analizan aquí los discursos de una serie de propuestas productivas del espacio rural de Castellón (España) definidas por sus rasgos como nueva ruralidad y que, expuestas en el seno de unas jornadas de reflexión y debate, apuntan hacia ideas emergentes que pueden aportar claves para las políticas de desarrollo rural.Rural spaces resist depopulation in various ways and those who develop, partially or totally, their lives redefine their position in territories of intense mobility. In this article, we propose how this ideological redefinition generates discourses that construct and contrast the concept of new rurality. The discourses of a series of productive proposals of the rural area of Castellón (Spain) are analyzed here, defined by their features as new rurality and that, exposed in a few days of reflection and debate conference, point towards emerging ideas that can contribute keys elements for the policies of rural development

Ciencia para la ciudadanía rural. Desarrollar el territorio de manera colaborativa

La relació de la ciència amb els espais rurals ha estat condicionada per les transformacions socials, la mateixa evolució de la ciutat i les diverses funcions que s’han adscrit a unes àrees sovint menystingudes socialment. Tanmateix, la capacitat de la ciència d’experimentar-se de baix cap a dalt, amb una mirada des del territori, té la potencialitat de contribuir de forma determinant a fer front als múltiples reptes que tenen les àrees rurals. Aquest és l’esperit del Fòrum de la Nova Ruralitat de les comarques del nord valencianes, una experiència en què la ciència ciutadana ha servit com a revulsiu mobilitzador en un territori greument despoblat

Ecological and physiological variance in T-cell mediated immune response in Cory's shearwaters

T-cell mediated immune response (CMI) hasbeen widely studied in relation to individual andfitness components in birds. However, few studieshave simultaneously examined individual and socialfactors and habitat-mediated variance in theimmunity of chicks and adults from the samepopulation and in the same breeding season. Weinvestigated ecological and physiological variancein CMI of male and female nestlings and adults in abreeding population of Cory's Shearwaters(Calonectrisdiomedea) in theMediterranean Sea. Explanatory variables includedindividual traits (body condition, carbon andnitrogen stable isotope ratios, plasma totalproteins, triglycerides, uric acid, osmolarity,β-hydroxy-butyrate, erythrocyte meancorpuscular diameter, hematocrit, andhemoglobin) and burrow traits(temperature, isolation, and physicalstructure). During incubation, immune responseof adult males was significantly greater than thatof females. Nestlings exhibited a lower immuneresponse than adults. Ecological and physiologicalfactors affecting immune response differed betweenadults and nestlings. General linear models showedthat immune response in adult males was positivelyassociated with burrow isolation, suggesting thatmales breeding at higher densities suffer immunesystem suppression. In contrast, immune response inchicks was positively associated with bodycondition and plasma triglyceride levels.Therefore, adult immune response appears to beassociated with social stress, whereas a trade-offbetween immune function and fasting capability mayexist for nestlings. Our results, and those fromprevious studies, provide support for anasymmetrical influence of ecological andphysiological factors on the health of differentage and sex groups within a population, and for theimportance of simultaneously considering individualand population characteristics in intraspecificstudies of immune response