El desig de ser en llibertat. Experiència laboral d'una jove universitària

No us negaré la barreja de sensacions que vaig tenir quan la Remei em va convidar a compartir la meva experiencia amb totes vosaltres. El reconeixement a la meva experiència, i a la meva veu, com una més que era autoritzada per a ser present en aquest passat i present de nombrar en femení la realitat, em va alegrar enormement Al mateix temps, però, se m'hi va unir I'angoixa de pensar que no podría aportar res, de no saber fer arribar tot el que he viscut, après i descobert. Aquesta angoixa em frenava a treballar de manera lliure i des del plaer la redacció de la ponència. Ho vaig estar reflexionant molt de temps fins que vaig adonar*me que el que estava vivint era també, encara que en un altre context, el que havia viscut en aquests sis anys de vida laboral i que pretenia explicar-vos. On era ara, a I'hora d'escriure, la meva llibertat de poder mostrar-me tal i com sento i sóc? Quin reconeixement feia a la meva experiència? On era el gest de nombrar·me des de mi ? Per que no m'autoritzava afer· ho

Entre converses: una recerca narrativa en pràctiques d'educació social

La investigació explora les pràctiques educatives en educació social. Tanmateix, transitar per les pràctiques educatives implica obrir-se a un món de gran complexitat. Per aquest motiu, la tesi està estructurada en tres parts que responen als tres eixos principals d'articulació tant del contingut com del procés d'investigació. La primera part "Obertura metodològica" està destinada a presentar el corpus principal que dóna sentit i forma a la tesi des del principi fins al final. El contingut versa … [+]entorn els dos grans pilars que han sostingut la recerca: les educadores i l'experiència investigadora. Cada un dels pilars provoca l'exposició més o menys explícita de les decisions metodològiques que he pres en el procés, sigui en el seu inici, sigui un cop iniciat el recorregut investigatiu. La centralitat de la metodologia no exclou la referència als aspectes epistemològics i ontològics de la investigació, ans al contrari. L'obertura metodològica em permet donar a conèixer des d'on, perquè i com investigo; quin sentit dono a la investigació, com l'he viscut i perquè ha pres, o ha anat prenent, la configuració resultant. "Al nus de les pràctiques", la segona part, consta de tres capítols en els quals presento i aprofundeixo els tres elements fonamentals que conflueixen en el centre del tema d'investigació: els elements teleològics i axiològics de l'educació social; els sabers que sostenen i circulen en les pràctiques; i les dimensions simbòlica, institucional i formativa de les pràctiques educatives. Els eixos de les pràctiques (sentits i destins de l'ofici de l'educació social, els sabers que sostenen les pràctiques i les pràctiques educatives incardinades en els contextos simbòlics i físics de les institucions) estan articulats tenint en compte les diferents dimensions de cadascun sense deixar de banda les múltiples combinacions que es donen entre ells, posant en evidència els vectors que en tot moment els travessen: el poder, la pràctica de la conversa i la dimensió política i simbòlica. El propòsit de recollir els eixos principals de la investigació articulats al voltant de la conversa en els tres nivells de participació que té en la pràctica professional, els espais de formació inicial i l'experiència d'investigació educativa dóna cos a la tercera part titulada "La investigació transita en l'ofici". És en aquesta part on desenvolupo el que la recerca m'ha evidenciat com a transversal en les tres esferes de l'ofici (pràctica professional, docència universitària i formació inicial), això és, la naturalesa narrativa de l'educació. Les diferents narratives que trobem en les pràctiques educatives són recollides fonamentalment amb la pràctica de la lectura, l'escriptura i l'oralitat; i totes elles reflexionades al voltant de la pràctica de la conversa. L'art de la conversa i la seva dimensió simbòlica (i, per tant, la seva potència educadora) és l'eix de reflexió dels dos capítols finals. La complexitat del tema d'investigació, el caràcter narratiu de la mateixa, la naturalesa de les pràctiques educatives i la relació amb les educadores han obligat la recerca a cercar referents teòrics diversos i eclèctics que col·laboressin tant en la comprensió com en la interpretació de l'experiència -sempre corporeïtzada- educativa. La combinació de diferents perspectives i models metodològics, així com la inclusió com a referents teòrics tant d'autores i autors reconeguts com de persones anònimes amb qui s'ha viscut o es viuen les experiències educatives, fa que conclogui la tesi advertint que la conversa no pot ser imposada com a tècnica de recerca a aplicar sense més ni més, sinó que aquesta ha sorgit al llarg del procés d'investigació pel fet de partir de la convicció que el(s) mètode(s) de recerca ha de ser sensible a la pregunta que convoca la recerca i no al revés. La impossibilitat de dissociar epistemologia, ontologia i metodologia a l'hora de dur a terme investigacions educatives com la que es presenta transcendeix l'esfera de la recerca acadèmica i, per tant, la tesi mostra com en la pràctica educativa de moltes educadores i educadors socials, així com també en la pràctica docent que diversos professors i professores universitàries estenen en els espais de formació inicial de les educadores i mestres hi ha un espai d'agència conscient també del vincle de subjecció en la qual es mouen en el seu quotidià. El fet de sostenir el fil de sentit que cus la dimensió simbòlica de les pràctiques, els sabers professionals exposats -saber acompanyar, saber pensar i saber sostenir- i els diferents elements configuradors dels seus contextos institucionals porta la possibilitat d'emprendre unes altres pràctiques, igualment narratives, a les que anomeno 'pràctiques frontera'. La tesi acaba amb la voluntat de continuar en forma de conversa per a cadascú que la llegeixi, sigui qui sigui, i obrir d'aquesta manera una nova narració que l'estiri més enllà del punt on aquesta investigació ha arribat.This research explores educational practices in the field of social education, a world whose enormous complexity requires open acknowledgement. With this in mind, the thesis is structured in three parts, each of which corresponds to one of the main axes that articulate both the content and the research process. The first part, "Methodological Overture", presents the main corpus that gives meaning and shape to the thesis from beginning to end. The content revolves around the two great pillars on … [+]which the research is based: women educators and the research experience. Each of these pillars requires the presentation, more or less explicitly, of the methodological decisions taken during the research process, whether at the very beginning or at some point further along the research path. The crucial role played by the methodology does not, however, preclude the possibility of referring to the epistemological and ontological aspects of the research; quite the contrary. This methodological openness enables me to make plain from where, why and how I conduct my research; what meaning I place on research, the way I have lived it and why it has taken, or has come to take, the form presented here. The second part, "Educational Practices: the Knotted Core", consists of three chapters which present and explore the key elements that lie at the heart of the research topic: the teleological and axiological aspects of social education; the forms of knowledge that sustain and inform educational practices; and their symbolic, institutional and formative dimensions. The axes that articulate these practices (the meanings and objectives of the craft of social education, the various forms of knowledge that sustain educational practices, and the reification of these practices in the symbolic and physical contexts of the institutions) are explored in terms of both their individual dimensions and their myriad possible combinations, and set against the vectors that intersect with them: power, the practice of conversation, and the political and symbolic dimensions. The aim of bringing together the main axes of the research through conversation involving the three levels of participation (trainee, practitioner, and researcher), then, in turn, informs the third part, "Inquiry within the Craft". It is here that I make plain what my research has shown me to be transversal to all three spheres of social education (professional practice, university teaching and initial training), that is, the narrative nature of the educational process. The various types of narrative to be found in educational practices, written, read, and spoken, are all present in the practice of conversation. The final two chapters, then, revolve around reflections on the art of conversation and its symbolic dimension, and thus its educational potential. The complexity of the research topic, its narrative character, the nature of educational practices and my relationship with the participating women educators have all led me to search out diverse, and eclectic, theoretical points of reference that, when taken together, have aided my comprehension and interpretation of the (always embodied) educational experience. This combination of different methodological perspectives and models, and the inclusion as theoretical reference points of both well known authors and of people whose names will mean nothing to the reader, but with whom I have lived, or am living, educational experiences, lead me to conclude the thesis with a warning: conversation cannot simply be imposed as a research technique; rather it must be a result that has grown organically out of the research process as a whole, and one only made possible by the initial conviction that the research method(s) applied must be in consonance with the question that inspired the research, and not the other way round. The impossibility of dissociating epistemology, ontology and methodology in research such as that presented here is not limited to the sphere of academic investigation. Thus, this thesis shows that in the practice of many social educators, as well as in the teaching of university lecturers who train teachers and other educators, while they are conscious of the bond of subjection which shapes their everyday realities, there also remains a space of agency. In sustaining the thread of meaning that is spun out of the symbolic dimension of their practice, the professional knowledge they deploy - knowing how to accompany others, knowing how to think and knowing how to sustain that thought - and the different configurative elements of their institutional contexts all bring with them the possibility of developing new forms of practice, equally narrative, which I call 'frontier practices''. The thesis ends with the hope that it will serve to extend this conversation with whoever reads it, and open up the possibility of a new narration that will take it further forward, beyond the point that this research has reached

Reviure en relació a l'altre: fer de les classes un inici

El text que us presentem té origen en una experiència viscuda per dues professores de Coeducació que, a la mateixa hora i en aules veines, es trobaven amb un grup de noies i nois. Les paraules que segueixen valen continuar reprenent el fil de les que ens dèiem en els minuts que precedien i seguien a les sessions de classe. Així és com les prenem per tal que iniciïn un assaig d'escriure els diàlegs que, primer casuals i després imprescindibles, manteníem amb lànim de compartir l'experiència de ser mestres, d'intercanviar receptes que a una o altra ens anaven bé per a encetar, aprofundir o revisar les possibilitats creadores que porta en sí el partir de la diferència sexual

De l'antropologia a l'educació. Una lectura des de Margaret Mead

En el presente artículo se ensaya una aproximación a la obra de la antropóloga Margaret Mead en clave pedagógica. Siendo así que se muestra una interpretación sobre sus pensamientos alrededor de la educación a partir de los estudios, comentarios y opiniones sobre los sistemas educativos, relaciones educativas y procesos de enseñanza aprendizaje que se explicitan, reiteradamente, a lo largo de su obra. A fin de cuentas, y como la propia autora indicaba, estudiar la educación era implícitamente necesario a todo estudio antropológico. Concepción que la llevó a incluir en la mayor parte de sus estudios, variables de análisis educativos, llegando incluso a centralizar la atención en este ámbito como idea central de algunos de sus escritos. Añadir además que, en esta síntesis se ha optado por presentar la evolución de su pensamiento pedagógico en base a momentos singulares y carismáticos, mostrando así las distintas continuidades y discontinuidades de su pensamiento

Una escola davant la càmera cinematogràfica. La inauguració de l'edifici del grup escolar de Vinyoles a través d'un film documental de 1928

Aquest article utilitza un film documental o reportatge, de l’any 1928, com a font per a la història de l’educació. Analitza la imatge sobre les escoles que transmet aquesta pel·lícula, una imatge pròpia dels anys de la dictadura de Primo de Rivera, període polític amb una gran necessitat de construir noves escoles i de fer propaganda amb les inauguracions de nous edificis escolars. Tracta també dels comtes de Lacambra, mecenes que van sufragar les obres del grup escolar de Vinyoles, que compten amb un gran protagonisme en el film

La participación del arte y la literatura en la construcción discursiva de una historia de la educación

L’article centra la seva atenció en observar i valorar els elements que l’art i la literatura ofereixen per a dur a terme la inacabable tasca de comprensió de la història de l’educació. Ho fa considerant tant els processos de creació artística com les seves expressions no només com a fonts documentals amb les quals investigar sinó també com a experiències, objectes y discursos que ens obren la possibilitat de reconèixer i pensar alguns elements epistemològics i metodològics per al nostre fer investigador. El contingut es va desenvolupant a mode de discussió al mateix temps que exposa aquells aspectes rellevants per a l’articulació d’un possible discurs de la història de l’educació. Ajudant-se de la relació mantinguda amb les diferents arts i la literatura, l’autora descriu i indaga allò que va trobant al llarg del procés d’observació, anàlisi i reflexió que ha realitzat fins arribar al punt de conclusió —sempre inacabat— amb el qual tanca l’article. Així és com la lectura del text condueix a l’admissió de considerar que totes les metodologies d’investigació —tant les que hagin comptat amb l’assistència de les arts i la literatura com les que no— poden arribar a esdevenir una experiència que conté, crea i projecta una estètica.This article focuses its attention on observing and evaluating the different elements which the arts and literature can contribute to the boundless endeavour of understanding the history of education. This is done by considering the processes of artistic creation together with their expressions not only as documentary sources used for investigation but also as experiences, objects and discourses which open the possibility of recognising and considering certain epistemological and methodological elements of our research.The content is presented in the form of a discussion, exposing those aspects that are relevant to the articulation of a possible discourse of the history of education. Resorting to the relationship existing between the different arts and literature, the author examines and describes her findings, reached through the process of observation, analysis and reflection, working towards the conclusion —always unfinished— which closes the article. In this way a reading of the text leads to the consideration that all research methods—whether aided by the arts and literature or not— may be seen as experiences that contain, create and project an aesthetic.El artículo centra su atención en observar y valorar los elementos que el arte y la literatura ofrecen para llevar a cabo la interminable tarea de comprensión de la historia de la educación. Lo hace considerando tanto los procesos de creación artística como sus expresiones, no solo como fuentes documentales con las que investigar, sino también como experiencias, objetos y discursos que nos abren la posibilidad de reconocer y pensar algunos elementos epistemológicos y metodológicos para nuestro quehacer investigador. El contenido va desarrollándose a modo de discusión al tiempo que expone aquellos aspectos relevantes para la articulación de un posible discurso de la historia de la educación. Ayudándose de la relación mantenida con las diferentes artes y la literatura, la autora describe e indaga aquello que va encontrando a lo largo del proceso de observación, análisis y reflexión que ha realizado hasta llegar al punto de conclusión —siempre inacabada— con el que cierra el artículo. Así es como la lectura del texto conduce a la admisión de considerar que todas las metodologías de investigación —tanto las que hayan contado con la asistencia de las artes y la literatura como las que no— pueden llegar a devenir una experiencia que contiene, crea y proyecta una estética

Hankintatoimen kehittäminen - Case Scanfil EMS Oy

Opinnäytetyön tavoitteena oli selvittää eri vaihtoehtoja hankintatoimen logistiikan kehittämiseen ja varastojen parempaan hallintaan. Opinnäytetyössä keskityttiin keinoihin millä varastonkiertoa voidaan parantaa ABCD analyysin avulla. Oman kokonaisuutensa opinnäytetyössä käsittää materiaalin ohjaus ja ostojen optimointi käyttäen apuna erilaisia laskentakaavoja ja analyysejä. Case osiossa keskityttiin esimerkki yrityksen kautta keinoihin vaikuttaa ja parantaa hankintatoimen logistiikkaa.Aim of the thesis was find out different methods for developing of material management and better control of stock. Thesis was handling ABCD analysis to getting better stock turns and purchase optimization with different formulas and analysis

La Universidad de Barcelona en el NO-DO (1943-1975): análisis de la educación superior a través de la verdad oficial del régimen franquista

Este artículo estudia la representación de la Universidad de Barcelona en uno de los instrumentos de propaganda más importantes de la dictadura franquista: el NO-DO (Noticiarios y Documentales Cinematográficos). Para ello, se han recopilado y analizado todas las noticias relativas a la institución universitaria aparecidas en él, llegando a identificar tres claves interpretativas del sentido de la verdad oficial: la lucha por el poder, la exaltación de la jerarquía y la vida académica

La crisi en l'experiència educativa

Situat en una concepció educativa que busca la crisi per créixer humanament, el text fa desfilar els elements que segons l’autora nuen l’experiència educativa amb la realitat present amb la qual conviuen, posant de relleu la configuració d’un quasidiscurs que intenta segrestar la crisi necessària per a l’aprenentatge. No obstant, la reflexió planteja que més enllà de la lògica de relats i pràctiques incapacitadores també hi ha espais, temps i elements, com la humilitat i la indisciplina, que permeten que la potencialitat educativa de la crisi no desaparegui de l’experiència vital de cada criatura.Situé dans une conception éducative qui recherche la crise pour croître humainement, ce texte cherche à faire défiler les éléments qui relient, selon l’auteure, l’expérience éducative avec la réalité présente avec laquelle les enfants vivent, en mettant en relief la configuration d’un quasi discours qui tente de séquestrer la crise nécessaire à l’apprentissage. Toutefois, la réflexion impose que, bien au-delà de la logique des récits et des pratiques incapacitants, il y a aussi des espaces, des temps et des éléments, comme l’humilité et l’indiscipline, qui permettent à la potentialité éducative de la crise de ne pas disparaître de l’expérience vitale de chaque enfant