L'evolution des droits de l'homme depuis 1968. Face au Tocqueville de "l'ancien regime et la revolution".

The Democratic purpose, despite its weaknesses, aims to respect human rights. A. de Toequeville warns against possible abuses of this project, which European societies, since 1968, are unfortunately customary. Toequeville, more than a century, could not imagine all the evolutions. But he painted a prophetic picture of many evils that he feared come true

Posterior capsule opacification: What's in the bag?

Cataract, a clouding of the lens, is the most common cause of blindness in the world. It has a marked impact on the wellbeing and productivity of individuals and has a major economic impact on healthcare providers. The only means of treating cataract is by surgical intervention. A modern cataract operation generates a capsular bag, which comprises a proportion of the anterior capsule and the entire posterior capsule. The bag remains in situ, partitions the aqueous and vitreous humours, and in the majority of cases, houses an intraocular lens (IOL). The production of a capsular bag following surgery permits a free passage of light along the visual axis through the transparent intraocular lens and thin acellular posterior capsule. Lens epithelial cells, however, remain attached to the anterior capsule, and in response to surgical trauma initiate a wound-healing response that ultimately leads to light scatter and a reduction in visual quality known as posterior capsule opacification (PCO). There are two commonly-described forms of PCO: fibrotic and regenerative. Fibrotic PCO follows classically defined fibrotic processes, namely hyperproliferation, matrix contraction, matrix deposition and epithelial cell trans-differentiation to a myofibroblast phenotype. Regenerative PCO is defined by lens fibre cell differentiation events that give rise to Soemmerring's ring and Elschnig's pearls and becomes evident at a later stage than the fibrotic form. Both fibrotic and regenerative forms of PCO contribute to a reduction in visual quality in patients. This review will highlight the wealth of tools available for PCO research, provide insight into our current knowledge of PCO and discuss putative management of PCO from IOL design to pharmacological interventions

L'evolution des droits de l'homme depuis 1968. Face au Tocqueville de "l'ancien regime et la revolution".

The Democratic purpose, despite its weaknesses, aims to respect human rights. A. de Toequeville warns against possible abuses of this project, which European societies, since 1968, are unfortunately customary. Toequeville, more than a century, could not imagine all the evolutions. But he painted a prophetic picture of many evils that he feared come true

Lens capsule tissue culture for the investigation and prevention of posterior capsule opacification

Les cataractes són la principal causa de ceguesa al món i es deuen a una opacificació progressiva del cristal·lí. Encara que les cataractes siguin fàcils de tractar, en molts casos la mateixa cirurgia pot donar lloc a una segona pèrdua de la visió, coneguda com a opacificació de la càpsula posterior (OCP). La OCP es desenvolupa a causa d'una combinació de la proliferació, migració i transdiferenciació de les cèl·lules residuals que queden a la càpsula del cristal·lí després de la cirurgia de cataractes, el que resulta en una pèrdua progressiva de la visió. Hi ha molts estudis sobre la prevenció de l'OCP, des d'ajustos de les tècniques i materials quirúrgics, fins a tractaments farmacològics. Actualment, l'opció més efectiva és evitar mecànicament que les cèl·lules envaeixin l'eix visual. Malgrat aquests avenços, l'OCP i segueix sent una complicació postquirúrgica que afecta molts pacients. En aquesta tesi, hem utilitzat un model in vitro de teixit capsular per estudiar el desenvolupament i la possible prevenció d'OCP. En el nostre primer estudi, fem veure la progressió natural de l'OCP in vitro i posteriorment tractem de prevenir-la amb diferents substàncies. No obstant això, tot i utilitzar un tractament agressiu de peròxid d'hidrogen, es va desenvolupar OCP en la meitat dels casos. Això va destacar la impressionant resistència d'aquestes cèl·lules i la dificultat de prevenir el seu desenvolupament. En el nostre segon estudi, mostres d'OCP que s'havien desenvolupat in vivo, van ser comparades amb les nostres mostres in vitro anteriors per comprendre millor el desenvolupament de l'OCP. Concloem que l'OCP es deu al procés fallit per part de les cèl·lules residuals de regenerar el cristal·lí. Això ens va fer tornar a avaluar el nostre enfocament sobre la prevenció de l'OCP. En lloc d'estudiar diferents formes de prevenir el desenvolupament de l'OCP farmacològicament, ara pretendre estudiar si les cèl·lules poguessin regenerar un cristal·lí transparent. La idea de regenerar el cristal·lí no és nova, però només s'ha observat i estudiat en animals i nadons, mai en humans adults. Amb aquest nou objectiu en ment, primer volíem estudiar si els casos avançats d'OCP desenvolupen de forma natural teixit transparent, tot i semblar opac quan s'observa clínicament. Per fer això, vam extraure mostres avançades d'OCP de teixit ocular de donants ex vivo i les seccionem gruixudament per analitzar-les sagitalmente. Observem que en la majoria dels casos una porció significativa del teixit intern era transparent. Això va donar suport encara més la nostra idea de la regeneració del cristal·lí com una possible opció de tractament futur. Finalment, vam desenvolupar un nou model de cultiu in vitro que considerem que afavorís el desenvolupament de cèl·lules normals del cristal·lí en lloc de cèl·lules fibròtiques. Realitzem canvis en la preparació quirúrgica de les mostres per augmentar el nombre inicial de cèl·lules, reduir l'estrès cel·lular i millorar el contacte entre les càpsules anterior i posterior. No obstant això, no vam aconseguir la regeneració del cristal·lí, però disminuïm alguns factors relacionats amb l'OCP fibròtica. Això ressalta la complexitat d'aquest nou enfocament. Aquesta tesi i la idea de la regeneració del cristal·lí com a tractament obren moltes noves vies d'estudi interessants i tenim tota la intenció de continuar per aquest nou camí.Las cataratas son la principal causa de ceguera en el mundo y se deben a una opacificación progresiva del cristalino. Aunque las cataratas sean fáciles de tratar, en muchos casos la misma cirugía puede dar lugar a una segunda pérdida de la visión, conocida como opacificación de la cápsula posterior (OCP). La OCP se desarrolla debido a una combinación de la proliferación, migración y transdiferenciación de las células residuales que quedan en la cápsula del cristalino tras la cirugía de cataratas, lo que resulta en una pérdida progresiva de la visión. Hay muchos estudios sobre la prevención de la OCP, desde ajustes de las técnicas y materiales quirúrgicos, hasta tratamientos farmacológicos. Actualmente, la opción más efectiva es evitar mecánicamente que las células invadan el eje visual. A pesar de estos avances, la OCP y sigue siendo una complicación postquirúrgica que afecta a muchos pacientes. En esta tesis, hemos utilizado un modelo in vitro de tejido capsular para estudiar el desarrollo y la posible prevención de OCP. En nuestro primer estudio, simulamos la progresión natural de la OCP in vitro y posteriormente tratamos de prevenirla con diferentes sustancias. Sin embargo, a pesar de utilizar un tratamiento agresivo de peróxido de hidrógeno, se desarrolló OCP en la mitad de los casos. Esto destacó la impresionante resistencia de estas células y la dificultad de prevenir su desarrollo. En nuestro segundo estudio, muestras de OCP que se habían desarrollado in vivo, fueron comparadas con nuestras muestras in vitro anteriores para comprender mejor el desarrollo de la OCP. Concluimos que la OCP se debe al proceso fallido por parte de las células residuales de regenerar el cristalino. Esto nos hizo reevaluar nuestro enfoque sobre la prevención de la OCP. En lugar de estudiar distintas formas de prevenir el desarrollo de la OCP farmacológicamente, ahora pretendimos estudiar si las células pudieran regenerar un cristalino transparente. La idea de regenerar el cristalino no es nueva, pero solo se ha observado y estudiado en animales y bebés, nunca en humanos adultos. Con este nuevo objetivo en mente, primero queríamos estudiar si los casos avanzados de OCP desarrollan de forma natural tejido transparente, a pesar de parecer opaco cuando se observa clínicamente. Para hacer esto, extrajimos muestras avanzadas de OCP de tejido ocular de donantes ex vivo y las seccionamos gruesamente para analizarlas sagitalmente. Observamos que en la mayoría de los casos una porción significativa del tejido interno era transparente. Esto apoyó aún más nuestra idea de la regeneración del cristalino como una posible opción de tratamiento futuro. Finalmente, desarrollamos un nuevo modelo de cultivo in vitro que consideramos que favoreciera el desarrollo de células normales del cristalino en lugar de células fibróticas. Realizamos cambios en la preparación quirúrgica de las muestras para aumentaron el número inicial de células, reducir el estrés celular y mejorar el contacto entre las cápsulas anterior y posterior. Sin embargo, no logramos la regeneración del cristalino, pero disminuimos algunos factores relacionados con la OCP fibrótica. Esto resalta la complejidad de este nuevo enfoque. Esta tesis y la idea de la regeneración del cristalino como tratamiento abren muchas nuevas vías de estudio interesantes y tenemos toda la intención de continuar por este nuevo camino.Cataracts are the world's leading cause of blindness and are due to a progressive opacification of the eye lens. Fortunately, cataracts are easy to treat, however in many cases surgery can lead to a secondary loss of vision, known as posterior capsule opacification (PCO). PCO develops due to a combination of the proliferation, migration, and transdifferentiation of residual lens cells left in the lens capsule, after cataract surgery, resulting in a progressive loss of vision. Many approaches for PCO prevention have been studied, from adjustments to surgical techniques and materials, to pharmacological treatment. Currently the most effective option is to mechanically prevent cells from invading the visual axis. Despite these advances, the development of PCO is still a common post-surgical complication that affects many patients. In this thesis, we used an in vitro lens capsule tissue model to study the development and possible prevention of PCO. In our first study, we simulated the natural progression of PCO in vitro and subsequently tried to prevent it with different substances. However, despite using an aggressive approach of hydrogen peroxide, PCO still developed in half of the cases. This highlighted the impressive resilience of these cells and why prevention is such a difficult task. In our second study, samples of PCO developed in vivo, were compared to our previous in vitro samples in order to better understand the development of PCO. We concluded that PCO is due to a failed attempt of the residual lens cells to regenerate the lens. This made us reevaluate our approach to PCO prevention. Instead of studying ways to prevent the development of PCO pharmacologically, we intended to study whether residual lens epithelial cells could regenerate a transparent lens. The idea of regenerating the lens isn't new, but it has only ever been observed and studied in animals and infants, never in human adults. With this new goal in mind, we first wanted to study whether advanced cases of PCO naturally developed any transparent tissue, despite appearing opaque when observed clinically. In order to do this, we extracted advanced PCO tissue samples from ex vivo donor eye globes and thickly sectioned them in order to analyze them sagittally. We observed that in most cases a significant portion of the inner tissue is transparent. This further supported our idea of adult lens regeneration as a possible future treatment option. Finally, we developed a new in vitro culture model that we believed would favor the development of normal lens cells instead of fibrotic cells. We made changes to the surgical preparation of the samples to increase residual lens cells, reduce the stress to these and improve the contact between the anterior and posterior capsules. However, lens regeneration was not achieved, but we did decrease some factors related to fibrotic PCO. This highlights the complexity of this new approach. This thesis and the idea of lens regeneration as a treatment option, opens up many new interesting avenues of study and we intend to continue along this new path

Lens capsule tissue culture for the investigation and prevention of posterior capsule opacification

Les cataractes són la principal causa de ceguesa al món i es deuen a una opacificació progressiva del cristal·lí. Encara que les cataractes siguin fàcils de tractar, en molts casos la mateixa cirurgia pot donar lloc a una segona pèrdua de la visió, coneguda com a opacificació de la càpsula posterior (OCP). La OCP es desenvolupa a causa d'una combinació de la proliferació, migració i transdiferenciació de les cèl·lules residuals que queden a la càpsula del cristal·lí després de la cirurgia de cataractes, el que resulta en una pèrdua progressiva de la visió. Hi ha molts estudis sobre la prevenció de l'OCP, des d'ajustos de les tècniques i materials quirúrgics, fins a tractaments farmacològics. Actualment, l'opció més efectiva és evitar mecànicament que les cèl·lules envaeixin l'eix visual. Malgrat aquests avenços, l'OCP i segueix sent una complicació postquirúrgica que afecta molts pacients. En aquesta tesi, hem utilitzat un model in vitro de teixit capsular per estudiar el desenvolupament i la possible prevenció d'OCP. En el nostre primer estudi, fem veure la progressió natural de l'OCP in vitro i posteriorment tractem de prevenir-la amb diferents substàncies. No obstant això, tot i utilitzar un tractament agressiu de peròxid d'hidrogen, es va desenvolupar OCP en la meitat dels casos. Això va destacar la impressionant resistència d'aquestes cèl·lules i la dificultat de prevenir el seu desenvolupament. En el nostre segon estudi, mostres d'OCP que s'havien desenvolupat in vivo, van ser comparades amb les nostres mostres in vitro anteriors per comprendre millor el desenvolupament de l'OCP. Concloem que l'OCP es deu al procés fallit per part de les cèl·lules residuals de regenerar el cristal·lí. Això ens va fer tornar a avaluar el nostre enfocament sobre la prevenció de l'OCP. En lloc d'estudiar diferents formes de prevenir el desenvolupament de l'OCP farmacològicament, ara pretendre estudiar si les cèl·lules poguessin regenerar un cristal·lí transparent. La idea de regenerar el cristal·lí no és nova, però només s'ha observat i estudiat en animals i nadons, mai en humans adults. Amb aquest nou objectiu en ment, primer volíem estudiar si els casos avançats d'OCP desenvolupen de forma natural teixit transparent, tot i semblar opac quan s'observa clínicament. Per fer això, vam extraure mostres avançades d'OCP de teixit ocular de donants ex vivo i les seccionem gruixudament per analitzar-les sagitalmente. Observem que en la majoria dels casos una porció significativa del teixit intern era transparent. Això va donar suport encara més la nostra idea de la regeneració del cristal·lí com una possible opció de tractament futur. Finalment, vam desenvolupar un nou model de cultiu in vitro que considerem que afavorís el desenvolupament de cèl·lules normals del cristal·lí en lloc de cèl·lules fibròtiques. Realitzem canvis en la preparació quirúrgica de les mostres per augmentar el nombre inicial de cèl·lules, reduir l'estrès cel·lular i millorar el contacte entre les càpsules anterior i posterior. No obstant això, no vam aconseguir la regeneració del cristal·lí, però disminuïm alguns factors relacionats amb l'OCP fibròtica. Això ressalta la complexitat d'aquest nou enfocament. Aquesta tesi i la idea de la regeneració del cristal·lí com a tractament obren moltes noves vies d'estudi interessants i tenim tota la intenció de continuar per aquest nou camí.Las cataratas son la principal causa de ceguera en el mundo y se deben a una opacificación progresiva del cristalino. Aunque las cataratas sean fáciles de tratar, en muchos casos la misma cirugía puede dar lugar a una segunda pérdida de la visión, conocida como opacificación de la cápsula posterior (OCP). La OCP se desarrolla debido a una combinación de la proliferación, migración y transdiferenciación de las células residuales que quedan en la cápsula del cristalino tras la cirugía de cataratas, lo que resulta en una pérdida progresiva de la visión. Hay muchos estudios sobre la prevención de la OCP, desde ajustes de las técnicas y materiales quirúrgicos, hasta tratamientos farmacológicos. Actualmente, la opción más efectiva es evitar mecánicamente que las células invadan el eje visual. A pesar de estos avances, la OCP y sigue siendo una complicación postquirúrgica que afecta a muchos pacientes. En esta tesis, hemos utilizado un modelo in vitro de tejido capsular para estudiar el desarrollo y la posible prevención de OCP. En nuestro primer estudio, simulamos la progresión natural de la OCP in vitro y posteriormente tratamos de prevenirla con diferentes sustancias. Sin embargo, a pesar de utilizar un tratamiento agresivo de peróxido de hidrógeno, se desarrolló OCP en la mitad de los casos. Esto destacó la impresionante resistencia de estas células y la dificultad de prevenir su desarrollo. En nuestro segundo estudio, muestras de OCP que se habían desarrollado in vivo, fueron comparadas con nuestras muestras in vitro anteriores para comprender mejor el desarrollo de la OCP. Concluimos que la OCP se debe al proceso fallido por parte de las células residuales de regenerar el cristalino. Esto nos hizo reevaluar nuestro enfoque sobre la prevención de la OCP. En lugar de estudiar distintas formas de prevenir el desarrollo de la OCP farmacológicamente, ahora pretendimos estudiar si las células pudieran regenerar un cristalino transparente. La idea de regenerar el cristalino no es nueva, pero solo se ha observado y estudiado en animales y bebés, nunca en humanos adultos. Con este nuevo objetivo en mente, primero queríamos estudiar si los casos avanzados de OCP desarrollan de forma natural tejido transparente, a pesar de parecer opaco cuando se observa clínicamente. Para hacer esto, extrajimos muestras avanzadas de OCP de tejido ocular de donantes ex vivo y las seccionamos gruesamente para analizarlas sagitalmente. Observamos que en la mayoría de los casos una porción significativa del tejido interno era transparente. Esto apoyó aún más nuestra idea de la regeneración del cristalino como una posible opción de tratamiento futuro. Finalmente, desarrollamos un nuevo modelo de cultivo in vitro que consideramos que favoreciera el desarrollo de células normales del cristalino en lugar de células fibróticas. Realizamos cambios en la preparación quirúrgica de las muestras para aumentaron el número inicial de células, reducir el estrés celular y mejorar el contacto entre las cápsulas anterior y posterior. Sin embargo, no logramos la regeneración del cristalino, pero disminuimos algunos factores relacionados con la OCP fibrótica. Esto resalta la complejidad de este nuevo enfoque. Esta tesis y la idea de la regeneración del cristalino como tratamiento abren muchas nuevas vías de estudio interesantes y tenemos toda la intención de continuar por este nuevo camino.Cataracts are the world's leading cause of blindness and are due to a progressive opacification of the eye lens. Fortunately, cataracts are easy to treat, however in many cases surgery can lead to a secondary loss of vision, known as posterior capsule opacification (PCO). PCO develops due to a combination of the proliferation, migration, and transdifferentiation of residual lens cells left in the lens capsule, after cataract surgery, resulting in a progressive loss of vision. Many approaches for PCO prevention have been studied, from adjustments to surgical techniques and materials, to pharmacological treatment. Currently the most effective option is to mechanically prevent cells from invading the visual axis. Despite these advances, the development of PCO is still a common post-surgical complication that affects many patients. In this thesis, we used an in vitro lens capsule tissue model to study the development and possible prevention of PCO. In our first study, we simulated the natural progression of PCO in vitro and subsequently tried to prevent it with different substances. However, despite using an aggressive approach of hydrogen peroxide, PCO still developed in half of the cases. This highlighted the impressive resilience of these cells and why prevention is such a difficult task. In our second study, samples of PCO developed in vivo, were compared to our previous in vitro samples in order to better understand the development of PCO. We concluded that PCO is due to a failed attempt of the residual lens cells to regenerate the lens. This made us reevaluate our approach to PCO prevention. Instead of studying ways to prevent the development of PCO pharmacologically, we intended to study whether residual lens epithelial cells could regenerate a transparent lens. The idea of regenerating the lens isn't new, but it has only ever been observed and studied in animals and infants, never in human adults. With this new goal in mind, we first wanted to study whether advanced cases of PCO naturally developed any transparent tissue, despite appearing opaque when observed clinically. In order to do this, we extracted advanced PCO tissue samples from ex vivo donor eye globes and thickly sectioned them in order to analyze them sagittally. We observed that in most cases a significant portion of the inner tissue is transparent. This further supported our idea of adult lens regeneration as a possible future treatment option. Finally, we developed a new in vitro culture model that we believed would favor the development of normal lens cells instead of fibrotic cells. We made changes to the surgical preparation of the samples to increase residual lens cells, reduce the stress to these and improve the contact between the anterior and posterior capsules. However, lens regeneration was not achieved, but we did decrease some factors related to fibrotic PCO. This highlights the complexity of this new approach. This thesis and the idea of lens regeneration as a treatment option, opens up many new interesting avenues of study and we intend to continue along this new path.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia Cel·lula

Deformations and ruptures in human lenses with cortical cataract subjected to ex vivo simulated accommodation

Purpose: Human cortical opacities are most commonly accompanied by changes in lens fiber structure in the equatorial region at the lens nucleus–cortex interface. Cortex and nucleus have different elastic properties, which change with age. We therefore subjected ex vivo lenses to simulated accommodation and studied the internal deformations to better understand the mechanism of cortical cataract formation. Methods: Nine human donor lenses (33–88 years old) were tested using a bespoke radial stretching device for anterior eye segments. Seven of the lenses exhibited cortical cataracts. The other two lenses, without cataract, were used as controls. Frontal and cross-sectional images of the lens obtained during stretching facilitated measurements on equatorial lens diameter and central lens thickness in the stretched and unstretched states. Results: Stretching caused the lens equatorial diameter to increase in all cases. Conversely, the lens central thickness showed no systematic variation during stretching. For four of the lenses with cortical cataract, ruptures were observed during stretching at the nucleus–cortex boundary adjacent to the cortical cataracts. Ruptures were not observed in the control lenses or in the three other lenses with cortical cataract. Conclusions: Internal ruptures can occur in aged ex vivo lenses subjected to simulated disaccommodation. These ruptures occur at the nucleus–cortex interface; at this location, a significant stiffness discontinuity is expected to develop with age. It is hypothesized that ruptures occur in in vivo lenses during accommodation—or attempted accommodation

Bacterial nanocellulose as a cell culture platform and ocular bandage

Bacterial nanocellulose (BC) is biosynthesized polymer secreted by some bacteria that consists of an open porous interconnected 3D-network of pure cellulose nanofibres resembling the structure of collagen. BC exhibits attractive properties for biomedical applications such as endotoxin-free, easy cryo-preservation, high liquid holding capacity, or high tensile strength and flexibility [1]. Our goal is to develop versatile and portable supports based on BC for cell-manipulation envisioning regenerative medicine applications. In our lab and collaborating with several groups in Europe, we exploit BC exceptional features to create advanced functional materials [2]. First, I will describe some strategies to control BC topography [3]. I will then present some potential applications for BC as cell culture platforms [4] and in particular as a substrate to promote long-term stemness of mouse embryonic stem cells [5]. Finally BC patches to treat ocular surface disorders and protect corneal wounds will be presented [6]. Our preliminary results, performed in close collaboration with clinicians demonstrate that BC meets the basic requirements of mechanical resistance to suture, conformability to the dome shape of the eye, ex vivo stability and ease of manipulation to be used in regenerative ophthalmology

Prevention of posterior capsule opacification through intracapsular hydrogen peroxide or distilled water treatment in human donor tissue

Abstract In order to determine whether posterior capsule opacification after cataract surgery, could be delayed or inhibited through the application of hydrogen peroxide (H2O2) or distilled water (H2Od),we extracted lens capsules from 25 human donor eye globes. Samples were treated for 5 min with either 30 mM H2O2 or H2Od or used as controls, and cultured for one month, during which dark field and tilt illumination photos were taken. These were used to observe and quantify, time until cellular growth and confluence on the posterior capsule. After culture, histological sections were stained for H&E, α-SMA, Ki-67 and vimentin and evaluated. We prevented cellular growth in 50% of H2Od and 58% H2O2 of treated samples. The overall prevention of cell growth compared to cultured controls was significant for both treatments while there was no significant difference between them. In the cases where cellular growth was not prevented, both treatments significantly delay cellular growth. Until day 28 none of the treated samples of either type that had shown growth reached total confluence. All cultured controls reached total confluence before treated samples (median = day 11.5). Also, histologically, there was a clear morphological difference between cultured controls and treated samples

Prevention of posterior capsule opacification through intracapsular hydrogen peroxide or distilled water treatment in human donor tissue

In order to determine whether posterior capsule opacification after cataract surgery, could be delayed or inhibited through the application of hydrogen peroxide (HO) or distilled water (HOd),we extracted lens capsules from 25 human donor eye globes. Samples were treated for 5 min with either 30 mM HO or HOd or used as controls, and cultured for one month, during which dark field and tilt illumination photos were taken. These were used to observe and quantify, time until cellular growth and confluence on the posterior capsule. After culture, histological sections were stained for H&E, α-SMA, Ki-67 and vimentin and evaluated. We prevented cellular growth in 50% of HOd and 58% HO of treated samples. The overall prevention of cell growth compared to cultured controls was significant for both treatments while there was no significant difference between them. In the cases where cellular growth was not prevented, both treatments significantly delay cellular growth. Until day 28 none of the treated samples of either type that had shown growth reached total confluence. All cultured controls reached total confluence before treated samples (median = day 11.5). Also, histologically, there was a clear morphological difference between cultured controls and treated samples