Geografia de l'ombra i de la llum : Hannah Arendt

L'article repassa el joc d'ombres i de llum (del visible i l'invisible) que projecta la categoria de natalitat en l'esfera de la política i de l'acció. Categoria que, en front de la de moralitat, emprada pels filòsofs, permet una reconsideració de la mai resolta tensió entre el pensament i l'accióThis article reviews the interplay of light and shade (the invisible and the visible) that is projected by the category birth on the sphere of politics and action. This category, as opposed to that of mortality, used by philosophers, permits a reexamination of the unresolved tension between thougt and action

Una política de la memòria?

Resumen En parlar de memòria és habitual al·ludir al fet que una de les precondicions pel seu exercici és l'oblit de part de l'ocorregut

Notes sobre subjectivitat i experiència

The aim of this paper is to underline the fact that, in most contemporary philosophical debates (and somehow, issues in feminist theory are not an exception), a well-known term is playing an important role: experience. We need a cartography of the uses of experience, if we want to know what we are talking about and also if we intend to analyze and to rethink the last 25 years of ¿women studies¿, ¿gender studies¿ or ¿subaltern studies¿

La dona que no existeix. De la il·lustració a la globalització, de Neus Carbonell

Obra ressenyada: Neus CARBONELL, La dona que no existeix. De la Il·lustració a la Globalització. Vic: Eumo, 2003

Notes sobre l'experiència contemporània del temps

There has been talk lately about a crisis in the contemporary experience of time. This article reflects on the historicist François Hartog's hypothesis of the end of the modern regime of historicism, and from there goes on to deal with two issues that have taken shape simultaneously to this crisis: a/ the status of the current subjective turn, particularly the figure of the witness, and b/ the question on how to establish a new relationship with the past once the future has relinquished fulfilling its role as a symbolic force of orientation in the present. Key words: historical time, subjective turn, witness, regimes of historicism, R. Koselleck, F. Hartog

Pluralidad en la diferencia

En ocasión del fallecimiento de la filósofa y escritora Françoise Collin el 1 de septiembre de 2012, el consejo de redacción ha considerado oportuno reeditar el posfacio que Fina Birulés hizo al volumen de ensayos de Collin Praxis de la diferencia. Liberación y libertad (Icaria Editorial, "Mujeres y culturas", 2006)

Language Factors Modulate Audiovisual Speech Perception. A Developmental Perspective

[eng] In most natural situations, adults look at the eyes of faces in seek of social information (Yarbus, 1967). However, when the auditory information becomes unclear (e.g. speech-in- noise) they switch their attention towards the mouth of a talking face and rely on the audiovisual redundant cues to help them process the speech signal (Barenholtz, Mavica, & Lewkowicz, 2016; Buchan, Paré, & Munhall, 2007; Lansing & McConkie, 2003; Vatikiotis- Bateson, Eigsti, Yano, & Munhall, 1998). Likewise, young infants are sensitive to the correspondence between acoustic and visual speech (Bahrick & Lickliter, 2012), and they also rely on the talker’s mouth during the second half of the first year of life, putatively to help them acquire language by the time they start babbling (Lewkowicz & Hansen-Tift, 2012), and also to aid language differentiation in the case of bilingual infants (Pons, Bosch & Lewkowicz, 2015). The current set of studies provides a detailed examination of the audiovisual (AV) speech cues contribution to speech processing at different language development stages, through the analysis of selective attention patterns when processing speech from talking faces. To do so, I compared different linguistic experience factors (i.e. types of bilingualism – distance between bilinguals’ two languages –, language familiarity and language proficiency) that modulate audiovisual speech perception in first language acquisition during infancy (Studies 1 and 2), early childhood (Studies 3 and 4), and in second language (L2) learning during adulthood (Studies 5, 6 and 7). The findings of the present work demonstrate that (1) perceiving speech audiovisually hampers close bilingual infants’ ability to discriminate their languages, that (2) 15-month-old and 5 year-old close language bilinguals rely more on the mouth cues of a talking face than do their distant bilingual peers, that (3) children’s attention to the mouth follows a clear temporal pattern: it is maximal in the beginning of the presentation and it diminishes gradually as speech continues, and that (4) adults also rely more on the mouth speech cues when they perceive fluent non-native vs. native speech, regardless of their L2 expertise. All in all, these studies shed new light into the field of audiovisual speech perception and language processing by showing that selective attention to a talker’s eyes and mouth is a dynamic, information-seeking process, which is largely modulated by perceivers’ early linguistic experience and the tasks’ demands. These results suggest that selectively attending the redundant speech cues of a talker’s mouth at the adequate moment enhances speech perception and is crucial for normal language development and speech processing, not only in infancy – during first language acquisition – but also in more advanced language stages in childhood, as well as in L2 learning during adulthood. Ultimately, they confirm that mouth reliance is greater in close bilingual environments, where the presence of two related languages increases the necessity for disambiguation and keeping separate language systems.[cat] Atendre selectivament a la boca d’un parlant ens ajuda a beneficiar-nos de la informació audiovisual i processar millor el senyal de la parla, quan el senyal auditiu es torna confús. Paral·lelament, els infants també atenen a la boca durant la segona meitat del primer any de vida, la qual cosa els ajuda en l'adquisició del llenguatge/s. Aquesta tesi examina la contribució del senyal audiovisual al processament de la parla, a través de les anàlisis d'atenció selectiva a una cara parlant. Es comparen diferents factors lingüístics (tipologies de bilingüisme, la familiaritat i la competència amb l'idioma) que modulen la percepció audiovisual de la parla en l'adquisició del llenguatge durant la primera infància (Estudis 1 i 2), en nens d’edat escolar (Estudis 3 i 4) i l’aprenentatge d'una segona llengua durant l'edat adulta (Estudis 5, 6 i 7). Els resultats demostren que (1) la percepció audiovisual de la parla dificulta la capacitat dels infants bilingües de discriminar les seves llengües properes, que (2) els bilingües de llengües properes de 15 mesos i de 5 anys d’edat posen més atenció a les pistes audiovisuals de la boca que els bilingües de llengües distants, que (3) l’atenció dels nens a la boca del parlant és màxima al començament i disminueix gradualment a mesura que continua la parla, i que (4) els adults també es recolzen més en els senyals audiovisuals de la boca quan perceben una llengua no nativa (L2), independentment de la seva competència en aquesta. Aquests estudis demostren que l'atenció selectiva a la cara d'un parlant és un procés dinàmic i de cerca d'informació, i que aquest és modulat per l'experiència lingüística primerenca i les exigències que comporten les situacions comunicatives. Aquests resultats suggereixen que atendre a les pistes audiovisuals de la boca en els moments adequats és crucial per al desenvolupament normal del llenguatge, tan durant la primera infància com en les etapes més avançades del llenguatge, així com en l’aprenentatge de segones llengües. Per últim, aquests resultats confirmen que l’estratègia de recolzar-se en les pistes audiovisuals s’utilitza en major mesura en entorns bilingües propers, on la presència de dues llengües relacionades augmenta la necessitat de desambiguació

A revolution with no model

El artículo toma como hilo conductor las reflexiones de L. Zerilli y F. Collin para dar cuenta de una experiencia política que puso el acento en la praxis y en la libertad políticas, el feminismo insurrecional de la década de los años setenta, único movimiento revolucionario que no ha apoyado su reivindicación sobre un modelo previo. Asimismo, se interroga si, a diferencia de aquel feminismo, que centró el problema de la libertad en el marco de una reconsideración de la comunidad, del mundo común, una parte del posfeminismo lo ha trasladado a la preocupación por la Identidad y el Sujeto.The main thread of this paper centers on L. Zerilli’s and F. Collin’s analyses of the insurrectional women’s movement of the 1970s, an experience which stressed political praxis and freedom, and the only revolutionary movement which has not based its demands on any prior model. Also, we ask whether, in contrast with this wave of feminism, which situated the problem of freedom within a rethinking of the community and our common world, a part of post-feminism has shifted its focus instead to a concern with identity and the subject

La memòria i la matèria primera de la indignació

This article offers a reflection on the contemporary preoccupation with the duty of memory. Thus, it questions the place of memory, historiography and the figure of the witness in contemporary debate and advocates political responsibility for memory. Key words: Memory, history, past, responsibility, subjectivit