Obra ressenyada: Neus CARBONELL, La dona que no existeix. De la Il·lustració a la Globalització. Vic: Eumo, 2003

Birulés, Fina

Lectora revista de dones i textualitat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La dona que no existeix. De la il·lustració a la globalització, de Neus Carbonell

Diposit Digital de Documents de la UAB

(r)429 La dona que no existeix.De la Il·lustració a la GlobalitzacióNeus CarbonellVic, Eumo, 2003La qüestió de la diferència dels sexes travessa totes les cultures, tot i que,com afirma Neus Carbonell en aquest llibre, adquireix significacions moltdiverses i en alguns casos contràries. És a dir, malgrat el que sovint espensa, la diferència dels sexes no és una invariant cultural fixa, sinó quecanvia històricament, adquireix tonalitats i pateix transformacions moltsignificatives i informatives. De manera que és del tot oportú el títol quel’autora ha posat al llibre: “la dona que no existeix”; es tracta d’un títol queremet clarament a la cèlebre i influent frase de Jacques Lacan, “la dona noexisteix”, que apunta cap a la impossibilitat d’un universal femení. La qualcosa vol dir que no hi ha manera d’oferir una definició de “la dona” quealhora no exclogui bona part del territori del qual vol fer-se’n càrrec, peròtambé i fonamentalment indica la impossibilitat real d’un subjecte universal,assenyala un símptoma d’una falla en el pensament democràtic.La dona que no existeix posa tot l’èmfasi en el fet que la societat i lacultura, nascudes al voltant de la Revolució Francesa, advoquen per launiversalitat dels drets i pel nou ideal de la igualtat, i alhora se sentenobligades a una gran proliferació de discursos sobre la dona i la diferènciadels sexes. Aquest gest és del tot nou, respecte d’èpoques anteriors, ja queara el que cal justificar és la no igualtat de les dones a través de la sevairreductibilitat als nous ideals de subjecte universal. Així, Neus Carbonellentén que la generació de discursos sobre la qüestió de la diferència delssexes tan habitual, des del segle XVIII, és un símptoma d’un buit en elpensament modern i contemporani.En aquest sentit es pot entendre que els quatre capítols en què estàorganitzat el llibre assenyalen i analitzen les diverses maneres d’ompliraquest buit o d’encobrir aquesta mancança: 1) la diferència dels sexes a laRevolució Francesa i al pensament emancipador, 2) el rol de la dona i de lesdistincions públic-privat a la revolució industrial, 3) la invenció del caràcterirreductible de la feminitat en el segle XIX, especialment analitzada a travésde la teoria psicoanalítica –encara que són molts els llocs decimonònics desdels quals el femení és entès alhora com a excés indecent i com a carènciainsuperable; n’hi ha prou amb recordar aquelles paraules de Hegel que fanreferència al femení com a eterna ironia de la comunitat– i 4) en el segle XX,La dona que no existeix430el feminisme, la revolució incruenta de les dones, que, en haver entrecreuatallò intel·lectual i allò polític, ha obert nous camps de reflexió i de pràctica.De tota manera, en el llibre de Neus Carbonell no només hi ressona lafrase de Lacan, sinó també i molt especialment el dilema que ja plantejàMary Wollstoncraft, la mare de Mary Shelley, i que repeteix amb paraulesactuals la historiadora Joan Scott. Joan Scott escriu que les feministesil·lustrades “refusaven ser dones en els termes dictats per la seva societat, ial mateix temps parlaven en nom d’aquelles dones [...] la necessitatd’invocar les dones produïa la diferència sexual i per tant minvava l’intent dedeclarar-la irrellevant per als propòsits polítics”. Per a la historiadora nord-americana i per a Neus Carbonell, aquesta és la paradoxa del discurs políticdel feminisme: produeix la mateixa diferència que busca esborrar. I aquestaparadoxa no és contingent sinó estructural. N’hi ha prou amb veure com hafuncionat aquesta paradoxa en el cas de la situació de les dones afganesesi en la seva utilització mediàtica i política .La lectura de La dona que no existeix no només ens brinda unainformació sobre com s’ha omplert a la modernitat europea –i també a lacatalana– aquell buit, sinó que ofereix una perspectiva des de la qualdescobrir que, tan bon punt parem atenció a la moderna proliferació dediscursos sobre la diferencia dels sexes i sobre la qüestió de la dona, se’nsfa palès que tots aquells fragments de l’obra dels grans autors de la tradicióque parlen del femení o de la naturalesa de les dones no són fragmentsirrellevants o fruit només de prejudicis –diguem-ne– misògins de l’època,com ben sovint es pensa. En realitat, a través del debat sobre la diferènciadels sexes hi circulen gairebé totes les qüestions centrals del moment, o elque és el mateix: tots els canvis polítics, econòmics i culturals semblenforçar a una temptativa de redefinició del que són les dones o del que volen,sigui en forma de tragèdia dels sexes o de comèdia dels sexes. NeusCarbonell, amb aquest llibre obre la possibilitat d’una lectura diferent sobreel període conegut com a la modernitat, il·lumina una altra modernitat; aixíno és estrany que una de les citacions que encapçalen les seves pàginessiguin aquelles paraules de Jacques-Alain Miller segons les quals: “La donano existeix no significa que el lloc de la dona no existeixi, sinó que aquestlloc roman essencialment buit. El fet que aquest lloc quedi buit no impedeixque s’hi pugui trobar alguna cosa”.FINA BIRULÉSUniversitat de Barcelona

http://ddd.uab.cat/pub/lectora/20139470n10/20139470n10p429.pdf

La dona que no existeix. De la il·lustració a la globalització, de Neus Carbonell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB