Estudio de la presión intraabdominal en el paciente quemado (EPIAPQ) : Resultados preliminares

Se realizó un estudio observacional prospectivo, durante 6 meses, para determinar la incidencia y prevalencia de HIA y de SCA en pacientes grandes quemados, incluyendo todos los pacientes mayores de edad con quemaduras &20% superficie corporal total (SCT). n=10 pacientes, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidencia de HIA = 0,6 casos/paciente-día, SCA = 0,1 casos/paciente-día. Ninguno de los pacientes sin HIA desarrolló ninguna disfunción orgánica; el 7 (87,5%) de los pacientes con HIA presentaron al menos un fallo orgánico. Así pues, en pacientes gran quemados la HIA presenta una importante prevalencia y se asocia a fallos orgánicos.Es va realitzar un estudi observacional prospectiu, durant 6 mesos, per determinar la incidència i prevalença d'HIA i de SCA en pacients gran cremats, incloent tots els pacients majors d'edat amb cremades &20% superfície corporal total (SCT). n=10 pacients, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidència d'HIA = 0,6 casos/pacient-dia, SCA = 0,1 casos/pacient-dia. Cap dels pacientes sense HIA va desenvolupar disfunció orgánica; el 7 (87,5%) dels pacients amb HIA van presentar al menys el fracàs d'un òrgan. Així doncs, en pacients gran cremats la HIA presenta una important prevalença i s'associa a fracàs orgànic

Famílies botàniques de plantes medicinals

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són els recull de 175 treballs d’una família botànica d’interès medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica

Estudio de la presión intraabdominal en el paciente quemado (EPIAPQ): Resultados preliminares

Se realizó un estudio observacional prospectivo, durante 6 meses, para determinar la incidencia y prevalencia de HIA y de SCA en pacientes grandes quemados, incluyendo todos los pacientes mayores de edad con quemaduras &20% superficie corporal total (SCT). n=10 pacientes, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidencia de HIA = 0,6 casos/paciente-día, SCA = 0,1 casos/paciente-día. Ninguno de los pacientes sin HIA desarrolló ninguna disfunción orgánica; el 7 (87,5%) de los pacientes con HIA presentaron al menos un fallo orgánico. Así pues, en pacientes gran quemados la HIA presenta una importante prevalencia y se asocia a fallos orgánicos.Es va realitzar un estudi observacional prospectiu, durant 6 mesos, per determinar la incidència i prevalença d’HIA i de SCA en pacients gran cremats, incloent tots els pacients majors d’edat amb cremades &20% superfície corporal total (SCT). n=10 pacients, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidència d’HIA = 0,6 casos/pacient-dia, SCA = 0,1 casos/pacient-dia. Cap dels pacientes sense HIA va desenvolupar disfunció orgánica; el 7 (87,5%) dels pacients amb HIA van presentar al menys el fracàs d’un òrgan. Així doncs, en pacients gran cremats la HIA presenta una important prevalença i s’associa a fracàs orgànic

Paper de l’eix IL33/ST2 en el pacient cremat

La lesió per cremada s’ha associat a l’augment de la concentració de molts mediadors inflamatoris. Aquests mediadors són importants en la fisiopatologia de la cremada, contribuint a la disfunció orgànica i l’aparició de complicacions sèptiques. També són útils en l’establiment del pronòstic i són importants en la fisiopatologia de situacions concretes com la cicatrització o la lesió per inhalació de fums. En conseqüència, alguns d’aquests biomarcadors també podrien ser considerats com a possibles dianes terapèutiques. Igualment, com que els tractaments també poden afectar els processos biològics, els biomarcadors poden ser útils per guiar l’ús de determinats tractaments i podrien ajudar a explicar perquè alguns tractaments no són útils a l’hora de millorar el pronòstic de determinats pacients. Per tant, la investigació en biomarcadors és una característica principal de la medicina translacional d’aquesta àrea de coneixement. La present tesi té l’objectiu de valorar la utilitat en la determinació del pronòstic dels pacients cremats dels biomarcadors implicats en l’eix IL33/ST2. De fet, es tracta del primer article que analitza la significació pronòstica d’aquests biomarcadors en pacients cremats i els resultats obtinguts demostren la relació existent entre la concentració de la fracció soluble de la proteïna supressió de la tumorigenicitat 2 (sST2) i la mortalitat d’aquests pacients. A més a més, nivells elevats de sST2 també es van associar a una major incidència de complicacions infeccioses i de disfunció orgànica, suggerint que podria tenir un paper significatiu en la gènesi de la disfunció orgànica associada a la cremada. Per tots aquests motius, la mesura de la concentració de sST2 podria, en un futur, ajudar en el procés de presa de decisions sobre el tractament indicat en cada pacient ja que ens permetria saber quins són els pacients amb més alt risc de patir una mala evolució i que, per tant, es podrien beneficiar d’un tractament més agressiu.Several inflammatory mediators have been shown to be increased after burn injury. They may be important in burn pathophysiology, contributing to organ dysfunction and sepsis apparition, and they may also predict outcomes. Moreover, they have been involved in pathophysiology of some special processes, such as inhalation injury or wound healing. Consequently, some biomarkers have been described as potential therapeutic targets. Importantly, as therapeutic interventions may also affect biological processes, biomarkers may be a useful tool to guide some treatments and may also explain why some treatments succeed or fail in improving outcomes. Therefore, investigation into biomarkers in severe burn patients is a key feature of translational medicine in this area of knowledge. Our aim was to analyze whether plasma levels of biomarkers involved in the IL33/ST2 axis might help to predict mortality in burn patients. This is the first study to show the prognostic significance of plasma levels of sST2 after burn injury. Indeed, higher plasma concentrations of sST2 were consistently associated with a higher risk of death, even after adjusting for different potential confounding. Moreover, higher levels of sST2 were also observed in burn patients who developed any infectious complication during their stay in the Burns Unit as well as in patients who presented MODS. In conclusion, the results of this study suggest that plasma sST2 levels predict mortality in burn patients and may be useful to help or guide physicians in the bedside decision-making process during patient management

Successful correction of inverted nipple using silicone implants: A pioneering surgical approach

Inverted nipples are commonly observed and can lead to challenges in breastfeeding, sexual experiences, and dissatisfaction with one's physical appearance. Currently, there is a lack of consensus on the optimal treatment approach. The use of a smooth silicone implant to reconstruct the nipple-areola complex in post-mastectomy breast reconstruction has recently been proposed. This study presents the first case using this approach in a patient with a grade II inverted nipple who previously failed conventional reconstructive surgical treatment

Paper de l'eix IL33/ST2 en el pacient cremat /

La lesió per cremada s'ha associat a l'augment de la concentració de molts mediadors inflamatoris. Aquests mediadors són importants en la fisiopatologia de la cremada, contribuint a la disfunció orgànica i l'aparició de complicacions sèptiques. També són útils en l'establiment del pronòstic i són importants en la fisiopatologia de situacions concretes com la cicatrització o la lesió per inhalació de fums. En conseqüència, alguns d'aquests biomarcadors també podrien ser considerats com a possibles dianes terapèutiques. Igualment, com que els tractaments també poden afectar els processos biològics, els biomarcadors poden ser útils per guiar l'ús de determinats tractaments i podrien ajudar a explicar perquè alguns tractaments no són útils a l'hora de millorar el pronòstic de determinats pacients. Per tant, la investigació en biomarcadors és una característica principal de la medicina translacional d'aquesta àrea de coneixement. La present tesi té l'objectiu de valorar la utilitat en la determinació del pronòstic dels pacients cremats dels biomarcadors implicats en l'eix IL33/ST2. De fet, es tracta del primer article que analitza la significació pronòstica d'aquests biomarcadors en pacients cremats i els resultats obtinguts demostren la relació existent entre la concentració de la fracció soluble de la proteïna supressió de la tumorigenicitat 2 (sST2) i la mortalitat d'aquests pacients. A més a més, nivells elevats de sST2 també es van associar a una major incidència de complicacions infeccioses i de disfunció orgànica, suggerint que podria tenir un paper significatiu en la gènesi de la disfunció orgànica associada a la cremada. Per tots aquests motius, la mesura de la concentració de sST2 podria, en un futur, ajudar en el procés de presa de decisions sobre el tractament indicat en cada pacient ja que ens permetria saber quins són els pacients amb més alt risc de patir una mala evolució i que, per tant, es podrien beneficiar d'un tractament més agressiu.Several inflammatory mediators have been shown to be increased after burn injury. They may be important in burn pathophysiology, contributing to organ dysfunction and sepsis apparition, and they may also predict outcomes. Moreover, they have been involved in pathophysiology of some special processes, such as inhalation injury or wound healing. Consequently, some biomarkers have been described as potential therapeutic targets. Importantly, as therapeutic interventions may also affect biological processes, biomarkers may be a useful tool to guide some treatments and may also explain why some treatments succeed or fail in improving outcomes. Therefore, investigation into biomarkers in severe burn patients is a key feature of translational medicine in this area of knowledge. Our aim was to analyze whether plasma levels of biomarkers involved in the IL33/ST2 axis might help to predict mortality in burn patients. This is the first study to show the prognostic significance of plasma levels of sST2 after burn injury. Indeed, higher plasma concentrations of sST2 were consistently associated with a higher risk of death, even after adjusting for different potential confounding. Moreover, higher levels of sST2 were also observed in burn patients who developed any infectious complication during their stay in the Burns Unit as well as in patients who presented MODS. In conclusion, the results of this study suggest that plasma sST2 levels predict mortality in burn patients and may be useful to help or guide physicians in the bedside decision-making process during patient management

Técnica de Charles en elefantiasis de extremidad inferior: caso clínico

La primera opción terapéutica para el linfedema consiste en medidas conservadoras conocidas como terapia descongestiva compleja, de la que se benefician muchos pacientes. Sin embargo, los casos refractarios severos requieren abordaje quirúrgico. Existen numerosas técnicas disponibles con tasas de recurrencia variables. La técnica de Charles es una alternativa apropiada para los casos más severos. Presentamos nuestra experiencia en un caso en varón de 21 años de edad con elefantiasis masiva de la extremidad inferior izquierda secundaria a linfedema congénito sin respuesta al tratamiento conservador. Tras una valoración clínica y radiológica exhaustiva se propone cirugía ablativa según la técnica de Charles, que llevamos a cabo en 3 tiempos quirúrgicos en 8 meses con resultados globalmente favorables. De paso revisamos la práctica actualmente aceptada para el tratamiento del linfedema de la extremidad inferior y las opciones terapéuticas disponibles

Estudio de la presión intraabdominal en el paciente quemado (EPIAPQ) : Resultados preliminares

Se realizó un estudio observacional prospectivo, durante 6 meses, para determinar la incidencia y prevalencia de HIA y de SCA en pacientes grandes quemados, incluyendo todos los pacientes mayores de edad con quemaduras &20% superficie corporal total (SCT). n=10 pacientes, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidencia de HIA = 0,6 casos/paciente-día, SCA = 0,1 casos/paciente-día. Ninguno de los pacientes sin HIA desarrolló ninguna disfunción orgánica; el 7 (87,5%) de los pacientes con HIA presentaron al menos un fallo orgánico. Así pues, en pacientes gran quemados la HIA presenta una importante prevalencia y se asocia a fallos orgánicos.Es va realitzar un estudi observacional prospectiu, durant 6 mesos, per determinar la incidència i prevalença d'HIA i de SCA en pacients gran cremats, incloent tots els pacients majors d'edat amb cremades &20% superfície corporal total (SCT). n=10 pacients, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidència d'HIA = 0,6 casos/pacient-dia, SCA = 0,1 casos/pacient-dia. Cap dels pacientes sense HIA va desenvolupar disfunció orgánica; el 7 (87,5%) dels pacients amb HIA van presentar al menys el fracàs d'un òrgan. Així doncs, en pacients gran cremats la HIA presenta una important prevalença i s'associa a fracàs orgànic

Dietary constituents: relationship with breast cancer prognostic (MCC-SPAIN Follow-Up)

The aim of this study was to characterize the relationship between the intake of the major nutrients and prognosis in breast cancer. A cohort based on 1350 women with invasive (stage I-IV) breast cancer (BC) was followed up. Information about their dietary habits before diagnosis was collected using a semi-quantitative Food Frequency Questionnaire. Participants without FFQ or with implausible energy intake were excluded. The total amount consumed of each nutrient (Kcal/day) was divided into tertiles, considering as "high intakes" those above third tertile. The main effect studied was overall survival. Cox regression was used to assess the association between death and nutrient intake. During a median follow-up of 6.5 years, 171 deaths were observed. None of the nutrients analysed was associated with mortality in the whole sample. However, in normal-weight women (BMI 18.5-25 kg/m2) a high intake of carbohydrates (≥809 Kcal/day), specifically monosaccharides (≥468 Kcal/day), worsened prognostic compared to lowest (≤352 Kcal/day). Hazard Ratios (HRs) for increasing tertiles of intake were HR:2.22 95% CI (1.04 to 4.72) and HR:2.59 95% CI (1.04 to 6.48), respectively (p trend = 0.04)). Conversely, high intakes of polyunsaturated fats (≥135 Kcal/day) improved global survival (HR: 0.39 95% CI (0.15 to 1.02) p-trend = 0.05) compared to the lowest (≤92.8 kcal/day). In addition, a protective effect was found substituting 100 kcal of carbohydrates with 100 kcal of fats in normal-weight women (HR: 0.76 95% CI (0.59 to 0.98)). Likewise, in premenopausal women a high intake of fats (≥811 Kcal/day) showed a protective effect (HR:0.20 95% CI (0.04 to 0.98) p trend = 0.06). Finally, in Estrogen Receptors (ER) negative tumors, we found a protective effect of high intake of animal proteins (≥238 Kcal/day, HR: 0.24 95% CI (0.06 to 0.98). According to our results, menopausal status, BMI and ER status could play a role in the relationship between diet and BC survival and must be taken into account when studying the influence of different nutrients

Dietary Constituents : Relationship with Breast Cancer Prognostic (MCC-SPAIN Follow-Up)

The aim of this study was to characterize the relationship between the intake of the major nutrients and prognosis in breast cancer. A cohort based on 1350 women with invasive (stage I-IV) breast cancer (BC) was followed up. Information about their dietary habits before diagnosis was collected using a semi-quantitative Food Frequency Questionnaire. Participants without FFQ or with implausible energy intake were excluded. The total amount consumed of each nutrient (Kcal/day) was divided into tertiles, considering as "high intakes" those above third tertile. The main effect studied was overall survival. Cox regression was used to assess the association between death and nutrient intake. During a median follow-up of 6.5 years, 171 deaths were observed. None of the nutrients analysed was associated with mortality in the whole sample. However, in normal-weight women (BMI 18.5-25 kg/m 2) a high intake of carbohydrates (≥809 Kcal/day), specifically monosaccharides (≥468 Kcal/day), worsened prognostic compared to lowest (≤352 Kcal/day). Hazard Ratios (HRs) for increasing tertiles of intake were HR:2.22 95% CI (1.04 to 4.72) and HR:2.59 95% CI (1.04 to 6.48), respectively (p trend = 0.04)). Conversely, high intakes of polyunsaturated fats (≥135 Kcal/day) improved global survival (HR: 0.39 95% CI (0.15 to 1.02) p -trend = 0.05) compared to the lowest (≤92.8 kcal/day). In addition, a protective effect was found substituting 100 kcal of carbohydrates with 100 kcal of fats in normal-weight women (HR: 0.76 95% CI (0.59 to 0.98)). Likewise, in premenopausal women a high intake of fats (≥811 Kcal/day) showed a protective effect (HR:0.20 95% CI (0.04 to 0.98) p trend = 0.06). Finally, in Estrogen Receptors (ER) negative tumors, we found a protective effect of high intake of animal proteins (≥238 Kcal/day, HR: 0.24 95% CI (0.06 to 0.98). According to our results, menopausal status, BMI and ER status could play a role in the relationship between diet and BC survival and must be taken into account when studying the influence of different nutrients