Objectes distribuïts i consciència discontinua: l'obra d'art com a mediació transtemporal i transcultural

La definició d’Alfred Gell de l’obra d’art com a objecte distribuït i el supòsit d’un isomorfisme estructural entre els agregats d’obres d’art, múltiples i disperses, i un factor aglutinant “intern” (ment o consciència, ja sigui individual o col·lectiva) que dota el conjunt d’una coherència immanent, oculta el potencial de les obres d’art per, recombinant-se amb d’altres, trencar la rigidesa dels designadors de la identitat d’individus i cultures. L’estudi de dos exemples on el caràcter d’objecte distribuït de l’obra d’art dóna lloc a conjunts “externs” on resulta difícil establir una unitat “interna” i es converteixen, per tant, en agregats amb consciència dispersa, permet comprovar l’eficàcia d’aquest mecanisme per fer de l’obra d’art no només un objecte de mediació transtemporal sinó també transcultural.Alfred Gell’s definition of a work of art as a scattered object and the hypothesis of a structural isomorphism among collections of works of art, numerous and disperse, andma binding “internal” factor (the “mind” or “conscience”, be it individual or collective) that imbues the whole with an immanent coherence, hides the potential of the works of art by, recombining them with others, shattering the rigidity of the designators of the identity of individuals and cultures. The study into two examples where the character of the scattered object of the work of art leads to “external” sets where it is difficult to establish an “internal” unit, and they therefore become collections with a disperse conscience, enabling us to verify the efficacy of this mechanism to turn the work of art into not just a transtemporal object of mediation but a trans-cultural one

Antroposfera : aprenentatge col·laboratiu i creativitat en la pràctica projectual del disseny

Aquest estudi de cas recull les reflexions al voltant d’un taller experimental on s’han aplicat estratègies didàctiques basades en el desconfort i la ficció amb els objectius d’avaluar l’eficàcia d’un marc d’aprenentatge construït a partir de la combinació de diferents contextos, considerar el procés projectual com a matèria d’especulació en sí mateix i intensificar la creativitat en la pràctica del disseny. A partir del plantejament estratègic del taller i del control del procés de disseny amb els ítems de ficció i desconfort durant el desenvolupament del taller, s'ha pogut traçar la incidència que cadascun d'ells té en l'assoliment de l'aprenentatge col·laboratiu del projecte

La investigació artística i el Grau : raons i maneres d'aplicar la investigació artística al TFG del Grau en Disseny d'EINA, menció en Creació Visual

Quan un projecte es pot qualificar com a creació visual? Quan podem dir que un projecte és un TFG? Quan la pràctica artística es pot qualificar com a art? Aquest TFM exposa la possibilitat d'abordar els TFG de les disciplines relacionades amb l'art des del punt de vista de la investigació artística donant èmfasi a la pràctica artística com a investigació. Per tal d'assolir aquest objectiu genèric aquest TFM proposa símptomes que ens permeten operar amb els semblants de família dels termes creació visual, TFG i investigació artística. Detecta les dificultats d'assolir un TFG en art i les resol mitjançant la investigació artística. El projecte cristal·litza amb la proposta de programa de l'assignatura TFG en creació visual d'EINA, Centre Universitari de disseny i d'art adscrit a la UAB que valida mitjançant un estudi de cinc casos representatius de TFG de creació visual durant els dos primers anys del Grau en Disseny. El projecte inclou la proposta del paper del text com a impulsor del projecte i un estudi de com Goldsmiths University of London, Royal Academy of Art of The Hague, Aalto University school of arts and design and architecture i la Art Academy of MALMÖ tracten el treball final de grau -o un equivalent-, així com la recerca artística al grau.¿Cuándo un proyecto se puede calificar como creación visual? ¿Cuándo podemos decir que un proyecto es un TFG? ¿Cuándo la práctica artística se puede calificar como arte? Este TFM expone la posibilidad de abordar los TFG de las disciplinas relacionadas con el arte desde el punto de vista de la investigación artística dando énfasis a la práctica artística cómo investigación. Para lograr este objetivo genérico este TFM propone síntomas que nos permiten operar con los parecidos de familia de los términos creación visual, TFG e investigación artística. Detecta las dificultades de lograr un TFG en arte y las resuelve mediante la investigación artística. El proyecto cristaliza con la propuesta de programa de la asignatura TFG en creación visual de EINA, Centro Universitario de diseño y de arte adscrito a la UAB que se valida mediante un estudio de cinco casos representativos de TFG de creación visual durante los dos primeros años del Grado en Diseño. El proyecto incluye la propuesta del papel del texto como impulsor del proyecto y un estudio de como Goldsmiths University of London, Royal Academy of Art of The Hague, Aalto University school of arts and design and architecture y la Art Academy of MALMÖ tratan el trabajo final de grado -o un equivalente- así como la investigación artística en el grado.When does a project can be described as visual creation? When do we say that a project is a TFG? When does artistic practice can be qualified as art? This TFM presents the possibility to address the TFG of the disciplines related to art from the point of view of artistic research and emphasizes research as practice. To achieve this general objective, this TFM proposes symptoms that allow us to operate with the family resemblances terms of visual creation, TFG and artistic research. It detects the difficulties of achieving a TFG in art and solves them through artistic research. The project crystallizes in a proposal of a syllabus for TFG in visual creation, which is validated by a study of five representative cases of TFG of visual creation presented during the first two years of the degree. The project includes the proposal of the role of text as a promoter of the project and a study of how Goldsmiths University of London, Royal Academy of Art of The Hague, Aalto University School of Art and Design and Architecture and the Art Academy of MALMÖ treat the TFG -or equivalent projects- and artistic research during the degree

Poéticas sociales y espacios en tránsito: el viaje en bus turístico como una de las Bellas Artes

SIN FINANCIACIÓNNo data (2009

Art públic i producció de localitat

[cat] L’àmbit temàtic d’aquesta tesi construeix un pont entre la teoria de l’art i l’antropologia a partir de la consideració de l’art públic com a productor de localitat. A partir de la distinció entre modes de simbolització diferenciadors i convencionalitzadors de Roy Wagner i els quatre modes d’identificació amb els quals Philippe Descola defineix les formes ontològiques dominant a cada societat, es presenta una teoria del procés creatiu que considera l’art com a creació de figures pròpies de formes ontològiques no dominants en el seu context cultural. Aquest salt creatiu a ordres paral·lels de composició de mons permet, en el cas de l’art públic, la figuració de localitats alternatives a les convencions dominants i, des de l’antropologia, suposa la connexió de dues alteritats: la de les diverses maneres de composar mons —externes, i sovint estranyes o oposades, a la cosmologia que preval a Occident— però també a les pròpies alternatives al pensament dominant sorgides dels corrents creatius intrínsecs a la modernitat.[eng] The subject matter of this thesis builds a bridge between art theory and anthropology from the consideration of public art as a producer of locality. I present a theory of the creative process that considers art as creation of figures different from the point of view of the ontological dominant forms in their cultural context. The distinction between modes of symbolizing and differentiating convencionalitzadors set up by Roy Wagner and the four modes of identification with which Philippe Descola defines the ontological dominant forms that prevail in each society are the bases of this theory. The creative leap between parallel orders of worlds composition allows, in the case of public art, to figure alternative locations to the dominant conventions and, from anthropology, connects two different kinds of otherness: the different “exotic” ways to compose worlds —often bizarre or opposing in relation with the cosmology that prevails in the West, but also a kind of alternative thinking that emerges from the dominant currents creative intrinsic to modernity

180 encants: el libro de artista como generador de relaciones

180 Encants es un proyecto artístico que se desplegó en 180 libros hechos a partir de revistas, periódicos, dibujos, restos de cajones, pruebas de taller, pruebas de grabado, materiales impresos varios. Cada libro es una compresión temporal y aleatoria de documentación impresa en donde la confluencia de los sucesos �artísticos, históricos, sociales- propone otras maneras de percepción de las imágenes. El proyecto se termina con la donación de cada uno de estos libros. El artículo se compone de dos partes, la primera es un relato en 1ª persona del desarrollo del proyecto por parte de su autora, y la segunda una reflexión conjunta posterior analizando las diferentes implicaciones de la puesta circulación de los libros mediante el don

Plec : informatiu d'EINA. Núm. 64

Núm. 64 (maig 2009)Editorial: El sorgiment del “lumpencreatariat”, un risc de les indústries creatives / Oriol Pibernat, Octavi Rofes. Activitats: Presentació del col·lectiu Got. EINA, Espai Barra de Ferro: Santi Grau The Beauty of Process. Corresponsal: Festival Offf 2009 a Oeiras / Anna Fuster. Biblioteca: Novetats bibliogràfiques, Desiderates professors i alumnes abril 09