La financiarización de las relaciones salariales. Una perspectiva internacional. Madrid, La Catarata, 2012

Para comprender las dimensiones económicas, políticas, ecológicas y, sobre todo, sociales, de la actual 'gran transformación' neoliberal en el sentido que Karl Polanyi le dio a este término, es necesario dar cuenta del proceso de financiarización, así como de sus múltiples y perniciosas consecuencias. En esta dirección se orienta la obra que aquí reseñamos La financiarización de las relaciones salariales. una perspectiva internacional

Entre natros i mosatros: representacions socials, discursos agraris i discursos mediambientals al Delta de l'Ebre i l'Albufera de València

Des de les últimes dècades del segle passat els treballs empírics constaten que els límits naturals al creixement (Meadows et al., 1972) han sigut traspassats (Garcia, 2004). Això ha suposat un increment de la consciència mediambiental i ha donat lloc a la recerca de respostes de diferents tipus. Moltes d’aquestes respostes estan emmarcades dintre de les polítiques neoliberals que concilien desenvolupament econòmic i sostenibilitat i, d’aquesta manera, neguen el conflicte ecològic. Entre aquestes solucions està l’establiment de determinats espais en els que es pretén preservar la naturalesa: els Parcs Naturals en són una mostra. En la seua versió neoliberal, l’esmentada preservació no implica cap modificació substantiva de les regles que imposa el desenvolupament econòmic capitalista. D’aquesta manera, el concepte Parc Natural, es converteix en una aplicació del binomi ‘desenvolupament sostenible’, un oxímoron en el que es juxtaposen dos termes contradictoris —en termes globals i, sovint, en termes locals—: desenvolupament econòmic capitalista i sostenibilitat mediambiental. Aquesta investigació l’objectiu principal de la recerca ha sigut analitzar, des d'una perspectiva comparada, les representacions socials i els discursos mediambientals i els discursos agraris a l'Albufera de València i al Delta de l'Ebre. Aquests parcs naturals es troben a l’Estat espanyol i són uns aiguamolls ubicats als últims trams d’uns rius que desemboquen a la mar Mediterrània. Per tal d'analitzar els discursos socials sobre aquestes àrees protegides, hem adoptat dos paradigmes teòrics: la sociologia agrària i l'ecologia política. En primer lloc, les àrees d'estudi proposades tenen una característica comuna que afecta la conservació - el cultiu de l’arròs. El discurs mediambiental emanat per la pagesia, però, sols pot entendre’s des de les seues raons i lògiques pràctiques. Aleshores, esbossem un paradigma teòric, basat en la sociologia agrària, que explica l’evolució i perspectives de l’agricultura familiar i la forma en què l'agricultura ha sigut subsumida al capital (Alfonso, Arribas i Ortí, 1991). D'aquesta manera la pagesia ‘depèn i és explotada per les institucions financeres i urbanes (Gaviria, 1975: 48). Per tal de comprendre els discursos mediambientals, al capítol 5, ens centrem, en primer lloc, en el substrat sociohistòric de la percepció dels problemes mediambientals. En segon lloc, dibuixem una matriu epistemològica que ens permet contextualitzar tant els desenvolupaments teòrics i metodològics, i les qüestions ètiques i polítiques, pel que fa a les diverses interseccions entre el coneixement científic, les Ciències Socials i l’Ecologia. Aquesta classificació, proposada per Rodríguez Victoriano (2002), ens permet ubicar la nostra recerca. L'anàlisi presentada s'inscriu en l'ecologia política. Des d'aquest lloc s’assenyala la contradicció estructural entre l'ecosistema del planeta terra que és finit i la tendència d'acumulació del capital que és infinita. Des d’aquesta perspectiva, resulta necessària una transformació global de les maneres de producció i també de les formes de socialització, dels universos simbòlics, dels estils de vida, dels usos del coneixement científic. En el capítol 6, fem un breu resum de la sociogènesi de les àrees protegides. A més, s'analitza per què la conservació és sovint representada en termes relativament no problemàtics, progressistes i per què hem de desafiar aquests supòsits còmodes preguntant per què el creixement més dramàtic en les àrees naturals protegides a tot el món es va produir entre mitjans de 1980 i mitjans de la dècada de 1990 - quan les polítiques neoliberals estaven en ascens (Brockington, Igoe i Duffy, 2008). D'acord amb Büscher, Sullivan, Neves, Igoe i Brockington (2012), cal pensar en la conservació neoliberal com una amalgama d’ideològica que ens informa de la premissa que la natura pot ser '' salvada'' només per la seva submissió al capital. El que McAfee (1999) ha esclarit encertadament amb la frase "vendre la naturalesa per a salvar-la”. Aquesta investigació s'ha realitzat a partir d'una anàlisi sociològica construïda sobre una metodologia qualitativa, amb la utilització de les tècniques de grups de discussió i entrevistes en profunditat, i adherint-nos a la perspectiva de l'Escola de Qualitativisme Crític de Madrid, prenent com a referència els treballs d’Ortí (1986) Alonso (1998) i Callejo (2001). Entre desembre de 2009 i juny de 2014, es van dur a terme 58 entrevistes en profunditat amb diferents actors socials: agents de desenvolupament local; tècnics i tècniques medi ambientals; organitzacions mediambientals; acadèmics i acadèmiques; treballadors i treballadores industrials; treballadores i treballadors domèstics; empresaris i empresàries; gerents i directius i directives; treballadores i treballadors autònoms: i representants dels sectors tradicionals (camperols, caçadors i pescadors). El material empíric, que va ser utilitzat per capturar les posicions ideològiques, va ser completat per l’anàlisi de dos grups de discussió. Un amb individus pertanyents als sectors socials que desenvolupen activitats tradicionals o modernes als voltants de l'Albufera, i altre amb membres compromesos de sectors socials vinculats a la conservació del Parc Natural de l'Albufera. Basat en l'anàlisi i interpretació de les dades, la investigació contextualitza opinions i actituds , així com reconstruccions discursives de les experiències dels subjectes. Les troballes identifiquen les posicions ideològiques dominants en relació amb el medi ambient relacionats amb els processos de modernització de les societats Ebrenca i valenciana. A més, aquests materials empírics revelen les dimensions principals dels conflictes ecològics i socials subjacents a aquestes posicions, centrant-se especialment en els parcs naturals. L'anàlisi dels discursos s’ha complementat amb l’explotació de dades de diferents enquestes que tractaven temes mediambientals realitzades per: el Centre d'Investigacions Sociològiques, l’Enquesta Mundial de Valors i l’Eurobaròmetre. Així mateix, s’han analitzat bases de dades que tracten el nombre i extensió d’àrees protegides al món, a Europa i a l’Estat espanyol. I, finalment, hem examinat els cens agraris - 1999 i 2009 - duts a terme per l'Institut Nacional d'Estadística, així com diverses bases de dades relacionades amb el mercat de l'arròs.Since the end of the last century, a body of empirical evidence has developed demonstrating that natural limits to economic growth (Meadows et al., 1972) have been being overstepped (García, 2004), which reflects an increase in environmental awareness which has, in turn, triggered a search for solutions. Most of these answers, emanating from the neoliberal establishment, attempt to reconcile economic development with environmental sustainability. One of the solutions proposed is the creation of protected areas. The concept of 'Parque Natural' (Natural Park) refers, in this context, to an attempt to preserve certain areas. In its neoliberal version, such preservation does not involve any substantive changes to the rules imposed by capitalist economic development. Indeed, this term becomes an application of the binomial—"sustainable development"— an oxymoron (Latouche, 2006) which juxtaposes two opposite meanings in global terms, and often, indeed, in local terms, namely, capitalist economic development and environmental sustainability. This research aims to analyse, from a comparative perspective, social representations and environmental and agrarian discourses with respect to the Albufera and the Ebro Delta. These Natural Parks are located in Spain and are wetlands at the mouths of rivers flowing into the Mediterranean Sea. In order to analyse the social discourse about these protected areas, we have adopted two theoretical paradigms: agrarian sociology and political ecology. First of all, the proposed study areas have a common characteristic that affects conservation — the cultivation of rice. The activity is carried out by farmers whose environmental discourse must be understood from the standpoint of their logical practice. In order to understand these practices, in chapter 4, we explain both the evolution and perspective of family farming and how agriculture was subsumed under capital (Alonso, Arribas and Ortí, 1991). In order to understand the environmental discourses, in chapter 5, we focus, firstly, on the socio-historical background to the perception of environmental problems. Second, we draw an epistemological matrix that allows us to contextualise both the theoretical and methodological developments, and the ethical and policy questions, with respect to the various intersections between scientific knowledge, Social Sciences and Ecology. This classification, proposed by Rodríguez Victoriano (2002), allows us to locate the research both theoretically and methodologically. The analysis, presented in this study, fits into political ecology. In chapter 6, we, firstly, outline a brief summary of the sociogenesis of protected areas. Also, we analyse why conservation is often represented in relatively unproblematic, progressive terms and why we should challenge such comfortable assumptions by asking why the most dramatic growth in protected natural areas worldwide occurred between the mid-1980s and the mid-1990s — when neoliberal economic policies were in the ascendancy— (Brockington, Igoe and Duffy, 2008). According to Büscher, Sullivan, Neves, Igoe & Brockington (2012), it is necessary to think about neoliberal conservation as an amalgamation of ideology and techniques informed by the premise that nature can be ‘‘saved’’ only by its submission to, and reevaluation, by capital— what McAfee (1999) has aptly labeled ‘selling nature to save it’. This research was carried out by a sociological analysis built on a qualitative methodology, using the techniques of discussion groups and semi-structured interviews, and adhering to the perspective of the Qualitative School of Madrid, referenced in the works of Ortí (1986), Alonso (1998) and Callejo (2001). Between December 2009 and June 2014, 58 in-depth interviews were conducted with different social actors: municipal officials; environmental technicians; environmental organisations; academics; industrial workers; domestic workers; self-employed entrepreneurs and representatives of the traditional sectors (peasants, hunters and fishers). The empirical material, which was used to capture the ideological positions, was completed by an analysis of two ‘discussion groups’ (Ibáñez, 1979). One discussion was with individuals in social sectors that develop traditional or modern activities in the surroundings of Albufera whereas the other engaged members of social sectors linked to conservation of the Albufera Natural Park. Based on analysis and interpretation of the data, the research contextualizes opinions, attitudes and evaluations as well as discursive reconstructions of the experiences of the subjects. The findings identify the dominant ideological positions regarding the environment related to the modernization processes of Ebrenca and Valencian societies. Also, these empirical materials reveal the main dimensions of ecological and social conflicts that underlie these positions, focusing especially on Natural Parks. The analysis of the discourses was supplemented with data mining of different surveys conducted by The Centro de Investigaciones Sociológicas, World Values Survey and Eurobarometer. In addition, we evaluated the data mining of The Natura 2000 Barometer and Conservation databases, provided by ICUN. And, finally we examined the Agrarian census — 1999 and 2009 — carried out by the National Statistics Institute of Spain, as well as various databases related to the rice market

L’ecologisme dels pobles. “Poca gent et dirà que és ecologista, però fem com si ho fórem perquè ho hem viscut de sempre”

Aquest article desafia el sentit comú que ens informa que el desenvolupament socioeconòmic, al llarg de la història, ha comportat una millor consciència medi ambiental, una visió comunament acceptada que ha rebut suport teòric de la tesi postmaterialista. A partir d’un estudi qualitatiu –portat a terme a pobles que envolten el Delta de l’Ebre i l’Albufera de València— l’anàlisi d’enquestes que tracten temes mediambiental i l’anàlisi de les petjades ecològica i material, demostrarem com aquesta manera postmaterialista d’entendre el medi ambient, aliena la conscienciació mediambiental de les pràctiques i estils de vida. I el que és encara més importat, aliena la consciència mediambiental del creixement econòmic. Les persones generen un impacte mediambiental major quan diuen estar més preocupades pel medi ambient. L’article assenyala que es fa necessari un canvi en les visions del medi ambient i proposa una representació alternativa amb bases materials que no explote els recursos naturals.This paper challenges the common sense that socioeconomic development, over history, has brought with it an environmental consciousness, a commonly accepted view which has also derived theoretical support from Inglehart's "postmaterialist values" thesis. For doing so, we have conducted a qualitative study— carried out in villages surrounding the Ebre Delta and Albufera of València—, have analysed surveys —related with environmental issues— and both the ecological and material footprints. We argue that the type of environmental consciousness that is derived from the post materialist thesis is intermeshed with the commodity fetishism. That is somewhat explains how people can isolate their consumerist lifestyles from the environmental impact of these lifestyles. And what is most important, people can alienate their environmental concern from the economic growth. We point out that a change in the social visions of the environment is necessary. We propose an alternative representation that consider the environment as a material value and seeks not to exploit the natural resources

The paradoxes of dairy farmers in Catalonia (Spain) : crisis and "double bind"

Altres ajuts: Acord transformatiu CRUE-CSICAltres ajuts: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) (CF616633)We want to thank Marta Terra for her contribution to the research. To Miren Etxezarreta and Luis Enrique Alonso for the comments on the text. This work was supported by the Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya within the framework of an agreement between the Institute of Agrifood Research and Technology (IRTA) and UAB: Project code CF616633The article analyses the crisis and 'double bind' situation to which Catalan dairy farmers find themselves subjected. Two contradictory commands are being imposed on them: 'act as if nature does not matter and increase production because, otherwise, the abandonment of livestock activity threatens you'; and 'reduce production and protect the environment to avoid an environmental catastrophe'. In the first part of the article, we study the socioeconomic crisis facing cattle farmers. In the second, we analyse farmers' discourse on the matter as a 'double bind'. Our conclusions indicate that in order to escape this paradoxical situation and gain some autonomy with respect to industry, farmers must establish a collective conscience and unite their interests: Although the path of producer cooperativism may be among the most realistic, it is not an easy one to follow

La reinvención de la autenticidad en el contexto de la mercantilización neoliberal

Desde la últimas décadas del siglo pasado, la constatación empírica de que los límites naturales al crecimiento estaban siendo traspasados (García, 2004) supuso un incremento de la conciencia medioambiental y dio lugar a la búsqueda de respuestas de distinto tipo. El concepto de 'Parque Natural', como un intento de preservar determinados espacios, se inscribe en este contexto. En su versión neoliberal dicha preservación no implica ninguna modificación sustantiva de las reglas que impone el desarrollo económico capitalista. De este modo, se convierte en una aplicación del binomio 'desarrollo sostenible', un oxímoron (Latouche, 2006) donde se yuxtaponen dos significados contrapuestos, a saber, desarrollo económico capitalista y sostenibilidad medioambiental

Entre la desilusión y el abandono: Análisis sobre el devenir de las granjas lecheras

Los cambios promovidos sobre el sector lechero a partir del proceso de reestructuración industrial, iniciado hace décadas, así como los sistemas de gobernanza y las políticas de la Unión Europea más recientes en la materia, se encuentran en plena relación con el vasto abandono que protagonizan gran cantidad de explotaciones lecheras, tanto en España como en Catalunya desde años atrás. Este proceso es vivido de modo especial por aquellas explotaciones más pequeñas y de tipo familiar. Por lo que las consecuencias que pueda tener esta evolución del sector a medio y largo plazo no son nada desdeñables desde la óptica del devenir del mundo agrario. Por ello, es de gran interés para las ciencias sociales conocer las condiciones socioeconómicas que actualmente caracterizan la evolución de las explotaciones lecheras, así como las representaciones sociales que los ganaderos construyen sobre las mismas. Estos serán los objetivos principales del artículo. Tratamos de analizar, por tanto, las condiciones socioeconómicas de las explotaciones y la forma como las conciben y valoran los ganaderos, además de explorar como encaran su futuro. El trabajo empírico ha combinado un análisis cuantitativo con un análisis cualitativo mediante grupos de discusión y entrevistas con ganaderos de leche. Los resultados sugieren la existencia del temor del final de la pequeña explotación familiar, así como la desilusión de los ganaderos ante una situación de crisis que no son capaces de revertir. The changes promoted in the dairy sector from the industrial restructuring process, which began decades ago, as well as the most recent governance systems and policies of the European Union in the matter, are fully related to the vast abandonment that a large number of dairy farms, both in Spain and Catalonia since years ago. This process is experienced in a special way by those smaller and family-type farms. Therefore, the consequences that this evolution of the sector may have in the medium and long term are not negligible from the perspective of the future of the agricultural world. For this reason, it is of great interest for the social sciences to know the socioeconomic conditions that currently characterize the evolution of dairy farms, as well as the social representations that farmers build on them. These will be the main objectives of the article. We therefore try to analyze the socio-economic conditions of the farms and the way in which they are conceived and valued by farmers, as well as exploring how they face their future. The empirical work has combined a quantitative analysis with a qualitative analysis through focus groups and interviews with dairy farmers. The results suggest the existence of fear of the end of the small family farm, as well as the disappointment of the ranchers in a crisis situation that they are not capable of reversing

Del desencanto indignado a la indignación desencantada: cuatro décadas de democracia de baja intensidad en la sociedad española

En la primera mitad de 1980, las investigaciones sociológicas de los precursores cualitativismo crítico español, Jesús Ibáñez, Alfonso Ortí, Ángel de Lucas, interpretaron el término ‘desencanto’ como la expresión de una frustración colectiva. La decepción ante las expectativas emancipatorias que se abrieron tras la muerte del Dictador. La transición postfranquista a la monarquía parlamentaria se teorizó como un ‘desencanto programado’ dirigido garantizar la continuidad en el poder de las élites del nacional-catolicismo franquista en un nuevo régimen político ‘blanqueado’ a través de la democracia formal y representativa. Dicha transición estaba orientada, en lo económico y en lo social por las políticas liberales y fue gestionada una socialtecnocracia transnacional (Ortí, 1998). Tres décadas después, el término ‘indignación’ expresó en la sociedad española el rechazo ciudadano frente a los totalitarios efectos del progresivo desahucio de sus vínculos sociales que aquella transición había reiniciado en 1978. Unos efectos amplificados globalmente por la intensa ofensiva que ‘La gran transformación/restauración neoliberal’ inició en 2007. Una indignación desencantada, en primer lugar, con las limitaciones de la democracia formal. En los dos períodos históricos la democracia instituida apareció como una parte central del problema. Pero, a su vez, también la democracia instituyente, es decir, la democratización de la democracia, se señaló como una parte central de la solución. El presente trabajo analiza, algunas claves de dicha dialéctica a través del análisis de sus dos términos centrales de representación simbólica: ‘desencanto’ e ‘indignación’. El punto de partida es la investigación que en 1980, en plena consolidación del capitalismo de consumo en la sociedad española, realizaron Jesús Ibáñez y Alfonso Ortí sobre el ‘Desencanto’. El de llegada: los distintos análisis sociológicos sobre el 15 M y las investigaciones cualitativas del CIS sobre la cuestión. La convicción histórica, metodológica y política de que la recuperación de la memoria sociológica del fracaso de la transición franquista hacia un orden social más justo es un instrumento necesario en las actuales luchas dirigidas a la recuperación del futuro colectivo, transcurre por estas páginas. También la necesidad de volver a repensar dos cuestiones: ¿Es posible la democracia en un sistema capitalista? ¿Cómo concretamos políticamente la democratización de la democracia como método para la emancipación social?In the first half of 1980, the sociological research of critical precursors of what was called ‘cualitativismo crítico español’, Jesús Ibáñez, Alfonso Orti, Angel Lucas, interpreted the term ‘ disenchantment ‘ as the expression of a collective frustration. The disappointment with the emancipatory expectations that were opened after the death of Franco. The post-Franco transition to parliamentary monarchy was theorized as a ‘ scheduled disenchantment ‘ intended to ensure continuity in the power of elites Franco’s National Catholicism in a new political regime ‘ laundered ‘ through formal and representative democracy. This transition was oriented, economically and socially by liberal policies and was managed transnational social technocracy. Three decades later, the term ‘ outrage ‘ expressed in Spanish society citizen rejection of totalitarian effects of progressive eviction of social ties that this transition was restarted in 1978 Some effects globally amplified by intense offensive ‘ The Great Transformation / neoliberal restoration ‘ began in 2007 a disenchanted outrage , first, the limitations of formal democracy . In both historical periods the established democracy appeared as a central part of the problem. But, in turn, also instituting democracy, ie , the democratization of democracy, was identified as a central part of the solution. This paper examines some of the key dialectic through analysis of its two central terms of symbolic representation: ‘disenchantment’ and ‘outrage’. The starting point is the investigation in 1980, during the consolidation of consumer capitalism in Spanish society, and made Jesus Alfonso Ibáñez Ortí about ‘Disappointment’ The Arrival: various sociological analyzes of 15 M and CIS qualitative research on the issue. The historical, methodological and political recovery of sociological failure memory of Franco transition to a more just social order is a necessary tool in today›s struggles led to the recovery of collective future conviction runs through these pages. Also the need to re- rethink two questions: Is democracy possible in a capitalist system? How do we specify the democratization of political democracy as a method of social emancipation

Peasantry is neither created nor destroyed, it can only be transformed. Agrarian discourses in the Delta de l’Ebre and the Albufera de València

The following pages summarize the analysis of agrarian and environmental discourses and social representations in the Ebro Delta and the Albufera of Valencia. The first part of the article tries to synthesize in a theoretical way the evolution and perspectives of family agriculture. We intend to analyze the essential changes that have taken place in agriculture and have made it survive, despite the theoretical prognosis that announced the end of the familiar agriculture. The second part addresses the methodological question of our research. We have conducted 58 interviews and two discussion groups in which different social profiles have participated. The analysis of social discourses was complemented by the exploitation of data from agrarian censuses, as well as from databases related to the rice market. The conclusions summarize how the discourses of the peasantry point out the impossibility of shying away from the subalternity of agricultural activity that has been ostracized by economic development and bound to be polluting if it wants to be economically viable.En las páginas que siguen, se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos del INE (censos agrarios y macromagnitudes agrarias), así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan cómo los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viabl

Por una democracia de alta intensidad. Los movimientos sociales como portadores del cambio social

La globalización neoliberal ha generalizado en sus prácticas políticas la dimensión formal y representativa de la democracia, tal y como la definió el sociólogo español Jesús Ibáñez a principios de la década de los noventa del pasado siglo. En su definición la expresión democracia –el pueblo gobierna— se encuentra acotada tanto por ser formal –la forma de expresión, el voto, prima sobre el contenido— como por ser representativa –el pueblo participa mediante representantes que ha escogido con su voto. Ambas circunstancias limitan el alcance de la democracia, de tal manera se antoja adecuada la expresión: nada para el pueblo, pero sin el pueblo. La presente ponencia vuelve a repensar la cuestión a partir de Ibáñez. En primer lugar, explícita de manera teórica los tres niveles complementarios de democracia: elementos, estructura y sistema. Más tarde, abordamos el tema la crisis de la democracia liberal —nivel de los elementos— y los problemas y déficits que acarrea la misma para legitimar una democracia de baja intensidad, incapaz de contrarrestar la hegemonía de los mercados financieros globales. Seguidamente, analizamos los cambios acaecidos en la democracia liberal y el resurgimiento de un tipo de democracia participativa –nivel de la estructura—, basada en fórmulas de participación regulada en la que el papel actor reside en las instituciones políticas y que encuentra sus contradicciones en la coyuntura social y económica actual. Por último, tratamos la democracia real –nivel del sistema—, aquella que otorga el papel actor a la sociedad civil. Ilustramos esta cuestión a partir del análisis de algunas experiencias recientes surgidas en el Estado español, en las que los movimientos sociales y las plataformas de resistencia han tenido un papel clave en las lucha por una democracia de alta intensidad en un momento en que el futuro de lo social está hipotecado.Neoliberal globalization has widespread in his political practices a formal and representative dimension of democracy, as it was defined by the spanish sociologist Jesus Ibáñez. In his defining the term democracy -the people shall govern- is bounded both as to be formal -the form of expression, the voting premium to be representative content- as to be representative -the people who participate through representatives chosen by voting . Both circumstances limit the scope of democracy, so we can use the expression: anything for the people, but without the people. This paper returns to rethink the issue from Ibañez. First, theoretically explicit the three complementary levels of democracy: elements, structure and system. Later, we address the issue of the crisis of liberal democracy -level of elements- and the problems and deficits that brings it to legitimize a low-intensity democracy, unable to counter the hegemony of global financial markets. Then, we analyze the changes in liberal democracy and the resurgence of a kind of participatory democracy -level of structured , based participation schemes regulated by the actor role lies in political institutions and finding contradictions in current social and economic situation. Finally, we try real democracy -level of the system, one that gives the actor a role for civil society. We illustrate this issue by analyzing some recent experiences from the Spanish State, in which social movements and resistance platforms have played a key role in the struggle for a high-intensity democracy at a time when the future of the social is mortgaged

El proyecto mapa escolar de Valencia: Análisis de la zonificación educativa de la ciudad de Valencia

The research project Mapa Escolar de Valencia (School Map of Valencia) was born out of an agreement between the City Council and the University of Valencia in order to carry out an investigation of the compulsory education system of the city and propose, if necessary, modifications to the current school zoning. The project is structured in several research areas. An analysis of the specialized scientific literature and public policies concerning education and schooling has been done, and it is currently analysing the evolution of quantitative and qualitative data on compulsory schooling in Valencia, its school zoning, the representations of education and the school climate in the city schools. The main results of the research are presented in this articl