2,192 research outputs found

    Centre de Formentera: els inicis en qüestió de dependència

    Get PDF
    Fins ara l’atenció i els serveis sociosanitaris específics per a la tercera edat i els malalts crònics han estat gairebé inexistents a Formentera; el tipus d’assistència que s’ha donat ha estat majoritàriament d’ajuda o de suport mitjançant el curador informal. És un fet que els trets particulars que presenta Formentera plantegen unes necessitats especials; així, cal un esforç per aconseguir una equiparació en les prestacions i els serveis existents a la resta d’illes. La construcció d’un centre de dia suposa un pas important per superar aquesta mancança de recursos, i alhora és un projecte necessari i esperat a l’illa. Segons les dades demogràfiques, la de Formentera serà una població envellida; aquest centre garantirà a la població una millor qualitat d’atenció i de vida, donant resposta i cobertura a les necessitats de les persones dependents, amb serveis que, d’altra banda, són de primera necessitat. Aquest projecte suposa un repte tant institucional com professional. Les característiques de Formentera fan que el centre estigui plantejat per donar assistència als tres col·lectius més vulnerables i desprotegits: persones grans dependents, persones amb algun tipus de discapacitat i persones amb malaltia mental; d’aquesta manera ens trobam davant tres centres dins una mateixa instal·lació. Així, el Programa Bàsic del Centre s’inscriu dins una estratègia institucional dirigida a oferir un marc terapèutic que faciliti confiança i seguretat a l’usuari i que mitjançant el suport i l’ensenyament permeti treballar les capacitats conservades, millorant l’autonomia i alentint el procés de dependència. Cal destacar la novetat del recurs per als habitants de Formentera, juntament amb un factor cultural molt arrelat a l’illa, que estableix la cura de les persones grans a casa i sota la figura d’algun familiar. Malgrat això, les actuals previsions indiquen un debilitament d’aquesta xarxa de cures, circumstància que ve provocada per diversos factors: el canvi en el rol social de la dona, l’envelliment i augment de la fragilitat dels cuidadors, així com l’estrès del cuidador / la cuidadora, habitualment generat per una situació de cures llarga i intensa —i sovint difícil— en absència d’un suport adequat.Hasta ahora la atención y los servicios sociosanitarios específicos para la tercera edad y los enfermos crónicos han sido casi inexistentes en Formentera; el tipo de asistencia dirigida ha sido mayoritariamente de ayuda o apoyo mediante el cuidador informal. Es un hecho que las particulares condiciones que presenta la isla plantean unas necesidades especiales, así hace falta un esfuerzo para conseguir una equiparación en las prestaciones y servicios existentes en el resto de islas y donde la construcción de un centro de día en Formentera supone un paso importante para superar la carencia de recursos o estructuras sociosanitarias. Este Centro de día es un proyecto necesario y esperado en la isla, que prevé paliar el déficit sociosanitario existente hasta ahora. Según los datos demográficos, Formentera, en un futuro, será una población envejecida; este centro garantizará a la población una mejor calidad de atención y de vida, dando respuesta y cobertura a las necesidades de las persones dependientes con servicios que, por otro lado, son de primera necesidad. La puesta en marcha de este proyecto supone un reto tanto a nivel institucional como profesional. Las características de Formentera (tamaño, población, aislamiento, etc.), hacen que el proyecto de centro de día esté planteado para dar asistencia a los tres colectivos más vulnerables y desprotegidos: personas mayores dependientes, personas con algún tipo de discapacidad y personas con enfermedad mental, de este modo nos encontramos ante tres centros de día dentro de una misma instalación. Así, el Programa Básico del Centro se inscribe dentro de una estrategia institucional dirigida a ofrecer un marco terapéutico que facilite confianza y seguridad al usuario y que, a través del apoyo y la enseñanza, permita trabajar sobre las capacidades conservadas mejorando la autonomía y ralentizando el proceso de dependencia. También se tiene que destacar la novedad del recurso para los habitantes de la isla y un factor cultural muy arraigado en la población de Formentera que establece el cuidado de los mayores en casa y bajo la figura de algún familiar. Sin embargo, las actuales previsiones indican un debilitamiento de esta red de apoyo, circunstancia que viene provocada por varios factores: el cambio en el rol social de la mujer, el envejecimiento y aumento de la fragilidad de los cuidadores, así como el estrés del cuidador/a habitualmente generado por una situación de curas larga e intensa —y a menudo difícil— en ausencia de un apoyo adecuado

    The physicochemical, biopharmaceutical, and in vitro efficacy properties of freeze-dried dexamethasone-loaded lipomers.

    Get PDF
    Dexamethasone-loaded polymer hybrid nanoparticles were developed as a potential tool to treat alopecia areata due to their follicular targeting ability. Freeze drying (FD) is a common technique used to improve nanoparticle stability; however, there are few studies focused on its effect on ethyl cellulose lipid-core nanoparticles. Nanoparticles were lyophilized with different cryoprotectants. Sucrose was selected because it allowed for a good resuspension and provided acceptable physicochemical parameters (374.33 nm, +34.7 mV, polydispersion 0.229%, and 98.87% encapsulation efficiency). The nanoparticles obtained were loaded into a pleasant xanthan gum hydrogel, and the rheological, release, and skin permeation profiles of different formulations were studied. The FD formulation significantly modified the particle size, and the drug release and permeation properties were also altered. In addition, analyses of the cytotoxicity and anti-inflammatory efficacy of FD and non-FD particles on human keratinocytes indicated no differences

    Breakdown of anomalous channeling with ion energy for accurate strain determination in gan-based heterostructures

    Get PDF
    The influence of the beam energy on the determination of strain state with ion channeling in GaN-based heterostructures (HSs) is addressed. Experimental results show that anomalous channeling may hinder an accurate analysis due to the steering effects at the HS interface, which are more intense at lower ion energies. The experimental angular scans have been well reproduced by Monte Carlo simulations, correlating the steering effects with the close encounter probability at the interface. Consequently, limitations in the determination of the strain state by ion channeling can be overcome by selecting the adequate beam energy

    Diseño e implementación de un VANT (Vehículo Aéreo No-Tripulado, Unmanned Aerial Vehicule, UAV) multisensor para estudios post-incendio en entornos forestales

    Get PDF
    Los Vehículo Aéreo No-Tripulados (VANTs, Unmanned Aerial Vehicules, UAVs) son una ayuda en la prevención, detección, y extinción de incendios forestales. Estamos convencidos de su utilidad también en el posterior análisis de daños ocasionados por el fuego, a pesar de que no hemos localizado ningún estudio científico que lo demuestre. Por este motivo, en este trabajo se diseña e implemente un VANT especializado en esta tarea (recoger información para análisis de daños postincendio) y en general, un VANT orientado al obtención de imágenes de alta resolución espacial utilizadas en estudios forestales. El primer paso, fue el análisis de las características que dicho VANT debe tener. A continuación, se diseñó e implementó un VANT con bahía extraíble para portar múltiples sensores. Se buscó que el diseño fuera modular, que se adaptara a las diferentes cargas de pago, para aportar flexibilidad y que pudiera despegar/aterrizar en entornos forestales. Tras el diseño y construcción del VANT se realizaron diferentes pruebas de vuelo, todas con resultados satisfactorios. Por este motivo, concluimos que el VANT construido que cumple todos los criterios para trabajar en entornos forestales (especialmente en entornos post-incendio) es una herramienta de gran valor para monitorizar los efectos del fuego en la cubierta foresta

    Proximal Abduction Ulnar Osteotomy (PAUL): Short- and Long-Term Evaluation in Dogs Presenting Medial Compartment Disease

    Get PDF
    Developmental elbow disease is one of the main causes of lameness in the canine species and occurs often in large and giant breed dogs. The most frequent manifestation of this pathology is known as medial compartment disease due to a physiological overload in the medial region of the elbow. It is considered as a complex disease and the treatment is focused on relieving the pain and slowing the progression of osteoarthritis. The Proximal Abduction Ulnar Osteotomy (PAUL) technique is one of the newest techniques whose purpose is the transmission of loads from the medial to the lateral compartment. In this prospective case series, the authors use the combination of elbow arthroscopy and the PAUL technique and report a significant improvement in clinical signs, showing a low major complications rate with a high degree of owner satisfaction.Ciencias Experimentale

    COPD is a clear risk factor for increased use of resources and adverse outcomes in patients undergoing intervention for colorectal cancer : a nationwide study in Spain

    Get PDF
    We hypothesized that patients undergoing surgery for colorectal cancer (CRC) with COPD as a comorbidity would consume more resources and have worse in-hospital outcomes than similar patients without COPD. Therefore, we compared different aspects of the care process and short-term outcomes in patients undergoing surgery for CRC, with and without COPD. This was a prospective study and it included patients from 22 hospitals located in Spain - 472 patients with COPD and 2,276 patients without COPD undergoing surgery for CRC. Clinical variables, postintervention intensive care unit (ICU) admission, use of invasive mechanical ventilation, and postintervention antibiotic treatment or blood transfusion were compared between the two groups. The reintervention rate, presence and type of complications, length of stay, and in-hospital mortality were also estimated. Hazard ratio (HR) for hospital mortality was estimated by Cox regression models. COPD was associated with higher rates of in-hospital complications, ICU admission, antibiotic treatment, reinterventions, and mortality. Moreover, after adjusting for other factors, COPD remained clearly associated with higher and earlier in-hospital mortality. To reduce in-hospital morbidity and mortality in patients undergoing surgery for CRC and with COPD as a comorbidity, several aspects of perioperative management should be optimized and attention should be given to the usual comorbidities in these patients

    COPD is a clear risk factor for increased use of resources and adverse outcomes in patients undergoing intervention for colorectal cancer: a nationwide study in Spain

    Get PDF
    We hypothesized that patients undergoing surgery for colorectal cancer (CRC) with COPD as a comorbidity would consume more resources and have worse in-hospital outcomes than similar patients without COPD. Therefore, we compared different aspects of the care process and short-term outcomes in patients undergoing surgery for CRC, with and without COPD. This was a prospective study and it included patients from 22 hospitals located in Spain - 472 patients with COPD and 2,276 patients without COPD undergoing surgery for CRC. Clinical variables, postintervention intensive care unit (ICU) admission, use of invasive mechanical ventilation, and postintervention antibiotic treatment or blood transfusion were compared between the two groups. The reintervention rate, presence and type of complications, length of stay, and in-hospital mortality were also estimated. Hazard ratio (HR) for hospital mortality was estimated by Cox regression models. COPD was associated with higher rates of in-hospital complications, ICU admission, antibiotic treatment, reinterventions, and mortality. Moreover, after adjusting for other factors, COPD remained clearly associated with higher and earlier in-hospital mortality. To reduce in-hospital morbidity and mortality in patients undergoing surgery for CRC and with COPD as a comorbidity, several aspects of perioperative management should be optimized and attention should be given to the usual comorbidities in these patients
    • …
    corecore