Cultura lúdica i pràctiques mediàtiques

<p>En aquest article volem explorar la relació entre els videojocs i altres pràctiques relacionades amb els mitjans audiovisuals en la vida quotidiana; en concret, ens interessa examinar fins a quin punt el videojoc, com a forma cultural que combina la narració audiovisual i el plaer del joc, pot ser útil per a comprendre transformacions culturals més àmplies en relació amb la producció cultural en el nou context mediàtic que obren les tecnologies de la informació i de la comunicació.</p> <a href="http://www.uoc.edu/digithum/9/dt/cat/ardevol_pages_sancornelio_roig_alsina.pdf">Text complet (PDF)</a

Aproximació al coneixement de la flora liquènica i dels fongs liquenícoles dels altiplans i conques centrals de Catalunya: el sector segàrric

L'estudi del sector segàrric dels altiplans i conques centrals catalanes, una àrea poc explorada des d'un punt de vista liquènic, ha aportat un catàleg de 334 tàxons, dels quals 301 són fongs liquenificats, i 33, fongs liquenícoles. Cal destacar l'aportació de sis nous tàxons per a la península Ibèrica (Acarospora chrysocardia, Diplotomma hedinii, Lecanora barkmanniana, L. farinaria, Lichenostigma subradians i Skyttea hawksworthii). A més, s'incrementa en 14 tàxons la llista de líquens i fongs liquenícoles de Catalunya (Caloplaca lucifuga, Candelariella faginea, Catapyrenium daedalum, Chaenothecopsis viridireagens, Collema fragrans, Lecania spadicea, Lepraria elobata, Lichenostigma gracilis, Lichinella jodopulchra, Muellerella hospitans, Placidium semaforonense, Solenopsora cesatii, Trapeliopsis pseudogranulosa i Xanthoparmelia pokornyi) i 96 tàxons són citacions noves per a les comarques lleidatanes. La composició florística de la zona estudiada se situa a mig camí entre la flora de les zones muntanyoses i de la regió mediterrània, sobretot pel que fa a les formes vitals i al tipus de fotobiont.A lichenological survey of the plateaus and basins of the central part of Catalonia has yielded a catalogue of 334 taxa, 301 of which are lichenized fungi and 33 lichenicolous fungi. Among the quoted species, six taxa are newly reported for the Iberian Peninsula (Acarospora chrysocardia, Diplotomma hedinii, Lecanora barkmanniana, L. farinaria, Lichenostigma subradians and Skyttea hawksworthii). In addition, 14 taxa are added to the current biota of Catalonia (Caloplaca lucifuga, Candelariella faginea, Catapyrenium daedalum, Chaenothecopsis viridireagens, Collema fragrans, Lecania spadicea, Lepraria elobata, Lichenostigma gracilis, Lichinella jodopulchra, Muellerella hospitans, Placidium semaforonense, Solenopsora cesatii, Trapeliopsis pseudogranulosa and Xanthoparmelia pokornyi). 96 taxa are newly reported for the province of Lleida. The floristic analysis of the area reveals that the lichen biota of the area shows a distribution of life forms and type of photobiont with an intermediate position between montane areas and the Mediterranean region.El estudio del sector segárrico de los altiplanos y cuencas centrales catalanas, un área poco explorada desde un punto de vista liquénico, ha aportado un catálogo de 334 taxones, de los que 301 son hongos liquenificados, y 33, hongos liquenícolas. Se destaca la aportación de seis nuevos taxones para la Península Ibérica (Acarospora chrysocardia, Diplotomma hedinii, Lecanora barkmanniana, L. farinaria, Lichenostigma subradians y Skyttea hawksworthii). Además, 14 taxones son nuevas citas para la biota liquènica y fúngica de Cataluña (Caloplaca lucifuga, Candelariella faginea, Catapyrenium daedalum, Chaenothecopsis viridireagens, Collema fragrans, Lecania spadicea, Lepraria elobata, Lichenostigma gracilis, Lichinella jodopulchra, Muellerella hospitans, Placidium semaforonense, Solenopsora cesatii, Trapeliopsis pseudogranulosa y Xanthoparmelia pokornyi) y 96 taxones son nuevas citas para las comarcas leridanas. El análisis de la composición florística sitúa a la flora liquénica de la zona a caballo entre la flora de las zonas de montaña y la región mediterránea, sobretodo por las formas vitales y el tipo de fotobionte presente

Games culture and media practices

Our aim in this article is to explore the relationship between videogames and other practices related to audiovisual media in everyday life; we are specifically interested in examining how far videogames, as a cultural form that combines audiovisual narrative with the fun of a game, may be useful in understanding broader cultural transformations in relation to cultural production in the new media context opened up by information and communication technologies.En aquest article volem explorar la relació entre els videojocs i altres pràctiques relacionades amb els mitjans audiovisuals en la vida quotidiana; en concret, ens interessa examinar fins a quin punt el videojoc, com a forma cultural que combina la narració audiovisual i el plaer del joc, pot ser útil per a comprendre transformacions culturals més àmplies en relació amb la producció cultural en el nou context mediàtic que obren les tecnologies de la informació i de la comunicació.En este artículo queremos explorar la relación entre los videojuegos y otras prácticas relacionadas con los medios audiovisuales en la vida cotidiana; en concreto, nos interesa examinar hasta qué punto el videojuego, como forma cultural que combina la narración audiovisual y el placer del juego, puede ser útil para comprender transformaciones culturales más amplias en relación con la producción cultural en el nuevo contexto mediático que abren las tecnologías de la información y de la comunicación

The Impact of COVID-19 Lockdown on Adults with Major Depressive Disorder from Catalonia : A Decentralized Longitudinal Study

The RADAR-CNS project received funding from the Innovative Medicines Initiative 2 Joint Undertaking under grant agreement No 115902. This Joint Undertaking receives support from the European Union's Horizon 2020 research and innovation program and EFPIA (www.imi.europa.eu accessed on 8 February 2023). This communication reflects the views of the RADAR-CNS consortium and neither IMI nor the European Union and EFPIA are liable for any use that may be made of the information contained herein. The funding body has been involved in the design of the study, the collection or analysis of data, or the interpretation of data. MTPM (7Z22/009) is partially released of clinical activity through a personal research grant of IDIAP Jordi Gol and Institut Català de la Salut (ICS).The present study analyzes the effects of each containment phase of the first COVID-19 wave on depression levels in a cohort of 121 adults with a history of major depressive disorder (MDD) from Catalonia recruited from 1 November 2019, to 16 October 2020. This analysis is part of the Remote Assessment of Disease and Relapse-MDD (RADAR-MDD) study. Depression was evaluated with the Patient Health Questionnaire-8 (PHQ-8), and anxiety was evaluated with the Generalized Anxiety Disorder-7 (GAD-7). Depression's levels were explored across the phases (pre-lockdown, lockdown, and four post-lockdown phases) according to the restrictions of Spanish/Catalan governments. Then, a mixed model was fitted to estimate how depression varied over the phases. A significant rise in depression severity was found during the lockdown and phase 0 (early post-lockdown), compared with the pre-lockdown. Those with low pre-lockdown depression experienced an increase in depression severity during the "new normality", while those with high pre-lockdown depression decreased compared with the pre-lockdown. These findings suggest that COVID-19 restrictions affected the depression level depending on their pre-lockdown depression severity. Individuals with low levels of depression are more reactive to external stimuli than those with more severe depression, so the lockdown may have worse detrimental effects on them

Cellular and humoral immunogenicity of the mRNA-1273 SARS-CoV-2 vaccine in patients with hematologic malignancies

Recent studies have shown a suboptimal humoral response to severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) messenger RNA (mRNA) vaccines in patients diagnosed with hematologic malignancies; however, data about cellular immunogenicity are scarce. The aim of this study was to evaluate both the humoral and cellular immunogenicity 1 month after the second dose of the mRNA-1273 vaccine. Antibody titers were measured by using the Elecsys and LIAISON anti–SARS-CoV-2 S assays, and T-cell response was assessed by using interferon-γ release immunoassay technology. Overall, 76.3% (184 of 241) of patients developed humoral immunity, and the cellular response rate was 79% (184 of 233). Hypogammaglobulinemia, lymphopenia, active hematologic treatment, and anti-CD20 therapy during the previous 6 months were associated with an inferior humoral response. Conversely, age >65 years, active disease, lymphopenia, and immunosuppressive treatment of graft-versus-host disease (GVHD) were associated with an impaired cellular response. A significant dissociation between the humoral and cellular responses was observed in patients treated with anti-CD20 therapy (the humoral response was 17.5%, whereas the cellular response was 71.1%). In these patients, B-cell aplasia was confirmed while T-cell counts were preserved. In contrast, humoral response was observed in 77.3% of patients undergoing immunosuppressive treatment of GVHD, whereas only 52.4% had a cellular response. The cellular and humoral responses to the SARS-CoV-2 mRNA-1273 vaccine in patients with hematologic malignancies are highly influenced by the presence of treatments such as anti-CD20 therapy and immunosuppressive agents. This observation has implications for the further management of these patients.The authors also thank the Cellex Foundation for providing research facilities and equipment and the CERCA Programme/Generalitat de Catalunya for institutional support

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

Jornada "Experiències d'Aprenentatge Servei a la Universitat de Barcelona". Desenvolupament i experiències presentades.

La Jornada, titulada “Experiències d’Aprenentatge Servei a la Universitat de Barcelona”, te la finalitat de facilitar una reflexió conjunta sobre l’aplicació de l’ApS a la tasca docent i compartir les experiències desenvolupades a la nostra universitat. L'infome presenta el desenvolupament de la jornada i el recull dels pòsters presentats pels participants.ICE-IDP, Grup ApS (UB

Intrathecal administration of AAVrh10 coding for β‐glucuronidase corrects biochemical and histological hallmarks of mucopolysaccharidosis type VII mice and improves behavior and survival

La mucopolisacaridosi tipus VII (MPS VII) és una malaltia monogènica molt rara inclosa en el grup de malalties lisosòmiques. Està causada per la manca d’activitat β-­‐ glucuronidasa, un enzim lisosòmic involucrat en la via de degradació de glicosaminoglicans. Aquesta alteració congènita causa una disfunció del sistema lisosòmic que provoca una acumulació anormal als lisosomes i la disrupció de l’homeòstasi de la cèl·lula. La malaltia presenta diferents graus de severitat clínica que van des de la mort prenatal fins a pacients amb formes lleus i una esperança de vida de 20 o 30 anys. Entre els casos que presenten un inici postnatal de la malaltia, la forma més severa de MPS VII es caracteritza per hepatomegàlia, esplenomegàlia, anomalies esquelètiques, desenvolupament tardà i retard mental, entre altres símptomes. Actualment els tractaments per als pacients de MPS VII són intervencions per pal·liar els símptomes de la malaltia, però no disposen de cap tractament curatiu. La teràpia gènica és una estratègia prometedora de cara a trobar una cura per a malalties monogèniques. Entre els vectors de teràpia gènica disponibles, els virus adeno-­‐associats (AAV) presenten certes característiques que els fan molt atractius per a la teràpia gènica: permeten la transducció tant de cèl·lules en divisió com quiescents, proporcionen una expressió del transgèn a llarg termini, no poden replicar-­‐se de manera autònoma sense un virus accessori i, a més, les infeccions naturals dels AAV no són patogèniques. Diferents serotips d’AAV s’han utilitzat com a vectors de teràpia gènica en estudis preclínics. Entre ells, els serotips AAV9 i AAVrh10 són els que presenten una capacitat de transducció més gran, així com una gamma més àmplia de tipus cel·lulars que poden transduir, especialment al sistema nerviós central. El serotip AAVrh10 no és d’origen humà. Per això, el fet d’utilitzar-­‐lo com a vector de teràpia gènica podria evitar la neutralització per part dels factors immunològics específics contra AAV, factors que són presents en el sèrum humà després d’infeccions d’AAV naturals. Tanmateix, el reconeixement creuat per part d’anticossos generats contra AAV2, el serotip humà més comú, podrien interferir en el resultat de la teràpia. En aquest treball es proposa una estratègia de teràpia gènica per a MPS VII basada en una única injecció intratecal d’un vector AAVrh10 que conté el gen de la β-­‐ glucuronidasa, testada en ratolins MPS VII adults joves. Es mostra que l’administració del vector al líquid cefaloraquidi (LCR) per punció lumbar, una tècnica molt poc invasiva, permet la transducció d’estructures del sistema nerviós central (SNC) utilitzant una dosi de vector més baixa que mitjançant injecció intravenosa. A més, el drenatge del vector del LCR cap al torrent sanguini comporta la transducció d’òrgans somàtics com el fetge. Això genera una font de β-­‐glucuronidasa que aconsegueix una activitat enzimàtica en sèrum comparable a la de ratolins sans. L’expressió sostinguda de l’enzim recombinant per part de les cèl·lules transduïdes, així com la correcció creuada deguda a la secreció de l’enzim, aconsegueixen la correcció de les característiques bioquímiques i histopatològiques de la malaltia, tant al SNC com als òrgans somàtics. Aquesta correcció a nivell cel·lular condueix a una millora significativa de les capacitats físiques, cognitives i emocionals dels ratolins MPS VII i aconsegueix doblar la seva esperança de vida.Mucopolysaccharidosis type VII (MPS VII) is an ultrarare monogenic lysosomal storage disease. It is caused by the lack of β-­‐glucuronidase activity, a lysosomal enzyme involved in the degradation pathway of glycosaminoglycans. This inborn genetic alteration causes a dysfunction of the lysosomal system that entails abnormal lysosomal storage and disruption of cell homeostasis. The disease presents a range of clinical severity among patients, from death in utero to a life expectancy of up to 20 or 30 years for the milder forms. The severe form of MPS VII among cases with postnatal disease onset is characterized by hepatosplenomegaly, skeletal abnormalities, developmental delay and mental retardation, among other symptoms. Currently, the only treatments for MPS VII patients are interventions to alleviate the symptoms, but no curative treatment is available. Gene therapy is a promising therapeutic approach to find a cure for monogenic diseases. Among the available gene delivery vectors, adeno-­‐associated viruses (AAVs) present several features that make them attractive for gene therapy strategies: they are able to transduce dividing and quiescent cells, they provide long term expression of the transgene, they are not able to autonomously replicate without a helper virus, and wild type AAV infections are not pathogenic. Different AAV serotypes have been used as gene therapy vectors in preclinical studies. Among them, AAV9 and AAVrh10 are the serotypes which show greater transduction capacity and a broader range of cell-­‐type specific tropism, particularly in the central nervous system. The use of AAVrh10, a non-­‐human serotype, may avoid the neutralization by anti-­‐AAV immune factors present in human sera after natural AAV infections. However, cross-­‐reactivity with antibodies raised against AAV2, the most common human AAV serotype, may still interfere in the therapeutic outcome. In this work, we propose a gene therapy strategy for MPS VII based on a single intrathecal injection of an AAVrh10 coding for the β-­‐glucuronidase gene, tested in young adult MPS VII mice. We show that vector delivery to the CSF by lumbar puncture, a poorly invasive technique, allows the transduction of CNS structures using a lower vector dose than by intravenous delivery. In addition, the drainage of the vector from the CSF to the bloodstream results in transduction of somatic organs such as liver, thus providing a systemic β-­‐glucuronidase source that achieves serum enzymatic activity comparable to wild type mice. The sustained recombinant enzyme expression by AAV-­‐transduced cells, and the cross-­‐correction provided by enzyme secretion, attains the correction of biochemical and histopathological hallmarks of the disease in CNS and somatic organs. This correction at the cellular level leads to a significant improvement of physical, cognitive and emotional characteristics of MPS VII mice and a doubling of the MPS VII mouse life span

Estratègies de teràpia gènica per a neuropatia diabètica

L'objectiu del projecte consisteix en desenvolupar estratègies de teràpia gènica per al tractament de la neuropatia diabètica. Per a la teràpia gènica és necessària la utilització de vectors per tal d'introduir el material genètic exogen en les cèl•lules diana. En aquest projecte s'utilitzen vectors derivats de virus adenoassociats i es fan estudis de tropisme de diferents serotips de vectors administrant-los per diferents vies. D’aquesta manera es pot escollir quin és el millor vector i la millor via d'administració per a cada cas, i en el cas d'aquest projecte, per a tractar les cèl•lules afectades en la neuropatia diabètica. La neuropatia diabètica és una complicació de la diabetis per a la qual no hi ha cap tractament. Afecta les cèl•lules del sistema nerviós perifèric (neurones sensorials, neurones motores i cèl•lules de Schwann) i és la causa la major part de les amputacions d'extremitats inferiors. En aquest projecte es pretén estudiar quines són les possibles causes del desenvolupament de la neuropatia diabètica analitzant canvis a nivell de l'expressió gènica en models de ratolins diabètics i també en els models in vitro dissenyats per al projecte. Posteriorment es vol proposar un tractament de teràpia gènica mitjançant els resultats dels estudis de tropisme dels vectors virals i dels estudis d'expressió gènica dels models de diabetis.The aim of the project is to develop gene therapy strategies to treat diabetic neuropathy. Gene therapy is carried out using vectors to introduce exogenous genetic material into the target cells. In this project we use vectors derived from adenoassociated viruses and we perform tropism analysis studies using different serotypes of vectors and different administration routes so that we are able to choose the best vector and the best administration route to use in each case. In this project we chose the vector that could transduce the cells affected in diabetic neuropathy. Diabetic neuropathy is one of the secondary complications of diabetes and there isn’t any treatment available nowadays. It affects cells from the peripheral nervous system (sensory neurons, motor neurons and Schwann cells) and it is responsible of the major part of lower limb amputations. This project has the aim to study which are the causes that lead to the development of diabetic neuropathy by analysing changes of gene expression in diabetic mouse models and also in our in vitro models. Subsequently we want to propose a gene therapy approach using the results obtained in viral vector tropism studies as well as in gene expression studies of the diabetic models