Renau i Pagès, Gemma

Sanz i Moix, Sílvia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FID: Federació
Internacional de Documentació
Història
i j a FID va néixer l'any 1895, amb
el nom d'Institut Internacional de
Bibliografia (IIB), per la iniciativa
de dos juristes, Henri La Fontaine
(1854-1943) i Paul Otlet (1868-1944),
que s'havien conegut l'any 1892
amb motiu de la Conferència
Internacional de Bibliografia
celebrada a Brussel·les del 2 al 4 de
setembre de 1895.
Els seus objectius eren publicar un
catàleg bibliogràfic mundial i estudiar
totes les matèries relacionades amb
la bibliografia. Els interessava el
desenvolupament de la Classificació
Decimal Universal, ja que el catàleg
s'havia de fer segons aquesta
classificació. L'IIB tenia la seu a la
Biblioteca Nacional de Brussel·les.
Després del parèntesi de la Primera
Guerra Mundial, que va
paralitzar-ne les activitats
bibliogràfiques, el 1931 l'Institut es
va traslladar a la Haia. Aquell
mateix any va canviar el nom pel
d'Institut Internacional de
Documentació (IID). Aquest canvi
tenia certes connotacions, com la
modificació de les prioritats de
treball. És a dir, es va passar del
treball purament bibliogràfic al
desenvolupament de noves
tècniques que, per primera vegada,
sortiren de l'àmbit de les tècniques
biblioteconòmiques, com, per
exemple, la reprografia. Això va fer
que TALA (American Library
Association), que sempre s'havia
mantingut a distància, s'hi acostés,
i l'any 1939 es va convertir en
membre associat de la FID. L'any
1938, l'IID havia tornat a canviar
el nom, ja definitivament, pel de
Federació Internacional de
Documentació (FID). Però la
política internacional, la Segona
Guerra Mundial, no va permetre
que els programes de la recent
inaugurada FID es portessin a
terme, i no es van poder realitzar
fins un any després, un cop
acabada la invasió dels Països
Baixos.
La FID començava a preocupar-se
per la documentació. Una de les
seves tasques principals, i que
encara ho és actualment, era
l'actualització de la CDU, com ho
exigia una classificació d'abast
mundial. A partir del 1957 es van
crear comitès perquè s'ocupessin
dels diferents aspectes de la
documentació. Un d'aquests
comitès, el FID / CC, es va
encarregar d'actualitzar la CDU.
Aquests comitès encara són
actualment l'estructura de la FID.
22
Però fins a l'any 1950 la FID no va
ser declarada organisme mundial no
governamental. Fins aleshores només
els països europeus n'eren membres.
Però a partir d'aquest any s'hi van
associar països com Indonèsia, el
Japó, l'índia, el Brasil, Turquia, la
Unió Soviètica, Israel, Mèxic, etc.
A mitjan segle, l'estricta
organització de la ciència dividida
en disciplines va ser substituïda per
noves formes interdisciplinàries, les
quals, amb una organització, una
terminologia, sistemes de
classificació i molts altres elements,
van provocar una cooperació estreta
entre les diverses ciències.
Paral·lelament, el desenvolupament
científic i industrial avançava
constantment. Hi havia una gran
demanda de bons especialistes.
Creixien els lligams internacionals.
Cada vegada més països utilitzaven
la informació. Un dels greus
problemes que es plantejava era la
repetició del treball als diversos
llocs, cosa que implicava una
pèrdua de temps i de diners. Els
tècnics van començar, doncs, a
parlar de l'ordinador com a solució
d'aquests problemes, però sense
saber gaire com aplicar-ho.
L'any 1958, a la Conferència
Internacional de la Informació
Científica, es va veure que no hi
havia cap organització que
coordinés els esforços, els
intercanvis i les experiències dels
professionals, i que donés unes
pautes per a la recerca de la
informació. La FID va assumir
aquestes responsabilitats.
El 1959 es va celebrar una reunió a
Varsòvia, on el funcionament de la
FID va ser criticat pels països
socialistes. Aquests països
demanaven que es fessin una sèrie
de tasques, com la traducció, el
tractament de les publicacions
primàries, l'estandardització de la
documentació. Però la FID no era
capaç de dur-les a terme.
Llavors, es van elaborar no tant
unes normatives com una sèrie de
feines que cada país podia fer per
millorar les activitats
internacionals. En aquest moment
la FID es va plantejar quines
tasques corresponien a la
documentació per delimitar les
activitats que havia de fer.
A partir del 1970 es va fer un nou
replantejament de les funcions de la
FID. Es va fer un balanç de les
èpoques anteriors per establir
definitivament els objectius i els
programes de la Federació. Aquest
23
replantejament va definir les
tasques següents:
1) incrementar els esforços per a la
documentació,
2) resoldre la problemàtica
lingüística entre els països,
3) elaborar sistemes nous
d'emmagatzematge, de recuperació i
de difusió de la informació,
4) proporcionar sistemes regionals,
nacionals i internacionals,
5) crear xarxes documentals dels
diferents camps del saber.
A la vegada, aquestes tasques es
van dividir en:
—tasques científiques i
metodològiques
—tasques d'aplicació.
internacional. La FID és l'associació
internacional dels professionals de la
documentació.
Les seves cinc principals àrees de
treball són:
—el plantejament de les bases
teòriques i lingüístiques de la
documentació,
—el processament tecnològic de la
informació,
—l'educació i la formació dels
especialistes i dels usuaris de la
documentació,
—la creació de sistemes
d'informació, de xarxes i de
normatives documentals,
—les necessitats dels usuaris i de la
documentació.
Objectius i programa
ilíls objectius i el programa de la
FID són promoure, a través de la
cooperació internacional, estudis i
recerques, i també l'organització i la
pràctica de la documentació en tots
els camps: la ciència, la tecnologia,
les ciències socials i les humanitats.
La FID proporciona l'oportunitat
d'intercanviar idees i experiències i la
possibilitat de coordinar els esforços
d'organitzacions i particulars
dedicats a la documentació a nivell
Organització
LJ 'estructura de la Federació és:
Assemblea General, Consell i
Comitè Executiu. L'Assemblea
General n'és l'òrgan superior i es
reuneix cada dos anys. En aquestes
reunions poden participar tots els
membres i aportar-hi experiències i
idees. El Consell es compon d'un
president, tres vice-presidents, un
tresorer, dotze consellers i un
secretari general. El Comitè
Executiu és format pels funcionaris
i per la secretaria general.
24
\ . zz iizr •"•• ^••^
1
 * • •*•.' ^ H
de/ complex de la Roy al Library, on hi ha la seu de l'IFLA i de la FID.
La FID porta a terme els seus
programes a través de Comissions
Regionals i de Comitès. Les
Comissions són: la FID/CLA,
Comissió per a l'Amèrica Llatina; la
FID/CAC, Comissió per a Àsia i
Oceania; la FID/CAF, Comissió per
a Àfrica. Cada comissió té els
programes propis i una estructura
de comitès.
Els comitès són:
1) La FID/CCC, Central
Classification Committee. La CDU
(Classificació Decimal Universal) és
una de les tasques principals que
cal desenvolupar. Amb aquest
objectiu s'han creat uns subcomitès
internacionals, cadascun dels quals
es dedica exclusivament a una
matèria de la classificació. Es
reuneixen periòdicament per
comentar les propostes que fan i
aconseguir el màxim rendiment de
la CDU. Totes les actualitzacions es
publiquen en l'anuari Extensions and
Corrections to the UDC. La CDU es
publica en més de vint llengües. Les
edicions poden ser completes,
abreujades i especialitzades.
25
2) La FID/CR, Classification
Research: investigació en el camp
de la classificació i de la indexació.
3) La FID/DT, Terminology of
Information and Documentation:
investigació dels mètodes i dels
problemes de la terminologia
documental.
4),La FID/ET, Education and
Training: es dedica a estudiar els
mètodes i els problemes de la
documentació en l'etapa
d'aprenentatge.
5) La FID/II, Information for
Industry: reuneix els professionals
per avaluar i analitzar les
necessitats dels usuaris de la
documentació de la indústria, i per
intercanviar idees i mètodes.
6) La FID/IM, Infometrics:
organitza unes trobades
internacionals per avaluar els
mètodes i els significats de
l'aplicació de les matemàtiques en
la documentació.
7) La FID/PD, Patent Information
and Documentation: estudia la
utilització de les patents en la
documentació.
8) La FID/LD, Linguistics in
Documentation: investiga els
prpblemes de la documentació des
del punt de vista lingüístic.
9) La FID/RI, Reserch on the
Theoretical Basis of Information
Science: desenvolupament de la
documentació i relació amb altres
disciplines científiques.
10) Social Sciences Documentation:
promou tots els serveis de la
informació i la documentació en el
camp de les ciències socials.
Tots els països i tots els membres
associats poden participar en els
Comitès i en els programes que més
els interessin. Actualment la FID
engloba uns 90 països i coopera
amb 300 institucions i també amb
organitzacions privades lligades a la
documentació. La FID té rang
consultiu en altres organitzacions
internacionals, com la Unesco,
l'ISO, la FAO, l'ICA, l'IFLA, etc.
Publicacions
.Les principals publicacions de la
Federació són:
—FID News Bulletin (mensual)
—International Fòrum on
Information and Documentation
(trimestral)
—Extensions and Corrections to the
UDC (anual)
—FID Directory (bianual)
Les comissions «regionals» tenen
les seves pròpies publicacions.
Gemma Renau i Pagès
Sílvia Sanz i Moix
26


FID: Federació Internacional de Documentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert