Construcción de un cancionero y romancero efímero en la Corte Del III Duque de Calabria

Entre 1525 e 1538, a corte dos duques da Calábria (Fernando de Aragão e Germana de Foix) conheceu um período de esplendor literário e musical que não mais se voltaria a repetir numa corte espanhola não pertencente à Coroa. Alguns dos maiores músicos e escritores deste período viveram sob os auspícios de ambos os vice-reis de Valência, e muitos outros beneficiaram ocasionalmente do mecenato do terceiro duque da Calábria. Tal ambiente literário-musical, juntamente com o gosto da rainha viúva de Fernando I, o Católico, Germana de Foix, pelas festas, saraus e celebrações ao gosto francês favoreceram a paulatina criação duma literatura cortesã de carácter efémero e de circunstância, baseada na recuperação, para os salões, dos populares romances e da lírica de tipo tradicional. Neste tipo de literatura tão extremamente volátil, destacaram-se os poetas valencianos Luis Milán e Joan Fernández de Heredia, artífices dum género de composições poéticas destinadas a dissolver-se entre as gargalhadas dos homens do palácio de Liria

Radiative two-pion decay of the tau lepton

We consider the bremsstrahlung and model-dependent contributions to the radiative decay $\tau^- \to \pi^-\pi^0\nu_{\tau}\gamma$ in the context of a meson dominance model. We focus on several observables related to this decay, including the branching ratio and the photon and di-pion spectra. Particular attention is paid to the sensitivity of different observables upon the effects of model-dependent contributions and of the magnetic dipole moment of the $\rho^-(770)$ vector meson. Important numerical differences are found with respect to results obtained in the framework of chiral perturbation theory.Comment: 14 pages, 8 figures, submitted for publicatio

Bartolomé de Torres Naharro, Teatro completo, edición de Julio Vélez-Sainz

A Bartolomé de Torres Naharro (1485-1520) le corresponde la publicación de la primera preceptiva teatral en lengua romance de la que tenemos constancia y su obra dramática alcanzó una difusión impresa durante el siglo XVI que superaría con creces la de otros dramaturgos de la talla de Juan del Encina, Gil Vicente o Lope de Rueda. Sin embargo, desde la magna edición de Joseph E. Gillet de Propalladia and Other Works of Bartolomé de Torres Naharro a mediados del siglo pasado, esta que ahora com..

Sellutehtaan jätevedenkäsittelyn toimintavarmuuden parantaminen

Tarkoituksena ja toimeksiantona tässä opinnäytetyössä oli selvittää, miten sellutehtaan mekaanisen jätevedenkäsittelyn laitteiden toimintavarmuutta, erityisesti hienovälppien toimintaa voidaan parantaa. Työssä selvitetään, miksi jätevedenkäsittelylaitos ei aina toimi odotetulla tavalla ja annetaan ratkaisuehdotus siihen. Työn alussa avataan hieman työhön liittyvää käsitteistöä ja annetaan kokonaiskuva mekaanisesta jätevedenkäsittelystä keskittyen käytännönläheisesti erityisesti juuri Uimaharjun tapaukseen. Käytännön osuudessa kerrotaan, millaisia ongelmia jätevedenkäsittelyssä ilmeni, miten ongelman tutkiminen aloitettiin ja miten niitä lähdettiin ratkaisemaan. Opinnäytetyön viimeisessä osuudessa on esitetty, millä käytännön toimenpiteillä jätevedenkäsittelyn toimintaa pyrittiin saamaan varmemmaksi. Lopuksi annetaan ehdotus, millainen kustannustehokas ja toimintavarmempi ratkaisu sopisi juuri kyseiseen jäteveden puhdistamislaitokseen.The main goal and the task of this thesis was to explore how the reliability of the effluent pre screening equipment could be increased at Uimaharju pulp mill. This thesis presents why the effluent treatment plant isn’t occasionally working properly and the conclusion for the problem is also given. In the beginning of this thesis some basic information about mechanical effluent treatment is given which concentrates in case Uimaharju practically. The actual practical part of this work tells the problems which appeared at the effluent treatment plant. The practical part also gives answers for the questions how troubleshoot was started and what kinds of methods were used to solve those problems. In the last section of this thesis the practical actions to improve the operation of the effluent treatment plant are presented. More reliable and cost-effective solution is introduced in the end of this work

Methods in the treatment of obesity

L'obesitat és una malaltia molt estesa que limita l'activitat i escurça la vida, i que es pot definir com un emmagatzemament patològic de reserves de greix. Malgrat la difusió epidèmica, no hi ha cap sistema plenament efectiu disponible per tractar-la. Les estratègies emprades per al tractament de l'obesitat s'han basat principalment en la l'imitació de la ingesta i/o l'increment de la despesa energètica. EI mètode més emprat per l'imitar la ingesta energètica ha estat la utilització de dietes hipocalòriques, però l'efectivitat és limitada i es perd ràpidament amb el temps. Malgrat això, la utilització adequada de dietes hipocalòriques constitueix encara el principal procediment en la lluita contra el sobrepès. També s'ha emprat el bloqueig de l'absorció de nutrients mitjançant la inhibició específica d'enzims digestius. La cirurgia bariàtrica és ara pràcticament l'únic mètode prou efectiu per tractar els obesos mòrbids. S'ha utilitzat el condicionament conductista per mantenir els obesos allunyats del menjar, però els resultats són sovint poc satisfactoris. No obstant això, la informació adequada que reben els obesos sobre els principis elementals de la nutrició, així com la reeducació nutricional són una eina que no s'ha de deixar de costat. L'exercici és Ia forma més senzilla d'augmentar la despesa energètica i, tot i que aquest increment és sols transitori, potencia els efectes aprimadors de la restricció dietètica. Hi ha un nombre considerable de fàrmacs que han estat emprats per al tractament de l'obesitat i encara n'hi ha més que estan essent estudiats i desenvolupats. EI principal objectiu d'aquests fàrmacs és disminuir la gana a fi d'ajudar l'obès a reduir la quantitat de menjar, però altres drogues tendeixen a incrementar la termogènesi, tot facilitant la utilització de les reserves grasses; sovint ambdós efectes tenen lloc a l'hora. les drogues més àmpliament estudiades són les serotoninèrgiques, que actuen sobre el cervell, i els agents adrenèrgics que aObesity is a widespread crippling and life-shortening disease that can be defined as a pathologic accumulation of fat reserves. In spite of its epidemic distribution, no fully effective treatments are available. The strategies used for the treatment of obesity have relied mainly on the limitation of energy intake or/and increasing energy expenditure. The most widely used method to limit energy intake has been the use of hypocaloric diets. Their effectivity is limited and fade away rapidly with time. Nevertheless, the sound use of hypocaloric diets is yet the mainstay of the fight against overweight. Inhibition of the absorption of nutrients through specific digestive enzyme inhibitors has been also used. Bariatric surgery is now practically the only fairly effective way to treat the morbidly obese. Conductist conditioning has been used to maintain the obese as far as possible from food, but the results are often poor. However, adequate instruction of the obese on basic nutritional knowledge, and nutritional reeducation are a tool not to be neglected. Exercise is the easiest way to increase energy expenditure. but this increase is only transient; in any case it potentiates the slimming effects of dietary restriction. There are a growing number of drugs used for the treatment of obesity, and more are just being under study and development. The main target of these drugs is to diminish the cravings of appetite as a way to help the obese to limit ingestion, but other drugs tend to increase thermogenesis, easing the consumption of fat reserves; often both effects add up. The most widely studied drugs are serotonergic drugs acting on the brain and adrenergic agents acting both on appetite and heat production. Several hormones, metabolites and even poisons have been postulated as antiobesity agents, but now the most promising areas of study rely on hypothalamic control of appetite, thermogenesis and regulatory control of the mass of fat, the latter achieved through signal