López i Alemany, Màrius

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Treb. Soc. Cat. Biol., Vol. 37 (1985) 45-48
ELS AGENTS BIOLOGICS COM A FACTOR PATOGEN
AL DELTA DE L'EBRE
MARIUS LOPEZ I ALEMANY
Grup d'Estudis de la Natura (GEN)
Amposta (Montsi6)
La colonitzacio agricola del delta de l'E-
bre degue comencar poc despres de la Re-
conquesta. A la Carta de Donacio d'Am-
posta que el comte Ramon Berenguer IV
feu a I'Orde de l'Hospital de Jerusalem
(1148) es reconeix el dret a cultivar les to-
res de les basses. D'una manera molt lenta
van anar arrabassant-se les terres de la
vora del riu, pero no fou fins al 1857-1860
que la construccio del canal d'alimentacio,
i el seu aprofitament com a canal de rec,
dona l'impuls definitiu per a la transfor-
macio dels erms en un cultiu amb poca
tradicio a la zona: I'arros. L'accio humana
sobre el delta ha estat materia de nombro-
sos estudis. Mirem ara l'aspecte oposat,
quin ha estat 1'efecte del delta sobre l'ho-
me. Cau fora de dubte que es l'aiguamoll
que ha forjat el caracter i la manera d'en-
tendre la vida dels deltaics, pero hi ha
encara una accio mes directa: el delta com
a ecosistema es una font riquissima d'a-
gents patogens que el pages sofreix encara
avui. Passem tot seguit a fer una breu ex-
posicio de la malaltia amb mes importan-
cia historica, el paludisme, i a citar-ne
algunes altres.
El paludisme, popularment conegut per
quartana, es una malaltia infecciosa origi-
nada per un protozous del genere Plasmo-
dium i transmesa per la picada d'un mos-
quit del genere Anopheles. El focus deltaic
apareix ja descrit a partir del segle xvl (1),
tot just un segle abans que s'intentes el pri-
mer conreu d'arros del qual es to noticia.
El 1607 es planta arms a la Carrova (Am-
posta) per ordre de I'abat de Bonifansa (2),
si be 1'experiencia no va tenir continuitat,
potser ja per questions sanitaries. Al segle
Avicena havia advertit la relacio entre
conreu d'arros i paludisme, i si be Jaume I
n'autoritzava el cultiu a Valencia. Pere II
(1342) i Marti I (1403) el prohibiren i Al-
fons IV imposava pena de mort als contra-
ventors de la Ilei (3). La teoria dels mias-
mes paludics establia que certes substan-
cies gasoses emanades de I'aigua embassa-
da originaven.el paludisme. A la decada de
46 .MARIus LOPEZ i ALEMANY
1870, i per tal de confirmar-ho, l'enginyer
Hermenegildo Gorria analitzava els mias-
mes recollits per ell mateix a una terra
transformada en arrossar al delta dret i
arribava a la conclussi6 que, efectivament,
eren la causa de la malaltia (4). No era
pero 1'arr6s Tunica causa d'aigua estancada
a] delta. El conreu de boba (Tvpha angus-
tiJ'olia i T. latifolia) i sisca (Carex sp., pero
especialment Carex riparia) n'eren tambe
l'origen, si be el cultiu era quantitativa-
ment inferior a l'arrossar. En els segles
xvn, i xix apareixen descrites les for-
mes cliniques, amb predomini de febres
quartanes i, sobretot, tercianes, amb un ca-
racter endemic que dura fins la construccio
del canal de la dreta de I'Ebre. Una Real
Orden de 10-5-1860 regulava el conreu de
l'arros. El mateix any els pagesos d'Am-
posta sol•licitaven delimitar un vedat per
plantar-ne i el 13-4-1861 s'autoritzava la
sembra per un any (5). Ningu no havia
previst, pero, que el sistema de desguassos
era totalment insuficient, i l'important
augment d'aigua estancada va originar
unes condicions optimes per a la reproduc-
cio de l'Anopheles. El resultat fou un brot
epidemic amb una prevalencia del 100 % i
una malignitzacio de les formes cliniques
(1). El 1863 el nou sistema de desguassos
estava gairebe hest, pero la Societat de Pes-
cadors va impedir que l'aigua fos abocada
als estanys o al riu. La R.O. de 22-8-1868
els donava la rao i marcava el vedat defini-
tiu de l'arrossar, mentre 1'epidemia seguia
amb forca (5). La soluc16 final va esser
construir un desguas de circumvalacio als
estanys que recollia l'aigua i la portava fins
la badia dels Alfacs, amb la qual cosa l'em-
bassament i, per tant, el paludisme van
disminuir fins a I'anterior nivell d'ende-
mia. Quaranta anys despres la incomuni-
cacio entre els dos deltes va fer que la
situacio tomes a repetir-se amb la cons-
truccio del canal de l'esquerra (1911-12)
(1), amb un brot epidemic que dura fins
passat 1920 i s'entronca amb els Reales
Decretos de 14-6-1924 i 13-12-1924 sobre
sanejament de terrenys i obligacio patronal
de donar quinina als jornalers.
El 1880 Laveran havia descobert el pa-
rasit a la sang dels malalts i el 1900 Man-
soni i Sambon confirmaven l'Anopheles
com a vector. Tot seguit s'identificaven al
delta el Plasmodium eivax, que originava
febre terciana en un 55 % de malalts,
Pl. malariae, febre quartana en un 15 %, i
Pl. falciparum, febres quotidianes o altres
manifestacions en un 15 % (1). Al mateix
temps se citava l'Anopheles maculipenni
com a vector principal, si be sobtava la
desproporcio entre 1'elevat index d'anofe-
lisme i el paludisme que cabria esperar. En
I'esforc per combatre el paludisme, tradi-
cionalment basat en l'administracio de
quinina, es van adoptar unes mesures de
Iluita biologica que es reflectien en una
R.O. de 1877 disposant la plantaci6 d'eu-
caliptus als terrenys pantanosos (3). De fet,
es d'aquesta epoca que daten els eucaliptus
(E. camaldulensis) mes veils que es conser-
ven al delta. Posteriorment, fou introduft
un peix menjador de larves de mosquit,
Gambusia af/inis holbroocki, que l'any
1921 havia estat aclimatat a la peninsula
per S. de Buen i M. Sella (9). A pesar d'a-
questes mesures, el delta possefa mecanis-
mes larvicides propis. Gil Collado (1930,
1937) observa un baix nombre de larves
alli on creixen gentilles d'aigua (Lemna
gibba i L. minor) i ho atribueix a un efecte
mecanic que els impediria la respiracio (9).
Ha estat tambe suggerida una accio larvici-
da per algues del genere Chara i per Utri-
cularia vulgaris, si be manca confirmacio.
El samaruc (Aphanius iherus) es un peix
autocton que s'alimenta tambe de larves de
mosquit, encara que actualment es troba
desplagat cap a algues salabroses per la
pressio exercida per la Gambusia, amb un
superior potencial reproductor (10). Final-
ment, Gil Collado (1937) observa al delta
que alli on abunda Gammarus aequicauda
no hi ha larves de cul•licids (9).
EL.S AGENTS BIOLOGICS COMA FACTOR PATOGEN 47
La leishmaniosi visceral o kala-azar esta
originada per un protozous flagel-lat
(Leishmania donovani) que origina una
zoonosi entre els gossos a 1'area mediterra-
nia. El seu vector es un mosquit del genere
Phlebotomus, que transmet la malaltia del
gos a l'home. Tradicionalment se sabia de
febres atipiques que, a diferencia de la
quartana, deixaven una coloracio fosca a la
pell i originaven una marcada esplenome-
galia -d'aqui el nom popular de «mal de la
melsa>>- i va esser a la vall de l'Ebre on
Manuel Vila i Olesa va descriure el primer
cas en tot l'Estat I'any 1912 (11).
La leptospirosi, popularment coneguda
com «mal de les rates>>, esta produ'ida per
una espiroqueta, Leptospira interrogans,
amb dos serotips predominants al nostre
medi: L.i. var. icterohemorragiae i L.i. var.
Whim. Constitueix una zoonosi entre les
rates, que eliminen agents vius per l'orina
amb capacitat infectiva en certes condi-
cions d'ambient humit i calid que trobem a
1'arrossar. L'home s'infecta a traves de les
mucoses o mes correntment, a traves d'e-
rosions a la pell. Si be durant molts anys
fou confosa amb la quartana, Vila va dife-
renciar-la clarament pels mateixos anys
que la leishmaniosi.
La febre groga, una malaltia propia dels
tropics americans, esta originada per un
arbovirus del grup B i transmesa per mos-
quits del genere Aedes. Diverses vegades
ha afectat la peninsula a traves de vaixells
procedents d'America Central, i va ser el
1821 quan, des de Barcelona, va arribar al
delta, on va originar una epidemia amb
una alta mortalitat i que no va arribar a
fer-se endemica.
Queden finalment per citar una serie
d'entitats patologiques sense agent etiolo-
gic pero amb importancia per la morbidi-
tat que comporten.
La manca d'aitua potable al delta obli-
gava, fins fa pocs anys, a beure aigua de
sequies i desguassos, quan no de I'arrossar
mateix. Els quadres digestius que aixo ori-
ginava eren molt nombrosos , prou com per
arribar a constituir el 25 %% de la taxa de
mortalitat en els darrers anys del segle pas-
sat (12).
La punxada amb una espina dorsal de
tenca ( nom popular erroni donat a Capri-
nus carpio i Carassius carassius) infonia
un terror gairebe magic , ja que hi havia el
perill que portes « vin>> (veri ). Si es aixi s'o-
rigina un quadre d'inflamacio local al lloc
de la punxada ( la ma correntment) amb
limfangitis, adenopaties axil•lars, malestar
general i febre . Caldra esperar estudis mi-
crobiologics per coneixer- ne l'etiologia.
Un quadre semblant, pero a 1'extremitat
inferior, s'origina per la ferida punxant
(popularment coneguda per tarrancada)
feta per una tija seca del trencadalles o ma-
tacavero (Aster squamalus).
La rata es un animal molt abundant al
delta. Hi trobem la rata d'aigua o tau (Rat-
tus norvegicus ), la rata tauladera ( R. rattus)
i la rata d'aigua (Arvicola sapidus) (13). La
mossegada de rata ha causat problemes
greus i fins i tot la mort en alguns casos.
Bona part d'ells serien infections inespeci-
fiques, pero , tot i que no hi ha constancia
microbiologica , es refereix algun quadre
clinic compatible amb infeccio per Strep-
tobacillus moniliformis.
Son molt frequents al delta les afeccions
venoses a extremitats inferiors, sobretot va-
rices superficials amb tromboflebitis afegi-
da i insuficiencia venosa post- flebitica. Els
metges de la zona ho atribueixen a picades
infectades d'artropods i, fa uns anys, cuti-
manyes (Naucoris maculata) i sangoneres
(Hirudo sp.).
Si analitzem conjuntament les entitats
fins ara citades trobarem algunes caracte-
ristiques comunes . L'alta taxa de mortali-
tat en els primers deu anys de vida, sempre
fent referencia a la situacio previa al trac-
tament antibiotic , evolucionava cap a una
situacio de malaltia cronica molt debilita-
dora i, consequentment , amb un alt index
d'incapacitat laboral. Totes ells son malal-
48 MARLU.S LOL'EL L ALLMANY
ties infeccioses i necessiten un agent trans-
missor, vector directe o nomes portador,
que en els mesos de mes activitat laboral
troba en el delta, i a l'arrossar en particu-
lar, unes condicions de temperatura i hu-
mitat optimes per al desenvolupament. La
incidencia de leptospirosi i leishmaniosi es
avui molt baixa, la febre groga va esser Ii-
mitada i ha estat erradicat el paludisme.
Aquesta situacio d'absencia d'agent pato-
gen en presencia de vector (Anopheles,
Phlebotomus, Aedes...) constitueix un
equilibri relativament inestable amb un
perill potencial que nomes podrem preve-
nir amb una acurada vigilancia epidemio-
logica.
BIBLIOGRAFIA
1. Mancomunitat de Catalunya: Treballs del Servei
Tecnic del Paludisme, 1915-1916. Publicacions
de l'Institut de Ciencies. Barcelona, 1918.
2. ESTEVE GALVEZ, F.: La Carrova. Emposta, Bole-
tin Informativo. Amposta, 1956.
3. Rico-AVELLO, C.: Aportacion espanola a la his-
toria del paludismo. Rev. San. Hig. Pub., XXI,
Madrid, 1947.
4. GoRRiA, H.: Navegacion y riesgos en la region in-
ferior del Ebro. Imp. y Lit. La Guirnalda, Ma-
drid, 1880.
5. LOPEZ PERALES, R.: Historia de Amposta. Am-
posta, 1975.
6. Diario de Tarragona, n.° 158 (4-7-1885) pag. 3.
7. PITTALUGA, G.: Elementos de Parasitologia y No-
ciones de Patologia Tropical. Casa Vidal-Lib.
Medica. Madrid, 1916-17.
8. BAL,ADA i LLASAT, R.: Els eucaliptus. Historia
Natural de la comarca del Montsia. Revista Am-
posta, desembre 1981, p. 13.
9. De But N, E. et al.: Paludismo, Ed. Morata, Ma-
drid, 1944.
10. DFMESTRE, M. et al.: Contribucio a I'estudi de la
ictiofauna continental del delta de l'Ebre. Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat.. 8:145-226. Barcelona, 1977.
11. PITTALUGA, G. et al.: Estudios sobre el kala-azar
infantil y la Leishmania infantum en Espana. Bol.
Inst. Nac. Hig., Madrid, dic., 1913.
12. LOPEZ i ALtMANV, M.: L'epidemia de colera dels
anys 1884-1886 i la seva incidencia a Ia ciutat
d'Amposta. Amposta, 1981.
13. GOSALVEZ, J.: Herpetofauna i mastofauna del del-
ta de I'Ebre. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 8:303-
321. Barcelona, 1977.


Els Agents biològics com a factor patogen al Delta de l'Ebre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert