López i Alemany, Màrius

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INTRUSISME MEDIC A.LA COMARCA DEL MONTSIA EN LA PRIMERA 
MEITAT DEL S.XIX . 
Mdrius Lbpez Alemany 
Fins a la unificació acadtmica de les professions de metge i de cirurgia a 
la segona meitat del S. XIX, les funcions d'aquestes dues activitats estaven ben 
separades sobre el paper, per6 amb nombrosos punts de fricció en la practica 
habitual. La unificació real dels dos oficis, perb, va ser encara mts tardana, sense 
que s'arribts a produir fins la desaparició dels darrers cirurgians i sagnadors, 
circumsthcia que a la comarca del Montsil es donaria en la dkada de 1920. 1 
A les primeres dtcades del segle XIX apareix consthcia documental de 
diferents casos d'intrusisme i curanderisme a les comarques del sud de 
Catalunya. Així, en trobem casos mencionats a ~andesa?  Falset3 i ~ o t P  Fins 
aquests anys es van anar produint conflictes de competbncia entre metges i 
cirurgians, perb tambB dins de cadascuna de les dues professions. Exposem dos 
d'aquests plets ocorreguts en les dbcades de 1830-40 al Montsih. 
El 1832, Pasqual Verge, cirurgia romancista, treballava a la Stnia amb 
iguales familiars de 12 rals de vilió a l'any. Aquest mateix any un nou cirurgia 
romancista, Vicent Meseguer, s'establia a la S&nia sense haver complert el t r h i t  
obligatori de presentació del títol davant l'Acadtmia de Medicina de Barcelona. 
En arribar a la Sbnia va fer un pregó anunciant els seus serveis per un preu de 10 
rals a l'any.' Verge va denunciar la situació davant el sots-delegat de Medicina 
del partit i davant la mateixa Acadbmia, demanant que es desautoritzés 
Meseguer per exercir. L'Acadbmia va au to r i t za r ,~b ,  Meseguer, tot i quedar 
obligat a complir el t r h i t  de presentació del títol. 
El 15-3-1837 l'ajuntament de la "nova ciutat" de Sant Carles de la Rapita 
contractava Joan Baptista Traginer "para asistir de medicina, cirugía, afeitar y 
sangrar". Traginer era llicenciat en Cirurgia Medica pel Col.legi de Barcelona, 
amb títol des del 1818, i, per tant, era dels anomenats cirurgians-metges o 
cirurgians-llatins. Es va furar un preu de 24 rals de vilió per veí i any, que es 
cobririen amb una prorata de 2 rals per veí i mes. La durada del contracte era 
d'un any, i es comprometia a no deixar la ciutat si no fos per causa major, i 
encara amb el permís de l'alcalde i obligant-se a deixar el nebot fent les seves 
f u n c i ~ n s . ~  La contracta es va deure anar renovant, sense que aparegui 
consthcia d'altre personal sanitari treballant a la Ripita en aquests anys, i, pel 
que sembla, el nebot s'ocupava de bona part de la feina. 8 
El  1842, perb, Raimundo Crusat, amb titulació de metge-cirurgia, 
s'establia a Sant Carles i, en veure que Traginer atenia tota mena de malalts, 
tant mbdics com quir~gics, el va denunciar davant el delegat del partit, Maria 
Abelló. El maig de 1842 aquest comunicava a Traginer, a traves de l'alcalde de la 
Rapits, que havia de deixar &exercir la medicina, sota pena de multa? sense que 
es fes cas &aquesta prohibició amb l'excusa que els malalts atesos presentaven 
malalties "mixtes".l0 De nou Crusat va denunciar la situació i la llegalitat de la 
contracta, tot insistint de valent aquesta vegada en el que considera un 
"mezquino precio" d'iguala, 8 rals més barata que 7 anys enrera.'' Abelló, de 86 
anys, en veure que la qüestió se li n'anava de les mans va exposar el cas davant la 
Comissió de Policia Medica de l'Acadtmia de Medicina de Barcelona, que va 
ordenar la rescissió del contracte d'iguala. 12 
Fos com fos, probablement per donar encara una oportunitat a Traginer, 
el novembre de 1943 el sots-delegat va organitzar un tribunal mbdic perqub 
jutges si els malalts que van motivar la denhcia eren realment "mbdics".13 El 
metge &Alcanar en va excusar l'assistbncia, acudit només Ramon Zaera Adell, 
metge &Amposta, que va redactar un informe on considerava que els tres 
malalts en qüestió havien patit una apoplexia, una crisi asmatica i unes molesties 
inespecífiques en un embaras. Al gener de 1843 aquest informe va ser validat per 
Joan Maduell i Francesc Castellví, metges de Tortosa, i es va imposar una multa 
a Traginer. Sembla, perb, que aquest contava amb el suport del sots-delegat del 
partit, Ramon Roigk, també cirurgi8-metge, que va retirar la multa. En un 
habilissim informe a I'Acadbmia, Roig6 posava en dubte el caracter 
exclussivament "mbdic" dels malalts examinats, i fins i tot suggeria la parcialitat 
del judici de Zaera, tot insinuant que ho fes degut a motius corporatius per 
afavorir un altre metge en contra &un cirurgia. 14 
A l'agost de 1845 la qüestió continuava per resoldre. Traginer estava, 
perb, cansat de restreta vigilhcia a que estava sotmbs per part del metge, i va 
escriure una carta a l'Acadbmia on assegurava que se'n desentenia per complet 
de la "parte médica" i demanava que es cridés l'atenció a Crusat, "hombre tan 
desmoralizador".15 Uns mesos després, Roigé confirmava a l'Acadbmia el 
contingut de l'anterior carta, insistint en la similitud en la formació de l'antic 
cirurgiil-metge i l'actual metge-cirurgi8 i el correcte exercici "mbdic" de Traginer 
quan era Cirurgia de Regiment mentre la guerra del francbs. A la fi, el 
novembre de 1845 un ofici de l'Acadbmia posava final a tres anys de pleit, 
recordant a Traginer que "no cometa desmanes" i a Crusat que estava obligat a 
"tener un comportamiento decoroso y hasta respetuoso con Traginer, por razón 
de la avanzada edad y demas circunstancias de bte". 16 
En els anys en qub ocorrien aquests dos conflictes la practica sanitkia a 
la comarca estava lluny de ser satisfactbria. Des &un punt de vista administratiu, 
la situació tenia nombroses irregularitats. Així, el 1832 en tot el terme de 
Tortosa hi havia 14 cirurgians-sagnadors i 15 llevadores en exercici, tots sense 
cap titulació. El sots-delegat del partit demanava en aquest cas que se'ls deix& 
treballar igualment, al.legant que en cas contrari els malalts quedarien 
desassistits.17 LYAcadbmia, perb, va establir que mentre tots ells no 
s'examinessin seguia vigent la prohibici6 de no exercir sense títol.18 Anys 
despres, ja el 1841, sabem per un ofici del sots-delegat que la practica totalitat de 
viles de la comarca estaven ateses per cirurgians de 3a classe, tambC anomenats 
sagnadors, tant en la part mbdica com quirtír 'ca, a travCs d'una conducta 
oberta, i nomes unes poques tenien metge.18Bn tot cas, sembla que les 
condicions professionals eren deficients per tots ells, com es pot deduir d'un ofici 
de 1843 on el delegat explica a 1'AcadBmia "la abyecci6n en que desde 
muchisimo tiempo se hallan las ciencias de curar" i la necessitat de "mejorar la 
triste situaci6n en que se encuentran sus profesores". 20 
Si tenim en consideracib aquests darrers punts, es fa evident la forta 
disparitat entre la practica mbdica real a la comarca, i probablement arreu del 
país, i allb que establia l'autoritat acadbmico-administrativa. Les decisions 
adoptades pels delegats locals havien de respectar, dins del possible, el que 
marcava l'AcadBmia, perb sense oblidar que una aplicaci6 estricta dels criteris 
d'aquesta podia deixar desassistida la major part de la població, com veiem en el 
cas dels sagnadors i llevadores no titulats i en els nombrosíssims casos de 
cirurgians que cobrien tota la practica sanitkia. En la documentacid consultada, 
perb, tampoc trobem cap exemple de mecanismes de control de PAcadbmia 
sobre el compliment de les seves prbpies resolucions. De fet, tot i haver fallat en 
contra d'elles, la majoria &irregularitats es van mantenir fins ben entrada la 
dbcada de 1870, com trobem en documents posteriors. Aixb fa pensar que la 
prbpia Acadbmia tolerava aquestes situacions, tot i que havia d'emetre judicis 
dins la mCs estricta legalitat si era consultada pels delegats locals, conscient que 
l'aplicaci6 rigorosa dels reglaments haguts comportat una manca molt important 
d'assistbncia sanitkia per a la majoria de la població. Aquesta tolerbcia, tant 
per part de l'AcadBmia com pels seus delegats locals, quedava perb en entredit 
quan apareixien conflictes de competBncies amb trasfons econbmic, com podem 
veure en els casos abans exposats. En tots dos el motiu últim que provoca el plet 
6s de tipus econbmic, i es recurreix a la denfincia de la irregularitat 
administrativa per part de qui es considera perjudicat en un intent de capgirar la 
situaci6. 
NOTES 
1. Mpez Alemany, Mario. "Notes sobre l'evolució de l'ofici de sagnador en 
els segles XIX-XX. Gimbemat 1990; 13: 149-56. 
2. Arxiu Reial Acadtmia de Medicina de Barcelona (RAMB), lligal 23, 
número 289. 
3. RAMB, ll.22, núm. 123. 
4. RAMB, ll.28, núm. 87. 
5. RAMB, U.11, núm. 37. 
6. RAMB, ll.11, núm. 65. 
7. RAMB, 11.24, núm. 132. 
8. RAMB, 11.24, núm. 139. 
9. RAMB, 11.24, núm. 139. 
10. RAMB, 11.25, núm. 8. 
11. RAMB, ll.24, núm. 139. 
12. RAMB, ll.24, núm. 145. 
13. RAMB, ll.25, núm. 7. 
14. RAMB, 11.25, núm. 18. 
15. RAMB, 11.27, núm. 176. 
16. RAMB, ll.27, núm. 242. 
17. RAMB, 11.10, núm. 24. 
18. RAME, ll.10, ntím. 127. 
19. RAMB, 11.23, nfim. 326 bis. 
20. RAMB, ll.25, núm. 4. 


Intrusisme mèdic a la comarca del Montsià en la primera meitat del s.XIX

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert