L'obesitat és una malaltia molt estesa que limita l'activitat i escurça la vida, i que es pot definir com un emmagatzemament patològic de reserves de greix. Malgrat la difusió epidèmica, no hi ha cap sistema plenament efectiu disponible per tractar-la. Les estratègies emprades per al tractament de l'obesitat s'han basat principalment en la l'imitació de la ingesta i/o l'increment de la despesa energètica. EI mètode més emprat per l'imitar la ingesta energètica ha estat la utilització de dietes hipocalòriques, però l'efectivitat és limitada i es perd ràpidament amb el temps. Malgrat això, la utilització adequada de dietes hipocalòriques constitueix encara el principal procediment en la lluita contra el sobrepès. També s'ha emprat el bloqueig de l'absorció de nutrients mitjançant la inhibició específica d'enzims digestius. La cirurgia bariàtrica és ara pràcticament l'únic mètode prou efectiu per tractar els obesos mòrbids. S'ha utilitzat el condicionament conductista per mantenir els obesos allunyats del menjar, però els resultats són sovint poc satisfactoris. No obstant això, la informació adequada que reben els obesos sobre els principis elementals de la nutrició, així com la reeducació nutricional són una eina que no s'ha de deixar de costat. L'exercici és Ia forma més senzilla d'augmentar la despesa energètica i, tot i que aquest increment és sols transitori, potencia els efectes aprimadors de la restricció dietètica. Hi ha un nombre considerable de fàrmacs que han estat emprats per al tractament de l'obesitat i encara n'hi ha més que estan essent estudiats i desenvolupats. EI principal objectiu d'aquests fàrmacs és disminuir la gana a fi d'ajudar l'obès a reduir la quantitat de menjar, però altres drogues tendeixen a incrementar la termogènesi, tot facilitant la utilització de les reserves grasses; sovint ambdós efectes tenen lloc a l'hora. les drogues més àmpliament estudiades són les serotoninèrgiques, que actuen sobre el cervell, i els agents adrenèrgics que aObesity is a widespread crippling and life-shortening disease that can be defined as a pathologic accumulation of fat reserves. In spite of its epidemic distribution, no fully effective treatments are available. The strategies used for the treatment of obesity have relied mainly on the limitation of energy intake or/and increasing energy expenditure. The most widely used method to limit energy intake has been the use of hypocaloric diets. Their effectivity is limited and fade away rapidly with time. Nevertheless, the sound use of hypocaloric diets is yet the mainstay of the fight against overweight. Inhibition of the absorption of nutrients through specific digestive enzyme inhibitors has been also used. Bariatric surgery is now practically the only fairly effective way to treat the morbidly obese. Conductist conditioning has been used to maintain the obese as far as possible from food, but the results are often poor. However, adequate instruction of the obese on basic nutritional knowledge, and nutritional reeducation are a tool not to be neglected. Exercise is the easiest way to increase energy expenditure. but this increase is only transient; in any case it potentiates the slimming effects of dietary restriction. There are a growing number of drugs used for the treatment of obesity, and more are just being under study and development. The main target of these drugs is to diminish the cravings of appetite as a way to help the obese to limit ingestion, but other drugs tend to increase thermogenesis, easing the consumption of fat reserves; often both effects add up. The most widely studied drugs are serotonergic drugs acting on the brain and adrenergic agents acting both on appetite and heat production. Several hormones, metabolites and even poisons have been postulated as antiobesity agents, but now the most promising areas of study rely on hypothalamic control of appetite, thermogenesis and regulatory control of the mass of fat, the latter achieved through signal
