Older British migrants in Spain:Return patterns and intentions post‐Brexit

After the Brexit referendum results, there may have been fears that a significant part of the British population in Spain, one of the largest outside the Commonwealth, would return to the United Kingdom. This paper uses different sources to assess whether, on the one hand, such a return movement has existed and, on the other hand, whether it could exist in the future. To do so, we analyse data from the Spanish Population Register (Padrón) and the Residential Variation Statistics (EVR) from 2003 to 2021, and a survey carried out in 2020 of 643 British people over 55 years of age living in Spain. In relation to the registry data, it has been observed that the return movement after Brexit has not been as significant as might be expected at a time of great uncertainty. Only in 2021 it was detected an increase in return movements, especially above the age of 75, probably caused by the end of the application of the Withdrawal Agreement. On the other hand, the survey results show that the intention to return is lower than in other similar surveys that have been carried out in the past, even in another COVID-19 outbreak scenario. Moreover, this intention to return is especially related to variables linked to insertion, such as not being properly registered or owning a property in the United Kingdom, among other variables

Reflexiones en torno a la cultura material : nuevas aproximaciones

Para cualquier arqueólogo, la cultura material representa la base de toda investigación ya que es la documentación prioritaria sobre la cual construye sus teorías e interpretaciones. En los últimos años, algunos antropólogos como Appadurai o Kopitoff han propuesto una nueva lectura de cómo analizar la cultura material en el ámbito de la etnografía. Algunas de sus propuestas, debidamente adaptadas, permiten una reflexión más amplia sobre el estudio de la cultura material, que proponemos aquí.The material culture represents for any archaeologist the basis for all research, since it is the key documentation on which theories and interpretations are built. In the last years, anthropologists such as Appadurai or Kopitoff put forward a new way of analysis on material culture in the field of ethnography. Sorne of their proposals, previously adapted, allow a wider reflection on the study of material culture, which we suggest here

Apuntes para una sociología del cómic

This article focuses on the analysis of theoretical and empirical studies on the sociology of comics during the twentieth and twenty-first centuries. Although currently comics are widely accepted in academia, both in journals and specialised monographs, this was not common in the past. The first studies were exceptions in the broader scope of communication sociology, and they only became popular in academia as of the 1950s. One of the catalysts for the sociology of comics was Umberto Eco (1968), from which deeper studies would come, such as those by Dorfman and Mattelart (1971) or Luc Boltanski (1975) . Finally, some empirical research based on the language of comics is analysed.-Este artículo se centra en el análisis de los estudios teóricos y empíricos sobre la sociología del cómic durante los siglos XX y XXI. Aunque en la actualidad el cómic está ampliamente aceptado en el ámbito académico, tanto en publicaciones periódicas como en monografías especializadas, esto no ha sido lo habitual en el pasado. Los primeros estudios fueron excepciones en el ámbito más amplio de la sociología de la comunicación, y no será hasta los años 50 cuando se popularicen en la academia. Uno de los catalizadores de la sociología del cómic fue la obra de  Umberto Eco (1968), a partir de la cual llegarían estudios más profundos como los de Dorfman y Mattelart (1971) o Luc Boltanski (1975). Finalmente, se analizan trabajos empíricos que toman como base el lenguaje del cómic

Identification des petits protéoglycanes riches en leucine comme nouveaux substrats de la MMP-13 dans le cartilage humain et caractérisation de leur site de clivage

Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal

Contra les aules

Contra les aules (Contra las aulas, València, Ed. Tres i Quatre, 2016) es un libro de memorias escrito por Tomás Llopis, un profesor valenciano recién jubilado. El propio título del libro es un equívoco con el que juega Llopis, como también lo hace con la elección de una de las citas célebres del también maestro valenciano Carles Salvador con la que abre el volumen ?Si enderroquéssim l?escola, quin bell centre d?interés? (?si derribáramos la escuela, qué bello centro de interés?). No es esta una declaración contra la escuela como tal si no más bien contra los muros, los físicos pero también los administrativos y los ideológicos, que la han constreñido históricamente y lo siguen haciendo hoy en día

Socioestadística

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de ValènciaEl document versa sobre els temes inclosos en l'assignatura Socioestadística del Grau de Sociologi

Centres de producció amfòrica i territori a la riba dreta del Llobregat : novetats de la terrisseria del Mercat (Sant Vicenç dels Horts)

La nova excavació del Mercat (Sant Vicenç dels Horts) ens proporciona la possibilitat d'analitzar en detall el paisatge social de la ribera dreta del Llobregat. El present article tracta de mostrar una nova aproximació a l'estudi del paisatge antic, no tan sols a partir de la distribució de jaciments de l'arqueologia espacial, sinó també d'altres tipus de fonts. Aquestes fonts són els estudis morfològics i la toponímia dels cartularis medievals, l'epigrafia monumental, l'epigrafia de l'instrumentum domesticum (p.e., àmfores i dolia) i la distribució. Totes aquestes dades poden ser integrades en un únic document (SIG) que té el paisatge social com a punt de referència. Més que tractar d'establir un model d'interpretació o il·lustrar un taller amfòric, el nostre objectiu és mostrar una metodologia que permet desenvolupar una hipòtesi. La localització en el mateix territori -en aquest cas la regió Laietana i més concretament la riba dreta del Llobregat- de probables fundi de famílies importants, llocs de producció de vi, tallers d'àmfora, distribució de marques, xarxes de transport i ports d'exportació ens permet crear una base sòlida per a generar nova informació qualitativa sobre la propietat de la terra i la producció antiga. Els estudis de les vil·les i officinae són necessaris, però sense la variable qualitativa no podem anar més enllà del nivell descriptiu. A desgrat dels riscos, creiem que tan sols una visió global dels paisatges antics proporcionará progressos en l'estudi de les societats antigues i les formes de producció.The new excavation of El Mercat (Sant Vicenç dels Horts) gives us the chance to analyse in detail the social landscape of the right riverside of the Llobregat. The present paper attempts to show a new approach to the study of ancient landscapes, not only from sites distribution of spatial archaeology, but also from other type of sources. These sources are morphological data and toponymy from medieval cartularies, monumental epigraphy, epigraphy of instrumentum domesticum (i.e., amphorae and dolia) and distribution. All these data can be integrated in a unique document (GIS) that has social landscape as its common reference point. More than intending to put forward a close interpretation model or illustrate an amphorae workshop, our aim is to illustrate a methodology that allows us to develop a hypothesis. The location in the same territory -in this case the Laietanian region and specifically the right riverside of Llobregat- of probable fundi of well-off families, wine production places, amphora workshops, distribution of stamps, transport networks, and exit ports allows us to create a solid basis to generate new qualitative information on land ownership and ancient production. Studies on the distribution of villae and officinae are necessary, but without this qualitative variable they cannot go far beyond a descriptive level. Notwithstanding taking some risks, we believe that only with a holistic approach to ancient landscapes may headways be made in the study of ancient societies and production forms

End to dream? British retired residents in Spain and their return patterns

Academic production on residential tourism and retirement migration historically focus on movements of arrival in receiving countries. This assumes both the uni-directionality of migrations and the importance of analysing immigrations from the host society point of view. Other types of migratory flows or mobility such as re-emigrations, return movements or transnationalism are left aside from the academic agenda. One of the factors that difficult the analysis of issues such as re-emigration or return migration is the arduousness of capturing these movements in migration statistics. Even when we have access to such sources of information, their interpretation must be very prudent, since numbers do not always reflect real migrations. In this paper, we focus our analysis both on the British population living in Spain, their arrivals and, mainly, out-migrations. Moreover, the result of the referendum of 23th May 2016 could be key to understanding future exit movements. We will use the Residential Variation Statistics (RVS) developed by the National Statistics Institute (INE) to try to shed some light on this topic

La participación en asociaciones de los inmigrantes africanos. Vías de interpretación del distanciamiento asociativo

This article is focused on the reasons for non-participation of African population in immigrant associations. To understand this question, we conducted semi-structured interviews with persons who decided consciously no to participate in associations and organizations that worked with immigrants. All this work was developed in Catalonia, Valencia and Navarra, from a multilocal research perspective. We interpret the associative detachment, as a voluntary distancing based on the absence of information, lack of time, disenchantment, proprietorship activism, passively waiting, or because they are the only user population. Nevertheless, there are other factors of greater significance, as the political culture or the questioning of leadership in associations.Este artículo se adentra en las razones de la no-participación de la población africana en las asociaciones de inmigrantes. Para ello se utilizan entrevistas semidirigidas realizadas a personas que deciden de manera consciente no participar en las asociaciones y a entidades que trabajan con inmigrantes, en el contexto de un proyecto de investigación mucho más amplio y de carácter multilocal centrado en Cataluña, la Comunidad Valenciana y Navarra. El desapego asociativo, observado a través de las entrevistas, se interpreta como un distanciamiento más o menos voluntario, basado en la ausencia de información, la falta de tiempo, el desencanto, el activismo unipersonal, la espera pasiva o la condición de población únicamente usuaria, pero también en factores de mayor calado como la cultura política o el cuestionamiento de los liderazgos asociativos

Circuits comercials a Iulia Lybica (Llívia) : visions a partir de les ceràmiques i els marbres

Les darreres excavacions en la ciutat romana de Iulia Lybica (Llívia) des del 2013 al 2015 van proporcionar noves dades sobre el forum de la ciutat. La major part de les excavacacions recents combinades amb la geofísica defineixen quasi completament la distribució del fòrum excepte en la part sud. A més a més, aquestes excavacions han subministrat bons conjunts ceràmics i marbre que ens permeten entendre l'evolució comercial de la ciutat. Aquest article pretén analitzar aquesta evidència material en certs detalls per detectar pautes de consum i d'aprovisionament d'aquest municipi romà. És especialment interessant l'aprovisionament de marbre donat que la majoria del material trobat procedeix de les pedreres del sud de la Gàl·lia amb dificultat de comunicació amb Iulia Lybica. De la mateixa manera, el conjunt ceràmic revela uns forts contactes amb centres productors gals de ceràmica fina i comuna. Aquesta dependència de l'aprovisionament gal ens ha obligat a analitzar les infraestructures de transport d'aquesta àrea central dels Pirineus i com els costos podien modelar l'accés a determinats productes.The latest archaeological excavations at the Roman city of Iulia Lybia (Llívia) between 2013 and 2015 offer new insight its forum. The recent excavations combined with geophysical surveys yielded most of the forum's floorplan (except in the southern part). Furthermore, the excavations uncovered assemblages of pottery and marble that offer information toward understanding the commercial evolution of the city. The current study attempts to analyse this material evidence in detail in order to identify patterns of consumption and supply of this Roman municipium. The source of the marble is particularly interesting since most comes from quarries in Southern Gaul, a region poorly communicated with Iulia Lybica. Likewise, the pottery assemblage reveals intense contacts with Gallic fine and coarseware workshops. The dependence on Gaul as a source of products lead us to analyse the infrastructure of transport through this central area of the Pyrenees and how costs could influence the access to particular products