Experimental characterization of CMOS photonic devices

Current electrical interconnects in super-computers and high-performance processors present a bottleneck in terms of bandwidth and power consumption. A migration to the optical domain in order to cope with the connectivity between units (e.g. CPUs and memory) is needed to overcome these issues. Zero-change CMOS photonic devices represent a very attractive solution to the design of optical on-chip links. This approach makes use of up-to-date CMOS process, having enormous benefits regarding integration with state-of-the-art electronics. Designing and characterizing zero-change CMOS photonic devices is key for the future of optical interconnects. This thesis presents the characterization both theoretical and experimental of a Silicon-Germanium ring resonator modulator. It represents the first ever depletion modulator up to the date using SiGe as an active material. Moreover, it shows the best wavelength shift reported so far for zero-change CMOS modulators, enhancing the shift of a pure Silicon device. The demonstration of this device begins a new era of optical modulator designs using silicon-germanium to enhance modulation efficiency, and therefore reduce power consumption.Las interconexiones eléctricas de supercomputadores y de microprocesadores de alto rendimiento representan actualmente un bottleneck en cuanto a ancho de banda y potencia consumida se refiere. Se necesita una migración hacia el dominio óptico, para realizar la conectividad entre las diferentes unidades (por ejemplo CPU y memoria), con tal de superar estas limitaciones. Los dispositivos fabricados con la tecnología zero-change CMOS representan una solución muy atractiva para el diseño de links ópticos dentro de un chip. Esta técnica utiliza procesos CMOS actuales, beneficiándose así enormemente de la fácil integración con dispositivos electrónicos actuales. Diseñar y caracterizar dispositivos trabajando con zero-change CMOS es clave para el futuro de las interconexiones ópticas. Esta tesis presenta la caracterización tanto teórica como experimental de un modulador tipo ring resonator de Silicon-Germanium. Es el primer modulador de depletion utilizando SiGe como un material activo. Además, este dispositivo muestra el desplazamiento en longitud de onda más grande publicado hasta la fecha, comparándolo con otros moduladores zero-change CMOS, mejorando el desplazamiento de dispositivos de puro silicio. La demostración de este dispositivo comienza una nueva era de diseños de moduladores ópticos que utilizaran silicon-germanium para mejorar la eficiencia de modulación, y por lo tanto reducir el consumo de potencia.Les interconnexions elèctriques de super-computadors i microprocessadors de alt rendiment representen actualment un coll d'ampolla en quant a ample de banda i potència consumida. Es necessita una migració cap al domini òptic, per realitzar la connectivitat entre les diferents unitats (per exemple entre la CPU i la memòria), per tal de superar aquests problemes. Els dispositius fabricats sota zero-change CMOS technology representen una solució molt atractiva al disseny de links òptics dins d'un xip. Aquesta tècnica utilitza processos CMOS actuals, tenint enormes beneficis en quant a la integració amb dispositius electrònics actuals. Dissenyar i caracteritzar dispositius treballant amb zero-change CMOS és clau pel futur de les interconnexions òptiques del futur. Aquesta tesi presenta la caracterització tant teòrica com experimental d'un modulador ring resonator de Silicon-Germanium. Representa el primer modulador de depletion usant SiGe con un material actiu. A més a més, aquest dispositiu mostra el desplaçament en longitud d'ona més gran publicat fins ara en qualsevol dispositiu zero-change CMOS, millorant el desplaçament de dispositius de pur silici. La demostració d'aquest dispositiu comença una nova era de dissenys de moduladors òptics que utilitzaran silicon-germanium per millorar l'eficiència de modulació i per tant per reduir el consum de potència

Negative ions formed in N₂/CH₄/Ar discharge – a simulation of Titan's atmosphere chemistry

The formation of negative ions produced in a negative point-to-plane corona discharge fed by a Ar/N2//CH4/ gas mixture has been studied using mass spectrometry. The measurements were carried out in flowing regime at ambient temperature and a reduced pressure of 460 mbar. The CN ? anion has been found to be the most dominant negative ion in the discharge and is believed to be the precursor of heavier negative ions such as C3/N ? and C5/N ? . The most likely pathway for the formation of such molecular anions is H-loss dissociative electron attachment to HCN, H3/CN and H5/CN formed in the discharge. These same anions have been detected in Titan's atmosphere and the present experiments may provide some novel insights into the chemical and physical mechanisms prevalent in Titan's atmosphere and hence assist in the interpretation of results from the Cassini Huygens space mission

-kor atzizkiaren aurrean baikor: -kor atzizkiaren azterketa

Lan honetan, -kor atzizkiaren azterketa egingo dugu. Oinarri duen aditza gertatzeko joera adierazten duen atzizki honen ezaugarri orokorrak emango ditut hasteko, baina batez ere, oinarri hartzen dituen hitzen ezaugarri morfosintaktikoak aztertzea izango da gai nagusia lan osoan zehar. Atzizkia lehenago aztertu duten autoreek esandakoa azaldu eta Oyharçabalen (2003) lana oinarri, atzizki hau aditzoinekin lotzen dela eta aditzoinen artean emankorrenak argumentu bakarrekoak direla azalduko dut. Salbuespenak salbuespen, – kor atzizkiak hartzen dituen argumentu bakarreko aditzak ezakusatiboak, inkoatibo/kausatibo alternantziadunak edo alternantziagabeak, eta ezergatiboak izan daitezke, oinarriko aditzaren subjektuak egile rola ez duen heinean. Inkoatibo/kausatibo alternantzia dutenen kasuan, balio inkoatiboa hartuta sortuko da izenondoa, balio kausatiboa baztertuz. Horrez gain, argumentu biko aditzak ere izan daitezke atzizkiaren oinarri, zehazki, argumentu ergatibodun aditz iragankorrak eta argumentu datibodun aditz psikologikoak; hala ere, eratorpena gauza dadin aditz hauen barneko argumentua lexikoian asetu behar da, argumentu ergatiboa zein datiboa izenondo eratorriaren subjektu izango direlarik. Argumentu biko aditza oinarrian duten –kor atzizkiaren bidez eratorritako izenondo hauek instrumentu edo esperimentatzaile rola duen subjektua izateaz gain, Oyharçabalek (2003) esandakoaren kontra, zenbait kasutan subjektu egilea, biziduna eta gizakia onartuko dutela erakutsiko dut. Hala ere, kasu gehienetan subjektua bizigabea, instrumentua beraz, edo esperimentatzailea da, egilea onartzen dutenak izenondo kopuru txiki bat izanik. Egiletasuna adierazten duten aditz horietan, zenbait kasutan behintzat, -kor atzizkiari berez ez dagozkion balioak hartzen ari dela ikusiko dugu, eta bide horretatik, - garri eta –le/-tzaile atzizkien eremuetara zabaltzen ari dela; gauzak horrela, -kor bidez eratorritako izenondo batzuek esanahia partekatuko dute –garri edo –le/-tzaile-rekin eratorritako pareko izenondoekin. Horrez gain, salbuespen izan daitezkeen eratorpen batzuk ere emango ditut. Alde batetik, oinarriko aditzaren DS lokatiboa subjektutzat hartzen duten izenondo eratorriak ikusiko ditugu. Alabaina, izenondo hauen kopurua murritza da eta salbuespen lexikaltzat har daitezke. Bestetik, inkoatibo/kausatibo alternantzia duten aditz batzuek eratorpena balio biekin gauza dezaketela ikusiko dugu, bakoitzarentzat esanahi ezberdinak lortuz. Balio kausatibodun izenondoa eta inkoatibodun izenondoa ezberdintzeko homonimo gisa tratatuko ditugu

La innovación educativa en la universidad a través de las TIC. ¿Qué ven los alumnos con estas prácticas?

Aquest document vol donar a conèixer l'experiència duta a terme per un grup d'estudiants durant el desenvolupament d'un programa destinat a alumnes innovadors de la Universitat de València. La immersió actual de les tecnologies en tots els àmbits de la societat i en l'educació planteja noves incògnites sobre com es desenvolupen aquestes experiències educatives. El projecte presentat era enfocat als alumnes amb vista a desenvolupar un treball que relacionés les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb els contextos d'aprenentatge universitaris. Així, en l'article es presenten les experiències, vivències i conclusions a les quals s'ha arribat quan s'ha acabat el projecte.The aim of this article is to report on an experience undertaken by a group of students during the implementation of a programme targeting innovative students at the University of Valencia (UV), Spain. The current spread of technologies to all areas of society in general, and to education in particular, poses many unknowns about how these educational experiences are actually conducted. The aim of the project presented in the article was to get the students to do an assignment that would relate information and communication technologies (ICTs) to university learning contexts. The article therefore presents the experiences, the exchanges and, finally, the conclusions drawn on completion of the project.Este documento pretende dar a conocer la experiencia llevada a cabo por un grupo de estudiantes durante el desarrollo de un programa destinado a alumnos innovadores de la Universidad de Valencia. La actual inmersión de las tecnologías en todos los ámbitos de la sociedad y en la educación plantea nuevas incógnitas sobre cómo se desarrollan estas experiencias educativas. El proyecto presentado estaba enfocado a los alumnos con vistas a desarrollar un trabajo que relacionara las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) con los contextos de aprendizaje universitarios. De este modo, en el artículo se presentan las experiencias, vivencias y conclusiones a las que se ha llegado una vez terminado el proyecto

Anthropogenic threats to coastal dolphins in the Mediterranean Sea: the Balearic Islands and the Eastern Ionian Sea as case-studies = Les amenaces antropogèniques als dofins costaners al Mar Mediterrani: les Illes Balears i el Mar Jònic oriental com a casos pràctics

[eng] The Mediterranean Sea, the largest and deepest enclosed sea on Earth, is a marine biodiversity hotspot. Its cetacean diversity is also remarkable; although the species with a regular occurrence and resident populations are eleven, a total of twenty-one species of cetaceans occur or have occurred in various degrees. Among the planet’s marine environments, the Mediterranean Sea is one of the most affected by anthropogenic activities. In such a complex scenario of multiple pressures acting simultaneously certain habitats and species face high risk. As very mobile, long-lived vertebrates, situated at the highest levels in the marine trophic webs and with a very low reproductive rate, cetaceans are among them. Human density and intensity of activities are particularly significant in the coastal zone. Pressure is thus most intense on coastal species, such as the common bottlenose dolphin Tursiops truncatus and the short-beaked common dolphin Delphinus Delphis. This thesis focuses in these two species, aims to identify the main threats affecting them and discusses the most adequate conservation measures in order to secure their survival in the increasingly fragile waters of the Mediterranean Sea. The study areas used as case-studies in the present work are the Balearic Islands (Spain) and the coastal waters of the Eastern Ionian Sea (including the Gulf of Ambracia and the Inner Ionian Sea Archipelago, in north-western Greece). These areas are remarkably diverse in terms of environmental features and threats caused by human activities, therefore offering opportunities for understanding their links with dolphin status and conservation needs. The studies included in the present PhD thesis involved different research methods. Line-transect based aerial surveys were exclusively conducted in the Balearic Islands, while in all three study areas extensive effort was dedicated to boat-based surveys and photo-identification. A significant part of the research focused on the study of dolphin-fisheries interactions; the methods used in this part of the study differed between areas and included observers on-board of small-scale fishing boats and bottom-trawlers, direct data collection in fishing ports and landing sites on the activity of the fishing fleet and their captures, ecosystem modelling, and fishermen interviews. As this thesis shows, anthropogenic threats faced by coastal dolphins in the Mediterranean Sea are very diverse and differ quite significantly between areas. Therefore, the strategies and management measures required to trigger some effective conservation results should be tailored on a case-by-case basis. For the conservation of bottlenose dolphin population in the Balearic Islands, high priority should be given to produce ecosystem-based management strategies, including: (a) promotion of sustainable fisheries to ensure stable food resources to dolphins; (b) mitigation of adverse dolphin – fishery interactions, particularly eradication of dolphin kills; (c) prevention of marine pollution; and (d) regulation of tourism, with special attention to boat traffic in areas where bottlenose dolphins aggregate and show a higher site-fidelity and where, ideally, marine protected areas could be implemented. The situation on western Greece is quite different between the two study areas. In the Inner Ionian Sea Archipelago, where short-beaked common dolphins have suffered a dramatic decline in recent times, fishery management measures are urgently needed to reduce current over-exploitation and allow for the recovery of endangered marine megafauna. Contrarily, in the neighbouring waters of the semi-enclosed Gulf of Ambracia, which host one of the highest densities of bottlenose dolphins in the Mediterranean Sea, priority should be paid to improve the rapidly deteriorating water and seafloor quality, while ensuring continued ecosystem services and biodiversity conservation. Meaningful action includes restoring natural hydrology (e.g. freshwater input from rivers), curtailing pollution from various sources, responsible fisheries and aquaculture management, and control of illegal fishing.[spa] El Mar Mediterrani es veu altament afectat per activitats antropogèniques. La seva alta densitat de població i la intensitat de les activitats que en resulten són particularment importants a les zones litorals. Espècies de cetacis costaners, com el dofí mular Tursiops truncatus i el dofí comú Delphinus delphis en sufreixen les consecuències. Aquesta tesi té com a finalitat la identificació de les principals amenaces que afecten a aquestes dos espècies i proposa una sèrie de mesures de conservació per tal d'assegurar la seva supervivència en les aigües, cada vegada més fràgils, de la Mediterrània. Les àrees d'estudi utilitzades com a casos pràctics són les Illes Balears i les aigües costaneres del Mar Jònic oriental (incloent-hi el Golf d'Ambracia i l'arxipèlag interior del mar Jònic, al nord-oest de Grècia). Les amenaces antropogèniques a les que s’enfronten els dofins costaners a la Mediterrània són molt diverses i varien de forma significativa entre àrees. En conseqüència, les estratègies i les mesures de gestió necessàries per la seva conservació també ho fan. Per tal de protegir la població dofí mular a les Illes Balears, caldrà donar prioritat a la realització d'estratègies de gestió que tinguin en compte les necessitats dels ecosistemes: (a) promoció de la pesca sostenible; (b) la mitigació d’efectes adversos resultants d’interaccions entre dofins i pesca; (c) la prevenció de la contaminació marina; i (d) la regulació del turisme, amb especial atenció al trànsit d'embarcacions a les zones on els dofins és concentren més sovint i on, idealment, s’hi podrien crear àrees marines protegides. Pel que fa a la Grècia occidental, a l'arxipèlag Interior del Mar Jònic, on la població de dofins comuns ha patit una disminució dramàtica en els últims temps, mesures adequades per la gestió de les activitats pesqueres són necessàries per reduir l'actual sobreexplotació i permetre la recuperació de megafauna marina. D’altra banda, en el Golf d'Ambracia, on trobem una de les majors densitats de dofins mulars del mar Mediterrani, la millora de la qualitat de les seves aigües i el seu fons marí és la principal prioritat per protegir la seva important biodiversitat

El dance en Teruel

En número dedicado a: La provincia de Terue

La conciencia de una escritora en busca del cambio

Treball Fi de Màster Universitari en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i CiutadaniaMaría de Zayas (1590 – ¿?) fue una escritora que vivió en una época, el siglo XVII, donde pocas mujeres sabían leer y escribir; un momento en el que las mujeres debían ocuparse por completo de su hogar y su familia; un tiempo en el que solo ocupaban un espacio, el privado, que las confinaba y apartaba de todo lo cultural. En este contexto surge María de Zayas, que además de escribir, publica, y con éxito. Escribió poesía, una comedia, La traición en la amistad, y dos colecciones de novelas, Novelas amorosas y ejemplares (1637) y Desengaños amorosos (1647), formadas cada una de ellas por diez novelas breves. Ensombrecida por sus coetáneos varones (Cervantes, Quevedo, Mateo Alemán...), esta escritora ha sido poco reconocida en la historia literaria que en los últimos años ha ido rescatando su figura del olvido (Foa, 1979; Montesa, 1981; Vollendorf, 2001...). Gracias a la labor de estos/as investigadores e investigadoras conocemos hoy un poco mejor la obra de una gran novelista que conquistó a los lectores y a las lectoras del Siglo de Oro español. Y, con esa intención, la de visibilizar su figura ahondando en su narrativa y poder aportar algo más sobre sus obras presento el siguiente trabajo. El título del mismo es un homenaje a la originalidad de la autora. María de Zayas utilizó el término maravillas para denominar a sus novelas. Pretendía así, con esta expresión, distanciarse del halo despectivo y estereotipado que se había consagrado bajo el término novela, pues con él se hacía referencia a «un relato falso» (Yllera, 2009: 36) y así, «(...) con este nombre quiso desempalagar al vulgo del de novelas, título tan enfadoso que ya en todas partes le aborrecen» (I, Introducción, 168). Además, la expresión maravillas era perfecta para admirar al público lector, requisito indispensable siguiendo la estética de la época, también, para acentuar la ejemplaridad de sus historias y describir las acciones de sus heroínas (Olivares, 2010). En su narrativa, María de Zayas, aunque sigue la corriente general de la novela breve o novela cortesana introduce una perspectiva propia, personal, un punto de vista único, y es que, como ha señalado la crítica de forma unánime, pretende advertir a las mujeres para que no sucumban a los engaños de los hombres, y además intenta salvaguardar el buen nombre de las mismas. Trata de mostrar, a través de sus relatos, experiencias que descubren las armas que utilizan los hombres para engañarlas, para seducirlas