10 research outputs found

    Lesiones en docentes de educación física en Cataluña: análisis de la percepción ergonómica en su puesto de trabajo

    Get PDF
    Los docentes de educación física (EF) se exponen a una serie de riesgos físicos en su puesto de trabajo. Una correcta adecuación del entorno, máquinas y personas favorecerán su salud. Comprobar las lesiones que afectan a los docentes de EF de Cataluña en su puesto de trabajo, las zonas anatómicas lesionadas, sus efectos en las bajas laborales, los factores de riesgo y cómo puede influenciar la ergonomía en el personal docente. Se empleó un estudio epidemiológico descriptivo con 769 docentes (hombres: 431; mujeres: 337; 1 N/C), diferenciados por edad, servicio territorial o zona de trabajo de enseñanza, etapa de enseñanza, titulación y número de horas de dedicación al centro escolar (jornada laboral). La recogida de datos se hizo conun cuestionario autorellenado. El 43.86% de la muestra sufrió alguna vez una lesión en el puesto de trabajo. Las lesiones más comunes son musculares (31.6%) y articulares (21.1%). Las zonas anatómicas más afectadas fueron: rodilla (18.65%), espalda (18.35%) y tobillo (14.98%). La temperatura (12.8%) y el ruido (12.5%) eran los elementos peor valorados, junto con el reconocimiento del área de EF (12.5%). El 67.23% de los docentes de EF no tenía ninguna formación en prevención de lesiones, hábitos posturales y ergonomía en el puesto de trabajo y el 89.46% consideraría interesante una futura formación. Sería interesante proponer cursos de rehabilitación para docentes de EF, como ya se hace en otros países, y más formación en prevención de lesiones, factores de riesgo y ergonomía en el puesto de trabajo para garantizar una mejor salud de estos docente

    Lesions en docents d’educació física a Catalunya: anàlisi de la percepció ergonòmica al seu lloc de treball

    Get PDF
    Els docents d’educació física (EF) s’exposen a una sèrie de riscos físics al seu lloc de treball. Una correcta adequació de l’entorn, màquines i persones afavoriran la seva salut. Comprovar les lesions que afecten els docents d’EF de Catalunya al seu lloc de treball, les zones anatòmiques lesionades, els seus efectes en les baixes laborals, els factors de risc i com l’ergonomia pot influir en el personal docent. Es va emprar un estudi epidemiològic descriptiu amb 769 docents (homes = 431; dones = 337; 1 N/C), diferenciats per edat, servei territorial o zona de treball d’ensenyament, etapa d’ensenyament, titulació i nombre d’hores de dedicació al centre escolar (jornada laboral). La recollida de dades es va fer amb un qüestionari autoemplenat. El 43.86% de la mostra va patir alguna vegada una lesió al lloc de treball. Les lesions més comunes són musculars (31.6%) i articulars (21.1%). Les zones anatòmiques més afectades van ser: genoll (18.65%), esquena (18.35%) i turmell (14.98%). La temperatura (12.8%) i el soroll (12.5%) eren els elements pitjor valorats, juntament amb el reconeixement de l’àrea d’EF (12.5%). El 67.23% dels docents d’EF no tenia cap formacióen prevenció de lesions, hàbits posturals i ergonomia al lloc de treball i el 89.46% consideraria interessant una formació futura. Seria interessant proposar cursos de rehabilitació per a docents d’EF, com ja es fa en altres països, i més formació en prevenció de lesions, factors de risc i ergonomia al lloc de treball per garantir una millor salut d’aquests docents

    Removing lead from water with carboxylate dendrimers and magnetic nanoparticles modified with carboxylate dendrimers

    Get PDF
    Contamination of water with heavy metals as lead (Pb2+) is a relevant problematic issue. In this work, we have tested diferent types of dendritic materials for lead removal from water and further recovery. The systems employed are magnetic nanoparticles (MNP) modifed with monocarboxylate and dendritic carboxylate ligands, and they are compared to pristine MNP and carbosilane dendrimers. They are all efective at removing Pb2+, but the key variations are in their recyclability. The usage of a fltering membrane was required for dendrimers, which was signifcantly degraded by the acidic media. In terms of MNP, those that were covered by dendritic molecules were clearly less damaged in acidic media. Finally, isotherm analysis revealed that Pb2+ interacts diferently with unmodifed and modifed MNP.Networking Research Center on Bioengineering, Biomaterials and Nanomedicine (CIBER¿BBN)Ministerio de Ciencia e InnovaciónComunidad de MadridUniversidad de Alcal

    Clinical presentation of acute coronary syndrome in patients previously treated with nitrates

    Get PDF
    Aims: Several reports have suggested that nitrates limit acute ischaemic damage by a mechanism similar to preconditioning. This study aims to evaluate the effect of chronic oral nitrates on the clinical presentation and short-term outcomes of patients admitted with acute coronary syndrome (ACS).Methods: A retrospective cohort study was conducted in patients with ACS admitted to 62 acute care units from 2010 to 2011. A propensity score-matched samples analysis was performed.Results: We analysed 3171 consecutive patients, of whom 298 (9.4%) were chronically treated with nitrates. Patients previously treated with nitrates had higher comorbidity and disease severity at admission, lower prevalence of ACS with ST elevation, lower troponin elevation, higher prevalence of initial Killip class 2-4 and higher hospital mortality. The propensity score-matched analysis confirmed that previous use of nitrates is independently associated with a lower prevalence of ST-elevation ACS [odds ratio (OR) 0.53, 95% confidence interval (CI) 0.36-0.78; P = 0.0014] and a lower troponin elevation (OR 0.61, 95% CI 0.41-0.92) but not with Killip class on admission (OR 1.18, 95% CI 0.83-1.67, P = 0.3697) or mortality (OR 0.71, 95% CI 0.37-1.38, P = 0.3196).Conclusion: The results support the hypothesis that nitrates have a protective effect on acute ischaemic injury

    Suicidality in primary care patients who present with sadness and anhedonia: a prospective European study

    Get PDF
    Background: Sadness and anhedonia (loss of interest in activities) are central symptoms of major depression. However, not all people with these symptoms meet diagnostic criteria for major depression. We aimed to assess the importance of suicidality in the outcomes for primary care patients who present with sadness and anhedonia. Method: Cohort study of 2,599 unselected primary care attenders in six European countries followed up at 6 and 12 months. Results: 1) In patients with sadness and/or anhedonia who were not depressed at entry to the study, suicide plans (OR = 3.05; 95 % CI = 1.50–6.24; p = 0.0022) and suicide attempts (OR = 9.08; 95 % CI = 2.57–32.03; p = 0.0006) were significant predictors of developing new onset depression at 6 or 12 months. 2) In patients with sadness and/or anhedonia who met CIDI criteria for major depression at entry, suicidal ideation (OR = 2.93; 95 % CI = 1.70–5.07; p = 0.0001), suicide plans (OR = 3.70; 95 % CI = 2.08–6.57; p < 0.0001), and suicide attempts (OR = 3.33; 95 % CI = 1.47–7.54; p = 0.0040) were significant predictors of persistent depression at 6 or 12 months. Conclusions: Three questions on suicidality could help primary care professionals to assess such patients more closely without necessarily establishing whether they meet criteria for major depression.This research was funded by a grant from The European Commission, referencePREDICT-QL4-CT2002-00683. We are also grateful for part support in Europe from: the Estonian Scientific Foundation (grant number 5696); the Slovenian Ministry for Research (grant No.4369-1027); the Spanish Ministry of Health (grant FIS references: PI041980, PI041771, PI042450) and the Spanish Network of Primary Care Research, redIAPP (ISCIII-RETICS RD06/0018) and SAMSERAP group; and the UK NHS Research and Development office for providing service support costs in the UK. We are also grateful for the support from the University of Malaga (Spain) and to Carlos García from Loyola Andalucía University (Spain)

    Lesiones en docentes de educación física en Cataluña: análisis de la percepción ergonómica en su puesto de trabajo

    No full text
    Los docentes de educación física (EF) se exponen a una serie de riesgos físicos en su puesto de trabajo. Una correcta adecuación del entorno, máquinas y personas favorecerán su salud. Comprobar las lesiones que afectan a los docentes de EF de Cataluña en su puesto de trabajo, las zonas anatómicas lesionadas, sus efectos en las bajas laborales, los factores de riesgo y cómo puede influenciar la ergonomía en el personal docente. Se empleó un estudio epidemiológico descriptivo con 769 docentes (hombres: 431; mujeres: 337; 1 N/C), diferenciados por edad, servicio territorial o zona de trabajo de enseñanza, etapa de enseñanza, titulación y número de horas de dedicación al centro escolar (jornada laboral). La recogida de datos se hizo conun cuestionario autorellenado. El 43.86% de la muestra sufrió alguna vez una lesión en el puesto de trabajo. Las lesiones más comunes son musculares (31.6%) y articulares (21.1%). Las zonas anatómicas más afectadas fueron: rodilla (18.65%), espalda (18.35%) y tobillo (14.98%). La temperatura (12.8%) y el ruido (12.5%) eran los elementos peor valorados, junto con el reconocimiento del área de EF (12.5%). El 67.23% de los docentes de EF no tenía ninguna formación en prevención de lesiones, hábitos posturales y ergonomía en el puesto de trabajo y el 89.46% consideraría interesante una futura formación. Sería interesante proponer cursos de rehabilitación para docentes de EF, como ya se hace en otros países, y más formación en prevención de lesiones, factores de riesgo y ergonomía en el puesto de trabajo para garantizar una mejor salud de estos docentes

    Suicidality in primary care patients who present with sadness and anhedonia : A prospective European study

    No full text
    Background: Sadness and anhedonia (loss of interest in activities) are central symptoms of major depression. However, not all people with these symptoms meet diagnostic criteria for major depression. We aimed to assess the importance of suicidality in the outcomes for primary care patients who present with sadness and anhedonia. Method: Cohort study of 2,599 unselected primary care attenders in six European countries followed up at 6 and 12 months. Results: 1) In patients with sadness and/or anhedonia who were not depressed at entry to the study, suicide plans (OR = 3.05; 95 % CI = 1.50-6.24; p = 0.0022) and suicide attempts (OR = 9.08; 95 % CI = 2.57-32.03; p = 0.0006) were significant predictors of developing new onset depression at 6 or 12 months. 2) In patients with sadness and/or anhedonia who met CIDI criteria for major depression at entry, suicidal ideation (OR = 2.93; 95 % CI = 1.70-5.07; p = 0.0001), suicide plans (OR = 3.70; 95 % CI = 2.08-6.57; p < 0.0001), and suicide attempts (OR = 3.33; 95 % CI = 1.47-7.54; p = 0.0040) were significant predictors of persistent depression at 6 or 12 months. Conclusions: Three questions on suicidality could help primary care professionals to assess such patients more closely without necessarily establishing whether they meet criteria for major depression

    Documento de consenso sobre el diagnóstico y tratamiento de la infección bronquial crónica en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica

    No full text

    Evolution over Time of Ventilatory Management and Outcome of Patients with Neurologic Disease∗

    No full text
    OBJECTIVES: To describe the changes in ventilator management over time in patients with neurologic disease at ICU admission and to estimate factors associated with 28-day hospital mortality. DESIGN: Secondary analysis of three prospective, observational, multicenter studies. SETTING: Cohort studies conducted in 2004, 2010, and 2016. PATIENTS: Adult patients who received mechanical ventilation for more than 12 hours. INTERVENTIONS: None. MEASUREMENTS AND MAIN RESULTS: Among the 20,929 patients enrolled, we included 4,152 (20%) mechanically ventilated patients due to different neurologic diseases. Hemorrhagic stroke and brain trauma were the most common pathologies associated with the need for mechanical ventilation. Although volume-cycled ventilation remained the preferred ventilation mode, there was a significant (p &lt; 0.001) increment in the use of pressure support ventilation. The proportion of patients receiving a protective lung ventilation strategy was increased over time: 47% in 2004, 63% in 2010, and 65% in 2016 (p &lt; 0.001), as well as the duration of protective ventilation strategies: 406 days per 1,000 mechanical ventilation days in 2004, 523 days per 1,000 mechanical ventilation days in 2010, and 585 days per 1,000 mechanical ventilation days in 2016 (p &lt; 0.001). There were no differences in the length of stay in the ICU, mortality in the ICU, and mortality in hospital from 2004 to 2016. Independent risk factors for 28-day mortality were age greater than 75 years, Simplified Acute Physiology Score II greater than 50, the occurrence of organ dysfunction within first 48 hours after brain injury, and specific neurologic diseases such as hemorrhagic stroke, ischemic stroke, and brain trauma. CONCLUSIONS: More lung-protective ventilatory strategies have been implemented over years in neurologic patients with no effect on pulmonary complications or on survival. We found several prognostic factors on mortality such as advanced age, the severity of the disease, organ dysfunctions, and the etiology of neurologic disease
    corecore