El document de voluntats anticipades a Catalunya. Resultats de la seva aplicació i propostes de millora

Introducció: El document de voluntats anticipades és una de les principals manifestacions documentals del Principi de respecte a l’Autonomia de les Persones en l’actual Bioètica Principialista que regeix les relacions entre els professionals sanitaris i els pacients en les modernes societats democràtiques occidentals. En aquesta tesi s’analitzen les bases antropològiques, històriques i filosòfiques dels conceptes d’autonomia, de dignitat i de persona, així com les bases de l’actual Bioètica. S’exposen també els raonaments, les bases i els continguts del Document de Voluntats Anticipades i la legislació competent a Catalunya i a totes les altres comunitats autònomes i la normativa estatal d’Espanya. S’exposen els resultats dels estudis realitzats per saber el grau de coneixement del Document de Voluntats Anticipades per part de la població a Catalunya i a altres territoris, així com els resultats de les diverses campanyes de promoció d’aquest recurs realitzades per part de les administracions públiques i d’entitats privades a l’Estat Espanyol. Objectius d’anàlisi qualitatiu: analitzar el procediment per a l’elaboració, registre i consulta del Document de Voluntats Anticipades a Catalunya i a les altres comunitats autònomes, la normativa general de l’Estat Espanyol i dels altres països de la Unió Europea, Nord-Amèrica, Oceania i Japó. Objectius d’anàlisi quantitatiu: estudi del nombre absolut de Documents de Voluntats Anticipades als diferents territoris i països estudiats, així com de l’índex de Documents registrats per cada 100.000 habitants i l’evolució cronològica d’aquest índex. Resultats: El Document de Voluntats Anticipades és una eina útil i necessària per al respecte a la dignitat humana dels pacients quan aquests no poden expressar els seus desitjos respecte als mètodes de diagnòstic i de tractament que se’ls pot aplicar. Catalunya és la comunitat de l’Estat que presenta un més alt índex de DVAs registrats per cada 100.000 habitants de tot l’Estat espanyol, però queda molt lluny de les xifres que ofereixen altres països i la seva normativa presenta possibles obsolescències. Conclusions: Cal una actualització del Document de Voluntats Anticipades al nostre païs, tan pel què fa a la seva redacció tipus com en allò que respecta als procediments d’atorgament i registre, i també pel què fa a l’accés i la utilització de les instruccions compreses als documents per part dels professionals de la salut. Propostes d’actuació: Es proposen actuacions per a l’augment de l’índex de Documents registrats a Catalunya i per l’augment de la seva utilització efectiva per part dels serveis de salut, diferenciats en 5 àmbits d’actuació: 1. Jerarquització dels principis bioètics quant al Document de Voluntats Anticipades; 2. Proposta de modificacions concretes en l’estructura i continguts dels Document de Voluntats anticipades tipus a Catalunya; 3. Propostes de millora en el procés de declaració i registre del Document a Catalunya; 4. Propostes per a l’augment de la consulta i compliment de les intruccions per part dels serveis de salut a Catalunya, tant privats com públics; i 5. Propostes de difusió pública de l’existència del dret a atorgar un Document de Voluntats Anticipades i promoció del seu registre.Introduction: Living Wills Document is one of the main documental manifestations of the Principle of Respecting person’s Autonomy in today’s Principialist Bioethics, that drives relationship between patiens and health care professionals in occidental modern democratic societies. In this Theses, authonomy, human dignity, person concepts and today’s Bioethics are analised in their anthropologic, historic and phylosophal bases. Also, reasoning, contents and legislation about Living Wills Documents in Catalonia, other territories in Spain and other coutries are exposed. Studies’ results about Living Wills Document’s knowledge among catalan’s population and other territories are shown, and the results of several promotional campaigns conducted by the Administration or privates organisms are also analised. Qualitative analysis objectives: To analize the procedures to elaborate, registration and consult of the Living Will Document instructions in Catalonia and in other Spain’s autonomic communities and other European and North-American countries, and in Oceania and Japan. Quantitative analysis objectives: To study the number of Living Wills Documents registered in the different countries analised, and to know the Documents’ per 100.000 inhabitants registered Index, and its evolution during the most recent years. Results: Living Wills Document is a necessary and useful tool to respect patients’ human dignity when they cannot express their own wills about diagnostic and treatment options. Catalonia is the spanish community that has the higher Living Wills Document registered Index per 100.000 inhabitants, but is far from indexs found in other countries and catalan law is partiallly obsolete. Conclussions: A profound update in catalan’s Living Wills Document can be necessary, in its redaction and in registry procedures, in conditions of accessing to its content and in the possibilities of meeting its instructions by health professionals. Acting proposals: Some actions are proposed, to rise the actual Living Wills Documents’ index per 100.000 inhabitants i Catalonia and to increase its effective utilisation among health professionals, classified in 5 acting ambits: 1. To hierarchy Bioethics’ Principles affecting Living Wills Document; 2. Proposing some specific modifications in catalan Living Wills Document’s structure and contents; 3. Improving proposals in declaration and registration proceedings in Catalonia; 4. Some proposals to increase the frequency of consultation and to meet the Living Wills Document instructions by health professionals in Catalonia, both public or private health professionals; and 5. Public diffussion proposals of the Living Wills Document and to promote its redaction and registration among catalan people

Factor de Crecimiento Epidérmico (EGF) y geles de silicona en el abordaje de heridas, quemaduras y cicatrices: revisión de la literatura

Resumen Introducción y Objetivo: El Factor de Crecimiento Epidérmico (EGF) es conocido desde hace décadas como un elemento formador y de mantenimiento de la piel y diversas mucosas. Se dispone de Factor de Crecimiento Epidérmico recombinante humano (rhEGF), proveniente de técnicas de ingeniería genética, apto para su uso clínico en la prevención o tratamiento de diversas alteraciones cutáneas. El objetivo de este trabajo es realizar una revisión bibliográfica sobre las evidencias disponibles en el uso del rhEGF para el abordaje de lesiones cutáneas. Material y Método: Llevamos a cabo una revisión bibliográfica en los principales buscadores de evidencia científica, incluyendo finalmente en la revisión un total de 25 referencias bibliográficas en relación al uso de rhEGF en la clínica diaria. Resultados: El rhEGF promueve la curación de las heridas (traumáticas o quirúrgicas) y quemaduras, reduciendo la incidencia de cicatrices hipertróficas y queloides. Geles y láminas de silicona son de primera elección en el cuidado de las heridas, agudas o crónicas. El rhEGF está disponible en concentraciones y pureza útiles para uso terapéutico, en galénicas estables y mediante formulación individualizada (formulación magistral); es cómodo, efectivo y seguro, y permite la individualización de tratamientos adicionando principios activos o modificando los vehículos de la fórmula. Conclusiones: Se pueden considerar indicados los compuestos tópicos con rhEGF comercializados o a través de formulación magistral para el tratamiento de heridas (traumáticas o quirúrgicas), quemaduras, cicatrices hipertróficas y queloides. El rhEGF puede prescribirse con excipientes en gel, serum, crema u otros excipientes tópicos; el gel de silicona puede ser el excipiente más adecuado para maximizar la efectividad del factor, sinergizando la efectividad del gel de silicona y el rhEGF

Cytokines and growth factors

Several cytokines have been used to treat autoimmune diseases, viral infections, and cancer and to regenerate the skin. In particular, interferons (INFs) have been used to treat cancer, hepatitis B and C, and multiple sclerosis, while interleukins (ILs) and tumor necrosis factors (TNFs) have been used in the management of different types of cancer. Concerning the hematopoietic growth factors (HGFs), epoetin has been used for anemia, whereas the colony-stimulating factors (CSFs) have been used for neutropenia. Other growth factors have been extensively explored, although most still need to demonstrate in vivo clinical relevance before reaching the market.This chapter provides an overview on the therapeutic applications of biological medicines containing recombinant cytokines and growth factors (HGFs and others). From this review, we concluded that the clinical relevance of recombinant cytokines has been increasing. Since the 1980s, the European Medicines Agency (EMA) and/or Food and Drug Administration (FDA) have approved 89 biological medicines containing recombinant cytokines. Among these, 18 were withdrawn, 24 are biosimilars, and 18 are orphans.So far, considerable progress has been made in discovering new cytokines, additional cytokine functions, and how they interfere with human diseases. Future prospects include the approval of more biological and biosimilar medicines for different therapeutic applications.info:eu-repo/semantics/publishedVersio