Comunicació d'alertes alimentàries: el cas dels "cogombres assassins"

Quan es desencadena una situació de crisi alimentària, els mitjans de comunicació de masses són els principals vehicles d'informació, però no són els únics actors que intervenen en la comunicació. S'analitza la crisi dels denominats «cogombres assassins» espanyols, la qual va ser originada a partir de la (falsa) implicació d'aquest producte en un brot greu d'intoxicacions per E. coli a Alemanya. L'evolució d'aquesta crisi segueix les quatre fases descrites amb anterioritat: fase prèvia, crisi, culminació i desenllaç. Malgrat l'existència inherent d'incertesa en un cas d'alerta alimentària, el cas planteja la necessitat de mesurar les conseqüències del que es comunica i de proporcionar només informació basada en les dades disponibles, sense esbiaixar-les ni amagar interessadament informació. Una mala política de comunicació pot tenir conseqüències en termes de salut i despesa econòmica, així com també afectar a la confiança en la seguretat alimentària i en els encarregats de garantir-la.When a food crisis unfolds, mass communication media are mainly, but not solely, responsible for providing information. This study analyses the case of the so-called Spanish “killer cucumbers” that was the result of the erroneous implication of this promaquetaduce in a serious bout of E. coli intoxications in Germany. The development of this crisis follows the four phases described: introductory phase, crisis phase, culmination and solution. Despite the inherent existence of uncertainty in the event of a food scare, this case highlights the need to gauge the consequences of what is reported and to provide information based exclusively on the information available, without manipulating or concealing information to suit any specific interests. A poor communication policy can affect public health and the economy as well as confidence in food safety and those responsible for guaranteeing it

La situación de las mujeres rurales en España : el caso de las artesanas alimentariasa pequeña escala

Rural women's discrimination and the lack of effective implementation of the legislation on gender equality is a phenomenon found around the world. Women have been traditionally the responsible of family care and feeding, thus they have developed productive tasks that allow combining productive and reproductive activities in the farm. Food processing is one of these activities and it allows women to have a paid work or to complement agrarian rents in a context where most of agricultural works are vetoed to them. Nevertheless, women are usually linked to small-scale agricultural projects which prioritize quality and local food production, and the expansion of industrial food systems has worsened the situation of artisan women. In the present research we aimed, through the use of qualitative methodologies, at conducting a diagnosis of the situation of women leading small-scale food transformation projects in Spain while eliciting their main difficulties, needs and claims.La discriminación de las mujeres rurales y la falta de una aplicación efectiva de la legislación sobre la igualdad de género es un fenómeno extendido alrededor del mundo. Las mujeres han sido tradicionalmente las responsables del cuidado y alimentación familiar, en consecuencia han desarrollado tareas productivas que facilitan la combinación de actividades productivas y reproductivas en la explotación agraria. La transformación alimentaria es una de esas actividades que permite a las mujeres tener un trabajo remunerado o complementar la renta agraria en un contexto dónde la mayoría de los trabajos agrícolas están vetados para ellas. Sin embargo, las mujeres suelen estar vinculadas a proyectos que priorizan la producción local y de calidad, y la expansión de la producción industrial de alimentos ha empeorado la situación de las mujeres artesanas alimentarias. En el presente estudio se pretende, mediante el uso de metodologías cualitativas, abordar un diagnóstico de la situación de las mujeres que llevan a cabo proyectos de transformación alimentaria a pequeña escala en España mostrando sus principales dificultades, necesidades y propuestas

Las violencias machistas contra las mujeres

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAURLas violencias contra las mujeres fueron identificadas como un conjunto de prácticas discriminatorias y como una parte del sistema patriarcal por los movimientos feministas de la segunda mitad del siglo XX. Dicho marco teórico y de acción feminista es el que ha sido desarrollado por todo el planeta por miles de organizaciones de mujeres desde los años setenta, pero a la vez, la institucionalización de las políticas públicas contra la violencia de género ha comportado, en algunos casos, que las acciones se hayan dirigido hacia algunas formas de violencia más que a otras o que se haya oscurecido el marco explicativo feminista. El objetivo de este libro es subrayar la importancia de un análisis específico de las diversas violencias machistas, pero, al mismo tiempo, desarrollar una perspectiva enraizada con la tradición feminista que permita una comprensión estructural de las violencias contra las mujeres. El presente volumen se estructura en tres partes. La primera parte, «Las violencias sexuales en diversos ámbitos de la vida», presenta investigaciones sobre la violencia de género en el ámbito laboral, las violencias sexuales en las universidades y los delitos sexuales. En la segunda sección del libro, «La mutilación genital femenina y los matrimonios forzados», se aborda específicamente dicha forma de violencia. Y en la última parte, «La violencia contra la mujer y sus consecuencias a lo largo de su vida», dos asociaciones que lideran el trabajo contra la violencia machista en Cataluña aportan sus experiencias y conclusiones

Health Benefits of Nut Consumption

Nuts (tree nuts and peanuts) are nutrient dense foods with complex matrices rich in unsaturated fatty and other bioactive compounds: high-quality vegetable protein, fiber, minerals, tocopherols, phytosterols, and phenolic compounds. By virtue of their unique composition, nuts are likely to beneficially impact health outcomes. Epidemiologic studies have associated nut consumption with a reduced incidence of coronary heart disease and gallstones in both genders and diabetes in women. Limited evidence also suggests beneficial effects on hypertension, cancer, and inflammation. Interventional studies consistently show that nut intake has a cholesterol-lowering effect, even in the context of healthy diets, and there is emerging evidence of beneficial effects on oxidative stress, inflammation, and vascular reactivity. Blood pressure, visceral adiposity and the metabolic syndrome also appear to be positively influenced by nut consumption. Thus it is clear that nuts have a beneficial impact on many cardiovascular risk factors. Contrary to expectations, epidemiologic studies and clinical trials suggest that regular nut consumption is unlikely to contribute to obesity and may even help in weight loss. Safety concerns are limited to the infrequent occurrence of nut allergy in children. In conclusion, nuts are nutrient rich foods with wide-ranging cardiovascular and metabolic benefits, which can be readily incorporated into healthy diets

Fitoesterols i salut cardiovascular

[cat] La dieta és un important determinant de la salut i la seva rellevància és evident degut al paper preventiu o causal que pot representar en el desenvolupament de determinades malalties. Els fitoesterols són components essencials d'una dieta rica en vegetals com la dieta Mediterrània. La ingesta d'aquests compostos augmenta les seves concentracions en sèrum, reflex del consum d'una dieta habitual saludable. Però les xifres incrementades de fitoesterols en sang també s'han relacionat amb un augment del risc de patir malaltia cardiovascular en alguns estudis, tot i que la bibliografia és contradictòria.Els treballs de recerca de la present tesi estan orientats a ampliar el coneixement de la implicació dels fitoesterols de la dieta i el sèrum sobre el perfil lipídic, els factors de risc cardiovascular i la malaltia cardíaca coronària, així com a investigar els factors socials que influencien el consum d'una dieta rica en fitoesterols.Els 4 treballs presentats són:1. "Serum sterol responses to increasing plant sterol intake from natural foods in the Mediterranean diet" on es va avaluar l'efecte hipocolesterolemiant d'un augment de la ingesta de fitoesterols amb la dieta en un subgrup d'individus de l'estudi de prevenció cardiovascular primària PREvención con DIeta MEDiterránea (PREDIMED), al cap d'un any d'intervenció dietètica.2. "Phytosterol plasma concentrations and coronary heart disease in the prospective Spanish EPIC cohort " en el qual es va avaluar, en un estudi de caos i controls en la cohort espanyola de l'estudi EPIC, l'associació entre les concentracions de fitoesterols del plasma i la incidència de malaltia cardíaca coronària després de 10 anys de seguiment.3. "Plasma phytosterols are inversely associated with the metabolic syndrome and its components" on es va investigar les associacions entre els esterols nocolesterol plasmàtics i els components de la síndrome metabòlica, inclòs la pròpia síndrome, en una població de pacients dislipèmics i en subjectes sans de la població espanyola de l'estudi EPIC.4. Article 4: "Plant sterol intake and education level in the Spanish EPIC cohort" en el qual es va investigar l'associació entre el nivell assolit d'educació,com a mesura de la posició socioeconòmica, el gènere i la ingesta de nutrients, mitjançant un anàlisi transversal de la cohort espanyola de l'estudi EPIC.La conclusió global d'aquestes treballs va ser que els fitoesterols del sèrum són marcadors d'una dieta saludable com la que es consumia preferentment a Espanya als anys 90 en les classes socials més populars. Aquests components es relacionen amb la reducció del colesterol observada després del consum d'aliments naturals rics en fitoesterols i s'associen inversament a les característiques del síndrome metabòlic. Els resultats dels estudis presentats en aquesta tesi suggereixen una reinterpretació del significat de les concentracions de fitoesterols circulants. En persones que segueixen una dieta mediterrània sense suplements de fitoesterols, els fitoesterols circulants son marcadors de l'abundància de productes vegetals en la dieta i s'associen a un perfil cardiometabòlic saludable i a un menor risc de desenvolupar malaltia cardíaca coronària, en lloc de ser biomarcadors d'un risc cardiovascular augmentat.[eng] PhD project: "Phytosterols and cardiovascular disease"Diet is an important health determinant and phytosterols are essential components of a plant-food based diet as Mediterranean diet. The consumption of these components increase its concentrations in plasma reflecting an habitual healthy diet. On the other hand, increased plasma phytosterol levels have been related with an increase of cardiovascular risk, although bibliography is contradictory. Works presented in this project are focused on the study of diet and plasma phytosterols and its effects on lipid profile, cardiovascular risk factors and cardiovascular disease, and also social factors that influence the consumption of a diet rich in phytosterols. The 4 works presented in this project are: 1. "Serum sterol responses to increasing plant sterol intake from natural foods in the Mediterranean diet" 2. "Phytosterol plasma concentrations and coronary heart disease in the prospective Spanish EPIC cohort " 3. "Plasma phytosterols are inversely associated with the metabolic syndrome and its components" 4. Article 4: "Plant sterol intake and education level in the Spanish EPIC cohort" The global conclusion of this work is that serum phytosterols are markers of an habitual healthy diet such as the diet that was generally consumed in Spain during 90's between people with lower socioeconomic level. These components are related with the reduction of cholesterol levels after consuming natural food rich in phytosterols and are associated inversely with metabolic syndrome and cardiovascular disease

Risc cardiovascular dels fitoesterols

Els fitoesterols són components importants de la dieta Mediterrània. La seva ingesta augmenta les concentracions en sang i les concentracions elevades s’han relacionat amb un augment de risc cardiovascular. Però el síndrome metabòlic (SMet) s’associa a concentracions baixes de fitoesterols. S’ha investigat la relació entre fitoesterols del plasma i la dieta amb la presència de factors de risc cardiovascular, incloent el SMet, i malaltia cardiovascular. També s’han avaluat factors socioeconòmics que influencien els hàbits dietètics. Per dur-ho a terme s’ha realitzat un anàlisi retrospectiu en l’estudi Prevención con Dieta Mediterránea (PREDIMED) amb dades basals i a l’any d’una intervenció dietètica per avaluar la influència dels fitosterols de la dieta en el perfil lipídic dels participants. En l’estudi European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC) d’Espanya s’ha realitzat una anàlisi transversal per analitzar factors socials i dieta, i un estudi cas-control per avaluar el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular segons les concentracions plasmàtiques de fitoesterols. Resultats: el consum de fitoesterols amb la dieta habitual s’ha relacionat amb la ingesta d’aliments saludables, amb una millora del perfil lipídic en els participants del PREDIMED i amb un increment dels fitoesterols plasmàtics. Aquest increment es va associar en l’estudi EPIC amb una millora dels factors de risc cardiovascular, una disminució del risc de patir malaltia cardiovascular o qualsevol component del SMet o el propi síndrome. Fa 10 anys la població espanyola seguia un patró de dieta mediterrània i era accessible a tothom independentment de la posició socioeconòmica. Conclusions. Les concentracions de fitoesterols plasmàtics semblen ser marcadors fiables d’un risc cardiometabòlic menor i un menor risc de patir malaltia cardiovascular. Ja que aquests elements són abundants en els aliments que característicament es consumeixen a Espanya, és necessari evitar que siguin difícils d’aconseguir per un encariment en el mercat i es generin desigualtats en salut a causa de l’alimentació

Soberanía Alimentaria. Transformación Artesanal y Género

El colectivo de mujeres campesinas sufre hoy en día una triple discriminación e invisibilización: por vivir en un entorno rural, por ser campesina y por ser mujer. En este contexto, una de las estrategias de las mujeres para desarrollar proyectos de vida autónomos, complementar las rentas agrarias y mantener las explotaciones conservando prácticas y conocimientos de los que las mujeres han sido protagonistas como responsables de la alimentación familiar, ha sido la actividad de transformación de los alimentos en la propia finca. Esta transformación en finca, a pequeña escala, se conoce como transformación artesanal, aunque como luego veremos, en la actualidad dentro del concepto, y según los contextos, se esconden diferentes variantes de la definición. La artesanía da un valor añadido a los productos agrarios asociando estos productos a la producción de calidad al mismo tiempo que permite no depender tanto de los ciclos estacionales y las fluctuaciones del mercado.Peer reviewe