Dones públiques, homes ocults

Obra ressenyada: Regina Paula MEDEIROS, Hablan las putas. Sobre prácticas sexuales preservativas y SIDA en el mundo de la prostitució

Meraki Films: creación de una productora audiovisual

Treballs Finals del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs 2016-2017, Tutor: Anna MarquésProceso de creación de una productora audiovisual dedicada a vídeos corporativos y spots de publicidad ubicada en Barcelona

"¿Y si las cosas fueran de otra manera?" : La mirada compromesa de Dolores Juliano

En aquesta ocasió el Projecte Entrevistes ha tingut el privilegi de parlar amb la Dolores Juliano, tot una referència en l'antropologia espanyola. Al llarg de la conversa que vam tenir amb ella la professora Juliano ens va parlar de la seva trajectòria personal, de com va anar a parar a Catalunya i a la Universitat de Barcelona, alhora que ens explicava com era l'antropologia a Espanya als anys 70 per a algú que venia de la dictadura a Argentina. Però també va tenir temps per donar-nos la seva visió actual de la qüestió de gènere a través de les seves recerques més recents sobre les treballadores sexuals. Tota una classe magistral sobre la vinculació necessària entre teoria i pràctica, dedicació acadèmica i compromís social amb els/les més desafavorits/des, en una inoblidable conversa!En esta ocasión el Projecte Entrevistes ha gozado del privilegio de charlar con Dolores Juliano, todo un referente dentro de la antropología española. A lo largo de la entrevista la profesora Juliano nos habló de su trayectoria personal, de como llegó a Cataluña y más concretamente a la Universidad de Barcelona, al mismo tiempo que nos contaba como era la antropología en España en los años 70 para alguien que venía de la dictadura en Argentina. Pero también tuvo tiempo para darnos su visión actual de la cuestión del género a través de sus más recientes investigaciones sobre las trabajadoras sexuales. ¡Toda una clase magistral sobre la necesaria vinculación entre teoría y pràctica, entre dedicación académica y compromiso social con los/las más desfavorecidos/das, en una inolvidable conversación

Acute telomere deprotection prevents ongoing BFB cycles and rampant instability in p16 INK4a -deficient epithelial cells

Altres ajuts: AB and DD were supported by a Universitat Autònoma de Barcelona fellowship (456-01-1/2012) and Generalitat de Catalunya fellowship (2013FI_B200188).Telomere dysfunction drives chromosome instability through endless breakage-fusion-bridge (BFB) cycles that promote the formation of highly rearranged genomes. However, reactivation of telomerase or ALT-pathway is required for genome stabilisation and full malignant transformation. To allow the unrestricted proliferation of cells at risk of transformation, we have established a conditional system of telomere deprotection in p16 INK4a -deficient MCF-10A cells with modified checkpoints. After sustained expression of a dominant negative form of the shelterin protein TRF2 (TRF2 ΔBΔM), cells with telomere fusion did progress to anaphase but no signs of ongoing BFB cycles were observed, thus anticipating proliferation defects. Indeed, 96 h TRF2 ΔBΔM expression resulted in noticeable growth proliferation defects in the absence of cell cycle disturbances. Further transient periods of 96 h telomere uncapping did not result in cell cycle disturbances either. And reduction of the telomere damage to short acute deprotection periods did not in any case engender cells with a reorganised karyotype. Strikingly, the growth arrest imposed in cells showing dysfunctional telomeres was not accompanied by an activation of the DNA damage response at cellular level, or by the presence of visible markers of senescence or apoptosis. We propose that the deprotection of many telomeres simultaneously, even for a short time, results in a local activation of the cellular stress response which consequently triggers gradual cell withdrawal from cell cycle, restraining the onset of genomic instability

Una mirada atrás

Treballs de l'alumnat del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Projectes I - Grup7. Curs: 2014-2015, Tutor: Jaume VilasecaDirector: Carla Martínez; Aj. direcció: Enric Bartra ; Productor: Carla Lombardo; Guionista: Carla Lombardo; Director de fotografia: MAria Rodríguez; Camera: Sara Bernal; Aj. Camera: Enric Bartra; Il·luminador: Aina Gutiérrez; Direcció artística: Sara Bernal; Direcció de so: Maria Rodríguez; Muntatge: Sara Bernal; Música: Carla Martínez; Postproducció: Sara Bernal; Equip artístic: Personatge: Pare Gaspar, Actor/Actriu: Enric Bartra; Personatge: Milicià 1, Actor/Actriu: Aina Gutiérrez; Personatge: Milicià 2, Actor/Actriu: Carla Martínez; Personatge: Germana Gaspar, Actor/Actriu: Sara Bernal.[Vídeo] Gaspar Lombardo explica com va viure la Guerra Civil Espanyola quan tenia només 7 anys. Va patir la pèrdua del seu pare a mans de dos miliciansi va veure com propietats i terres de la seva família els hi eren expropiades.[Memòria] En primera instancia, hemos decidido tratar la experiencia que vivió la generación de nuestros abuelos durante la Guerra Civil Española. A partir de aquí, nos hemos acogido al género documental para narrar las vivencias de esos años, con la idea u objetivo principal de mostrar la historia contada en primera persona por alguien que vivió el conflicto bélico o las carencias emocionales y económicas sufridas en la posguerra. Escoger el género documental nos ha permitido expresar con mayor eficacia el hilo argumental del relato. Además, a través de la entrevista hay una conexión más cercana con el público ya que el protagonista y su narración son reales y no están interpretados por un actor. También hemos querido complementar la entrevista con fragmentos ficcionados de las palabras del protagonista, con la intención de causar mayor impacto en el espectador. Después de comparar las historias de los posibles entrevistados, hemos elegido la de Gaspar Lombardo Mata porque es la que mejor plasma la dureza de la Guerra Civil: con solo siete años sufrió la pérdida de su padre en manos de unos milicianos. Debido al contenido dramático y la temática principal, este documental va dirigido al público adulto, ya que relata un hecho muy presente en la sociedad española

The Effect of Physical Activity and High Body Mass Index on Health-Related Quality of Life in Individuals with Metabolic Syndrome

[EN] The main objective of this study was to examine the relationship between the level of physical activity (PA) and the degree of obesity with health-related quality of life (HRQoL) in individuals with metabolic syndrome (MetS) who participated in the Predimed-Plus study. A total of 6875 subjects between 55 and 75 years of age with MetS were selected and randomized in 23 Spanish centers. Subjects were classified according to categories of body mass index (BMI). PA was measured with the validated Registre Gironi del Cor (REGICOR) questionnaire and subjects were classified according to their PA level (light, moderate, vigorous) and the HRQoL was measured with the validated short-form 36 (SF-36) questionnaire. By using the ANOVA model, we found a positive and statistically significant association between the level of PA and the HRQoL (aggregated physical and mental dimensions p < 0.001), but a negative association with higher BMI in aggregated physical dimensions p < 0.001. Furthermore, women obtained lower scores compared with men, more five points in all fields of SF-36. Therefore, it is essential to promote PA and body weight control from primary care consultations to improve HRQoL, paying special attention to the differences that sex incurs.SIThe Predimed-Plus trial was supported by the Spanish government’s official funding agency for biomedical research, ISCIII, through the Fondo de Investigación para la Salud (FIS), which is co-funded by the European Regional Development Fund (three coordinated FIS projects led by Jordi Salas-Salvadó and Josep Vidal, including the following projects: PI13/00673, PI13/00492, PI13/00272, PI13/01123, PI13/00462, PI13/00233, PI13/02184, PI13/00728, PI13/01090, PI13/01056, PI14/01722, PI14/0147, PI14/00636, PI14/00972, PI14/00618, PI14/00696, PI14/01206, PI14/01919, PI14/00853, PI14/01374, PI16/00473, PI16/00662, PI16/01873, PI16/01094, PI16/00501, PI16/00533, PI16/00381, PI16/00366, PI16/01522, PI16/01120, PI17/00764, PI17/01183, PI17/00855, PI17/01347, PI17/00525, PI17/01827, PI17/00532, PI17/00215, PI17/01441, PI17/00508, PI17/01732, PI17/00926, PI19/00957, PI19/00386, PI19/00309, PI19/01032, PI19/00576, PI19/00017, PI19/01226, PI19/00781, PI19/01560, PI19/01,332), the Special Action Project entitled: Implementación y evaluación de una intervención intensiva sobre la actividad física Cohorte PREDIMED-PLUS grant to Jordi Salas-Salvadó, the European Research Council (Advanced Research Grant 2013–2018; 340918) grant to Miguel Ángel Martínez-Gonzalez, the Recercaixa grant to Jordi Salas-Salvadó (2013ACUP00194), grants from the Consejería de Salud de la Junta de Andalucía (PI0458/2013; PS0358/2016; PI0137/2018), the PROMETEO/2017/017 grant from the Generalitat Valenciana, the SEMERGEN grant and FEDER funds (CB06/03 and CB12/03), Olga Castaner is funded by the JR17/00,022 grant, ISCIII. Christopher Papandreou is supported by a postdoctoral fellowship granted by the Autonomous Government of Catalonia (PERIS 2016–2020 Incorporació de Científics i Tecnòlegs, SLT002/0016/00,428). María Rosa Bernal-Lopez was supported by “Miguel Servet Type I” program (CP15/00028) from the ISCIII-Madrid (Spain), cofinanced by the Fondo Europeo de Desarrollo Regional-FEDER, Ignacio M.Giménez-Alba is supported by a FPU predoctoral contract (reference FPU18/01703) from the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, Spain

Treatment with tocilizumab or corticosteroids for COVID-19 patients with hyperinflammatory state: a multicentre cohort study (SAM-COVID-19)

Objectives: The objective of this study was to estimate the association between tocilizumab or corticosteroids and the risk of intubation or death in patients with coronavirus disease 19 (COVID-19) with a hyperinflammatory state according to clinical and laboratory parameters. Methods: A cohort study was performed in 60 Spanish hospitals including 778 patients with COVID-19 and clinical and laboratory data indicative of a hyperinflammatory state. Treatment was mainly with tocilizumab, an intermediate-high dose of corticosteroids (IHDC), a pulse dose of corticosteroids (PDC), combination therapy, or no treatment. Primary outcome was intubation or death; follow-up was 21 days. Propensity score-adjusted estimations using Cox regression (logistic regression if needed) were calculated. Propensity scores were used as confounders, matching variables and for the inverse probability of treatment weights (IPTWs). Results: In all, 88, 117, 78 and 151 patients treated with tocilizumab, IHDC, PDC, and combination therapy, respectively, were compared with 344 untreated patients. The primary endpoint occurred in 10 (11.4%), 27 (23.1%), 12 (15.4%), 40 (25.6%) and 69 (21.1%), respectively. The IPTW-based hazard ratios (odds ratio for combination therapy) for the primary endpoint were 0.32 (95%CI 0.22-0.47; p < 0.001) for tocilizumab, 0.82 (0.71-1.30; p 0.82) for IHDC, 0.61 (0.43-0.86; p 0.006) for PDC, and 1.17 (0.86-1.58; p 0.30) for combination therapy. Other applications of the propensity score provided similar results, but were not significant for PDC. Tocilizumab was also associated with lower hazard of death alone in IPTW analysis (0.07; 0.02-0.17; p < 0.001). Conclusions: Tocilizumab might be useful in COVID-19 patients with a hyperinflammatory state and should be prioritized for randomized trials in this situatio

Telomeres : Implications for cancer development

Altres ajuts:. A.B. is supported by a Universitat Autònoma de Barcelona fellowship (456-01-1/2012)Telomeres facilitate the protection of natural ends of chromosomes from constitutive exposure to the DNA damage response (DDR). This is most likely achieved by a lariat structure that hides the linear telomeric DNA through protein-protein and protein-DNA interactions. The telomere shortening associated with DNA replication in the absence of a compensatory mechanism culminates in unmasked telomeres. Then, the subsequent activation of the DDR will define the fate of cells according to the functionality of cell cycle checkpoints. Dysfunctional telomeres can suppress cancer development by engaging replicative senescence or apoptotic pathways, but they can also promote tumour initiation. Studies in telomere dynamics and karyotype analysis underpin telomere crisis as a key event driving genomic instability. Significant attainment of telomerase or alternative lengthening of telomeres (ALT)-pathway to maintain telomere length may be permissive and required for clonal evolution of genomically-unstable cells during progression to malignancy. We summarise current knowledge of the role of telomeres in the maintenance of chromosomal stability and carcinogenesis. View Full-Text

Telomere deprotection and the maintenance of genome integrity: discrepancy between telomere shortening and shelterin dysfunction

Els telòmers són estructures nucleoprotèiques que segellen l’extrem cromosòmic i el protegeixen de la reparació il·legítima mitjançant la formació d’un llaç telomèric anomenat t-loop que està modulat per la proteïna TRF2. En les últimes dècades, s’ha demostrat que la disfunció telomèrica és un mecanisme capaç d’originar inestabilitat cromosòmica (CIN) en cèl·lules humanes i de ratolí i promoure la tumorigènesis en models murins. L’objectiu d’aquesta tesi és immortalitzar cèl·lules telomèricament inestables i avaluar el seu potencial tumorigènic mitjançant la desprotecció telomèrica a través de l’escurçament telomèric o de la disfunció de la proteïna TRF2. En el Treball I, cèl·lules epitelials mamàries humanes deficients per p16INK4a (vHMECs) i deficients o no per p53 (p53+/+) foren cariotipades a diferents temps de doblatge per avaluar la presència d’anomalies cromosòmiques i l’evolució del cariotip. En l’absència de la telomerasa, els telòmers s’escurçaren de forma progressiva fins esdevenir desprotegits, i la subseqüent reparació il·legítma dels extrems afavorí l’entrada en cicles de ruptura-fusió-pont (BFB) i disparà la CIN. Tanmateix, les cèl·lules inestables finalment moren independentment de la funcionalitat de p53. Per contra, la sobreexpressió d’hTERT en les cèl·lules vHMEC-p53+/+ afavoreix la proliferació indefinida amb un cariotip gairebé estable, mentre que la immortalització de les cèl·lules vHMEC-shp53 amb signes de CIN és permissiva amb la proliferació cel·lular i l’evolució del cariotip. Al Treball II i al Treball III, la desprotecció telomèrica aguda va ser induïda mitjançant l’expressió transitòria d’un dominant negatiu de TRF2 (TRF2BM). El dany telomèric agut fou avaluat en la línia cel·lular epitelial mamària MCF-10A (Treball II) i en cèl·lules epitelials mamàries (HMECs) immortalitzades derivades de pacients sanes (Treball III). Al Treball II, la desprotecció telomèrica mitjançant TRF2BM generà un increment de TIFs, fusions telomèriques i ponts anafàsics. Els ponts anafàsics es consideren els inductors dels cicles (BFB) i de la posterior reorganització cariotípica. No obstant, no s’observaren reorganitzacions cromosòmiques derivades dels cicles BFB després de l’expressió transitòria del TRF2BM, independentment de la funcionalitat de les proteïnes p53 i pRb. Després de successius cicles de desprotecció telomèrica, s’observà un increment en el nombre de cèl·lules diploides, tot suggerint que l’excessiu dany telomèric evitaria la proliferació d’aquelles cèl·lules que podrien esdevenir altament reorganitzades. Al Treball III s’expressà TRF2BM en HMECs immortalitzades mitjançant hTERT i l’antigen SV40LT (HMEC-TO). L’expressió transitòria del TRF2BM induí l’increment de ponts anafàsics, però les cèl·lules tampoc presentaren reorganitzacions pròpies dels cicles BFB en marxa. A diferència del Treball II, les cèl·lules poliploides incrementaren arrel del procés d’immortalització. Independentment de la causa d’aquest increment en les cèl·lules poliploides, les cèl·lules exposades als cicles d’expressió de TRF2BM no presentaven un fenotip associat a la disfunció telomèrica, ni tampoc un potencial tumorigènic, tot suggerint que l’expressió del mutant TRF2BM provoca un efecte deleteri sobre la viabilitat cel·lular i l’inici de la CIN. En resum, la present tesi evidencia que el grau de dany telomèric és una eina de doble fil en el manteniment de la integritat genòmica. Per una banda, l’escurçament telomèric indueix un dany cel·lular progressiu i lleu, compatible amb la viabilitat cel·lular. Quan el dany telomèric assoleix un cert llindar, la cèl·lula activa mecanismes dependents i independents de p53 que indueixen la seva mort. Pel contrari, la disfunció de TRF2 afecta a un nombre molt elevat de telòmers i indueix una exagerada resposta cel·lular que la fa incompatible amb la viabilitat cel·lular i la reorganització del cariotip. Aquesta tesi demostra que la desprotecció simultània d’un nombre elevat de telòmers pot ser una eina útil per generar un dany al DNA molt elevat i mantenir la integritat genòmica.Telomeres are nucleoprotein structures that cap the end of chromosomes and protect them from illegitimate recombination through a lariat conformation or t-loop that is mainly promoted by TRF2 protein. Dysfunctional telomeres have been proved to be a mechanism capable of originating chromosome instability (CIN) in mouse and human cells, and promote tumorigenesis in mouse models. This dissertation thesis aims to generate immortalised but unstable cells due to telomere deprotection through progressive telomere shortening and by TRF2 depletion, and to evaluate their tumorigenic potential. In Work I, p16INK4a-deficient human mammary epithelial cells (vHMECs) lacking or not for p53 function through specific short-hairpin RNA inactivation, were karyotyped at different population doublings to evaluate chromosomal abnormalities and their evolution. In the absence of telomerase, vHMECs progressively shortened their telomeres and subsequent end-to-end fusions initiated breakage-fusion-bridge (BFB) cycles and promoted CIN. However, these unstable cells finally succumbed to cell cycle arrest, independently of their p53 checkpoint status. In contrast, hTERT overexpression in p53-proficient vHMECs resulted in cells able to proliferate indefinitely with a nearly stable karyotype, while immortalised p53-deficient cells showed signs of CIN that could be permissive with an evolving karyotype. In Work II and Work III, acute telomere deprotection was induced by t-loop disassembly through transient expression of the dominant negative form of TRF2 (TRF2BM) in the mammary cell line MCF-10A and in immortalised HMEC derived from cosmetic reductions of four healthy donors, respectively. In Work II, acute telomere deprotection phenotype was reflected by the presence of TIFs and by an increase of end-to-end fusions and anaphase bridges after TRF2BM induction. Anaphase bridges are considered the prelude to breakage-fusion-bridge cycles and subsequent karyotype reorganisations. However, no scars of BFB cycles or highly reorganised cells have been observed after transient expression of TRF2BM, independently of the status of p53 and pRb proteins. Instead, diploid cells were enriched after successive cycles of telomere deprotection induction, thus suggesting that excessive telomere deprotection could be detrimental for the origin of cells with highly reorganised karyotypes. According with these results, in Work III, immortalised HMEC through hTERT and SV40LT overexpression transiently expressing TRF2BM (HMEC-TO) exhibited an increase of anaphase bridges. But after a minimum of five cycles of telomere protection and deprotection, TRF2BM expressing cells did not display scars of telomere deprotection and ongoing BFB cycles. In contrast to MCF-10A derived cell lines, the HMEC-TO cell lines exhibited a progressive increase of polyploid cells as a consequence of SV40LT immortalisation process. Independently of the cause of polyploidy increase, cells exposed to TRF2BM expression cycles did not exhibit a telomere dysfunction phenotype or either a tumorigenic potential, thus suggesting that TRF2BM expression provoked a deleterious effect over TRF2BM expressing cells and prevented CIN emergence. In conclusion, the present dissertation provides evidence that telomere dysfunction acts as a double sword mechanism for genome integrity. On the one hand, telomere shortening induces a mild and progressive DNA damage that firstly is compatible with cell viability, until damage is high enough to induce cell death. On the contrary, shelterin dysfunction affects widely to all chromosomes inducing an exacerbated cell response that is deleterious for cell viability and karyotype reorganisation. This Thesis illustrate that acute telomere deprotection through shelterin dysfunction could be a useful tool to impinge an exacerbated DNA damage and maintain genome integrity in human mammary cells

Telomere deprotection and the maintenance of genome integrity : discrepancy between telomere shortening and shelterin dysfunction

Els telòmers són estructures nucleoprotèiques que segellen l'extrem cromosòmic i el protegeixen de la reparació il·legítima mitjançant la formació d'un llaç telomèric anomenat t-loop que està modulat per la proteïna TRF2. En les últimes dècades, s'ha demostrat que la disfunció telomèrica és un mecanisme capaç d'originar inestabilitat cromosòmica (CIN) en cèl·lules humanes i de ratolí i promoure la tumorigènesis en models murins. L'objectiu d'aquesta tesi és immortalitzar cèl·lules telomèricament inestables i avaluar el seu potencial tumorigènic mitjançant la desprotecció telomèrica a través de l'escurçament telomèric o de la disfunció de la proteïna TRF2. En el Treball I, cèl·lules epitelials mamàries humanes deficients per p16INK4a (vHMECs) i deficients o no per p53 (p53+/+) foren cariotipades a diferents temps de doblatge per avaluar la presència d'anomalies cromosòmiques i l'evolució del cariotip. En l'absència de la telomerasa, els telòmers s'escurçaren de forma progressiva fins esdevenir desprotegits, i la subseqüent reparació il·legítma dels extrems afavorí l'entrada en cicles de ruptura-fusió-pont (BFB) i disparà la CIN. Tanmateix, les cèl·lules inestables finalment moren independentment de la funcionalitat de p53. Per contra, la sobreexpressió d'hTERT en les cèl·lules vHMEC-p53+/+ afavoreix la proliferació indefinida amb un cariotip gairebé estable, mentre que la immortalització de les cèl·lules vHMEC-shp53 amb signes de CIN és permissiva amb la proliferació cel·lular i l'evolució del cariotip. Al Treball II i al Treball III, la desprotecció telomèrica aguda va ser induïda mitjançant l'expressió transitòria d'un dominant negatiu de TRF2 (TRF2BM). El dany telomèric agut fou avaluat en la línia cel·lular epitelial mamària MCF-10A (Treball II) i en cèl·lules epitelials mamàries (HMECs) immortalitzades derivades de pacients sanes (Treball III). Al Treball II, la desprotecció telomèrica mitjançant TRF2BM generà un increment de TIFs, fusions telomèriques i ponts anafàsics. Els ponts anafàsics es consideren els inductors dels cicles (BFB) i de la posterior reorganització cariotípica. No obstant, no s'observaren reorganitzacions cromosòmiques derivades dels cicles BFB després de l'expressió transitòria del TRF2BM, independentment de la funcionalitat de les proteïnes p53 i pRb. Després de successius cicles de desprotecció telomèrica, s'observà un increment en el nombre de cèl·lules diploides, tot suggerint que l'excessiu dany telomèric evitaria la proliferació d'aquelles cèl·lules que podrien esdevenir altament reorganitzades. Al Treball III s'expressà TRF2BM en HMECs immortalitzades mitjançant hTERT i l'antigen SV40LT (HMEC-TO). L'expressió transitòria del TRF2BM induí l'increment de ponts anafàsics, però les cèl·lules tampoc presentaren reorganitzacions pròpies dels cicles BFB en marxa. A diferència del Treball II, les cèl·lules poliploides incrementaren arrel del procés d'immortalització. Independentment de la causa d'aquest increment en les cèl·lules poliploides, les cèl·lules exposades als cicles d'expressió de TRF2BM no presentaven un fenotip associat a la disfunció telomèrica, ni tampoc un potencial tumorigènic, tot suggerint que l'expressió del mutant TRF2BM provoca un efecte deleteri sobre la viabilitat cel·lular i l'inici de la CIN. En resum, la present tesi evidencia que el grau de dany telomèric és una eina de doble fil en el manteniment de la integritat genòmica. Per una banda, l'escurçament telomèric indueix un dany cel·lular progressiu i lleu, compatible amb la viabilitat cel·lular. Quan el dany telomèric assoleix un cert llindar, la cèl·lula activa mecanismes dependents i independents de p53 que indueixen la seva mort. Pel contrari, la disfunció de TRF2 afecta a un nombre molt elevat de telòmers i indueix una exagerada resposta cel·lular que la fa incompatible amb la viabilitat cel·lular i la reorganització del cariotip. Aquesta tesi demostra que la desprotecció simultània d'un nombre elevat de telòmers pot ser una eina útil per generar un dany al DNA molt elevat i mantenir la integritat genòmica.Telomeres are nucleoprotein structures that cap the end of chromosomes and protect them from illegitimate recombination through a lariat conformation or t-loop that is mainly promoted by TRF2 protein. Dysfunctional telomeres have been proved to be a mechanism capable of originating chromosome instability (CIN) in mouse and human cells, and promote tumorigenesis in mouse models. This dissertation thesis aims to generate immortalised but unstable cells due to telomere deprotection through progressive telomere shortening and by TRF2 depletion, and to evaluate their tumorigenic potential. In Work I, p16INK4a-deficient human mammary epithelial cells (vHMECs) lacking or not for p53 function through specific short-hairpin RNA inactivation, were karyotyped at different population doublings to evaluate chromosomal abnormalities and their evolution. In the absence of telomerase, vHMECs progressively shortened their telomeres and subsequent end-to-end fusions initiated breakage-fusion-bridge (BFB) cycles and promoted CIN. However, these unstable cells finally succumbed to cell cycle arrest, independently of their p53 checkpoint status. In contrast, hTERT overexpression in p53-proficient vHMECs resulted in cells able to proliferate indefinitely with a nearly stable karyotype, while immortalised p53-deficient cells showed signs of CIN that could be permissive with an evolving karyotype. In Work II and Work III, acute telomere deprotection was induced by t-loop disassembly through transient expression of the dominant negative form of TRF2 (TRF2BM) in the mammary cell line MCF-10A and in immortalised HMEC derived from cosmetic reductions of four healthy donors, respectively. In Work II, acute telomere deprotection phenotype was reflected by the presence of TIFs and by an increase of end-to-end fusions and anaphase bridges after TRF2BM induction. Anaphase bridges are considered the prelude to breakage-fusion-bridge cycles and subsequent karyotype reorganisations. However, no scars of BFB cycles or highly reorganised cells have been observed after transient expression of TRF2BM, independently of the status of p53 and pRb proteins. Instead, diploid cells were enriched after successive cycles of telomere deprotection induction, thus suggesting that excessive telomere deprotection could be detrimental for the origin of cells with highly reorganised karyotypes. According with these results, in Work III, immortalised HMEC through hTERT and SV40LT overexpression transiently expressing TRF2BM (HMEC-TO) exhibited an increase of anaphase bridges. But after a minimum of five cycles of telomere protection and deprotection, TRF2BM expressing cells did not display scars of telomere deprotection and ongoing BFB cycles. In contrast to MCF-10A derived cell lines, the HMEC-TO cell lines exhibited a progressive increase of polyploid cells as a consequence of SV40LT immortalisation process. Independently of the cause of polyploidy increase, cells exposed to TRF2BM expression cycles did not exhibit a telomere dysfunction phenotype or either a tumorigenic potential, thus suggesting that TRF2BM expression provoked a deleterious effect over TRF2BM expressing cells and prevented CIN emergence. In conclusion, the present dissertation provides evidence that telomere dysfunction acts as a double sword mechanism for genome integrity. On the one hand, telomere shortening induces a mild and progressive DNA damage that firstly is compatible with cell viability, until damage is high enough to induce cell death. On the contrary, shelterin dysfunction affects widely to all chromosomes inducing an exacerbated cell response that is deleterious for cell viability and karyotype reorganisation. This Thesis illustrate that acute telomere deprotection through shelterin dysfunction could be a useful tool to impinge an exacerbated DNA damage and maintain genome integrity in human mammary cells