Polémicas historiográficas y confrontación de identificaciones colectivas en el siglo XVII: Navarra, Aragón y Vasconia

La reelaboració d’una nova identitat per a la Navarra incorporada a la Monarquia d’Espanya va deure molt a la confrontació amb les dels territoris veïns, de les que va adoptar i rebutjar determinats elements. Les polèmiques historiogràfiques del Barroc van enfrontar entre si sobretot a comunitats properes i de llarga història comuna, i no tant corografies “nacionals” amb històries de la Monarquia. La Historia apologética y descripción del reyno de Navarra (1628) de Juan de Sada i els Anales del reyno de Navarra (1648) de José Moret sintetitzen els trets fonamentals en els quals els navarresos del Barroc es pretengueren reconèixer. S’estudia com es van deslligar del mite de Sobrarbe sobre els orígens de la reialesa i el regne, que havien compartit amb els aragonesos fins a mitjan segle XVI, i van acceptar la nova formulació d’una “Vascònia” originària i no contaminada, que adaptava el vell mite de Cantàbria a un context nou.The making of a new identity for Navarre, once it was incorporated into the Spanish Monarchy, drew much from confronting it with those of neighbouring territories. It both adapted and rejected several elements from them. Baroque historiographic polemics preferentially confronted among themselves close communities with a long, common history, rather than “national” chorographies with histories of the Monarchy. The Historia apologética y description del reyno de Navarra (1628) by Juan de Sada, and the Anales del reyno de Navarra (1628) by José Moret synthesized the main characteristics with which the Navarrese sought to identify themselves. They slowly abandoned the myth of Sobrarbe on the origins of crown and kingdom, which they shared with the Aragonese until the mid-sixteenth century and accepted the novel assumption of a primary, uncontaminated “Vascony”, adapting the old myth of Cantabria to a new context

Yanguas y Miranda y su crítica a las cortes de Navarra

En 1838 Yanguas publicó un folleto titulado "Análisis histórico crítico de los fueros de Navarra". Consideraba que las Cortes eran una pieza fundamental de la "constitución" del reino y trataba de convencer al lector de que eran un obstáculo insoslayable para la reforma política que Navarra necesitaba urgentemente. Resume la composición, funcionamiento y atribuciones de las Cortes y del Consej

Polémicas historiográficas y confrontación de identificaciones colectivas en el siglo XVII: Navarra, Aragón y Vasconia

La reelaboració d’una nova identitat per a la Navarra incorporada a la Monarquia d’Espanya va deure molt a la confrontació amb les dels territoris veïns, de les que va adoptar i rebutjar determinats elements. Les polèmiques historiogràfiques del Barroc van enfrontar entre si sobretot a comunitats properes i de llarga història comuna, i no tant corografies “nacionals” amb històries de la Monarquia. La Historia apologética y descripción del reyno de Navarra (1628) de Juan de Sada i els Anales del reyno de Navarra (1648) de José Moret sintetitzen els trets fonamentals en els quals els navarresos del Barroc es pretengueren reconèixer. S’estudia com es van deslligar del mite de Sobrarbe sobre els orígens de la reialesa i el regne, que havien compartit amb els aragonesos fins a mitjan segle XVI, i van acceptar la nova formulació d’una “Vascònia” originària i no contaminada, que adaptava el vell mite de Cantàbria a un context nou.The making of a new identity for Navarre, once it was incorporated into the Spanish Monarchy, drew much from confronting it with those of neighbouring territories. It both adapted and rejected several elements from them. Baroque historiographic polemics preferentially confronted among themselves close communities with a long, common history, rather than “national” chorographies with histories of the Monarchy. The Historia apologética y description del reyno de Navarra (1628) by Juan de Sada, and the Anales del reyno de Navarra (1628) by José Moret synthesized the main characteristics with which the Navarrese sought to identify themselves. They slowly abandoned the myth of Sobrarbe on the origins of crown and kingdom, which they shared with the Aragonese until the mid-sixteenth century and accepted the novel assumption of a primary, uncontaminated “Vascony”, adapting the old myth of Cantabria to a new context.La reelaboració d’una nova identitat per a la Navarra incorporada a la Monarquia d’Espanya va deure molt a la confrontació amb les dels territoris veïns, de les que va adoptar i rebutjar determinats elements. Les polèmiques historiogràfiques del Barroc van enfrontar entre si sobretot a comunitats properes i de llarga història comuna, i no tant corografies “nacionals” amb històries de la Monarquia. La Historia apologética y descripción del reyno de Navarra (1628) de Juan de Sada i els Anales del reyno de Navarra (1648) de José Moret sintetitzen els trets fonamentals en els quals els navarresos del Barroc es pretengueren reconèixer. S’estudia com es van deslligar del mite de Sobrarbe sobre els orígens de la reialesa i el regne, que havien compartit amb els aragonesos fins a mitjan segle XVI, i van acceptar la nova formulació d’una “Vascònia” originària i no contaminada, que adaptava el vell mite de Cantàbria a un context nou

Memorias de la conquista de Navarra hacia 1612 y 1712. La identidad navarra antes de la polémica de Amayur (1921-1931)

El uso del pasado con finalidad política presente es habitual, y como muestra el caso de la conquista de Navarra a partir de 1512, ha generado controversias en torno a la identidad del territorio. A partir de la división entre nacionalismos, ya en el siglo XX, se analizan algunas reflexiones realizadas en el primer y segundo centenarios, que muestran la perspectiva “navarrista” y la que buscaba la anexión a Francia como antecedentes lejanos en el uso del pasado con finalidad presente