Análisis de las motivaciones, expectativas y objetivos de los docentes en sus visitas al museo de ciencias naturales de Barcelona

Cuatro años atrás, se presentó en este mismo escenario, el resultado de un estudio realizado respecto de las motivaciones, expectativas y objetivos de los docentes cuando planificaban visitas con sus alumnos al Museo de Ciencias Naturales de Barcelona entonces con una única sede. Desde entonces, el museo ha evolucionado de manera extraordinaria, lo que nos obliga a poner al día estos resultados. Así, la incorporación del Jardín Botánico de Barcelona y la apertura el año 2011 de un nuevo edificio, el Museu Blau (Museo Azul), en la zona del Fórum de las Culturas, ha representado un crecimiento espectacular tanto en lo que se refiere a superficie expositiva, como en los contenidos desarrollados. Era obligado pues, actualizar estos resultados. En esta comunicación, se presenta un avance de los mismos en el momento de finalización del trabajo de campo, por lo que no se pueden dar por definitivos

Dissenyant papallones

L'article presenta el procés de disseny i desenvolupament de l'activitat "La veu de les papallones" per a Educació Infantil, a partir del treball cooperatiu amb docents d'aquesta etapa, com a model de la forma de treball que fa temps es porta a terme al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El Planeta vida al Museu Blau

«El coneixement no acaba mai: després d’un descobriment sorgeix una nova incògnita a la qual cada nova generació intentarà donar resposta,com ho van fer els nostres avantpassats i com ho hem fet i seguirem fent tots als qui encara ens mou la profunda curiositat de saber com funciona el món que ens envolta&raquo

From "fun science" to seductive science

Science centers and museums have undergone a great evolution in recent decades although it seems that, lately, the science museum model has been somewhat stagnant. Since the radical changes of the mid-twentieth century, it has developed towards strategies in which visitor numbers take precedence over other considerations. Alongside a school science that could be described as “boring”, a trend has emerged with a focus on “fun science” in museums, hoping to address current shortcomings. In this article we question this view and propose the idea of “seducing science” as an alternative to achieve long term impact of museum visits

Motivacions, expectatives i objectius del professorat en les visites als museus de ciència

[cat] La tesi planteja com a pregunta de recerca quines són les motivacions, les expectatives i els objectius del professorat a l’hora d’organitzar visites als museus i centres de ciència amb els seus alumnes. Per respondre la pregunta, la finalitat principal es proposava conèixer, descriure i categoritzar les característiques del centres i dels docents, les seves motivacions per visitar el museu, les expectatives quant al vincle amb el currículum i al model didàctic i els objectius que tenen pel que fa al moment de desenvolupament del tema en què es produeix la visita. Atesos els canvis produïts al museu objecte de la investigació entre les dues fases de la recerca, es pretenia també saber els possibles modificacions en el perfil dels docents i les seves motivacions, expectatives i objectius, de cara a definir els factors que han de ser tinguts en compte a l’hora de desenvolupar el model didàctic del museu. El marc teòric sobre el que se sustenta parteix de l’anàlisi de la literatura que ens mostra la percepció que tenen els ciutadans sobre la ciència i les idees que orienten l’educació científica al segle XXI, continua amb l’anàlisi de l’educació als museus i els models de museus de ciència segons la seva proposta didàctica i finalitza amb l’anàlisi dels treballs que s’han portat a terme arreu sobre motivacions, expectatives i objectius dels docents quan porten els seus alumnes als museus de ciència. La investigació portada a terme es pot considerar descriptiva, amb un objectiu avaluatiu i atenent a les variables recollides, de caire ex-post-facto. L’obtenció de dades ha combinat la metodologia quantitativa en base a una enquesta de preguntes tancades a 308 docents i la metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades a 7 experts en gestió de museus i formació del professorat, un grup de discussió amb educadors del museu i 10 docents usuaris del museu. La recollida de dades es va realitzar els anys 2008 i 2012 entre els quals el museu va patir un gran canvi. L’anàlisi de les dades quantitatives de l’enquesta ha estat desenvolupat a partir del tractament estadístic realitzat amb el programari SPSS V.13 a partir del qual es van obtenir estadístics descriptius i es van aplicar proves d'estadística inferencial paramètriques i no paramètriques. En el cas de les dades qualitatives, es va realitzar la transcripció completa de les entrevistes i del grup de discussió Per poder analitzar les respostes, es va seguir un procediment d’anàlisi fenomenològic, creant una base de dades Access 2007 extraient unitats de significat rellevants que van ser codificades amb codis descriptius agrupats en famílies i aquestes en grups de significat. Els resultats obtinguts han estat discutits amb els referents de la literatura examinada al marc teòric i també amb l’opinió dels experts expressada a la fase I. En aquest sentit es destaquen aquells aspectes que la nostra recerca corrobora o contradiu, així com les noves aportacions que fa en l’àmbit de les motivacions, expectatives i objectius dels docents. Hem observat alguns comportaments comuns a diferents llocs del Món i, a la vegada, una gran diversitat de situacions que fan molt complexa la realització d’activitats en un museu de ciències. Aquest fet ens ha portat a desenvolupar recomanacions d’actuació tant en el camp de la gestió del servei educatiu del museu com en la didàctica emprada en les activitats. Es proposen també algunes línies de recerca que poden derivar de la tesi Finalment s’extreuen conclusions que, en síntesi, indiquen que el museu ha de treballar col·laborativament amb l’escola ja que no n’és un simple complement curricular. L’educació científica escolar pateix d’uns dèficits descrits al marc teòric malgrat les moltes experiències de centres educatius concrets que trenquen la rutina. En aquest sentit, el museu aporta per la seva part una manera de fer que, en col·laboració amb l’escola, pot determinar nous enfocaments innovadors.[eng] The thesis research question arises as to what are the motivations, expectations and objectives of teachers in organizing visits to science museums with their students. The main purpose was to know, describe and categorize the characteristics of schools and teachers, their motivations for visiting the museum, expectations regarding the link with the curriculum and teaching model and the goals they have for the moment in which the visit occurs. Given the changes in the museum under investigation between the two phases of the research, it was intended also to know the possible evolution in the profile of teachers and the research question in order to define the factors that must be taken into account when developing the teaching model of the museum. The theoretical framework begins with the ideas that guide science education in the XXI century and the analysis of the models of education in science museums. The study of the international researches that has been carried out about motivations, expectations and objectives of teachers is the basis for the analysis and discussion of the results. The research may be considered descriptive, with a goal to assessment and ex-post-facto. The data collection combined the quantitative methodology based on a survey to 308 teachers and the qualitative methodology based on semi-structured interviews to an amount of 17 experts and teachers. It was conducted in 2008 and 2012. The analysis of the survey data was developed from the statistical treatment performed with SPSS V.13 software from which it was obtained descriptive statistics and parametric and non-parametric statistical inference testing were applied. For the qualitative data, the full transcript of the interviews was realized to analyze the responses, following a phenomenological analysis procedure, creating an Access 2007 database by extracting relevant units of meaning that were encoded with descriptive codes grouped into families and those in groups of meaning. The results have been discussed with related literature and the experts’ opinion expressed in phase I. In this regard we highlight those aspects of our research that corroborates or contradicts them, as well as new contributions in the field of motivations, expectations and objectives of teachers. We noticed some common behaviour in different parts of the world and at the same time, a variety of complex situations when carrying out activities in a science museum. This has led us to develop recommendations for action both in the management of the museum's educational service as in teaching activities. It is also proposed some new researches that may result from the thesis. Finally, conclusions for each research question are drawn, in short, indicating that the museum should work collaboratively with the school because the museum is not only a curricular complement. The scientific education school suffers from deficits described in the theoretical framework despite the many experiences of specific schools that break the routine. The museum meanwhile, provides a way to do that in co-operation with the school that can determine new innovative approaches

Actividades Educativas en el museo científico: De ciencia divertida a ciencia seductora

Science centres and museums have undergone a great evolution in recent decades although it seems that, lately, the science museum model has been somewhat stagnant. Since the radical changes of the mid-twentieth century, it has developed towards strategies in which visitor numbers take precedence over other considerations. Alongside a school science that could be described as “boring”, a trend has emerged with a focus on “fun science” in museums, hoping to address current shortcomings. In this article we question this view and propose the idea of “seducing science” as an alternative to achieve long-term impact of museum visits

Cómo gestionar programas de digitalización en museos

[EN] Throughout the COVID-19 pandemic, we have attended multiple webinars and online activities that have highlighted the need to further develop museum digitization. Museum closings prompted various proposals to be offered, most of which were rehashed or put together in haste, often without proper strategic management. Almost all the discussions have demonstrated that there is a delay in these processes and that this opportunity should be used to give new impetus to digitalization. The danger is that an executive policy could be chosen instead of a strategic one, as is often the case in museums. In other words, priority is given to demonstrating action rather than designing a project linked to longterm strategic planning. In addition, a conceptual separation is not always established between offering a digital version of a museum or simply improving its website. As part of the mission of El Museo Transformador (The Transformative Museum), we have developed an evaluation tool that reflectively aids organizational decision-making, not only in emergency contexts. These decisions need to include technological aspects, which are often dazzlingly captivating, but especially that of sustainability over time. The tool is a guide with established and defined evaluation criteria. It consists of an introduction for the assessment of strategic management and a rubric to assess museum value and executive management. The introduction serves to evaluate whether a proposal is appropriate in terms of promoting an organization’s mission, supporting its strategic goals, and reinforcing key areas of the organization. To evaluate museum value, the proposal must offer a clear link with the museum experience in its educational values and its relationship with the museum's own contents and museographic language. Finally, in terms of executive management, the proposal must take into account the necessary financial, human, material, and technological resources and whether it formulates a complete evaluation strategy. The proposal must also define the target audience and participation mechanisms.[ES] A lo largo de la pandemia de la Covid-19, hemos asistido a múltiples webinarios y actividades online, donde se ha puesto de manifiesto la necesidad de profundizar en la digitalización de los museos. Estos han suplido el cierre obligado por variadas propuestas en este sentido, en su mayor parte ya existentes o realizadas con urgencia y frecuentemente careciendo del contexto de una gestión estratégica adecuada. Prácticamente todas las reflexiones han puesto de manifiesto que en general, se acumula un retraso evidente en estos procesos y que, además, se debería aprovechar esta oportunidad para darle un nuevo impulso. El peligro que se corre es que, como suele pasar demasiado a menudo en los museos, se opte por una política ejecutiva y no estratégica. Es decir, que se acabe dando prioridad a evidenciar alguna acción por parte del museo, antes que a diseñar un proyecto vinculado con la planificación estratégica a largo plazo. Por otra parte, no siempre se ha establecido una adecuada separación conceptual entre la idea de ofrecer la versión digital de un museo a, sencillamente, perfeccionar su web. Ante ello, desde El Museo Transformador y como parte de nuestra misión, hemos desarrollado una herramienta de evaluación que ayude a tomar las decisiones de forma reflexiva invitando a no hacerlo sólo en contextos de emergencia. Estas decisiones no sólo deben tener en cuenta los aspectos tecnológicos, que a menudo deslumbran por lo que tienen de voluptuosos, sino sobre todo los aspectos de sostenibilidad en el tiempo. La herramienta consiste en una rúbrica con criterios de evaluación pautados y definidos en base a indicadores claros. La rúbrica consta de dos ámbitos específicos: el de la gestión estratégica y el del rigor museístico. Por el primero, una propuesta será adecuada si consta en la planificación, tiene en cuenta los recursos financieros, humanos, materiales y tecnológicos necesarios y si formula una propuesta de evaluación completa. Para el segundo, la propuesta deberá ofrecer un vínculo claro con la experiencia museística, en sus valores educativos, en su relación con los contenidos propios del museo y la complementariedad con la visita presencial. Así mismo debe tener en cuenta a qué tipo de público se dirige, cómo se plantea su participación, la capacidad de socialización que promueva y lo que la diferencia de una mera intervención en la oferta de la web.Viladot Barba, P.; Soler Artiga, M.; Hidalgo, J.; Stengler, E.; Fernández, G. (2022). Cómo gestionar programas de digitalización en museos. En CIMED21 - I Congreso internacional de museos y estrategias digitales. Editorial Universitat Politècnica de València. 567-583. https://doi.org/10.4995/CIMED21.2021.12405OCS56758

Sabem per a què venen? Anàlisi de les expectatives i els objectius dels docents en les visites de grups escolars al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El problema que s’ha volgut abordar amb aquesta recerca és el desconeixement que hi ha en els museus de ciències ―i per extensió en tots els museus― sobre quins són els interessos dels docents quan visiten el Museu amb els seus alumnes. La finalitat de la recerca és esbrinar quines són les expectatives i els objectius d’aprenentatge dels docents per poder adequar l’oferta. Els objectius són: 1) establir el grau de vincle de les visites amb el currículum i 2) conèixer en quina fase del procés d’ensenyamentaprenentatge (e-a) es fan. El marc teòric es refereix, d’una banda, a les investigacions sobre visitants dels museus i les expectatives dels docents i, de l’altra, a la categorització de les sortides escolars en funció: 1) del vincle que mantenen amb el currículum i 2) de la fase del procés d’ensenyament-aprenentatge en la qual es produeix o si es porta a terme amb l’objectiu de ser l’eix conductor d’un tema. Per desenvolupar la recerca es va utilitzar una metodologia basada en el concepte de recerca avaluativa alhora que formativa. Va combinar tècniques qualitatives (entrevista semiestructurada) i quantitatives (qüestionari de respostes tancades). Els resultats ens indiquen que la majoria dels docents fan visites amb un vincle mitjà-alt amb el currículum, encara que un 25% d’aquestes mantenen un vincle baix perquè són sortides de tipus lúdic. Hi ha una gran diversitat respecte al moment del procés d’e-a en què es fa la visita, encara que gairebé la meitat ho fa en la fase d’aplicació de continguts. Les conclusions més importants es refereixen al fet que la majoria de docents espera que l’activitat del Museu els ajudi en el desenvolupament d’un tema i que una motivació per visitar-lo pot ser plantejar metodologies diferents a les de l’aula. Es constata igualment la dificultat de dissenyar activitats que puguin adaptar-se a aquesta gran diversitat de situacions.El problema que se desea abordar con esta investigación es el del desconocimiento que existe en los museos de ciencias ―y por extensión en todos los museos―, acerca de cuáles son los intereses de los docentes cuando visitan el Museo con sus alumnos. La finalidad de la investigación es averiguar cuáles son las expectativas y los objetivos de aprendizaje para poder adecuar la oferta. Los objetivos son: 1) establecer el grado de vínculo de las visitas con el currículum y 2) conocer en qué fase del proceso de enseñanza-aprendizaje se realizan. El marco teórico se refirió a las investigaciones sobre visitantes de los museos y las expectativas de los docentes, por un lado, y a la categorización de las salidas escolares, por otro, en función: 1) del vínculo que mantienen con el currículum y 2) de la fase del proceso de enseñanzaaprendizaje en la que se produce o si se realiza con el objetivo de ser el eje conductor de un tema. Para desarrollar la investigación se utilizó una metodología basada en el concepto de investigación evaluativa a la vez que formativa. Combinó técnicas cualitativas (entrevista semiestructurada) y cuantitativas (cuestionario de respuestas cerradas). Los resultados nos indican que la mayoría de docentes realizan visitas con un vínculo medio-alto con el currículum, aunque un 25% de ellas mantienen un vínculo bajo al ser salidas de tipo lúdico. Existe una gran diversidad respecto al momento del proceso de e-a en que se realiza la visita, aunque casi la mitad lo hace en la fase de aplicación de contenidos. Las conclusiones más importantes se refieren a que la mayoría de los docentes espera que la actividad del Museo les ayude en el desarrollo de un tema así como que una motivación para visitarlo puede ser plantear metodologías diferentes a las del aula. Se constata igualmente la dificultad de diseñar actividades que puedan adaptarse a esta gran diversidad de situaciones

Dissenyant papallones

L'article presenta el procés de disseny i desenvolupament de l'activitat "La veu de les papallones" per a Educació Infantil, a partir del treball cooperatiu amb docents d'aquesta etapa, com a model de la forma de treball que fa temps es porta a terme al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El planeta vida al Museu Blau

«El coneixement no acaba mai: després d’un descobriment sorgeix una nova incògnita a la qual cada nova generació intentarà donar resposta,com ho van fer els nostres avantpassats i com ho hem fet i seguirem fent tots als qui encara ens mou la profunda curiositat de saber com funciona el món que ens envolta&raquo