El cas del Príncep de Viana: contrafacció reial i resposta constitucional

L'empresonament del príncep Carles de Viana per ordre del seu pare, Joan II, el gener de 1460, féu esclatar les tensions entre la monarquia i les institucions representatives catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) en aquell moment dominades per la Biga. La lluita entre el rei i les institucions va fer paleses dues maneres molt diferents d'entendre el funcionament polític del país: l'actitud de respecte intransigent envers les constitucions i d'actuació col·legiada de les institucions, davant del creixent autoritarisme reial. Al llarg de l'enfrontament, les institucions crearen noves formes d'organització, com el Consell del Principat, i forçaren el pols amb el rei fins a aconseguir l'alliberament del príncep i l'aprovació de la Capitulació de Vilafranca. La causa del príncep Carles, a qui no deixaren tenir ni veu ni vot en la negociació política, es convertí en una mena d'estendard del bàndol institucional. El fervor popular, esperonat per l'actuació dels prohoms de la Biga, contribuí a envoltar la figura de Carles de Viana de llegenda i restà en la memòria del poble com a exemple del «príncep dissortat».In January 1460, King John II of Aragon imprisoned Prince Charles of Viana, his first-born son. This acted as a catalyst, increasing tension between the monarchy and the public institutions of Catalonia (Diputació del General and Consell de Cent), representing the battle between two different ways of seeing politics: growing royal authoritarianism versus an institutional oligarchy which showed strict respect for Catalan laws and compelled the king to obey the law to the letter. The institutions secured the release of Charles, Prince of Viana, and forced the king to approve the Capitulació de Vilafranca. The oligarchy built up a legend around Prince Charles of Viana who remained a celebrated hero in peoples minds

Bibliotecas patrimoniales en Cataluña (2018-2019)

En aquesta edició de l’Anuari destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019.This edition of the Anuari focuses on recent trends in the area of libraries and heritage centres. The first trend is innovation, with examples of experiences in which librarians abandon their comfort zone to work with other researchers at the same level, contributing their expertise, promoting the use of their collections, and generating new materials. The Digital Humanities are consolidating their position in the area of innovation with the creation of multiple projects, work groups, and creative spaces such as digital labs that contribute to the democratization of heritage. The second trend highlighted is the reuse of digital heritage. Digitization has been a good tool for disseminating heritage, but its uses are still very limited and are mostly confined to the academic and scholarly fields. New applications of digital heritage need to be found. This is likely to involve partnerships with very diverse agents and will require higher levels of flexibility and creativity. The establishment of a clear legal framework to regulate their uses is also mandatory. Finally, the article reviews the main developments in training, research, dissemination and publications in 2018 and 2019.En esta edición del Anuari destacan dos tendencias en el ámbito de las bibliotecas y centros patrimoniales. La primera es la innovación, con ejemplos de experiencias en las que los bibliotecarios salen de su zona de confort para colaborar con otros investigadores en el mismo nivel, aportando su experiencia, potenciando la utilización de las colecciones que custodian y generando contenidos. Hablando también de innovación, las humanidades digitales se consolidan con múltiples proyectos o grupos de trabajo o espacios de creación, como los digital labs, que contribuyen a democratizar el patrimonio. La segunda tendencia que apuntamos es la reutilización del patrimonio digital. La digitalización ha sido una buena herramienta de difusión del patrimonio, pero los usos todavía son muy limitados y se circunscriben mayoritariamente en los ámbitos académicos y eruditos. Hay que encontrar nuevos usos del patrimonio digital y esto seguramente requerirá de partenariados con agentes muy diversos, que seamos más flexibles y creativos, y sobre todo que haya un marco legal claro que lo regule. Finalmente, el artículo repasa las principales novedades en materia de formación, investigación, difusión y publicaciones a lo largo del bienio 2018 hasta 2019

Bibliotecas patrimoniales en Cataluña (2020-2021)

En aquesta edició de l’Anuari analitzem el paper que han tingut les biblioteques i centres patrimonials durant la pandèmia de la COVID-19 que, encara amb més força que en períodes anteriors, ha situat les persones en el centre d’atenció. L’anàlisi de les accions que es van dur a terme permet afirmar que han estat molt actives i han engegat múltiples projectes que han fet possible l’accés a les seves col·leccions i que han augmentat la seva presència a Internet. D’una banda, s’ha pogut constatar la renovació dels seus llocs web, que han afavorit l’accés a les biblioteques digitals i, de l’altra, la creació i difusió de continguts nous i el suport a la publicació de diferents materials, des d’articles científics fins a documentals o altres productes audiovisuals. Finalment, la presència a les xarxes socials i els projectes transversals han crescut durant aquest període i es presenten com a línies que es consoliden.In this edition of the Anuari, we analyse the role that libraries and heritage centres have played during the COVID-19 pandemic, which, even more than in previous periods, has placed people firmly in the spotlight. Our analysis of the activities carried out shows that libraries have launched multiple projects and have offered access to their collections while at the same time increasing their presence on the Internet. Many library websites have been updated to allow access to digital libraries, creating and disseminating new content and supporting the publication of materials ranging from scientific articles to documentaries and other audiovisual products. Finally, the presence of libraries and heritage centres on social networks and in cross-cutting projects has increased notably during this period and is now becoming well consolidated.En esta edición del Anuari analizamos el papel que han tenido las bibliotecas y centros patrimoniales durante la pandemia de la COVID-19 que, aún con más fuerza que en períodos anteriores, ha situado a las personas en el centro de atención. El análisis de las acciones que se llevaron a cabo permite afirmar que han sido muy activas y han puesto en marcha múltiples proyectos haciendo posible el acceso a sus colecciones y aumentando su presencia en Internet.Por un lado, se ha podido constatar la renovación de sus sitios web, que han favorecido el acceso a las bibliotecas digitales y, por otro, la creación y difusión de nuevos contenidos y el apoyo a la publicación de diferentes materiales, desde artículos científicos hasta documentales u otros productos audiovisuales. Por último, la presencia en las redes sociales y los proyectos transversales han crecido durante este período y se presentan como líneas que se consolidan

Heritage libraries in Catalonia (2018-2019)

[cat] En aquesta edició de l’ANUARI destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019.[spa] En esta edición del ANUARI destacan dos tendencias en el ámbito de las bibliotecas y centros patrimoniales. La primera es la innovación, con ejemplos de experiencias en las que los bibliotecarios salen de su zona de confort para colaborar con otros investigadores en el mismo nivel, aportando su experiencia, potenciando la utilización de las colecciones que custodian y generando contenidos. Hablando también de innovación, las humanidades digitales se consolidan con múltiples proyectos o grupos de trabajo o espacios de creación, como los digital labs, que contribuyen a democratizar el patrimonio. La segunda tendencia que apuntamos es la reutilización del patrimonio digital. La digitalización ha sido una buena herramienta de difusión del patrimonio, pero los usos todavía son muy limitados y se circunscriben mayoritariamente en los ámbitos académicos y eruditos. Hay que encontrar nuevos usos del patrimonio digital y esto seguramente requerirá de partenariados con agentes muy diversos, que seamos más flexibles y creativos, y sobre todo que haya un marco legal claro que lo regule. Finalmente, el artículo repasa las principales novedades en materia de formación, investigación, difusión y publicaciones a lo largo del bienio 2018 hasta 2019.[eng] This edition of the ANUARI focuses on recent trends in the area of libraries and heritage centres. The first trend is innovation, with examples of experiences in which librarians abandon their comfort zone to work with other researchers at the same level, contributing their expertise, promoting the use of their collections, and generating new materials. The Digital Humanities are consolidating their position in the area of innovation with the creation of multiple projects, work groups, and creative spaces such as digital labs that contribute to the democratization of heritage. The second trend highlighted is the reuse of digital heritage. Digitization has been a good tool for disseminating heritage, but its uses are still very limited and are mostly confined to the academic and scholarly fields. New applications of digital heritage need to be found. This is likely to involve partnerships with very diverse agents and will require higher levels of flexibility and creativity. The establishment of a clear legal framework to regulate their uses is also mandatory. Finally, the article reviews the main developments in training, research, dissemination and publications in 2018 and 2019

Biblioteques patrimonials a Catalunya (2016-2017)

[cat] S’apunten tres tendències en l’entorn de les biblioteques patrimonials catalanes: l’increment de les col·leccions especials, la necessitat de fer servir les TIC per donar visibilitat als fons i l’eclosió de les humanitats digitals. Es repassen, també, les diferents iniciatives, activitats i publicacions dutes a terme durant aquest bienni a les biblioteques patrimonials catalanes.[spa] Se apuntan tres tendencias en el ámbito de las bibliotecas patrimoniales catalanas: el incremento de las colecciones especiales, la necesidad de utilizar las TIC para visibilizar los fondos y la eclosión de las humanidades digitales. Se repasan, también, las diferentes iniciativas, actividades y publicaciones llevadas a cabo durante este bienio en las bibliotecas patrimoniales catalanas.[eng] The article identifies three trends in Catalan heritage libraries in the period in question: a rise in the number of special collections, a growing need to use ICTs to make holdings more visible and the emergence of the digital humanities. It also reviews the initiatives and activities these libraries organized as well as their main publications

Mar i instittucions: un episodi corsari en temps de crisi (1459-1461)

-

La Terra en guerra. L'acció de les institucions durant el regnat de Renat d'Anjou (1466-1472)

L'últim tram de la guerra civil, el regnat de Renat d'Anjou, és el que ha estat menys estudiat fins aleshores. Aquesta tesi pretén fer un estudi sobre el funcionament de les dues principals institucions de representació ascendent del país: Diputació i Consell de Cent, durant aquest regnat. Per estudiar el diferent comportament de les institucions cal, però, recular fins 1461 data en la qual es signa la Capitulació de Vilafranca. Es tracta d'un acord entre el rei i les institucions, un cop superat el conflicte de l'empresonament de Carles de Viana, les institucions van arribar a un nou pacte amb el rei que renovava l'administració de justícia, l'observança de les lleis, estableix l'allunyament forçat de Joan II de Catalunya i l'estructura del govern del primogènit. Aquest intent de renovació del pacte amb el rei, però, no reeixí i la guerra esclatà. Hem plantejat l'estudi de les institucions durant la guerra en tres blocs diferenciats. El primer, circumscrit als límits cronològics del regnat de Renat d'Anjou, posa exemples del comportament polític de les institucions i de la seva relació amb els reis electes durant la contesa que les enfrontà amb Joan II. Destaquem aquí enfrontaments com la polèmica ocasionada pel jurament de Joan de Lorena, primogènit i lloctinent reial; les limitacions que les institucions van insistir a fer sobre els poders de Joan d'Aragó i Calàbria, segon lloctinent i nét bastard de Renat d'Anjou, o el comportament de les institucions durant el setge de Barcelona. Tots els episodis reflecteixen unes institucions fortes que s'enfrontaren al monarca cada cop que, aquest, intentà subvertir les lleis pactades. Les dues parts restants es dediquen a l'actuació econòmica i militar de les institucions. Aquestes dues parts no s'estudien circumscrites al regnat de Renat d'Anjou sinó que, en ser temàtiques que requereixen un estudi de més llarga durada, s'estudien en el marc més ampli de la guerra. L'actuació econòmica de les institucions s'ha de centre en dos eixos principals: la creació de noves imposicions i la gestió del seu cobrament. En no poder arrendar les generalitats la Diputació es va veure obligada a organitzar una xarxa de collidors i inspectors. Un altre de les grans preocupacions institucionals en matèria econòmica fou l'emissió, manteniment i preocupació pel deute públic. La gran quantitat de deute públic i el fet que aquest fos garantit per la Taula de canvi de Barcelona va posar en perill el banc de la ciutat. Les institucions van haver de decretar una suspensió de pagaments i dissenyar un programa de reformes. La guerra civil fou un enfrontament encara molt feudal, estacional, amb gran importància dels setges. Alhora d'organitzar mobilitzacions armades les institucions es veieren molt limitades per la legislació restrictiva del país que només permetia aixecar lleves generals per a la defensa del territori. Tot i això les institucions actuaren organitzant l'abastiment de les tropes i coordinant la defensa de les poblacions. D'altra banda, en les dues ocasions en les què el rei va convocar l'usatge princeps namque foren el Consell de Cent i la Diputació els que s'encarregaren de negociar la commutació de l'usatge per un pagament que permetés assoldar mercenaris. L'actuació de les institucions durant la guerra revela una societat cívica forta i activa, tot i que militarment poc organitzada. La guerra civil del segle XV i el capteniment del Consell de Cent i la Diputació del General en defensa de la legalitat pactada i com a mecanismes de control de la legalitat del rei i els seus oficials quedà en el record dels catalans com un precedent que fou invocat durant la Guerra dels segadors i, més tard, durant la Guerra de successióThis research seeks to analyze the role of the Consell de Cent (the ”Council of One Hundred” which served as a governmental body of Barcelona) .as well as the Diputació del General (the permanent representatives of the Court) during the reign of Renat d'Anjou. Although there is some exisiting research on the previous reigns of Enric IV and Pere de Portugal, very little investigation has been done on the reign of Renat d'Anjou, the last king elected by the Consell de Cent and the Diputació in their war against the king Joan II. An analysis of the resulting Accord of Vilafranca (1461) is crucial for understanding the outstanding role of the Consell the Cent and the Diputació during this period. The aim of the Accord was to enable the deputies of representative institutions to gain control over the royal administration. and its officers. This legal text constituted a new deal between the representative institutions and the monarchy which resulted in changes regarding the administration of justice, the observance of law and rule of the country. The thesis is divided into three parts. The first part deals with the political action of the Consell de Cent and the Diputació and the relationship of these entities with the elected Anjou monarchy. It comments upon the interaction between a new monarchy trying to establish its authority and two very powerful institutions that attempted to control and curb its power. The second part describes the military organization of the period : the different types of mobilizations, defense systems, army supplies, etc. The third deals with fiscal politics and public debt during the war, the creation of new taxes, public debt emissions guaranteed by the Taula de Canvi (the Barcelona municipal bank), and the strategies to avoid its bankruptcy due to the high interest rates. The resulting study portrays a society with a very powerful civic structure and a weak military organization whose attempt at a new political organization lasted only for ten years and under war circumstances. It is impossible to venture whether it might have been successful under different circumstances; nevertheless, some of the reforms attempted during this period, were later implemented by the next king Ferran II with only some changes