L'últim tram de la guerra civil, el regnat de Renat d'Anjou, és el que ha estat menys estudiat fins aleshores. Aquesta tesi pretén fer un estudi sobre el funcionament de les dues principals institucions de representació ascendent del país: Diputació i Consell de Cent, durant aquest regnat. Per estudiar el diferent comportament de les institucions cal, però, recular fins 1461 data en la qual es signa la Capitulació de Vilafranca. Es tracta d'un acord entre el rei i les institucions, un cop superat el conflicte de l'empresonament de Carles de Viana, les institucions van arribar a un nou pacte amb el rei que renovava l'administració de justícia, l'observança de les lleis, estableix l'allunyament forçat de Joan II de Catalunya i l'estructura del govern del primogènit. Aquest intent de renovació del pacte amb el rei, però, no reeixí i la guerra esclatà. Hem plantejat l'estudi de les institucions durant la guerra en tres blocs diferenciats. El primer, circumscrit als límits cronològics del regnat de Renat d'Anjou, posa exemples del comportament polític de les institucions i de la seva relació amb els reis electes durant la contesa que les enfrontà amb Joan II. Destaquem aquí enfrontaments com la polèmica ocasionada pel jurament de Joan de Lorena, primogènit i lloctinent reial; les limitacions que les institucions van insistir a fer sobre els poders de Joan d'Aragó i Calàbria, segon lloctinent i nét bastard de Renat d'Anjou, o el comportament de les institucions durant el setge de Barcelona. Tots els episodis reflecteixen unes institucions fortes que s'enfrontaren al monarca cada cop que, aquest, intentà subvertir les lleis pactades. Les dues parts restants es dediquen a l'actuació econòmica i militar de les institucions. Aquestes dues parts no s'estudien circumscrites al regnat de Renat d'Anjou sinó que, en ser temàtiques que requereixen un estudi de més llarga durada, s'estudien en el marc més ampli de la guerra. L'actuació econòmica de les institucions s'ha de centre en dos eixos principals: la creació de noves imposicions i la gestió del seu cobrament. En no poder arrendar les generalitats la Diputació es va veure obligada a organitzar una xarxa de collidors i inspectors. Un altre de les grans preocupacions institucionals en matèria econòmica fou l'emissió, manteniment i preocupació pel deute públic. La gran quantitat de deute públic i el fet que aquest fos garantit per la Taula de canvi de Barcelona va posar en perill el banc de la ciutat. Les institucions van haver de decretar una suspensió de pagaments i dissenyar un programa de reformes. La guerra civil fou un enfrontament encara molt feudal, estacional, amb gran importància dels setges. Alhora d'organitzar mobilitzacions armades les institucions es veieren molt limitades per la legislació restrictiva del país que només permetia aixecar lleves generals per a la defensa del territori. Tot i això les institucions actuaren organitzant l'abastiment de les tropes i coordinant la defensa de les poblacions. D'altra banda, en les dues ocasions en les què el rei va convocar l'usatge princeps namque foren el Consell de Cent i la Diputació els que s'encarregaren de negociar la commutació de l'usatge per un pagament que permetés assoldar mercenaris. L'actuació de les institucions durant la guerra revela una societat cívica forta i activa, tot i que militarment poc organitzada. La guerra civil del segle XV i el capteniment del Consell de Cent i la Diputació del General en defensa de la legalitat pactada i com a mecanismes de control de la legalitat del rei i els seus oficials quedà en el record dels catalans com un precedent que fou invocat durant la Guerra dels segadors i, més tard, durant la Guerra de successióThis research seeks to analyze the role of the Consell de Cent (the ”Council of One Hundred” which served as a governmental body of Barcelona) .as well as the Diputació del General (the permanent representatives of the Court) during the reign of Renat d'Anjou. Although there is some exisiting research on the previous reigns of Enric IV and Pere de Portugal, very little investigation has been done on the reign of Renat d'Anjou, the last king elected by the Consell de Cent and the Diputació in their war against the king Joan II. An analysis of the resulting Accord of Vilafranca (1461) is crucial for understanding the outstanding role of the Consell the Cent and the Diputació during this period. The aim of the Accord was to enable the deputies of representative institutions to gain control over the royal administration. and its officers. This legal text constituted a new deal between the representative institutions and the monarchy which resulted in changes regarding the administration of justice, the observance of law and rule of the country. The thesis is divided into three parts. The first part deals with the political action of the Consell de Cent and the Diputació and the relationship of these entities with the elected Anjou monarchy. It comments upon the interaction between a new monarchy trying to establish its authority and two very powerful institutions that attempted to control and curb its power. The second part describes the military organization of the period : the different types of mobilizations, defense systems, army supplies, etc. The third deals with fiscal politics and public debt during the war, the creation of new taxes, public debt emissions guaranteed by the Taula de Canvi (the Barcelona municipal bank), and the strategies to avoid its bankruptcy due to the high interest rates. The resulting study portrays a society with a very powerful civic structure and a weak military organization whose attempt at a new political organization lasted only for ten years and under war circumstances. It is impossible to venture whether it might have been successful under different circumstances; nevertheless, some of the reforms attempted during this period, were later implemented by the next king Ferran II with only some changes
