Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics
Abstract
L'empresonament del príncep Carles de Viana per ordre del seu pare,
Joan II, el gener de 1460, féu esclatar les tensions entre la monarquia i les institucions
representatives catalanes (Diputació del General i Consell de Cent)
en aquell moment dominades per la Biga. La lluita entre el rei i les institucions
va fer paleses dues maneres molt diferents d'entendre el funcionament polític
del país: l'actitud de respecte intransigent envers les constitucions i d'actuació
col·legiada de les institucions, davant del creixent autoritarisme reial. Al llarg
de l'enfrontament, les institucions crearen noves formes d'organització, com
el Consell del Principat, i forçaren el pols amb el rei fins a aconseguir l'alliberament
del príncep i l'aprovació de la Capitulació de Vilafranca. La causa del
príncep Carles, a qui no deixaren tenir ni veu ni vot en la negociació política,
es convertí en una mena d'estendard del bàndol institucional. El fervor popular,
esperonat per l'actuació dels prohoms de la Biga, contribuí a envoltar
la figura de Carles de Viana de llegenda i restà en la memòria del poble com
a exemple del «príncep dissortat».In January 1460, King John II of Aragon imprisoned Prince Charles of
Viana, his first-born son. This acted as a catalyst, increasing tension between the
monarchy and the public institutions of Catalonia (Diputació del General and
Consell de Cent), representing the battle between two different ways of seeing
politics: growing royal authoritarianism versus an institutional oligarchy which
showed strict respect for Catalan laws and compelled the king to obey the law
to the letter. The institutions secured the release of Charles, Prince of Viana, and
forced the king to approve the Capitulació de Vilafranca. The oligarchy built up
a legend around Prince Charles of Viana who remained a celebrated hero in
peoples minds
