Paraules amb rareses

En aquest treball ens aproximarem al concepte de raresa aplicat a les paraules, i ho farem tenint en compte la percepció, a partir d'enquestes adreçades a parlants catalans amb diferents graus de formació lingüística. L'objectiu final és contribuir a la discussió antiga sobre la noció de neologisme i a la discussió més actual sobre la noció de neologicitat.In this paper we address the concept of rareness in relation to words, taking into account the speaker’s perception and based on surveys carried out with Catalan speakers having different background knowledge on linguistics. The final objective is to contribute to a long-standing discussion about the notion of neologism as well as a more recent debate on the concept of neologicity

La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes amb ciber- i homo-

Este artículo pretende dar respuesta a la pregunta siguiente: ¿hasta qué punto los neologismos que incorpora actualmente el catalán son fruto de sus propios mecanismos de innovación léxica? El análisis, centrado en todas las unidades neológicas formadas con ciber - y homo- recogidas en el Observatorio de Neología durante los últimos años, se plantea el grado de dependencia que el catalán presenta respecto del castellano. Esta línea de investigación quiere ser de utilidad para la planificación lingüística porque detectar y conocer las vías de interferencia de una lengua es imprescindible para activar las medidas correctoras que se consideren necesarias

La neologia en societat: verba sequuntur

El punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article es discuteixen alguns dels interrogants més habituals sobre aquest tema: què és un neologisme?, hi ha neologismes més neològics que d’altres?, per què apareixen neologismes?, són tots igualment necessaris?, com són els neologismes del català?, el català crea neologismes o només els copia d’altres llengües? La conclusió de l’article és que el català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat lèxica i acull neologismes de tots tipus: estables i efímers, nous i vells, voluntaris i involuntaris, correctes i incorrectes, denominatius i expressius, ben formats i transgressors

Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà

The contrastive analysis of a corpus of neologisms is an appropriate way to describe and analyse the mechanisms of lexical innovation used to update the lexicon. It also shows the degree of linguistic coincidence and helps make hypotheses on the influence of some languages on others. The synchronic study of several neologisms from the Neology Observatory highlights the degree of coincidence and divergence between Catalan and Spanish with respect to two aspects: (i) the mechanisms of innovation (morphological, semantics and borrowings) and (ii) the resulting neologisms. This analysis also allows to make some hypotheses about the influence of Spanish and other languages on Catalan

Continuous increase of loanwords in the Catalan press: a consequence of globalization?

En els trenta anys de detecció de paraules noves a la premsa, l’Observatori de Neologia ha observat un creixement constant de la presència de manlleus d’altres llengües. Del 17,66 % de l’any 1989, s’ha arribat al màxim històric del 32,49 %. En tres dècades, doncs, l’espai de formació pròpia de paraules noves s’ha reduït notablement i a un ritme de mig punt anual de mitjana. En aquest article ens proposem de descriure aquest augment constant de la presència de manlleus en la premsa catalana d’àmplia difusió. Analitzarem el paper que hi fan les diferents llengües: primer l’anglès, que és la llengua que té més pes sobre el català; després el castellà, llengua de manlleu menys freqüent en els darrers anys, i finalment les altres llengües (francès, italià, alemany, basc, rus, japonès, àrab i encara d’altres). Finalment ens proposem de reflexionar sobre els motius que impulsen aquesta evolució. Partint de la base que la mundialització hi té un paper fonamental, volem veure de quina manera es materialitza i quina importància tenen altres factors com la poca permeabilitat als manlleus que presenten els diccionaris catalans, l’increment de llengües en l’escenari comunicatiu general, la baixa implantació de les propostes de normalització per evitar manlleus i la diversificació de fonts catalanes de premsa.Paraules clau: manlleus, llengua catalana, neologismes, mundialització, premsa.In thirty years of detection of new words in the press, the Observatori de Neologia has observed a continuous increase of the presence of loanwords from other languages. From 17.66% in 1989, it has now reached a historic high of 32.49%. In three decades, the space of native word-formation has decreased significantly at an average of a half point per year. In this article we describe this continuous increase of loanwords in the large-readership Catalan press. We analyse the role played by different languages: firstly English, because it has a larger presence in the Catalan language; secondly Spanish, which has grown less common in recent times; and, lastly, other languages: French, Italian, German, Basque, Russian, Japanese, Arabic and so on. We propose that thought should be given to the reasons that prompt this evolution. Considering that globalisation plays a fundamental role, we seek to determine how it is materialised and how important other factors are, such as the low permeability of loanwords in Catalan dictionaries, the increased presence of different languages in the general communication scenario, the scant implementation of standardisation proposals aimed to avoid loanwords, and the diversification of Catalan press sources.Keywords: loanwords, Catalan, neologisms, globalisation, media

Garbell: l’avaluador automàtic de neologismes catalans (Garbell: the automatic catalans neologisms analyzer)

El Garbell és una eina que avalua neologismes i determina si són més o menys diccionaritzables tenint en compte criteris d’ús, documentals i lingüístics. El resultat, en format web, públic i gratuït, és una eina molt innovadora que serveix de diccionari complementari i progressiu per al català.Garbell is a tool that evaluates neologisms and determines their degree of interest for lexicographic purposes, taking into account usage, documentary and linguistic criteria. The result, in web format, open access and free, is an innovative tool that serves as a complementary and progressive dictionary for Catala

La Variació terminològica: anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d'especialització de l'àrea de medi ambient

La tesi parteix d'un conjunt d'idees sobre la terminologia, sobre els termes i sobre la variació terminològica. Des d'un acostament lingüístic a la terminologia, considero que la variació existeix en terminologia igual com existeix en el llenguatge i que es pot abordar semblantment. Defenso que cal analitzar l'ús real de la variació en el discurs, amb treballs empírics i vàlids. Sostinc que cal estudiar els fenòmens que afecten els termes en context; i des d'aquesta perspectiva cal posar en dubte alguna de les característiques que se'ls ha atribuït: per exemple, el concepte entès com un ens estàtic, aïllat i no subjecte a variació no es correspon a la realitat dels textos, on no es troben diferències determinants entre concepte i significat i on es constata que efectivament presenten variació. Sostinc també que els termes són unitats lèxiques i que, com a tals, es caracteritzen i funcionen: si bé se'ls pot reconèixer aspectes de referencialitat específica, destaco que els termes, igual que les paraules, denominen (apunten a un concepte especialitzat, i em refereixo al seu contingut denotatiu) però també signifiquen (en el sentit que participen de les mateixes característiques del significat). La tesi es proposa de demostrar la validesa de la hipòtesi genèrica següent: "el grau d'especialització dels textos condiciona quantitativament i qualitativament la variació denominativa", i de les quatre hipòtesis específiques que n'he derivat: 1. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats hi ha menys nocions representades per més d'una denominació (nocions polidenominatives) que en els textos menys especialitzats; 2. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats les nocions polidenominatives presenten un nombre inferior de denominacions diferents que les nocions polidenominatives dels textos menys especialitzats; 3. Els tipus de variació denominativa predominants difereixen segons el grau d'especialització dels textos; 4. La variació denominativa presenta un grau d'equivalència conceptual diferent segons el grau d'especialització dels textos; en els textos més especialitzats és superior que en els textos menys especialitzats. La tesi està estructurada en dues parts: els tres primers capítols constitueixen el marc teòric i els quatre últims el treball empíric. En el primer capítol del marc teòric, Terminologia i variació, presento succintament el tractament que ha rebut la variació des de la lingüística i el comparo amb el tractament que ha rebut des de les diferents orientacions terminològiques. Dedico un segon capítol, Noció de sinonímia, a la relació semàntica que mantenen les unitats denominatives que es troben en variació. M'hi acosto primer des de la semàntica i després des de la terminologia, i em centro en la manera com ha estat definida i en els paràmetres que s'han tingut en compte des de les diferents escoles terminològiques. En el tercer capítol oriento la revisió bibliogràfica cap a dos aspectes fonamentals de l'estudi de la variació: les causes i els tipus. He dedicat el quart capítol, el primer de la segona part (treball empíric), a la presentació de la metodologia, i els capítols 5è, 6è i 7è a l'extracció i l'anàlisi de resultats. Concretament, en el cinquè capítol (Exploració quantitativa de les dades), m'he proposat de donar resposta a les dues primeres hipòtesis i d'explorar si la variació denominativa manté alguna relació amb altres paràmetres que s'han aïllat per a les denominacions recollides en els corpus textuals. M'he proposat de confirmar o falsar la tercera hipòtesi en el sisè capítol (Classificació formal i grau d'especialització), i la quarta en el setè capítol (Classificació semàntica i grau d'especialització)

Paraules amb rarereses

En aquest treball ens aproximarem al concepte de raresa aplicat a les paraules, i ho farem tenint en compte la percepció, a partir d’enquestes adreçades a parlants catalans amb diferents graus de formació lingüística. L’objectiu final és contribuir a la discussió antiga sobre la noció de neologisme i a la discussió més actual sobre la noció de neologicitat.Paraules clau: neologisme; neologicitat; prefixació; intuïció lingüísticaIn this paper we address the concept of rareness in relation to words,  taking into account the speaker’s perception and based on surveys carried out with Catalan speakers having different background knowledge on linguistics. The final objective is to contribute to a long-standing discussion about the notion of neologism as well as a more recent debate on the concept of neologicity.Keywords: neologism; neologicity; prefixation; language awarenes