Marta Segarra: Mujeres magrebíes. La voz y la mirada en la literatura norteafricana. Barcelona: Icaria, 'Antrazyt', 1998.

Ja fa uns anys que Marta Segarra s'especialitza en la literatura femenina magribina i de l'entorn cultural islàmic en llengua francesa. Val la pena subratllar que es tracta d'un camp d'estudi d'anàlisi molt productiu, tal com ho demostra hores d'ara la producció d'aquesta autora. El llibre que avui presentem conté un estudi de les novel·les escrites en francès per autores d'Algèria, Marroc, Tunísia i de l'anomenada literatura beure, ço és, feta en llengua francesa per fills d'immigrants magribins nascuts ja a la metròpoli. Es tracta doncs d'una literatura femenina que neix de fenòmens tant controvertits i que determinen tantes llunyanies culturals com ara el procés d'expansió colonial europea al Nord d'Àfrica i el transcurs subsidiari de l'emigració magribina vers els països del nostre entorn. Per la qual cosa, les obres de la literatura femenina nordafricana i beure en francès fan sempre referència a un marc social i cultural conflictiu des del punt de vista de les identitats personals: es tracta d'una literatura creativa feta en la llengua del colonitzador. La tria entre l'ús del francès encara que denota un apropament clar a les estructures socials, ideològiques i culturals del colonitzador occidental, esdevé, malgrat tot un element de cohesió de gènere: les dones d'occident han desvetllat importants moviments d'alliberació femenina als que busquen apropar-se les dones del Magrib

El "Kitab al-'Amal Bi-al-'Asturlab"(Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn al-Samh. Edició, traducció i estudi

A les pàgines que segueixen trobareu l'estudi d'una obra d'un astrònom andalusí conegut per Ibn al-Samh, que va morir l'any 1035. L'obra és un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, un instrument astrònomic basat en la projecció estereogràfica de l'esfera celest que fou teorizat pel savi Ptolomeu d'Alexandria i desenvolupat pels científics àrabs a Orient i a Occident. He preparat l'edició del text àrab, l'he traduït al català i he mirat de fer entenedor el seu contingut. Però això ha suposat un cert temps de treball previ i destaco aquí aquest fet perquè no és casual que aquesta tesi tracti sobre l'astrolabi, ni que sigui llegida avui a Barcelona. El seu orígen es troba al curs del Dr. Juli Samsó sobre Història de la Ciència a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí vam començar a analitzar els textos sobre construcción i ús de l'astrolabi del Manuscrit 225 del "Scriptorium" de Ripoll, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres textos hispànics sobre aquest instrument, en llengües llatina i romanç castellà, coneguts bé a la Marca Hispànica bé a Castella entre els segles X i XIII. Vam aprendre a valorar l'importància que tingué l'astrolabi i la seva divulgació amb el coneixement de la ciència àrab al món cristià medieval car era l'objecte de les primeres traduccions de textos científics de l'àrab al llatí que podem conèixer perquè es van conservar al Monestir de Ripoll. Fruit d'aquest treball va ésser la Memòria de llicenciatura que varem presentar junt amb el meu company, amic estimat, Ramón Martí. Va ser aleshores quan vaig començar a estudiar la llengua àrab i més endavant el Dr. Samsó em va suggerir l'interès de començar a llegir el tractat d'Ibn al-Samh, objectiu d'aquest estudi. Ja he dit abans que no és casual que aquesta tesi es llegeixi a Barcelona car aquesta ciutat és, a hores d'ara, la seu d'una escola d'historiadors de la ciència que inicià J.M. Millàs i que ha tingut continuïtat a l'entorn del Departament de Llengua Àrab i Islam de la Universitat de Barcelona. La Història de l'Astronomia ha estat un dels aspectes que ha rebut més atenció per part dels seus membres, de manera que hom disposa de molta bibliografia especialitzada sense la qual no hauria estat possible l'estudi que vaig proposar-me

Die Schrift des Ibrahim b. Sinan b. Thabit uber die Schattenisntrumente. Ubersetzt und erlauted von Paul Luckey.

Ressenya de: Jan P. Hogendijk (ed.) Die Schrift des Ibrāhīm b. Sinān b. Thānit Uber die Schatteninstrumente. Übersetzt und erläuted von Paul Lucke

Medieval Islamic Horary Quadrants for Specific Latitudes and their Influence on the European Tradition

Determining the hour of day or night was one of the main problems facing the Muslims astronomers of the Middle Ages