El cultiu i el comerç de safrà a Catalunya durant l'Edat Mitjana

Inicialment, el safrà apareix com un producte de l’Orient mediterrani i tot sembla indicar que no fou fins al segle X que el cultiu va introduir-se a al-Àndalus; d’aquí l’etimologia àrab del nom. En el cas català, l’expansió va produir-se sobretot a partir del segle XIII, coincidint amb l’increment del consum de l’espècia a Europa, i ben aviat el rendiment elevat i la demanda creixent van fer que assolís un lloc molt destacat dins del panorama agrícola català. Els mercaders locals van trobar en el safrà un producte ideal per equilibrar la relació entre importacions i exportacions, i pels comerciants estrangers l’espècia va resultar molt útil a l’hora de reinvertir els beneficis que obtenien amb la venda dels productes manufacturats que portaven al Principat. Com es pot suposar, la conseqüència lògica d’aquesta expansió agrícola i comercial fou l’establiment, des del començament del segle XIII, d’impostos i exaccions sobre el safrà en tots els àmbits.Peer Reviewe

Les finances del clavari: abast, límits i funcionament (Cervera, 1442)

[CT] El clavari era el director financer dels ajuntaments de la Baixa Edat Mitjana. Els seus llibres de comptes constitueixen els fonaments de qualsevol estudi de finances locals per a aquell període. Tal i como es reflecteix en els estudis dels municipis de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. El propòsit d'aquest article és atreure l'atenció dels lectors sobre les possibilitats del Llibres de Clavaria per reconstruir les finances del consell, i per mostrar-ho, s'estudia el Llibre de clavaria de la ciutat de Cervera de 1442. Un cop analitzat aquest llibre, es fa un examen comparatiu d' altres administracions municipals i, finalment, un estudi en profunditat sobre el funcionament de la clavaria en sí mateixa.[EN] The clavari was the principal financial manager of the town councils of the Late Middle Ages, and his account books should constitute the foundations of any study of local finances for that period. Such studies of municipalities of Catalonia and the rest of the Crown of Aragon have indeed taken such an approach. The present article aims to draw readers' attention to the possibilities of the Llibres de Clavaria in order to reconstruct the council finances, and to show this, it is studied the Llibre de clavaria of the town of Cervera, dated in 1442. An analysis of this book is followed by a comparative examination of other towns and, finally, a detailed study of the institution of the clavaria itsef.[FR] Dans les municipes catalans du Bas Moyen Âge, le clavari était l'administrateur majeur des finances. Les comptes fournis par ce fonctionnaire ont été la source principale des études concernant les finances locales, en Catalogne et dans d'autres régions de l'ancien Royaume d' Aragon. Ce travail veux attirer I’attention sur les limites de cette source pour reconstruire les finances intégrales de la municipalité. On se sert, comme exemple, du "Llibre del clavari" de la ville de Cervera de 1442. L'information fournie par ce registre est ici analysée; ensuite, on amplifie la perspective vers d'autres administrations municipales contemporaines du clavari; et, enfin, on approfondi sur le fonctionnement de la clavaria.Peer reviewe

Evolution des dépenses de Cervera (1386-1516)

Dans l'étude suivante, nous analyserons l'évolution des dépenses municipales d'une Ville catalane du domaine royal, Cervera, entre 1386, date de la mort du roi Piene le Cérémonieux, et 1516, date de la mort du roi Ferdinand le Catholique. Pour cela, nous utiliserons les données que nous fournissent les livres de comptes du conseil ("llibres de clavaria/receptoria") et les quittances signées par les créanciers de la ville ("àpoques comunes/de censals"). Les informations que nous livrent ces registres nous font connaltre les somrnes déboursées par les autorités locales au cours du XVe siecle. Mais nous disposons également de référenccs provenant d'autres sources municipales gui nous pennettent de compléter et nuancer les chiffres du tableau. Cet ensemble documentaire nous a permis de reconstituer les dépenses municipales et ses principaux postes a u cours de divers exercices, sur une durée de 131 années; concretement: l'administration et les services communautaires de 103 années (78,62%), les contributions et transferts au roi de 117 autres (89,31 %), la dette de 81 années (61,83%) et les dépenses totales de 82 autres (61,83%).Peer reviewe

DÍAZ DE DURANA ORTIZ DE URBINA, José Ramón, El dinero de la harina de las almas muertas de Vitoria (ca. 1420-1760)

Reseña bibliográfica de: José Ramón Díaz de Duarna Ortiz de Urbina. "El dinero de la harina de las almas muertas de Vitoria (ca. 1420-1760)". Vitoria, Universidad del País Vasco, 2019, 184 pp. ISBN: 9788413190358.Peer reviewe

«Car les talles són difícils de fer e pijors de exigir». A propósito del discurso fiscal en las ciudades catalanas durante la época bajomedieval

Gracias a los estudios realizados durante las últimas décadas, conocemos bastante bien cuáles fueron las estrategias fiscales y financieras adoptadas por los municipios catalanes durante la época bajomedieval. Sin embargo, más allá de algunas consideraciones generales realizadas por los historiadores del Derecho, poca cosa sabemos todavía sobre la retórica que, coetáneamente, acompañó (y reforzó) la política municipal en este ámbito. Para contribuir a paliar esta carencia, el presente estudio se plantea como una primera aproximación al discurso fiscal que se documenta en las ciudades y villas catalanas entre los siglos XIII y XV. Concretamente, se analizan los argumentos utilizados tanto por las autoridades locales como por sus oponentes en el marco de una serie de conflictos que, planteados en distintos términos, parecen haber estado siempre presentes en la historia de la fiscalidad: la legitimidad del impuesto, la exención de determinados grupos sociales, la equidad de la contribución y la repercusión económica de las distintas formas de fiscalidad municipal

Introduction: fraude et évasion fiscale dans les villes Au Moyen Âge à l'époque moderne

Aux demiers siecles du Mayen Age, les monarchies, les principautés et les villes se dotent progressivement d'un systeme fiscal, entendu comme un ensemble de prélevements qui se combinent pour que nulle source de richesse n'échappe il la ponction. L'impôt d'abord occasionnel et improvisé devient peu il peu régulier, ses modalités de perception se précisent en méme temps que s'organise une administration financiere et que se mettent en place des regles de gestion plus ou moins complexes et efficaces.Peer Reviewe

Chapter A study of economic inequality in the light of fiscal sources: the case of Catalonia (14th-18th centuries)

This essay aims to present the first results of an ongoing research project devoted to study the evolution of the economic inequality in Catalonia based on different documentary sources and parameters. Here we focus on the strengths and limits of the rich fiscal sources preserved between the 14th and 18th century allowing us an analysis of inequality. This study is limited to the period before 1716 because we do not consider totally reliable connecting data from taxes before this moment, essentially focused on immovable wealth, with those from the Cadastre, which was levied on a wide range of incomes

The Fiscal Protest: an indicator of the Political Culture in the Crown Of Aragon (13th-16th Centuries)

El objetivo del presente artículo es buscar puntos de convergencia entre el estudio de la cultura política y el de la fiscalidad a fines de la Edad Media, aprovechando la clara intersección que se produce entre ambos campos en las ciudades de la Corona de Aragón durante dicha época. Para ello tomamos como referencia de análisis principal el discurso, tanto por lo que respecta al contenido como al contexto de producción/recepción, y lo centramos en el ámbito de lo que podríamos denominar como "cultura política popular", por oposición a la elaborada por el establishment local. Pretendemos determinar si, a nivel fiscal, existió un discurso alternativo al de las élites que habitualmente rigieron los designios urbanos, así como los responsables de su elaboración, sus canales de difusión y las fuentes para su estudio. También nos interesa establecer los principales lugares comunes que pueden identificarse dentro de este discurso fiscal popular y, a través de un ejemplo concreto, comprobar la existencia de determinados conceptos o ideas utilizados tanto para justificarlo como para deslegitimarlo.The aim of this article is to seek points of convergence between the studies on political culture and those on taxation during the Late Middle Ages, by focusing on the existing links between both fields in the towns of the Crown of Aragon throughout this period. For this purpose, we center on discourse, regarding its contents as well as its context of production/reception, and we pay attention to the so-called “popular political culture”, opposed to that produced by the establishment. We aim to determine whether, with respect to taxation, an alternative discourse to that by the elites ruling urban centers existed and who was responsible for its making, its channels and the sources to study it. We are also interested in identifying the most important common places in popular fiscal discourse. For that we focus on a specific example to check the existence of certain concepts or ideas employed both to justify this discourse and to delegitimate it.Este artículo se inscribe dentro de las actividades del proyecto de investigación La desigualdad eco-nómica en las ciudades catalanas y mallorquinas durante la baja Edad Media a través de las fuentes del impuesto sobre la riqueza (PGC-2018-100979-B-C22), y se ha realizado en el marco del Grup de Recerca Consolidat Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval (2017SGR1068)

Els caps de casa jueus a Cervera durant el segle XV

Amb l’objectiu de poder identificar més fàcilment tant les persones, les nissagues que la componien, s’ofereix una primera nòmina dels caps de casa jueus documentats a l’aljama de Cervera durant el segle XV. Aquesta nòmina s’ha fet a partir de la documentació fiscal i financera analitzada en un altre article d’aquest mateix volum, on s’explica la naturalesa, l’abast i els límits d’aquest tipus de fonts. La relació de caps de casa jueus es presenta en forma de dues taules, ordenades alfabèticament en funció dels cognoms dels caps de casa (taula 1) i dels noms (taula 2), respectivament. A més, a l’apèndix s’inclou una llista de noms que, amb l’objectiu de seguir un criteri comú a l’hora de citar els jueus documentats a Cervera, va proporcionar el malaguanyat Jaume Riera